14 de gen. 2013

Pots dir-me Guillem...



(Miquel Missé vestint-se)

Pots vore ací una entrevista a Miquel Missé feta per Carme Porta a Idem TV.

La transsexualitat estava catalogada com a Trastorn de la identitat de gènere en el DSM-4 (Manual diagnòstic i estadístic de malalties mentals); això significava considerar que les persones transsexuals estaven malaltes ja que patien un trastorn mental. Enguany ha desaparegut aquesta catalogació i, al nou DSM-5, només es conserva la catalogació de Disfòria de Gènere.
Transsexual és un terme mèdic que designa a aquella persona que es percep i desitja ser percebuda del sexe contrari al que se li va assignar en nàixer i decideix modificar el seu cos amb hormones i operacions perquè aquest s’adapte al sexe sentit. Transgènere és aquella persona que decideix viure en el sexe contrari, però no considera necessària la modificació del cos.
 Perquè una persona puga canviar-se el sexe en el DNI és necessari que un/a metge/essa o psicòleg/òloga clínic/a certifique que pateix disfòria de gènere. Açò vol dir: que existeix “dissonància entre el sexe morfològic o gènere fisiològic inicialment inscrit i la identitat de gènere sentida pel sol·licitant o sexe psicosocial”, que aquesta dissonància és “estable i persistent” i que no existeixen “trastorns de personalitat que pogueren influir, de forma determinant, en l’existència de la dissonància ressenyada”. La Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, va suposar un canvi important en deixar d’exigir el canvi genital; abans d'aquesta, si una persona no s'operava els genitals, no podia canviar-se el sexe al DNI. 
Actualment, per al canvi de nom, la persona ha d’haver estat tractada mèdicament durant almenys dos anys i acomodar així les seues característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat. La cirurgia de reassignació sexual no és necessària i tampoc podrà exigir-se el tractament mèdic si “concorren raons de salut o edat que n’impossibiliten el seguiment”.
El problema ve a l’hora de valorar la dissonància. En el procés de diagnòstic s’usa l’escala de masculinitat-feminitat de l’Inventari Multifàsic de Personalitat de Minnesota, criticada per mantenir una visió de gènere molt estereotipada. L’avaluació com a hòmens o com a dones inclou preguntes com aquestes: Què fas per a ser una xica o un xic? T’agrada cuinar?, la mecànica?, jugar a nines?, la velocitat? Odies els teus genitals? T’agradaria pixar dempeus?... El transsexual Moisés Martínez explica que, en el cas d’un transsexual masculí és contraproduent dir que t’agrada cosir, cuidar les plantes o els xics... Sense arribar al nivell dels USA, on hi ha qui es dedica a preparar per passar les proves psicològiques de canvi de sexe, algunes persones transsexuals viuen la consulta psicològica com un tràmit violent que no s’exigeix a les persones considerades “normals”; per exemple, a qui es vol sotmetre a una liposucció no se li fa passar cap test psicològic que descarte malalties com l’anorèxia.
Socialment, ser un home està establert pel físic “masculí” i pel comportament. Un home o una dona transsexual ho han de demostrar. Si no veiem un vestidet rosa o blau o unes arracades, en veure un nadó preguntem: Què és? Aquesta pregunta és un eufemisme de com serà i de com l’educarem, perquè els engranatges del gènere ja s’han posat en marxa. No oblidem que el Registre civil només admet dues caselles i que estan prohibits els noms que creen confusa identificació o porten a error quant al sexe. Els cossos ambigus o inclassificables provoquen inquietud. La indefinició quant al gènere, el sexe o la sexualitat desorienten. Quan no ens quadra, quan no sabem interpretar un cos, entra en crisi el sexe i el gènere. Per això, el que no es pot classificar no es considera real: no és una dona/un home de veritat!
La percepció d’haver nascut en un cos equivocat està en el discurs mèdic, en els mitjans de comunicació (periòdics, revistes, sèries...) i en moltes persones transsexuals. També la percepció popular és la d’una inadequació que s’ha de solucionar quirúrgicament i/o hormonalment, i poques vegades es planteja que allò inadequat puga estar en la rigidesa del binarisme i no en les persones trans o que el qüestionament dels sexes i dels gèneres no beneficia solament als o a les dissidents sinó a tot el món. Martínez es pregunta: “Transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o una persona atrapada en una societat equivocada? Qui s’equivoca? Una cadena d’aminoàcids en convertir-se en proteïna o la publicitat de la Casa del nadó amb els seus bressols blaus i roses.”
Però no totes les persones transsexuals van perquè pensen que tenen un trastorn, sinó perquè és el camí que els permetrà canviar-se el nom, hormonar-se i/o operar-se. O simplement perquè busquen la legitimació d’un professional que facilite l’acceptació de l’entorn sòciofamiliar (Gerard Coll, 2010). Les operacions són necessàries per a moltes persones transsexuals, però no per a totes; lleven patiments però no són la solució a tots els problemes. De vegades es diu que és com tornar a nàixer, encara que postposar-ho tot fins a després de l’operació pot ser problemàtic perquè en la nostra identitat hi ha més factors, no solament el gènere. Concebre la identitat com quelcom essencial, estable i irreversible és naturalista, ja que fa derivar la identitat d’unes característiques sexuals biològiques, i determinista, perquè en els primers anys de vida ja es conformaria la nostra personalitat sense possibilitat de canvi (Garaizabal, 2010). 
Jo no vull ser ni naturalista ni essencialista. I tu?

(text extret de Sanchis, Rosa: Karicies.com, Edicions 96, 2012)

47 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Hem vist a classe aquest documental: http://www.youtube.com/watch?v=bcN1jQ-_THo&feature=player_embedded (està també al marge dret del bloc) i després el vídeo on Miquel es posa el binder. Els he dit als meus i a les meues alumnes que una de les coses que més em preocupen és que puga haver alguna persona transsexuals a la classe i a l'institut i que aquesta patisca. Per això, hem jugat una mica i els he dit que podien dir-me Guillem. Sé que la transsexualitat no és cap joc; per a mi tampoc ho és. Però és un bon exercici afluixar rigideses. Algunes i algunes s'han apuntat també al “joc” i han començat a masculinitzar o feminitzar en seu nom.

ESTELA MARSTON ha dit...

Jo crec que cada persona pot ser el que vulga xic o xica, i que no te que tindre por a dir el que pensa ni el que vol, tan sols per què els altres pensen que es diferent i que no es ''normal''.Personalment no conec a ninguna persona que tinga disfòria de gènere, però si en un futur conec a algú amb aquest cas no me importaria gens tindre una bona relació amb eixa persona tant siga xic com xica, per a gustos colors i no crec que tinguem que jutjar a ningú per ser un xic i voler ser una xica que al revés.

Hi han persones que segurament pensen tot lo contrari que jo, i clar cadascun te un pensament diferents i tenim que respectar qualsevol comentari subjectiu, per una burrada que ens parega.

maria laffitte ha dit...

“Transsexual és una persona atrapada en un cos equivocat o una persona atrapada en una societat equivocada?”

La meua resposta a aquesta qüestió és la següent: Crec que depén de com ets sents, si per a tu no és necessari canviar el teu cos és un problema de la societat, perquè la gent ha de acceptar el que tu sentes, perquè això és part de la teua identitat i ningú té dret a fer-te canviar això. Per altra part, si tu necessites tindre el cos, per exemple d'un xic, perquè et sents com un xic, pense que la solució es troba en canviar el teu cos, perquè es l'única manera de sentir-te bé amb tu mateix.

La segona situació és la més fàcil de solucionar, a pesar dels diners, les hormones, etc., però com canvies de societat?

aida kent i alba beker ha dit...

Jo crec que la “dona” vol ser d'una forma distinta i m alegre per ell però no fa falta que tinga que operar-se per a voler-se un xic, perquè en aquest vídeo es veu com no fa falta que s'opere per a paréixer un xic, a mes a mes es molt important ser com tu buigues ser sigues chic o chica

Diego Thompson ha dit...

Em pareix que aquest xic no tendria que taparse aunque si jo fora ell tambe em taparia perque et poden dir de tot perque la gent no es corta res amb els transexsuals o amb els homosexuals o amb qui ells vullguen. Yo crec que la gent hauria de respetar als transexuals perque estem en un pais lliure i encara que no estiguerem en un pais lliure dona igual perque la gent pot fer el que ell vullga.

Andrea Zetkin ha dit...

Jo pense que per ser xic i tindre cos de xica, no pasa res, i alreves el mateix. Pense que la gent que insulta als transexuals,gays o lesvianes, es perqué no te res millor a fer i que es normal, el transexualisme.
Si jo fora transexual, (els insults em ofendrien molt), siga jo o la meua amiga o alguna persona que no em caigui gens bé, no es mereix aixo…
Pense que casdascú té la seua opinió, que tinga raó o no, pero crec que ni ha que tractar a les persones bé siguen el que siguen…

alvaro ha dit...


Hem vist un vídeo on Miquel es posa una tela per a tapar-se els pits. Nosaltres ens tenim que imaginar com es senten aquestes persones perque no ens podem burlar tan sols perquè sigen diferents ja que som persones com Miquel també. Som mamifers? Som llestos? Podem parlar, riure...? Aleshores són com nosaltres i si ens burlem d'aquestes persones ens estem burlant de nosaltres mateixes.

No sabem la carrega que comporta ser transsexual i no sabem com comportar-nos. A més els insulten.
Jo pense que es mereixen un respecte. Perquè ningú es mereix això ni que l'insulten per ser diferent.

Tambe crec que la gent que els insulta és una ignorant perquè ells, què farien si estigeren al seu lloc? A vore..., tan xulos que són! Jo apostaria a que ni durarien 1 dia sense plorar perquè aquestes persones tenen que aprendre a respectar un poquet a qui és diferent o millor dit, especial. Jo pense que la transesualitat no és una malaltia ni un problema.

Jaume Marston y Diego Thompson ha dit...

Continuació de el comentari de Diego Thompson amb Jaume Marston:

Em pareix que aquest xic no hauria de taparse aunque si jo fora ell tambe em taparia perque et poden dir de tot perque la gent no es corta res amb els transexsuals o amb els homosexuals o amb qui ells vullguen. Yo crec que la gent hauria de respetar als transexuals perque estem en un pais lliure i encara que no estiguerem en un pais lliure dona igual perque la gent pot fer el que ell vullga.

L'altre video que ens van posar era de un xiquet que volia ser xiqueta,abans s'anomenaba Lucas i ara volia que li cridaren Luu.Cuan anaba a nadar amb les altres xiquetes es tapava amb una faldeta per a que no se li veiera el penis. Nosaltres creiem que la gent no hauria de burlar-se dels transexuals.

Dani i Cristian ha dit...

En el primer documental el de la xic que volia ser xica és molt interessant. Ella explica que va nàixer xic peró ella sempre s'havia considerat com una xica i diu que hi havia gent que la molestaba diguent-li que era un xic peró jo crec que si ella vol ser xica pot fer el que vullga amb el seu cos i la tindrien que considerar com una xica.
En el segon vídeo és d'una xica que volia ser xic i que li anomenaren Miquel i ensenya com és possa una tela.
Jo crec que no els tindrien que insultar d'aquestes persones per ser diferents perque són com nosaltres.
En el text escrit explica que abans per als psicólegs la transsexualitat era que tenia una malaltia mental, peró jo crec que no és una malaltia mental i en el nou llibre dels psicólegs que és el més nou diuen que no és una malaltia mentalque jo crec que el més nou és el que té més raqó

Andrea Zetkin i Xara Stone ha dit...

Nosaltres pensem que per ser xic i tindre cos de xica, no pasa res, i alreves el mateix.
Pensem que la gent que insulta als transexuals,gays o lesbianes, es perqué no te res millor a fer, es normal el transexualisme...
Si nosaltres forem transexuals, (els insults ens ofendrien molt), si anarem nosaltres o gent de al voltant, o alguna persona que no em caiga gens bé, ningú es mereix això…

Pensem que casdascú té la seua opinió, que tinga raó o no, pero ni ha que tractar a les persones bé siguen el que siguen.
Pot ser que entenguem que al principi a la gent li coste assimilar-lo, pero al final has d'entendre que es algo normal i que te podria haver passat a tu.
Ademés que si tu fores transexual no t'agradaria que t'insultaren, ho fores o no, no t'agrada que t'insulten, per què ho fas tu?

Has d'aceptar que a la millor a les xiques no els agrada ser xiques o viceversa, pels motius que siguen i que no has de faltar al respecte per això...
Encara que tu penses que es una broma no ho és per a la persona que li ho dius, ja que l'estàs insultant en un tema que per a ella/ell és prou greu. A la millor, a tu et dóna molta risa i cregues que es van a riure tots...però de repent comeces a riuret tu assoles...I a eixa persona li fas plorar...

Creus que un “ho sent molt, era una broma” ho va a arreglar? Nosaltres pensem que ho sentiras en el moment pero despres el tornaras ha fer. Així que fes el favor de no insultar ni faltar al respecte.

Laura Goldman ha dit...

Bon dia, pense que el creure't un xic en un cos de xica no és ninguna malatia. Una dona que vol operar-se els pits no té la necesitat de fer-se un test psicològic de dos anys o no és necesari que la miren mal o que es pensen que té un problema. Potser que el canviar-te de sexe en el DNI siga més complicat perquè per exemple en el DNI no diuen la talla dels teus pits, aleshores la cosa es complica més.

No és un tema d'entendre-ho, és més un tema d'acceptar-ho. Si no penses d'una forma determinada, és a dir, que si penses que eres xic en un cos de xica es diu que no eres normal. Pero bé, què és ser normal? Normal és acceptar que eres una xica? Normal és que t'agraden les persones de sexe diferent? Bé, d'acord, aleshores jo sóc normal i tu no. És això al que ens referim? Tu també tens nas i boca igual que jo, tan sols penses d'una manera diferent a la meua. Seria molt avorrit que tots pensàrem de la mateixa manera, no? I que tots volguèrem el mateix seria poc variat. La indiferenciació és avorrida, la diversitat és necesària.

Tornant al tema del transgènere, aquesta persona ha d'estar incòmoda amb si mateixa, doncs bé, si a més, a més nosaltres li ho fiquem més compicat deu ser frustrant. Aquesta persona sentiria, pot ser, impotència per no poder fer res contra la gent que no li permet fer el que ella o ell vol.

aida kent i alba beker ha dit...


Nosaltres pensem que la “dona u home” vol ser d'una forma distinta i m alegre per ell/ella però no fa falta que tinga que operar-se per a voler ser un xic, perquè en aquest vídeo es veu com no fa falta que s'opere per a paréixer un xic, a mes a mes es molt important ser com tu buigues,sigues xic o xica.
A les hores no te que preocuparli pel que pugen pensar les persones de ellls, per que si et diguen alguna cosa roina no hi ha que ferlis cas perque tu eres com ell iclous millor perque ells no tenen n'idea per el que estan patint els transexuals hi ha persones que pensen que tenen alguna enfernetat cuan no es veritat, son persones igual que les altres pero v olen ser o xics o xiques.
I la gent que insulta als transexuals no es donen conte de que estan ferin els seus sentiment que també son persones i les tenen que respetar.
La nostra opinio es que els transexuals son persones normals i corrents que estene que respetar per igual.

maria claraamunt, paula campoamor y laura becker ha dit...

Hola, nosatres pensem que esta bé això del DSM-5, el nou manual de malalties mentals, que ha considerat que la transexualitat no és ninguna enfermetat.

D'aquest tema pensem que cada persona te que ser el que vuiga i no podem manipular-la, en dir-li que això esta mal , que si naixes dóna no pots ser home... Pero també diem que si una persona vol tindre un canvi de sexe, se ho tindria que pensar bé, per que alomillor al cap del temps se arrepenteix. En conclusió cadascú és lliure de ser com vuiga.

En quant a canviar-se el DNI pensem que es necessari pensarse-ho un temps abans de fer res.

Un bes.

Adrià Feijoo ha dit...


- A mi la transexualitat em pareix un poc extrany, però si una persona que es dona vols ser home o viceversa em pareix molt bé, que si vol canviar-se de sexe té que fer el que vullga.
- Ara el transgènere almenys per a mi em pareix més extrany que la transexualitat, però la persona que es vol sentir com la persona del sexe contrari veig més logic la transexualitat que els transgènere, però la persona que es vol canviar de sexe coneixera estos dues temes i elixiria el més convenient i que ell o ellla preferisca.

Pau Mill ha dit...

Em pareix que aquest xic no deuria fer això perquè fent-ho soles demostra que no es respeta a ell mateix i si ell no es respecta, els demes tampoc ho faran. Li té que donar igual el que li diguen els demes si ell es vol a si mateix.

Jo pense que un home o una dona deurien poder cambiar-se de sexe sense tindre que operarse. El que pense el contrari es un homofob que no te dret a opinar sobre el sexe de una persona.

Per al canvi de sexe no deurien estar en tractament ni un dia. Si una persona vol camviar-se el sexe perque es una decisio molt dura ja que tenen que pensar-ho molt bé.

I el de insultar a un transexual, això no te nom, bueno si "subnormal" perquè per a insultar algu perque es vol canviar de sexe te més collons que tota la seua pandilla perquè damunt són uns cobardes que van en grupet.

rafa anthony ha dit...

Jo crec que dóna igual que sigues xica i et sentes xic o al contrari, tots som iguals i si se sent de l'altre sexe a mi em pareix bé perquè és la seua decisió i el que ell@ vulga és el que ha de fer perquè es la seua vida i no de ningú més.

El vídeo mostra a la xica tapant-se els pits per a paréixer més xic i a ningú el te que paréixer mal perquè com ja he dit és la seua vida. Si una persona de la meua classe fora transsexual jo el tractaria com a igual perquè no és diferent sinó altra persona. Si els meus pares no els agradara que tinguera un amic transsexual jo estaria amb ell igualment perquè és un amic més.

La conclusió d'aquest vídeo és que anime a tots els qui vulguen canviar de sexe per a estar més a gust que ho facen, és la seua decisió i no es tenen que avergonyir d'això perquè són normals com jo o la persona que siga. Us anime :)

Claudia Campoamor 1ºA ha dit...

A mi m'ha paregut un vídeo molt interessant perquè no m'havia imaginat mai pel que tenia que passar una dona per a poder ser un xic. També m'agrada molt que cada un elegisca com vol ser i es senta a gust amb el seu cos. També no veig normal que es fiquen amb una persona que vol ser del sexe contrari perquè tots som com som i ningú és més que ningú i que el més important de les persones és el que tenim per dins perquè al cap i a la fi la bellesa exterior és efímera i el que es queda per a tota la vida és com ens comportem amb els demés.
A mi me pareixeria be que una xica o un xic que vol ser del sexe contrari es canviara al vestuari corresponent. Per exemple si un xic vol ser una xica es tendria que canviar al vestuari de les xiques perquè es on es va a sentir mes a gust ja que el seu cervell es considera femení.

Javier Bebel ha dit...

Com diu al text, la transsexualitat no és cap malaltia, encara que si ho fora, com era abans, en que ens podríem basar per a dir-ho?

Pense que la transsexualitat, encara, està molt mal vista, i no ho comprenc, ja que tot el món deuria poder triar de quin sexe vol ser. I si algú té la mala sort de nàixer en un cos que no deu no és la seva culpa i té dret a modificar el seu cos per fer-lo del sexe que deu.

Les persones que es senten d'un sexe contrari al del seu cos, perquè no poden canviar-lo? De totes formes, l'únic que separa un sexe d'altre és l'aparell que tenim a l'entrecuix!

kevin phankurst ha dit...

Jo veig normal que la xica del documental vulga ser un xic perquè cadascú és lliure de fer el que vulga i ningú li pot dir que ha de fer.

Aquesta xica no vol ser una xica i la gent veu molt malament la transsexualitat i és una cosa normal perquè no pensen en aquesta xica perquè per exemple si a tu no t'agradara ser del teu sexe faries del sexe contrari.

Si Miquel estiguera en el meua classe no l'insultaria si no el tractaria com és. Anim Miquel!

Vera Lorente ha dit...

Per a mi aixo de que la transsexualitat és una malaltia es una estupidesa. Per a mi aixo de nàixer d'un sexe i pensar i actuar com a una personal de l'altre em resultaria incòmode, no em trobaria a gust amb mi mateixa, i per aixo em pareix molt be que la gent s'opere i modifique el seu cos amb hormones per a sentir-se més còmode.

Si a l'institut o a la classe hi haguera algun alumne transsexual jo l'acceptaria com a un xic o xica qualsevol. És veritat que als vestuaris em resultaria estrany estar amb ella i pot ser em donaria un poc de vergonya que em vora en robo interior, però si ella també ens veu com a persones del seu mateix sexe no m'importaria tant.

sergi camp. ha dit...

Jo pense que dóna igual que si un xic se sent una xica o si una xica sesent un xic cadascú té dret a fer el que vulga amb el seu cos, perquè és la seua vida i té el mateix dret a opinar el que vulga.

A mi em dóna igual el que vulga fer, perquè ella té la seua vida i no tenim perquè ficar-nos a molestar a la persona, fent comentaris bruscos, insultar-li ,etc. perquè li fem mal dient coses tan males a aquella persona. Jo pense si tinguera un amic o amiga no li faria res, el tractaria com una persona altra perquè tots som iguals.

Jo done suport a aquestes persones perquè el tenen que passar mal per totes les persones que els insulten perquè a mi no m'agrada fer coses males com insults perquè si em ficara en el seu lloc no m'agradaria que m'insultaren, per això jo mai els insultaria.

Nieves Ward ha dit...

Jo pense que la transsexualitat no té res de dolent, ni és una malaltia,és una cosa normal i crec que aquestes persones, si no volen el seu cos i les altres persones es fiquen amb ells, ha de ser molt complicat no lamentar-se de com ets.

maria anthony ha dit...

Jo pense que cadascú pot ser el que vulga tant xic com xica. Què passa que si un xic vol ser una xica, és distint? Jo no he conegut ningun cas, però si el coneguera em donaria el mateix. Cadascú és lliure de fer el que vulga i dir el que pensa sense tindre por del que pensen els demés. Si algú de la meua família tinguera disfòria de gènere el tractaria com un més, i si algú de la classe li passara el mateix seria “raro” però és una persona com tots.

marc arenal ha dit...

Jo pense que cada persona pot ser el que vulga del sexe que preferisca i també pense que no ens hauria d'importar i tampoc ho hauríem de criticar perquè qualsevol persona es pot sentir ofesa ja que un dels teus millors amics podria ser un d'aquestos casos i de ser aixi, el rebutjaríem? Per la meua part no pero a lo millor hi ha gent que si. Hi ha persones que per ser diferent la humillarien la deixarien decostat i la tractarien malament.

Jo recolze a aquestes persones.

Mariajose Anthony ha dit...

La meua opinió seria que no crec que a les persones amb disfòria de gènere tinguen que tractar-les amb una actitud diferent, al cap i a la fi tots som humans i tenim tots els mateixos sentiments, i no és molt agradable que estiguen tot el dia diguen-te coses que no t'agraden. Però jo per exemple si en la meua classe o en la meua família hi haguera alguna persona així no tindria ningun problema, al contrari, tindria curiositat per saber que es sentiria al ser així. I a quí no li agraden aquestes persones tampoc té que clavar-se amb elles ja que estic segura de que a ells tampoc els agradaria que es clavarem amb ell simplement per ser diferent. Però hi ha gent per a tot.

Miguel Angel Zambrano ha dit...

A mi no em pareix bé que els transsexuals, lesbianes, gays, etc. siguen jutjats perquè segurament són com són perquè són feliços, i ningú té dret a ficar-se pel mig. Jo pense que si un xic o xica no es sent del sexe que és, pot canviar-ho si va a ser més feliç i va a estar més content amb si mateix.
A més és molt graciós i divertit quan li diguem a la nostra mestra Guillem i no s'ofén.
Si Miquel anara a la meua classe, no l'insultaria si no que li donaria el meu recolzament i respectaria els seus pensaments i opinions per a intentar fer-li vida mes feliç i millor.

Maribel Arenal ha dit...

Bueno, acabe de “flipar” un poc en llegir el principi de l’entrada de Rosa. M’he quedat bocabadada perquè la veritat que no estic molt posada en aquestos temes de termes legals ni el que és o era considerat enfermetat. Me pareix una mica de “carca” considerar que les persones que es senten de sexe diferent al que tenen biològicament estan malaltes. Malalt? Malalt serà el/la que, encara al segle XXI, pense que la gent que no vol seguir la “norma” pateix una enfermetat. Menys mal que, encara que siga a poc a poc, les coses van cambiant i ara no fa falta ni canviar-se de sexe per poder canviar-se el nom al DNI. Tampoc podem demanar-li a certa gent que entenga certes coses en poc temps, sóc conscient de que la tradició i la cultura que anem arrastrant des de fa molt de temps a voltes limita la nostra vida perquè pesem que alguna cosa és inamovible, és així i ja està. No deuria de ser així, però tenim que ser realistes i no podem dir que estem en una societat progresista si parlem de certs temes. “No se li podem demanar peres al olm” diu un dit popular, i a voltes es veiritat. No podem demanar a persones conservadores o molt majors que entenguen açò, però sí que podem frenar certs pensaments com el de que si eres diferent a la resta pateixes una malaltia perquè no penses igual. Generacions que ara agafaran el “control” perquè estudien, es preparen i tenen “l’obligació” de agafar les riendes, no tenen que pensar així. Que voleu, tornar al passat? Sense llibretats? Sense drets?
Una altra cosa curiosa de l’entrada que tampoc sabia, esque hi ha que passar una mena de exàmen en el qual te pregunten coses del tipus de: t’agraden les nines? I els cotxes? T’agrada cuinar? … són pregutes massa estereotipades. Aleshores si contestes que vols ser una xica, però dius que t’agraden els cotxes i el fútbol… Passaràs l’exàmen? Perquè no fan preguntes del tipus de: com et sentes comportan-te com un/a xic/a? T’agrada? Et sentes bé? És el que tu vols de veritat per a ser feliç? Això pareix que no importa, que no s’ho plantegen.
Doncs no classifiquem, no estereotipem. Les persones són persones i res més, cadascun que siga el que vulga mentres no faja mal a ningú. La felicitat d’una persona es regeix pel que li agrada ser, pel seu tipus de vida, i ningú pot decidir sobre com ha de ser feliç una persona. Tendim a classificar a voltes a la gent. No és fácil llevar-se el vici però hem de intentar-ho.

Emilio Campoamor ha dit...

Hola Maria.

El tema de la transsexualitat es un poc difícil, ja que cadascú te una manera de pensar que es diferent a la dels altres.

Jo personalment pense que cada persona te la capacitat de decidir que vol ser, i si una persona vol canviar-se de sexe perquè es troba mes còmode sent del sexe contrari al que va nàixer, pot fer-ho, moral i a a la vegada legalment. Les persones som lliures de decidir i fer el que volem, sempre i quan no molestes als demés.

En el cas de la transsexualitat, no deuria molestar als demés, ja que es un canvi en el teu propi cos i no influeix la resta del mon. Per aquesta raó, trobe que la transsexualitat deuria de estar acceptada per totes les persones, i no per ser una dona, en el cos d'un home o viceversa, ningú deuria de ser criticat.

Roberto i Javier Campoamor ha dit...

Bon dia xicons i xicones.

Pensem que cada persona és lliure d'elegir el sexe que ell o ella decidisca ser i no per això hem de considerar que són persones malaltes com es considerava abans. Enguany ja no es diu que patixen un transtorn mental, ara es presenta com Disfòria de Gènere.

No sabem la càrrega que comporta ser transexual i no sabem com comportar-nos davant d'ells. Són persones com nosaltres i no es mereixen cap despreci ni insults.

En conclusió, hi ha que respectar a les persones transexuals perquè no són diferents, ni tenen transtorns mentals, i aleshores són iguals que nosaltres i si les faltem al respecte no anem a cap lloc i aconseguirem una societat de continu despreci.

David i Ivan Campoamor ha dit...

Bon dia xics i xiques, auqest text parla de la transexualitat, que segons el text està catalogat com a Trastorn de la identitat de gènere en el DSM-4.

Segons noslatres, estem d'acord en que si una persona es sent del sexe contrari no ens importa que s'opere per a canviar-se de sexe i la tractaríem com eixa persona volguera. Però si una persona es sent del sexe contrari, fa els dos anys de psicologia i s'ha canviat el seu nom per un nom del sexe contrari, però tan mateix no s'ha operat per a canviarse els seus genitals i les seues hormones, no la consideraríem a eixa persona com una persona de l'altre sexe.

En conclusió, que nosaltres respectem a les persones però no podríem tindre una relació sentimental amb una persona transexual.

Sergio Wolf y Christian Campoamor ha dit...

Bon dia companys i companyes.

En aquesta entrada el tema que tracta és un bon tema per a debatre perquè es molt polèmic. Per a entendre molt bé aquest tema tindríem que ficar-nos en la seua pell. Es veritat que hi ha molts problemes però el mes important es que quan una parella estan junts i la xica abans era un xic o viceversa la majoria dels casos eixes parelles el deixen per pensar que san aliat amb un del mateix sexe que ell o d'ella.
Per altra banda personalment un home es home quan te penis jo la/el puc tractar com ell vulga però a l'hora de dir la seua identitat si no s'ha operat ,no s'ha canviat de sexe aixo pense. Nosaltres respectem la decisió que facen.

Mireia i Alberth Marston :) ha dit...

Bon dia a tots i a totes!

En primer lloc, pensem que tot el món ha de poder triar com viure, siga com a home o com a dona, i ningú té dret a dir si ''està bé'' o ''està mal''.
Totes les persones tenen el deret de fer el que volen sempre i quan no afecte la llibertat de les altres persones.

Estem d'accor amb la llei, une persona no te que caviar-se de sexe unic i esclusivament per una operació.

Pensem que és molt difícil possar-se en el lloc d'una persona la parella de la qual li acava de dir que ha nascut en altre gènere del que té ara o que vol cambiar de sexe. Hauriem de voren's en la situació, és molt difícil saber com reaccionariem si no ho hem viscut aquesta situació.

Cal acceptar pel que són.

Pau Wolf ha dit...

Bon dia a tots.

La transsexualitat és un tema del qual, personalment, no se molt. Ja que no és un tema que es done a classe o del que es tracten a casa.

Pense que es deuria donar tanta importància a tractar aquest tema al col·legi o a l'institut, com es dona tanta importància a conscienciar als joves de que les drogues són molt perjudicials o a usar protecció en les relacions sexuals.

Es tema del qual la gran majoria de la gent no te ni idea, perquè es aixi, del que és.
En la meua opinió no es deuria tractar de malalts mentals o tractar, com si foren diferents, als transsexuals. Son persones tan humanes com ningú i no es mereixen que les tracten diferent, ja que elles no es senten diferents.

Per a finalitzar, dir que tots som persones i cadascun té els seus gustos, i no te perquè canviar-los per l'opinió dels altres.

Pablo Marston ha dit...

Bon dia chics i chiques.

Hui vinc a parlar-vos de les persones transsexuals. A mi em pareix molt be que facen el que vulguen amb el seu cos i amb la seua vida.

Jo personalment vull deixar una pregunta en l'aire que em estat debatin un poc en classe i es aquesta:

Vosaltres que faríeu si la vostra parella després de 3 mesos de relació os diu que es un que es un transsexual?

La majoria de la classe ha dit que deixaria a aquesta persona i que per molt que estigueren enamorats hauria sigut un engany durant 3 mesos i que no podrien veure a aquesta persona de la mateixa manera.

John Mozzoni & Abel Wolf ha dit...

Bon dia Maria

La transsexualitat es un tema un poc tabú ja que no sols ser acceptat perquè no esta establit en els paràmetres que es consideren normals dins de la societat, per aixo pateixen trastorns d'identitat i sofrixen bulling.

Com cadascú nosaltres tenim una manera de pensar. Tal vegada si ens trobaren en aquesta situació nostra forma d'actuar dependria de si la persona estiga totalment si esta operada al 100% o no, ja que te molt a vore els sentiments que puguem tindre per eixa persona.
Ens costaria molt decidir que fer per-ho tendríem molt en compte el que patim per la persona.

Carles i Tania Campoamor ha dit...

Bon dia Maria.

Nosaltres pensem que es una humillació cap a la persona transexual, que per poder cambiarse el DNI hatja d'anar al psicoleg durant dos anys, fen-te preguntes per veure si de veritat tens els mateixos gustos que el sexe amb el que et vols cambiar, com per expemple: "T'agrada cuinar?" (Per a ser xica) o "t'agrada la mecanica?" (per a ser xic).
La nostra opinió personal es que cadascú hauria de ser lliure d'elegir el seu sexe, sense passar per ningun tipus de prova. Si vol cambiarse de sexe, ha de ser lliure d'elegir com volen que el tracten els demès, ya que no es tracta d'una elecció fisica sino psicológica.

L'Eric i el Nacho Campoamor ha dit...

L'Eric i el Nacho Campoamor,

Anem a comentar el tema de la transexualitat. Nosaltres aceptem als transexuals i a la seua i la seua manera diferent de veure el mon.

Però desde el nostre humilde punt de vista, tenim altra forma diferent de veure i ens apoyarem en els pilars que considerem fundamentals. En primer lloc, tenim que pensar si realment aceptariem a aquestes persones si foren cercans i importants en les nostres vides.
En segon lloc, pensem que no n'hi ha diferencies entre els generes, ja que arribarien a un mateix lloc, encara que foren per distintes vies de ensenyances, educacions, religions, creencies o ideologies... Perquè fins a que no ens pasara no sabriem com reaccionariem.

Miranda Zetkin ha dit...


Encara que estem en el segle XXI la societat d'avui dia segueix sense admetre coses que puguen eixir-se del suposadament normal. Per açò temes que haurien de ser tractats amb total normalitat com l'homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat, entre uns altres, són tabú.
Vivim en un món en el qual la concepció del gènere es redueix a la del sexe amb el qual naixes, sense acceptar i integrar les altres alternatives. Per coses com aquesta, la transsexualitat està tan rebutjada. Preferim anteposar el "què diran" als nostres sentiments i fins i tot els nostres ideals, sent capaços d'abandonar a la persona que estimem per aquest fet. Qui voldria ser el peix que nada en contra del corrent?

Alba i Sami ha dit...

Bona vesprada Rosa,

nosaltres pensem que cada persona te dret a ser el que vulga, respecte a tot tipus de orientació sexual i estic d'acord amb la gent que vol canviar el seu sexe perquè no està agust amb el seu cos que ho fa-sa.

Pensem que la gent a de començar a ser mes tolerant amb l'altra gent que vol fer eixes coses i no posar impediments per a que aconsegueixen els seus objectius perque cada un es lliure de fer lo que vulga amb el seu cos.

Invite a la gent a que siga mes tolerant i formar un mon mes comprensiu i pugam mes obert de ments.

Aida i Lidia Wolf ha dit...

Bon dia Maria.
El tema que es tracta hui és bastant difícil ja que no estem acostumats a parlar-ho, per lo que ens costa molt més entendre-lo.

La veritat, que tant nosaltres dues com molta gent sóm un poc incults en aquest tema, per lo que creiem que tindriem que tratar-ho més.

No sabriem com actuar d'avant aquesta situació, ni tampoc sabem la situació d'ells. Però aixó és més motiu per parlar i fer-ho un tema comú. La questió de parlar sobre el tema i que ens informarem, seria bó ja que la gent no patiria per trobar-se a soles, sinó que és sentiria fins i tot més arropat per la societat.

Jlo Mill ha dit...

Bon dia a tothom,

``Pots dir-me Guillem ´´ parla de la transsexualitat que abans estava considerada com a una malaltia mental i ara ha passat a Disfòria de Gènere. També fa referència a quan es volia canviar el DNI una persona però com no estava operat/ada no hi podia, ara ja no cal operar-se. No obstant això, cal estar 2 anys tractat per un metge/essa o psicòleg/òloga per a que ho certifique. I a més a més, s’ha de passar un examen un poquet estereotipat.

Considerar una persona que no segueix les normes establetes com a malalt, no és una bogeria??? Es que hem de viure veient com que tot és normal i ho hem d’asumir així. Allò més bonic de la vida, no és vore-la com un dia nou i ple de sorpreses i canvis.

Jo no coneixia la diferència entre transsexual i transgènere però abans si no eres transsexual no podies canviar-te el nom del DNI. Mentre que ara sent transgènere si que hi pots. Però encara has de estar en tractament mèdic 2 anys mínim i pareixer físicament al sexe que es desitja. Açò no es massa abusiu 2 anys mínim si vols canviar-te de nom!!! Si et canvies és perquè realment ho vols i no perquè t’ha donat la gana.

A més a més, se’ls fa un examen amb preguntes com T’agrada cuinar? Jugar a nines? La mecànica? i si vols ser un transexual masculí no pots dir que t’agrada cosir, cuidar les plantes,... açò no es massa difícil per a superar l’examen. Perquè en comptes de preguntar unes coses tan dificils no es plantegen escoltar els motius que els varen impulsar per a que es canviaren de sexe.

Però van perquè és l’únic camí per a canviar-se el nom o trobar la legitimació d’un professional.

Crec que si a un nadó li poses una robeta blanqueta o un nom que cree confusió, i alguna persona et pregunta Què és? Aquesta pregunta no és un poquet classificatòria! Perquè des de xicotets ens han de classificar!!! Hem de ser, fer, i sentir com el que hem nascut??? i si la nostra aparença física no es correspon als nostres sentiments, que hem de fer? lluitar per allò en què creem o viure com ens diga la resta???

Jo lluitaria i vosaltres??? i per això crec que són valents per fer-ho encara que han de suportar una gran pressió i pot ser que tinguen problemes per aquest motiu.

Qui s’equivoca en aquesta situació???

La genètica o la societat? A S.XXI i encara és continua dit coses com: no és una dona/home de veritat!, viu en un cos equivocat, estan malaltes,... Hem de canviar els pensaments de les noves generacions per a evitar apuestos comentaris!!!

Per aquestos motius els/les transsexuals s’operen però ací no acaven amb la resta de problemes (el conjunt de l’aparència física i la gent)

A banda, el binder jo ja l’havia visit a una pel•lícula o una sèrie, no recorde bé. En aquella ocasió la xicona volia ser militar o mariner però només aceptaven a hòmens, doncs ella es posava aquest binder. Tant als vestuaris com a la piscina ella no es llevava res i així no podien vore-la. Des d’aquell moment em va agradar com defenia el que ella volia.

Vuig agrair-te molt aquesta entrada i sobretot la informació que apareix abaix. Em va agradar molt el video de Luus i aquest de Miquel.

Com a conclusió, la disfòria de gènere ha de ser defesa per tothom i pot haver-hi un canvi de pensament en aquesta societat! Ànim a tothom que siga transexual o transgènere i que patisca aquesta situació tan injusta!!!

Anònim ha dit...

selena zetkin ha dit...
A mi no em pareix bé que la gent diga o critique als transsexuals, gais , lesbianes etc. perquè tot el món té dret a decidir per si mateix i que ningú li diga el que és millor per a ell o que no li parega bé ... encara que la gent tinga dret a dir el que pensa, però no té dret a insultar-li perquè siga lesbiana, gai o transsexual, perquè tots seguim sent iguals i sers humans.

15.1.13

Xavi Thompson ha dit...

Bon dia hui parlaré d’unes de les entrades on Rosa ha tingut molts comentaris: “Pots dir-me Guillem...” En aquesta entrada es poden veure dos vídeos; el primer que és el que es troba a l’entrada del blog i altre que és més llarg que està en els comentaris. El primer vídeo et fa que penses d’una altra manera com han de viure els transsexuals, açò passa en una societat com la nostra on les persones que sofreixen d’aquest problema no poden anar pel carrer sense que alguna persona li senyala o amb mirades on la persona que les rep se sent menyspreada però açò canviarà a millor perquè ara estem en una cultura on totes aquestes noves formes de viure ens impacten i les persones majors o fills que s’han criat amb una cultura menys moderna no poden conviure amb una persona transsexual o de transgènere. Més en davant aquestes persones que intentem apartar-les de la nostra societat viuran com qualsevol persona heterosexual o homosexual, ja no tindran que preparar-se mitja hora davant d’un espill per a que no se li noten les mamelles, per a amagar-se el pit, afaitar-se,....
Jo no vull caure mal a ningú però no m’agradaria estar amb un transsexual encara que es troba operat o no, me costaria molt conviure amb una persona d’aquestes característiques i les operacions no els queden malament sinó tot el contrari perquè a classe van posar la transformació amb operacions d’un xic amb característiques molts masculines que al cap de dos o tres anys es converteix en una xica molt atractiva, açò és impressionant!

Teresa ha dit...

Us recomane aquest video que explica la transició d'un xic

http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=wvAClyCwZvU

zineb becker ha dit...

Jo pense que cada persona és lliure d’elegir el aue vol ser ser i fer en aquesta vida.
Si una persona no es sent bé amb el sexe que té(que no es bé amb el sexe natural amb el que va naixer), no li veg cap problema en que s’opere i que estiga bé amd ell/a mateix/a, ja que tot el mon té dret a ser feliç en aquesta vida.

El que no hem d’oblidar és que nosaltres estem comentant aquest tema des de un punt de vista molt exterior, perqué realment si la persona afectada fora propera a nosaltres no sabriem ni que dir ni com actuar.

meline wolf ha dit...

Els trastorns de la identitat de genere, o disforia de genere afecta tant hòmens com a dones, consistix en el fet que el que la o ho patix no se sent del seu sexe, sinó del sexe oposat. Moltes vegades la gent que el "padece" (segons si creus o no creus que és una malaltia, perquè jo no ho veig molt clar) trien el forma de vida de l'altre sexe, així com vestir-se com ho solen fer els del sexe que el teu adoptes, o un xicotet percentatge trien la crugia.
Tant com si trien l'un o l'altre, estos són persones que s'enfronten a moltes pressions socials així com burles o crítiques. Açò és quelcom greu i no crec que haja que prendre-se'l a burla, perquè els que l'o la "padecen" ja té prou amb això com ara preocupar-se o sentir-se malament per les males llengües.
Jo crec, perquè encara no estic molt segura que açò és una malaltia com qualsevol altra i que no cal prendre-la com quelcom exagerat com que és homosexual o que li agrada vestir-se de xic o xica, sinó tractar-ho com a una malaltia com l'alzheimer o altres. I el més important no burlar-se ni criticar eixes persones.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Meline,
és molt important i positiu que digues que no és just burlar-se ni criticar les persones trans. Pel que fa a la consideració o no de malaltia, també està bé que t'ho qüestiones, i que no afirmes categòricament que estan malaltes. Jo no pense que ho estiguen i et convide, i convide a tot el món que es passe pel bloc, a fer-se una pregunta: Qui decideix què és una malaltia? Algunes vegades, qui ho decideix són professionals de la salut que tenen interessos amb les companyies farmacèutiques que fabriquen el medicament que “curarà” aquesta malaltia. Tindre interessos significa posseir accions d'aquestes empreses o rebre “regals” d'elles per a decidir en un sentit o en un altre. Convé pensar-ho molt bé, perquè parlem de la nostra salut i de la nostra felicitat, i aquestes no poden estar en mans del mercat!!