20 d’oct. 2010

Vestido Nuevo (IES Lluís Vives)




Les relacions interpersonals són molt complexes, tant o més que qualsevol matèria curricular. Les relacions afectivosexual també. Si no s’aprenen, comptem amb els dits, és a dir, usem respostes primitives i sense reflexió: agressió, passivitat, culpa, ressentiment... I acudim a l’estereotip, camí ple de tòxics, però segur.

A través del currículum es decideix el que és la intel·ligència; com que el coneixement en el camp de l’afectivitat i de les relacions personals no es considera intel·ligència, no s’ensenya. Així, les matèries curriculars actuals transmeten coneixements i s’erigeixen en les úniques que poden ensenyar a raonar, però obliden que la cognició pot també desenvolupar-se en les relaciones interpersonals (Moreno i Sastre, 2002).

L’escola hui en dia pateix un enorme desequilibri que ens porta a un model de societat tècnicament molt avançat però habitat per persones analfabetes emocionals. La ignorància del currículum no provoca guerres, ni violència en la parella, ni embarassos no desitjats... la falta d’habilitats socials per a negociar l’ús del preservatiu, la negació dels propis sentiments, la ignorància de les conseqüències de les accions, la falta de reflexió... sí.

La família és fonamental en aquesta educació emocional; però si escola i família caminen en la mateixa direcció, tot és més senzill i també més eficaç. N’hi ha qui diu que amb la família ja n’hi ha prou; però hi ha almenys dues raons que demostren el contrari. Una és perquè ho diu la llei. En el Preàmbul de la LOE 2/2006, de 3 de maig, diu que entre les finalitats de l’educació es destaca el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de l’alumnat, /…/ el reconeixement de la diversitat afectivosexual, i també la valoració crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. També la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs estableix, a l’article 9, la incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu espanyol. Això significa que més que “demanar permís” a les famílies per a donar educació sexual als seus fills i filles (tal com he fet jo hui amb els pares i mares de la meua tutoria de 1r d’ESO), el que hauria de ser és que aquestes exigiren a l’escola una educació afectivosexual de qualitat.

La segona raó és que l’educació sexual s’ha de donar entre iguals. És fonamental que elles i ells parlen a classe, discutesquen, dramatitzen situacions en les quals una parella decideix com passar el temps junts, la importància que tenen les amigues i els amics en la relació a la parella, com es pot convèncer la parella que es pose el preservatiu, com es mostren els propis desitjos sense pors ni pressions, com ens podem defensar de la pressió de l’entorn...

La Conselleria ha paralitzat el programa d’intervenció en educació sexual (PIES) que des de fa dos anys impartia el personal dels centres de salut als 3rs d’ESO, i sembla que volen revisar-ne els continguts atenent els interessos de sectors moralitzadors. Estem a l’espera, tement-nos el pitjor, ja que l’únic que s’ha comunicat és que la formació no la donarà el personal sanitari (sexologia o infermeria) sinó psicopedagogs/es.

Aquest model moralitzador d’educació sexual té com objectiu preparar per a l’amor i per al matrimoni i considera que l’objectiu de les relacions sexuals és la reproducció. En aquest sentit, l’anticoncepció va en contra del “destí natural i diví” de la naturalesa humana; també es considera antinatural l’homosexualitat o qualsevol pràctica que no vaja encaminada a la procreació.

L’altre model d’educació que se sol donar: l’educació biologicista pretén evitar els riscos que es consideren inherents a la sexualitat; però hem de llegir a les pràctiques coitals. Solen ser xarrades aïllades, a les quals sovint s’enganxen les drogues, i es parla dels perills del sexe (embaràs i malalties) i dels mitjans per a previndre’ls (anticonceptius i pràctiques segures). Quant a la temporalitat, el disparador d’aquest tipus d’educació, és l’adolescència.

Molta gent pensa que és una educació objectiva i imparcial, al marge de les creences i opinions particulars; però en aquesta vida no hi ha res imparcial. El feminisme ens ha previngut contra la pretesa neutralitat dels discursos i ens ha ensenyat que precisament no tenir en compte el gènere contribueix a les desigualtats perquè no les evidència ni les denúncia, sinó que les naturalitza. El miratge de la igualtat ens fa pensar que homes i dones som iguals, que la igualtat està aconseguida i que no hem de lluitar ni reclamar. Per tant, les diferències que apreciem només poden ser degudes a la naturalesa. I, si són naturals, no es pot fer res.

Les conseqüències del model biologicista són, de manera molt resumida, el sexisme, l’adultisme, el coitocentrisme. Em detindré en aquest darrer i ja tornaré sobre els altres. Quan a les enquestes es pregunta A quina edat vas tenir la primera relació sexual? s’està preguntant pel primer coit. Per què la primera vegada és la primera vegada coital i heterosexual? Hi ha moltes primeres vegades, i molt variades, però encara es continua parlant de preliminars i de coit, de sexualitat de tercera i de sexualitat de primera. La de tercera es considera incompleta, immadura, adolescent i cosa de criatures. La de primera és la sexualitat adulta i madura, que es presenta com un pastís amb la vana pretensió que tarden molt a prendre’l. Eduquem en el “no” perquè no facen. Com es pensa que el sexe és follar, se’ls diu que “encara no”, que han d’“esperar la persona adequada” o a “l’edat adequada”. Si som un poc tradicionals, els amenacem perquè no ho facen i els castiguem si ho fan. Quan no podem evitar-ho, els demanem que ho facen “amb atenció” i que prenguen “precaucions”. I en tots els casos, creem pors perquè “els/les volem protegir”. Com en general es pensa que la joventut és irresponsable i immadura, acabem reduint l’educació sexual a la informació-prevenció (anticonceptius i malalties) i no parlem del plaer perquè es poden animar encara més. Tampoc els ajudem perquè aprenguen a negociar l’ús dels anticonceptius, a cercar assertivament el plaer, ni qüestionem la masculinitat o la feminitat tradicionals.

Els objectius que com a mínim ha de tindre una educació sexual de qualitat han de: Qüestionar un Model Amorós (que per exemple considera que la gelosia és un bon ingredient); criticar els rols de gènere (la masculinitat i la feminitat tradicionals), ampliar el model de sexualitat (i que no quedar-nos només en el coit), propiciar la responsabilitat compartida, aprendre a defensar-se de la pressió (tots ho fan, has de crèixer...) La realitat és que no podem eliminar els riscos, però sí fer que la gent jove siga més competent en contextos incerts. I en això estem!

Als pares i mares de 1r A. I per descomptat al meu estimat alumnat del Lluís Vives!!

35 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

Què t'ha passat?

Rosa Sanchis ha dit...

Hola estimat,

La veritat és que només volia compartir la meua alegria. Hui mateix sentia que en el col·legi Balmes no sé què ha passat amb un taller que havia de donar Lambda.

Crec que tindre un govern conservador tants anys ens està tornant carabassa!

En canvi, ahir, les mares (i uns poquets pares) del meu grup, després d’explicar més o menys el que comente al post, em van demanar llibres de sexualitat, me’n van oferir també per a portar-los a l’aula... i a tot el món li va semblar fantàstic. I pense que les alegries i els avanços s’han de compartir, i no sentir-se un bitxo estrany sinó saber-se acompanyada, doncs també.

Gràcies per la preocupació!

Rosa Sanchis ha dit...

Ostres! açò del Balmes és més fort encara del que pensava.

El que ha fet la direcció del centre ha segut censurar la participació de Lambda en la Festa d'acollida de principi de curs perquè la direcció del centre considera que el respecte a la diversitat afectiva-sexual no forma part dels objectius de la seua programació, “ja que en altres etapes educatives posteriors ja es tracta de mode més sistemàtic” i que “aquesta tasca pot realitzar-se des de les famílies, que tenen tot el dret a educar als seus fills com consideren oportú”.

Estan crescuts!!!

Enric Senabre ha dit...

Molt crescuts. Haurem de contraatacar, però no sé com.
Em tranquilitza que tot haja anat així, de fet la nostra experiència sempre ha estat positiva, però clar, un o dos retrògrads et donen un disgust, com els del Balmes, una vergonya!

Anònim ha dit...

hola som mar i carla les teues alumnes del lluis vives i volem comentarte que mos a agradat molt i mos a ensenyat a no discriminar a les persones per com vatgen vestides o per el seu caracter...

GEMA AND ZOE ha dit...

hola:
som gema i zoe i ens ha agradat molt aquest video ens ha agradat perque ens ha paregut,al principi,molt roina la reacció del pare pero després ha rectificat i s'ha donat compte de que no ahuria de averse comportata aixina XD gema i zoe =)

Anònim ha dit...

ola som aida i alex i son alumnes de rosa sanchis i voliem comentar que nos a agradat molt i que nos ensenyat a no descriminar a les persones .... adeu

Adrian 1ºA ha dit...

Hola, soc adrian i jo crec que este video representa que si a un xic li agradara ser xica no tenen perque vurlarse ni res perque es el seu gust.

Mar i Carla ha dit...

zoe y gema jo no vaig vore al video que el pare rectificara de seu comportament .Quan u va fer ¿¿?¿?

Mar i Carla ha dit...

k??? si que mos agradat pero dic que en ningun moment el pare se ha arrepentint de lo que li ha fet al seu fill com and dit zoe i gema

Diego 1ºesoA ha dit...

Hola soc diego de 1ºA, ipense així:
Pense que és uns dels millors vídeos de persones que no estàn conforme amb el seu sexe que he vist.A per cert soy un crackkk!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

aida ha dit...

a mi men va agradat pero vaig vore k no i a de descriminar

Elizabeth 1 E.S.O Luisvives ha dit...

Em pareixen totes les reaccions molt exajerades,tan roí es que vulga posar-se un vestit?També pense que tenien que disfressar-se de dalmata el xique auria tingut que disfressar-se de dalmata.

Mar i Carla ha dit...

Zoe i Gemma ens podeu contestaar yaa o nosteuuu????

aida ha dit...

elisa ten rao i molta dona el mateix que porta el xiquet

josseppo y orlando ha dit...

pensem que no te res a vore amb la vida real.Josseppo:no m'agrada vore coses així.
Orlando:jo pense el mateix.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Adrià,
per què penses que Mario vol ser una xica? No es pot voler ser un xic i simplement agradar-te jugar, vestir, comportar-te... com se suposa que ho han de fer les xiques?

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Elisa,
en el debat que férem l'altre dia a classe de tutoria, vares dir que la mestra havia reaccionat d'una manera molt exagerada i que això era una forma de violència. Per què no ho has explicat un poc més extensament al bloc?

Podria ser que Mario interpretara que en Carnestoltes un es pot disfressar del que vulga? Tal vegada per la vesprada pensava posar-se el vestit de dàlmata.

No s'hauria de ser més flexible amb la diversitat?

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Mar i Carla, Aida i Àlex,
si amb una sola classe i amb un vídeo heu aprés a no discriminar, haurem d'exportar aquest mètode infal·lible!!! hahaha

Bé, segur que vosaltres ja éreu sensibles amb la diversitat!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Orlando, podries explicar millor per què penses que no té res a veure amb la vida real? No coneixes situacions en què s'haja insultat per ser diferent, per fer coses de xic o de xica...?

gariel1b ha dit...

Per a mi qualsevol xic es pot vestir de qualsevol manera, no sols perquè sigues xic o xica t’has de vestir d’una manera o d’una altra. Ningú et pot dir res, no es deuen escandalitzar.
Jo no sols perquè sóc xic no significa que no em puga vestir de xica

Mario 1ºB =D ;) ha dit...

Em pareix roina la forma d’actuar de la mestra, crec que hauria d’haver-li deixat, a ell l’agrada i no ha d’escandalitzar-se d’eixa manera.
En quant a Santos, és el que comença a insultar i a dir-li a Mario insults homòfobs que no tenen res a vore, perquè ell no ha de ser homosexual per portar un vestit, i si es homosexual no pas res.

Judith 1B ha dit...

Ara mateix tots diuen “Doncs si l’agrada vestir com una xica, ningú pot criticar-lo” i demés opinions com que si ara a un li agrada vestir com una xica ell se vestiria. Però bé! el diuen per quedar bé perquè puc afirmar amb certesa que ningú ho faria per por a que se burlaren d’ell o li digueren “maricó”. Que sí... que tenen raó, cadascú es pot vestir com vulga, però ací entren els estereotips: de açò es per a dona i allò altre per a home i amb aquestos, el temor del que pensaran.
La societat ha de canviar a més oberta i menys discriminatòria però abans hem de canviar nosaltres. I com? Estaria bé que si a una persona li discriminen per la seua sexualitat o per altra cosa, intervenir, perquè eixa és una bona forma de començar.

S.R.P ha dit...

"Vestido Nuevo (IES Lluís Vives)"
A mi em pareix que en el vídeo Mario, el xiquet que es va posar un vestit, tansols volia posar-se el que li agradava, no em pareix bé que Santos el seu company li diguera ‘’maricó ’’ i que la professora actuarà d’eixa manera, i el pare també , el cobreix amb una jaqueta per que li dona vergonya que veuen al seu fill amb vestit, no esta be, i tampoc que la seua amiga li deguera que si els xics es disfressen de xiques es il•legal, això no es veritat, també la amiga li va dir que en casa es podien pintar les ungles però fora no, per això de que era il•legal, em pareix que la seua amiga no actua be diguenle eixes coses.

L.S.P ha dit...

Jo pense que Mario sol volia jugar i que no el tenen de criticar ,Santos actua molt mal al insultar-li a Mario per que es vista de xica, també el pare actua molt mal al posar-li la jaqueta per que te vergonya que al unes persones que li coneixen es burlen del fill y de ei mateix . La amiga va actuar menys o menys per que no es il•legal que els xics porten roba de mujer qualsevol persona pot vestir-se com volen , ninguna persona el te que dir que com et tenes que vestir , tu et tenes que vestir com vulgues .

Eustaquio ha dit...

Jo crec que cadascú pot vestir com vulga i que no té que fer cas al que el diuen els demés.
Santos no té raó perquè per portar un vestit no té perquè ser maricón .
La professora no té que actuar ací, jo crec que tendria que haver-li deixat a Mario que se vista com vulga ell.
El pare actua mal en dir-li lo del vestit i en posar-li la xaqueta , un pare no té perquè avergonyir-se del seu fill perquè porte un vestit.

F.S.V 1B ha dit...

Em pareix que no està be burlar-se d'un vestit tans sols perquè se'l pose un xic o perquè li agrade el color rosa o que es pinte les ungles, però la professora no ha fet be traient de classe a Mario perquè fa que tota la classe el mire.

angelo no ha dit...

El video que vist en pareix que si una persona mol vestirse com es de la gana, Santos el altre xic le diu que es marico.i es entonces cuan la mestra discrimina a Mario per com va vestid i jo pense que si bolt vestirse com es de la gana que es faxa

Daniel1B ha dit...

No es gens correcte que diguen que li passa algo greu sols per vestir diferent. Es lliure de fer el que vulga, vestir com li agrade: no es una dictadura, la gent deuria ser lliure. Que passa si està a la moda unes sabatilles? Tots se les compren, encara que no siguen còmodes i li apreten. Jo, per ser un poc diferent, em consideren rar i un idiota, encara que els idiotes son els de la meua classe, la majoria, menys alguns pocs, com a molt, 3 persones no ho són. Després, qui et fa el mal, se n’aprofita e intenta que li dones coses, et diu: “Per favor, em dones un llapis?”, exemple. Son simpàtics entre ells, pero jo soc com una ovella negra dins d’un rebany ple d’ovelles blanques. La majoria et tracta com si fores una merda, i després, es suposa que li tens que donar coses. Ho repetisc: cadascú es llibre de fer el que vulga, mentre no faça mal a ningú.

JANINE...(L).... ha dit...

A mi m'ha agradat perquè es la realitat,i no tinc que burlarse sol perquè el xic se viste de xiques les ungles pintades i que le diga MARICON per tu tinc que vestir-se com quiera.
No con Sant que a comença a burlar-se de Mario
i la professora le pregunta perquè tindre el vestí rosa i que de a on lo ha sac ca
el pare le diu perquè fas con la roba de la seua germana.
I a lo ultim el pare le tapa con la jaqueta perquè se avergoña del fill

carmen ha dit...

Quan descrimines, agredeixes, menysprees...Com et sents?
Si la resposta es segur, content, satisfet, amb l- autoestima alta..., est÷as equivocat

La profe ha dit...

Hola Dani,
M’hauria agradat poder evitar el teu patiment a classe però ja no ho puc fer. Només et puc acompanyar contant-te que moltes vegades ens sentim sols i soles, perquè som diferents o perquè tenim la valentia de mostrar-nos diferents i a algunes persones els molesta la diferència. Creuen que el que mola és ser iguals, pensar igual, sentir igual... Necessiten el recolzament del grup i per això gaudeixen insultant al que és diferent. L’altre dia, en un comentari, un alumne d’un institut on vaig anar a parlar dels meus llibres sobre sexualitat, va dir que algunes persones, després de la xarrada, comentaren que jo era una “guarra”. Creus que jo hauria de deixar de parlar dels temes que considere importants perquè algú m’insulta? Clar que no. Tu tampoc has de canviar! Però tampoc penses que està sol! T’acompanyen moltíssimes persones diferents, més de les penses!!! ♥♥

Daniel1B ha dit...

Hola Rosa magrada la manera de pensar de la majoria de les persones. No es que jo vaja a canviar, sols que no magrada gens com es la gent: sabatilles noves, tots se les compren. Perque es la nova moda. Tots van amb les Converse,encara que no siga del seu gust i si no les portes, ets un rar, un idiota, i em dona igual que diguen aixo de mi, pero estan tot el temps així.

Sara M ha dit...

Jo crec que Mario es pot vestir com li done la gana i que la professora no fa una bona acció traguent-lo de classe perquè no està fent mal a ningú, en eixe cas seria Santos qui hauria d’anar-se de classe... Respecte al que diu la xiqueta que si un xic es vist de dona és il•legal això és mentida: no és il•legal sinó que no és normal que un xic es vista de dona o viceversa.
Quan el pare li posa la jaqueta és com si li diguera: “ara si que ets un home, això es el que has de portar” però això no és ser un home, ser un home no es fa sinó que es naix (normalment)...

21 de juny de 2011 9:34

Rosa Sanchis ha dit...

Qüestions per a treballar amb el curt VESTIDO NUEVO (SERGI PÉREZ, 2008)
http://www.youtube.com/watch?v=JMakydi0p7o

Qüestions:
1. Per què insulten Mario en classe? Has vist o viscut alguna situació semblant.
2. Com creus que actua la mestra? Què hauries fet tu en el seu lloc?
3. Què penses de la manera d’actuar d’Helena, l’amiga de Mario?
4. Com valores l’actuació del director del col•legi?
5. Què penses del pare?
6. Per què hi ha persones que insulten a qui és diferent? Què aconsegueixen?
7. Què ha de fer l’escola perquè no es produesquen aquestos insults?
8. Imagina’t que ets gran i tens un fill com Mario, a qui li agrada disfressar-se amb els vestits de la germana. Què faries? I si et cridaren de l’escola igual que a ell?