29 d’oct. 2012

Un caramel especial

De majors no sempre recordem les coses que ens passaren de criatures, però algunes es queden gravades en la ment amb molta nitidesa. Filomena conservava el record d’una vesprada d’estiu en què jugava amb altres xiquets i xiquetes, amb poc més de quatre anys. Estaven al camp de vacances i totes les criatures es reunien a jugar prop d’una granja. I un lloc on els agradava molt anar, i passar les hores de més calor, era el graner.
Aquella vesprada, hi havia pocs xiquets. Entre ells, n’hi havia un de més major, a qui direm X. Aquest no sempre jugava amb els menuts sinó que solia fer rogle amb els de la seua edat, però el coneixien i era simpàtic. Van jugar com sempre i, quan es va fer l’hora d’anar-se’n, X li va demanar a Filo que es quedara una estoneta, que tenia una coseta per a ella, i Filo s’hi va quedar.
―Què tens?
―Tinc un caramel molt bo per a tu.
―D’acord, me’l dónes?
―Agafa’l tu; està ací ―i es va assenyalar la butxaca del vaquer.
Filo va ficar-hi la mà, va trastejar un poc i no va trobar-hi res.
―És un caramel especial, però està més amagat i has de mirar millor. Busca per ací.
X es va abaixar la cremallera i va convidar Filo a ficar-hi la mà. Després la va convéncer amb enganys perquè xuplara aquell caramel que segons ell estava molt bo i, quan ella se’n va voler anar perquè no li agradava, la va estrényer contra ell, fins que Filo va aconseguir escapolir-se d’entre les mans del xic i va eixir corrent del graner, espantada i nerviosa.
Quan va arribar a casa, les cames li tremolaven. Es va ficar a l’habitació i va intentar comprendre el que havia passat, sense aconseguir-ho. Aquell xic l’havia enganyada i ella, per alguna desconeguda raó, se sentia avergonyida. Aparentment X no l’havia forçada, però Filo sentia que sí. No va ser capaç de contar-ho a ningú. Un sentiment de culpabilitat l’envaïa. No tornà al graner ni va veure X, que pareixia haver desaparegut.
Van passar els anys. Filo ja en tenia 16 i havia oblidat aquell incident fins que va veure X per casualitat al carrer. Li va donar molt mal rotllo i sabia que el coneixia d’alguna cosa, però en un principi no el va ubicar. Llavors va recordar aquella cara, l’expressió, els moviments… i se li va regirar l’estómac. Va sentir vergonya i ràbia al mateix temps.
El va deixar passar sense dir-li res i va rememorar aquella vesprada i es va sentir com si li estiguera passant en aquell moment. Llavors va comprendre que aquell xic, que ara era un home, havia abusat d’ella, amb plena consciència i sense escrúpols.
Deu haver abusat de més xiquetes? Quantes Filos hauran caigut en les seues estratagemes?
Estava segura que en devien haver sigut moltes i es va sentir impotent.
Mai més el va tornar a veure.


Filomena va patir abús, però no va saber posar-li nom fins a l'adolescència. Una persona més gran i amb més poder la va enganyar amb mentides i manipulació. I ella, que no tenia cap culpa de res, es va sentir bruta i culpable i no ho va dir a ningú. Filo no sabia que allò que hi havia sota els calçotets de X no era una caramel sinó un penis. La seua família era molt pudorosa i ni el pare ni els germans havien estat mai nus davant d’ella. Tampoc podia comparar el que li estava passant amb altres situacions. Ella intuïa que alguna cosa no anava bé, però no va saber reaccionar. Li faltaven dades per a dir NO i la ignorància la va deixar indefensa.
Malauradament, això que li va passar a Filo li passa a molta gent, a moltes xiquetes i a alguns xiquets; però aquest drama es manté en silenci, un silenci fet de vergonya i de culpa, que deixa impune qui comet l’abús i dificulta posar-hi solució i reparar el dany.
La majoria dels abusos sexuals a criatures es donen en el seu entorn més pròxim. Familiars, veïnat, amistats o persones conegudes utilitzen la seducció, el xantatge, l’amenaça o la manipulació per a obligar o incitar a realitzar pràctiques sexuals. I si parlem de la família com a entorn poc segur, no pretenem culpabilitzar els pares o les mares per no tindre cura de les criatures, sinó que volem fer veure que no és la institució la que garanteix el benestar dels membres sinó el seu comportament ètic. I l’ètica s’educa.
I la bona educació passa per no confondre la sexualitat amb la violència, encara que l’entrada vaja precisament de comportaments violents. De vegades es vol “protegir” les criatures dels “perills” de la sexualitat, reprimint-les o allunyant-les de comportaments perfectament saludables com són l’autoerotisme o els jocs de descobriment i els tocaments en parelles o en grups d’iguals. O també es donen, especialment a les xiques, missatges de perill: Aneu amb compte amb els xics, que tots volen el mateix!! La realitat és que hem de protegir les persones de la violència, no de la sexualitat. I permetre que experimenten amb els seus cossos, i acompanyar-ho amb educació sexual, ajuda les criatures a comprendre les sensacions i els sentiments sexuals que viuen i les ajuda a protegir-se i també a no agredir.
És imprescindible que sàpiguen com són els cossos i que el penis, la vulva i també el clítoris són parts de les quals cal parlar, si volem que es relacionen de manera saludable i en igualtat. L’educació sexual és la millor manera d’aprendre a desenrotllar-se amb llibertat, de saber distingir el que és sa del que no ho és, de no acceptar la imposició de conductes inadequades i de no reproduir conductes violentes.
Les relacions sexuals són molt boniques a qualsevol edat, si les persones estan a gust i fan el que volen perquè volen, no perquè ningú els obliga. 

Més històries de Filomena, des de la diferencia, d'Irma Navarro.

Si t'interessa saber-ne més ací tens altres entrades de Karici.es que en parlen: 

53 comentaris:

lidia stone ha dit...

Pense que el X eixe és un porc perquè no hauria d'enganyar als menuts d'eixa forma i menys si ells no volen. El que ha fet el xiquet X està molt malament.

JULIA TRISTÀN ha dit...

Jo crec que no es deuria abusar ni enganyar a un xiquet o a una xiqueta perquè encara no saben el que fan i són molt fàcils d'enganyar. Qui abuse d'un xiquet o d'una xiqueta és un... cabró.

Vera Arenal ha dit...

Jo estic en contra dels abusos sexuals. Patisc per totes les xiquetes i xiquets que han sigut abusats sense saber el que feien perquè no tenien coneixement d'aquell concepte i ara es senten avergonyits o avergonyides d'aquella experiència tan poc agradable per a ells. La pobra Filo, com que era tan petita no coneixia res sobre aquell tema i ella creient que era una caramel, li va fer cas... Ella no s'esperava això i menys mal que va poder escapar d'ell, perquè altres xiquetes no han tingut la mateixa sort i han acabat pitjor, fins i tot assassinades per a que el seu agressor no siga descobert.

Kevin Pankhurst i Marc Arenal ha dit...

Me pareix molt malament el que fa el xic amb la xica i també em pareix malament que la xica no ho conte per a fer algo com per exemple denunciar-ho. El meu company diu que seria millor agafar un llançaflames i abrasar-lo i després li afegim un poquet de salsa i sal.

javier bebel ha dit...

Si,si i una poma a la boca,sala barbacoa! , ara en serio,): no crec que siga la millor opció, açò es greu, deuria ser comentat a la llei. Si ho pateixes, ajuda a la llei a combatir-ho.

Mariajose Anthony ha dit...

Aquesta història és molt trista perquè s'aprofiten d'una xiqueta amb ignorància d'aquestes coses.
Jo pense que els xiquets que sofreixen aquestos abusos han de dir-ho per a poder culpar a la
persona que s'ha aprofitat de ells. Jo sé que això no és un tema del qual es puga parlar fácilment,
però eixes persones han de tindre molt de coratge per a poder contar-ho i eixir endavant.
Perquè moltes persones els podem recolzar i ajudar-les. Estic amb vosaltres

Rafa Anthony ha dit...

jo pense que els abussos no son una cosa que les persones han de veure, per això tenim que fer tot el possible per a que no hi haja abussos en aquesta generaciò. Jo si fora un jutge els conmdenaría tots a la mort, però abans les cortaría el penis.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola alumnxs,
Sé que la temptació de carregar-se a X és molt gran però, com diu Javier, no és la solució. A la nostra classe, i al nostre institut, n’hi ha persones com X i persones com Filo. Persones que han forçat o forçaran altres a tindre sexe i persones que han patit o patiran abús i que se sentiran culpables per no haver fet més per a evitar-ho. I envoltant aquestos abusos n’hi ha molt de masclisme permés i justificat: que ella s’ho havia buscat, que el va provocar, que hauria d’haver dit “no” més fort, que no s’hauria d’haver quedat amb un xic sola... En el cas de Filo, no es probable que es pense, perquè és molt menudeta, però si parlem d’abusos comesos amb més edat, ja es veu d’una altra manera. Però fins i tot amb les criatures, n’hi ha qui pensa que s’ho inventen per a cridar l’atenció.

El que tinc clar és que la sexualitat no pot seguir veient-se com un tema tabú i que les xiquetes i els xiquets, des de ben menuts, han de tindre paraules per a explicar en que els passa. I això vol dir que no hem d’esperar a l’adolescència per a fer educació sexual. Som sexuals des que naixem i el desconeixement ens fa més vulnerables!!!

Maribel Arenal ha dit...

M'agrada molt la història de Filomena, i crec que causa sorpresa i indignació en la gent, ja no sols per la raó de que Filomena pateix un abús per part de X, si no per l'edat de Filomena. Que amb assoles quatre anys ha patit aquest tipus de violència, és molt més dur ja que ha sigut la seua primera experiència sexual i ha sigut traumàtica; durant tota la història, podem adonar-nos de com la xiqueta, encara que li va passar sent una xicona, recorda amb vergonya i tristesa aquest dia.

Pense, que cadascú ha de conèixer la seua sexualitat al temps que vulga i que no ha de ser d'aquesta manera, obligada i amb tan poca edat; Filomena no era conscient del que està fent, si no que es dona compte als anys, quan ja és una adolescent

Maria Laffitte ha dit...

Està clar que el xic X ho va fer malament, però sempre hi haurà persones roïnes. La qüestió és que aquestes situacions podrien no passar si les xiquetes, i els xiquets també, tingueren un mínim de coneixements i educació sexual. Si Filomena haguera tingut idea sobre el que X volia, sobre el que X duia darrere del pantaló, ella hauria pogut dir no.

També és veritat que hi ha situacions d'abús en que la xica o el xic és plenament conscient sobre el que està passant i de totes formes no pot impedir-lo. Per a mi això és un cas de masclisme extrem que no té que veure tant amb l'educació de la víctima i sí amb la de l'agressor.

De totes formes, sempre serà més perillós no saber que saber.

zineb Becker ha dit...

A mi, com sempre, les històries de Filomena m'agraden molt; però aquesta, a més d'agradar-me, m'ha sorprés perquè el que fà el xic X és realment inadequat perquè si ho haguera fet amb una xica més o menys major hauria segut més comprensible, perquè la xica seria conscient, però agafar una xiqueta de 6 anys que no sap quasi res, és de vergonya!

Jo crec que haurien d'explicar més als xicotets la sexualitat per advertir-los perquè el que li ha passat a Filomena li pot passar a qualsevol xic o xica... perquè si no saben res de sexualitat no poden saber si el que els passa és bo o no i com tampoc ho conten a casa, no es denunciaria a les persones que fan coses com aquestes.

Edgar Stone ha dit...

Jo crec que la culpa no és nomes del xic X, sinó que també el pares tenen un poc de culpa en este cas. Si a la xiqueta, encara que siga jove, l'hagueren advertit sobre aquest tema, tal vegada podria haver evitat aquesta situació o, en tot cas, poder haver denunciat al xic. En el cas del xic, no puc saber si té algun tipus de problema, o solament que és un pervertit. En tot cas, la xica hauria d'haver contat això als seus pares, per a que estos pogueren fer alguna cosa.

ESTELA MARSTON ha dit...

Em pareix de gent inútil i sense escrúpols com, un xiquet que li doblega l'edat a Filo, pot enganyar-la d'eixa forma, en compte d'això hauria de donar exemple als xiquets i xiquetes més petits. Jo personalment pense que Filo, als 4 anys, ja li haurien d'haver ensenyat que és l'aparell femení i masculí.

Quan Filo té els 16 anys i es troba pel carrer amb X, és normal que haja passat vergonya però més vergonya hauria de tindre ell, que hauria d'haver estat una quarta part de la seua vida reflexionant sobre els seus errors i com ha pogut fer que Filo tinguera eixe mal glop.

Gaby Campoamor ha dit...

Jo crec que la història de Filomena és molt trista, però és una realitat molt comú en la nostra societat. Com la professora ha dit, de cada 20 persones, 4 han sofert abusos sexuals. Jo pense que la gent que abusa sexualment d'altres està completament boja, ja que és el pitjor que poden fer-li a una persona, i més als xiquets que són massa innocents com per a que vinga algú i s'aprofite d'ells.

La gent que és violada quasi sempre sofrix un trauma per a tota la vida. I és veritat que amb classes psicològiques i això pots oblidar-te d'algunes coses però sempre pensaràs per què et va a tocar a tu. Està bé que des de xicotets ens ensenyen almenys a diferenciar si tenim vulva o penis, el més elemental.

meline wolf ha dit...

Aquesta història de Filomena m'ha deixat bocabadada. Com pot una persona abusar d'una xiqueta o d'un xiquet innocent! Això és una de les pitjors coses que pot patir un persona, no només els xiquets. Les persones que es dediquen a fer aquestes coses són persones que tenen problemes psicològics.

Pel que respecta a com educar als xiquets en l'àmbit sexual, crec que cada persona deu educar als seus fills com més els convé, però sempre està bé prevenir-los d'aquestes coses explicant-los un poc sobre els genitals masculins i femenins, i altres coses d'aquest estil.

Pel que fa a aquest tipus d'abús, és dóna molt a la nostra societat, per això la millor defensa és el coneixement, per tant els que més ho patixen són els xiquets (els més ignorants).

Xavi Thompson ha dit...

Hui he llegit un altra entrada de Filo, no és la primera que la llegesc. Quan ja mire l'entrada de Filo, ja sé de què anirà el conte o qualssevol cosa que tinga que vore amb Filomena. Estic en contra dels “asaltacunes”, solament pensar en això em dóna fàstic.

És veritat que Filo no pot dir res perquè se sent manipulada i avergonyida, però el millor que has de fer és parlar amb els teus pares per a que ells parlen amb els de l'adolescent que es deia X perquè això no és normal i s'ha de parlar amb X per a que puga solucionar el seu problema.

María Kent ha dit...

Jo pense que en les famílies s'hauria de perdre el pudor a parlar sobre sexe amb els més menuts per a evitar aquestes situacions. Perquè, com es veu, Filomena no sabia què estava fent en eixe moment i no ho descobreix fins molt de temps desprès. A més, es deuria explicar a tothom que davant una agressió s'ha de contar i no callar-se mai, perquè pot ser Filomena no siga l'única xiqueta que haja patit aquesta situació. També Filomena va ser prudent i davant el dubte de no saber que hi passava anar-se'n, potser alguna altra xiqueta es pot no haver anat i arribar a situacions pitjors.

Adrià Wolf ha dit...

Encara que hi ha hagut moments en els que m'he rigut llegint el text -perquè en un principi pareix una broma “d'humor negre” o de gent en “plena etapa hormonal”, per dir-ho d'alguna manera- el tema és molt seriós, i del que no crec que puguem escapar fàcilment.

Com bé es diu al text, aquest problema pot aparéixer en qualsevol lloc, com entre la família. Encara que no tinc ni idea de com es podria evitar açò.

I tal i com la meua benvolguda professora Rosa ens ha dit, per què s'ha de dir “Aneu amb compte amb els xics, que tots volen el mateix!”? Per què no “xics, aneu en compte amb el que feu”?.

Lluís Arenal ha dit...

Jo estic en contra dels abusos, i a més a més me pareix molt mal que aquest senyor X s'aprofite de la ignorància dels menuts. Jo compartisc un poc l'idea de Rafa Anthony de condemnar-los a la mort però abans els tallaria el penis. També pense que no es deuria d'enganyar a una xiqueta menuda per a fer aqueixes coses, em sembla denigrant el que ha fet el senyor X. Jo si haguera sigut Filo l'haguera dit als majors.

Diego Thompson ha dit...

Em pareix molt important que hi haja gent que fique aquest textos sobre els abusadors sexuals perquè hi han molts pederastes en la vida real i també en la xarxa, i hi ha que frenar-los perquè si no, no deixaran de assetjar a gent com Filo. El que em pareix molt impressionant és que hi haja gent així encara.

Andrea Zetkin ha dit...

Jo pense que X és un bèstia, com pot enganyar d'aquesta manera a Filo? Pense que és un porc! Si jo estiguera en el cos de Filo, m'hauria quedat igual d'impactada, però jo al final no podria aguantar tanta pressió, ho contaria, a ma mare o a la meua millor amiga. Jo pense que Filo ho hauria d'haver dit a algú.

Jaume Marston ha dit...

Em pareix una vergonya que hi haja persones com X anomenats pederastes perquè abusen de xiquets indefensos. Em compadesc amb Filo perquè ho ha tingut que passar molt mal. El que diu Rosa Sanchís de que poden haver persones així per l'institut em frustra.

Diego Thompson ha dit...

Un comentari per a JULIA TRISTÀ crec el mateix que tu pero no fa falta insultar

Xara Stone ha dit...

En aquest text es comenta un tema molt important perquè es sofreix un abús molt greu. Ja qué si ho fas perquè vols, no passa res, però si t'obliguen no està gens bé.

La gent que obliga, com el xic del text “X”, són gent que al principi pareixen ser bons però després t'adones de que t'han enganyat i és massa tard perquè no et deixen en pau.

Jo crec que la gent com ell haurien de canviar perquè pel món n'hi ha un montó de gent així... obligant a menors a cometre coses que no volen fer. Després s'ho callen per vergonya però ho haurien de contar perquè així la gent les podria ajudar a superar-ho...

Dani Du Chatelet ha dit...

Jo crec que el senyor X tindria que anar a la presó perquè per a mi això és un delicte. Aquest text té molta raó. La xica l'hauria d'haver denunciat perquè jo crec que per això la gent hauria d'anar a la presó.

vicente ha dit...

yo crec que el x eixe deberia destar condenat a cadena perpetua o com a minin dos anys de preso perque el que a fet es una porqueria.

Aida kent ha dit...


Jo pense que X era bastant major com per a fer tal cosa i lo mes grau de tot es que hi ha gent que fa aixo i molt pitjor i no se com una persona te tan poca consciencia com saber que a so es molt greu i a demès com li poden fer aixo a una xiqueta de any q no te la consciencia suficient com per ha sa ver que a so esta mal de veritat la gent aixi no te res de vergonya.

alba becker ha dit...


Jo pense que eixe xiquet no sap que esta traumatitza a la xiqueta i a mes es un abusador de que no te vida social..tots estan molt mal, son uns ignorants i molt roïns. Hi han de homes i de dones.
Sempre hi han....!!!!

Juan Pasaban ha dit...

Dada la escasa diferencia de edad entre Filo y X (todavía entra en su círculo de juego), lo más probable es que el abusador mismo sea una víctima de una infame educación sexual y lo que es peor, de una nefasta educación ética en general. Una buena educación en valores,unos referentes familiares y sociales adecuados en los que apoyarse, una educación sexual fresca, natural y temprana deberían ser suficientes para que a X ni siquiera se le ocurriera una actuación así. Por desgracia todas esas condiciones no siempre se dan. No tenéis más que mirar a vuestro alrededor.
Lo peor es que ese tipo de conductas perduran, a veces, con la edad, y jóvenes y adultos (generalmente hombres), con edad y criterio suficiente para valorar sus actos desde una perspectiva crítica e inexcusablemente responsable, abusan de niños/as sin ningún escrúpulo. Y la mejor forma de protegernos de ellos es educar a nuestros niños y jóvenes.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola estimats i estimades alumnes, hola Juan (gràcies especials),

Aporteu idees interessants al debat i estic segura que l’empatia que mostreu amb Filo arribarà també a les persones que han estat abusades i les farà sentir-se millor i més acompanyades.

El que m’agradaria que pensareu és si l’educació que creieu que s’ha de donar a les criatures és només la del perills, la de les prohibicions (“això no!, vés amb compte amb els xics!”), la de presentar el sexe com un problema i no com una font de plaer, de comunicació i d’aprenentatge. Molts i moltes de vosaltres, quan us he preguntat a quina edat s’hauria de donar educació sexual, heu contestat que a l’adolescència. I també heu mostrat desacord quan una criatura menuda es masturbava (com al conte Pessigolles). No penseu que, si saben el que els dóna gustet i el que són les relacions plaents, sabran millor dir que no a les que no són plaents? Renyar o prohibir és una manera d’educar molt fàcil, però no tinc gens clar que siga molt eficaç. O és que a vosaltres sí que us agrada que us eduquen així: prohibint-vos en lloc d’informant-vos bé? Dient que no a tot en lloc de deixar-vos experimentar?

Però compte!! Que no estic dient que valga tot!! Val el plaer aconseguit amb respecte, a nosaltres mateixos i a l’altra persona!!!

John Mozzoni ha dit...

Hui en dia la poca educació que reben els xiquets sobre sexualitat es escassa doncs que estiguem a una societat moderna. Seguix sent un tema tabú a quasi totes les cases per pudor dels pares a que els xiquets sàpiguen coses sobre sexe o vergonya per part dels xiquets i por de la possible reacció dels seus pares.

També hi ha que tindre en compte que a aquesta historia Filo a soles tenia 4 anys i puc ser que es massa prompte per ensenyar-li coses sobre sexe quan encara esta aprenent a llegir. Aquest es el motiu per qual hi han tants embarassos de xiquetes massa joves perquè sense tindrà quasi informació comencen a “provar” però encara no sap que mesures han de tomar ja que tot te el seu propi risc i com no el coneixen, son ignorants a aquests tipus de risc.

Cal que les famílies est modernitzen un poc i tracten de donar el pas per evitar futures traumes psicològics per que han sofrit abús o es queden embarassades.

Anna i Abel wolf ha dit...

Per a començar nosaltres no deixaríem a les nostres filles de 4 anys eixir soles. Estaríem controlant com juguen, sobretot en aquestos moments son el únics on podem controlar al nostres fills, ja que en el col·legi no podem controlar aquestes coses. També pensem que no deuríem de existir persones aixi, i menys amb xiquetes que no son conscients del fets. No podem parlar als xiquets xicotets de sexualitat perquè no entendrien res. Hi ha que esperar a unes edats mes majors i fins llavors controlar mes els fills.

Alberth i Pablo Marston. ha dit...

Aquestes coses passen perquè els pares no eduquen als seus xiquets i xiquetes quan són xicotets.
Això és el que deurían fer els pares, nombrar als seus xiquets cosas sobre la sexualitat, i que cadascun te un penis i una vulva.
També pot ser per falta d'atenció dels pares cap als fills.
Nosaltres pensem que els abusadors sexuals són d'aquesta forma perquè van ser educats malament o perquè no van rebre una bona educació.
Seria una bona idea que ens els institus donenasen clases d'educació sexuals i ensenyasen els perills i les consequencies de tindre una relació sexual.

Noemí Stone i David Wolf ha dit...

Creiem que no es normal que deixen a una xiqueta de 4 anys sola en el camp, però també es veritat que no es pot protegir de tots el perills perque els perills es troben en el carrer, en casa i es troben per tot arreu, però si almenys dels que tu pots previndre.

En segon lloc, pensem que el que ha fet el xic X es vergonyos perque amb 14 anys se sab el que està bé i el que està mal i més roïn encara que esculla a una xiqueta de 4 anys, diguent-li que té un caramel per a ella savent que la inocència de la xiqueta va a fer que se'l crega i busque eixe “caramel”.

Per finalitzar, volem dir que si que està bé això de parlar als fills de sexualitat per a que vegen els perills que n'hi han, i tindre cura i saver de que estas fent i amb qui i que tingues confiança amb eixa persona i sapigues que no el van a contar i no van a contar mentides per a no fer-se de creure. Però en realitat ningú pare ens parla de sexualitat, per vergonya i per altres més raons.

Jose Stone ha dit...

És una vergonya que encara hi hagen gent com X. Si alguna xiqueta o xiquet va sofrir d'algú abús, jo crec que caldria dir-ho a sa mare o a son pare per ajudar-les a entendre que va passar o per ajudar-les a protegir-los mes. Pense que aquesta situació no haguera passat si la xiqueta haguera tingut un mínim de coneixement sobre aquest tema, els pares li tenien que haver dit alguna cosa d'educació sexual.
Crec que la pederàstia es deuria de castigar mes durament i amb mes castics per a que no tornaren a fer coses aixi.

Christian i Javi thomson ha dit...

Aquesta historia personalment ens pareix un poc cruel per part de X, pense que a una xiqueta tan xicotiua amb tan sols 4 anys no li pot dir que té un caramel que no existeix i que el caramel siga el seu órgan reproductor.. Aquesta situació no deuria repetir-se mai més.

Mentres llegiem aquest document em patit vergonya, angoixa i més sensacions roïnes.
L'historia que li va pasar a Filo li passa a molta gent pero la manté en silenci per por,vergonya..
Personalment pense que els pares cal que parlen amb els seus fills de aspectes sexuals quan son xicotius pero no tan xicotius com el cas de Filomena que sofreix aquest abús perqué no sap res de sexualitat.

Finalment pensem que X te que anar a judici per abussar d'una xiqueta anomenada Filomena.

iván i roberto thomson ha dit...

Pensem que aquesta història és una crueltat per part de X, i mentre que llegíem la història, em sentit vergonya, agonia i símptomes relacionats, i aquestes situacions no haurien de repetir-se mai, perquè ningú s'ho mereix i menys una xiqueta de 4 anys com Filomena.

Nosaltres pensem que en l'escola, els professors o gent especialitzada en donar classes d'educació sexual haurien de parlar amb els adolescents sobre aquestes situacions i sobre la gravetat que té fer coses com la que li varen fer a Filomena

L' Eric i el Nacho Campoamor ha dit...

Bon dia xicons i xicones, m' ha agradat aquest text com tot les altres histories de la Filomena.
Este relat tracta dels abusos sexuals, nosaltres pensem que aquest temes n'hi ha que parlarlos a casa, i que els pares i els profesors tendrien que donar una educació també sobre la sexualitat i els perills dels abusos sexuals.
Ens pareix vergonyos que X hi haja fet esta acció tan desagradant, i esta acció l'ha quedat marcada a la Filomena.

Alba y sami. ha dit...


Aquest text que hem llegit a continuació ens a paregut un tema de molta importància per que hui en dia passa molt sobretot a Internet. La xiqueta desconeixia el tracte amb el homes de forma sexual el que es normal a la seua edat però , el xiquet ja tenia una idea i per part d'ell esta mol mal fet ja que a la xiqueta li va crear un trauma. Nosaltres pensem que deurien els pares y advertir al xiquets de tot el que pot passar-li i que miren amb qui es relacionen.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola de nou, alumn@s,

Anna i Abel proposeu major control i penseu que a la infantesa no s’ha de fer educació sexual perquè no entendrien res. Noemí i David penseu que no s’ha de deixar una xiqueta de 4 anys sola al camp. Alberth i Pablo responsabilitzeu els pares de no educar o de fer-ho malament, també amb l’abusador. Eric, Nacho, Alba i Sami proposeu alertar les criatures dels perills.

MÉS CONTROL!!! ALERTAR DELS PERILLS!!! VIGILÀNCIA!!! De veritat creieu que és això el que evitaria la violència? Imagineu el nostre centre... s’evitarien els conflictes posant càmeres per tot arreu? És aquesta la proposta? Pensem-ho una miqueta més, si us plau! No creieu que el control és una imposició externa que impedeix que ens treballem la nostra independència? Quan una persona ha aprés el bon tractament, es relacionarà bé i des del respecte, amb vigilància o sense ella.

I què és el que una criatura no entén? Si des de ben menudetes ja se’ls parla de reproducció i això és una cosa complexíssima!!! L’educació sexual és molt més que ensenyar el penis i el clítoris i, per descomptat, no és ensenyar reproducció, ni el coit. Les persones som sexuals des que naixem perquè tenim una pell que sent les carícies, les abraçades, les besades... que són sexualitat i formen part de l’aprenentatge eròtic de les persones. I saber les abraçades o els jocs que ens agraden i les que no ens agraden, aprendre a posar límits, a percebre el perill o a respondre a una agressió, forma part de l’educació sexual. I també ha de formar part de l’educació sexual prendre consciència que a les xiques se’ns permeten unes coses i als xics unes altres i això portarà a sentir culpa en uns casos i no en altres o a pensar que tenim dret a forçar, si ens han provocat, o que no tenim dret a dir que no perquè hem arribat fins a determinat punt i no podem deixar l’altre a mitges. En fi... tot un món que s’hauria d’ensenyar!!!

Andrea ha dit...

Bones... A mi sincerament este text doncs m' ha deixat un poc tocada... Perquè hui en dia hi ha molta gent com “X”. Però jo personalment pense que açò no és molt agradable de llegir perquè traumatitza prou... Hi ha gent que ja sabem els perills que patim hui en dia. Hi ha persones (xiquets i xiquetes també) que tenen relacions sexuals perquè volen els dos. Però que jo crec que alguns ja estem prou informats de tot açò i no cal parlar-nos d'estes coses que deixen tocada a la gent... A mi sincerament no m' ha resultat agradable llegir este text... (Jo ja estic prou, prou informada d'estos temes)

laura ha dit...

Bo, comence. La xica amb 4 anys ja ha tingut algunes experiències que fins a molt més tard no hauria de tindre-les. El xic X em pareix un cara dura per aprofitar-se d'una xica menuda innocent. La meua opinió es que és un cabró, i que es mereix que li ho facen a ell.

Yoli Beker ha dit...

Pobra Filo, ho va fer molt bé intentant escapar-se de “X”. No hauria de tindre vergonya, perquè gracies a la vergonya “X” es va eixir en la seua sense conseqüències. Això no hagués passat si els pares de “X” li hagueren parlat del tema abans, tal vegada això no haguera passat.

Sara Stone ha dit...

Pense que Filo hauria d'haver estat informada del tema de la sexualitat, perquè la sexualitat es un tema que al jóvens s'ha d'informar. També si jo fóra Filo li ho diria als meus pares, per a que
parlen amb els pares de X.

X es va comportar molt mal i no va ser un home o un xiquet com ha de ser, és un masclista que va utilitzar a una xiqueta més xicoteta que ell.

victor.M ha dit...

Pense que aquest text que denuncia els abusos sexuals cap als menors està bé que ho denuncie perquè no està gens bé que persones adultes o d'edats més grans t'agafen amb artimanyes i enganys i tu sense saber-ho acabes fent-li algun tipus d'activitat sexual però tu no t'adones del que hi has fet fins a un edat més avançada quan comences ha saber-hi sobre el sexe i aconseguixes posar-li nom al que feres de xicoteta.

manu arenal ha dit...

El text es de un tema que pasa molt amenut i que les xiques no tenen que ser tan confiades per que hi'a molt xic desesperat.

ramon stanton i jose stone ha dit...

Jo estic en contra del abusos sexuals i més d'una xiqueta perquè no saben el que fan. És una vergonya!!! qui ho faça no té perdó de déu, és un cabró. Jo pense que la llei ha de condemnar però abans d'això li la tallaria perquè no la use més. Aquestes persones mereixen el cap tallat, està bé que ho faça amb la seua dona, si la té i ella vol, perquè és per amor però abusar d'una xiqueta per gust, i si ella no vol, això no està bé.

Victor Becker ha dit...

el text m'ha paregut que el X ese es un porc perquè no hi ha que enganyar a les xiques i les xiquen no han de ser molt confiades amb els desconeguts.

Jlo Mill ha dit...

Bon dia, Rosa. Aquest text ``Un caramel especial´´ m’ha semblat massa cruel, perquè aquestes situacions no deurien de produir-se mai. Em dona la mateixa que açò ho faça un home o una dona als xiquets o a les xiquetes.

Per part de l’agressor, jo em faig una pregunta perquè han de fer aquestes coses mitjançant mentides, xantatjes, ``amb la força bruta´´, ... ? Algunes de les respostes que em vénen al cap són: ells/elles han patit aquestes agressions de menuts, prefereixen als xiquets/etes perquè aquests no poden defensar-se, o fins i tot, perquè els agraden més els cossos immadurs i xicotets. Però, totes aquestes respostes no em serveixen de res per a justificar-los.

Jo crec que els pares han d’ estar més pendents dels fills o filles per a què açò no passe i, a més a més, han de dir als xiquets i xiquetes que tal vegada hi haurà algú que vuiga fer coses que ells/elles no volen i que han de dir-s’ho als pares.

També cal que expliquen al seus fills que es faran majors i que ells/elles ténen apareills reproductors i que està bé que facen certes coses però, sempre amb cura per a evitar les coses que no volen que hi ocórreguen (enfermetats, embarassos no desitjats, ...)

Cal concenciar mitjançant les escoles, els instituts, programes d’ educació sexual tant als pares com als xiquets, xiquetes i jóvens que les violacions, la violència de gènere, ... no han d’ocórrer mai.

Si aquestes violacions ocórren han de dir-s’ho als pares, i saben qui és o són els agressors per a que eixa o eixes persones no ho tornen a fer. I aquesta o aquestes persones han de pagar tot el que han fet.

Un exemple molt paregut es que jo estic veient una sèrie on una ``Filo´´ ha sigut forçada pel seu pare biològic quan tenía 3 o 4 anyets, la seua mare i la seua padrina el vàren assassinar però, aquesta ``Filo´´ pateix totes les nits malsons des de l’agressió. I l’aspecte positiu es que només es trova segura i sense patir malsons quan està amb el ``futur cura´´.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Jlo Mill
efectivament la violència que pateix Filo és una crueldat per la qual cap persona hauria de passar. I no sols és cruel haver-ho patit, sinó les conseqüències que sol tindre en la vida eròtica de les persones, si aquestes no curen la ferida que pot deixar ser tractades d'aquesta manera. I clar que ho haurien de dir i de denunciar!! I no sols al pare o la mare (ja que de vegades a casa no es troba l'ambient adequat per a fer-ho, o encara es culpabilitza més la criatura) sinó a la família afectiva, que no necessàriament està formada per la família biològica, sinó per aquella persona o persones de confiança que et poden ajudar, aconsellar, acompanyar... (un/a amic, un/a profe...). I una educació sexual que vaja més enllà de la prevenció d'embarassos i/o malalties. Que parle del plaer, i dels vincles afectius, que ensenye a dir que sí i a dir que no, que ensenye empatia i a transmetre emocions, a escoltar l'altra persona i a una mateixa... Una educació que encara no es dóna, malauradament!!!

Tania, Carles i Pau Wolf ha dit...

Bon dia a tots.
Nosaltres pensem que les situacions com aquesta en la que un xic X mentix a una xiqueta ,Filomena, per a que li toque un “caramel“ que no es un caramel i aixi enganyarla. Es deuen evitar cuant més prompte millor.

Cal remarcar que en part la culpa es dels pares per deixar a una xiqueta de tan sols 4 anys sense vigilancia, encara que siga en el camp o en el poble i tots es conoguen. Pensem que no es una conducta de bons pares.

Per altra banda creguem que els millors, per a parlar amb els fills cuan tene ja certa edat de la sexualitat son, els pares. On els fills tenen que poder tindre un gran recolsament per a cualsevol tema, sobretot de sexualitat.

En colclusió les persones que son com X deurien de rebre el seu castic i als que els a passat una cosa,com a Filomena, tenen que dir-lo sense por, perque sempre rebran ajuda de les persones que els estimen.

sergi catampùchimpú ha dit...

Es vergonyós perquè aquetes coses passen en la vida cuotidiana.

Les persones majors enganyen als xiquets y abusen de ells.

Lo que no entenc en la actualitat com les persones majors poden fer danys als xiquets.Però hi ha que lliutar contra els abusos perquè un dia et passa a ti i un altre dia li passa a altre.

carla stone ha dit...

Aquesta història de Filomena m'ha deixat bocabadada. Com pot una persona abusar d'una xiqueta o d'un xiquet innocent! Això és una de les pitjors coses que pot patir un persona, no només els xiquets. Les persones que es dediquen a fer aquestes coses són persones que tenen problemes psicològics.
Pel que respecta a com educar als xiquets en l'àmbit sexual, crec que cada persona deu educar als seus fills com més els convé, però sempre està bé prevenir-los d'aquestes coses explicant-los un poc sobre els genitals masculins i femenins, i altres coses d'aquest estil.
Pel que fa a aquest tipus d'abús, és dóna molt a la nostra societat, per això la millor defensa és el coneixement, per tant els que més ho patixen són els xiquets (els més ignorants).