13 de set. 2014

Si l'amor estreny, no és la teua talla.




El 9 d’octubre és el dia de les persones enamorades al País Valencià. La festa es diu la Mocadorada, coincideix amb la Diada Nacional i amb Sant Dionís i, tradicionalment, els hòmens regalen a les parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà amb forma de fruites i verdures. A l’estat Espanyol, l’amor se celebra, seguint la tradició anglosaxona, el 14 de febrer, dia de Sant Valentí. 

Per a definir l’amor, cal diferenciar-lo de l’enamorament i és molt necessari també, encara que semble de mal auguri, parlar del desamor

L’enamorament és l’encantament que patim al principi de la relació, moment en què la persona enamorada ocupa tot el nostre pensament i només volem fondre’ns amb ella. L’excitació, la taquicàrdia, els nervis o les dificultats per a dormir, són sensacions físiques que acompanyen l’enamorament d’un ésser que trobem únic i insubstituïble. I tot això passa perquè, en aquest estat, el nostre cos segrega un còctel hormonal, format per substàncies com la serotonina, l’oxitocina o la vasopressina, que modifica la realitat i ens ompli el cap de fantasies on idealitzem la relació que comencem a viure i on els problemes i les desavinences s’amaguen darrere dels núvols de cotó fluix que fabrica l’amor. I quina felicitat dóna mirar el món des de dalt i en companyia!!

Per sort —sí, sí, has llegit bé!—, aquest procés d’enamorament no dura sempre i, quan passa un temps, comencem a baixar del cel amb unes escaletes una miqueta inestables que ens condueixen de nou a terra ferma. Això passa, necessàriament, perquè la parella comença a conèixer-se i la fantasia es va confrontant amb la realitat. L’espai personal i la pròpia individualitat van recuperant-se i l’enamorament es converteix (o no) en amor ja que estimem la persona real i no la que imaginàvem o desitjàvem que fóra. Algunes persones interpreten el final de les papallones a la panxa i del desig permanent amb el desamor i aleshores busquen altres parelles que els facen viure sempre en un estat fusional i d’excitació.

Aquesta espècie de borratxera amorosa és sentida per joves i grans, tot i que els enamoraments adolescents tenen les seues particularitats. Per una banda, com que es té poca experiència, es pensa que l’amor ha de ser com a la fantasia patriarcal, ben adobada per les hormones i pels materials audiovisuals i literaris —i la immersió en les aigües turmentoses de l’amor es fa a pulmó i sense flotador. Per l’altra, com que l’enamorament provoca emocions i sensacions desconegudes fins aleshores, s’idealitza encara més la parella i es pensa que ningú més al món ens farà sentir així. Malauradament (i de vegades afortunadament), la major part de relacions tenen un final i, com que ningú avisa de la magnitud del buit —que és igual de gran que l’espai que ocupava l’amor—, els trencaments provoquen molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord i/o hi ha terceres persones implicades. 

L’amor podria ser una assignatura de l’escola i s’hauria de parlar, per exemple, del model amorós tradicional, que considera normal la gelosia i el control sobre la parella; de l’obligació de complaure sexualment l’altra persona; de com l’educació a xics i a xiques els fa desitjar i estimar diferent i és una font de conflictes; del desamor i la manera de superar-lo; en definitiva, de la necessitat de posar límits personals en les relacions perquè la disponibilitat total és una pràctica de risc emocional que no provoca embarassos ni malalties, però ens llança a la relació amb l’ànima despullada i sense preservatiu. Així que ja ho sabeu: per a gaudir d'una bona relació, sexe i amor segurs, sempre!!

Si no estàs segur/a d'estar vivint un bon amor, aquestes entrades et poden donar pistes per a trobar un amor "de la teua talla": 
Si estàs patint el desamor, potser et vindrà bé llegir Amor i desamor.

I en l'etiqueta amor, encara n'hi ha més.

3 comentaris:

Adrián Feijoo ha dit...

Aquesta entrada parla sobre el 9 d'octubre, que es considera el dia de les persones enamorades a València. A més, ens explica la diferència entre enamorament i amor i ens aporta que el amor per a l'autor/a hauria de ser una assignatura.

Per una part, m'ha agradat saber que al 9 d'octubre hi ha una costum a la meua comunitat que jo desconeixia i m'agrada perquè no estic d'acord amb celebrar en tots els llocs del món el mateix dia el dia dels enamorats. A més, m'agrada que el regal siga un mocador que embolica dolços de massapà amb forma de fruites perquè marca la diferència amb els regals cars que es solen fer en aquest dia.
Per altra part, estic d'acord amb la diferència que es dona entre l'enamorament, que tractaria dels primers sentiments que tenim quan comencem una relació, i l'amor, quan ja hem superat aquesta successió de sentiments i ens centrem en la nostra parella coneixent-la bé. En canvi, no estic d'acord amb que es terminen aquestes 'papallones' perquè crec que, sovint que coneixem bé a la parella, sempre tenim algunes sensacions de xicotet enamorament a l'amor. També estic d'acord amb que la majoria de relacions tenen un final i provoca malestar a les persones.

Finalment, considere que l'amor no hauria de ser una assignatura com l'autor/a diu, sinó que solament s'hauria de comentar en alguns moments. A més, defense el dia 9 com dia dels enamorats i aconselle a tots els enamorats a celebrar-ho.

Óscar Becker ha dit...

Si l'amor estreny, no és la teua talla


Aquells text ens fa una apertura de la diferencia que hi ha entre sentir amor vertader per una persona i trobar-se en un procés com comú en els éssers humans que s'anomena l'enamorament mitjançant una festivitat d'origen anglosaxona que els espanyols hem adoptat, San Valentí. Aquesta festa té com a tradició que l'home regale a la dona un mocador que simbolitza amb uns dolços de massapans amb forma de fruites i verdures.

En primer lloc hi han una gran diferencia entre trobar-se plenament enamorat i amar, voler i desitjar a una persona tal i com és. A totes les persones s'ens ha plantejat la situació de enamorar-nos d'una altra persona i això és comú en tots nosaltres ja que això es produeix principalment per una gran quantitat de hormones que emergeixen del nostre organisme i ens fa experimentar sensacions molt diverses una d'elles és aquesta. Per altra part hi han altres factors que fan que una persona s'enamore de l'altra no sols el seu físic o la seua personalitat ja que en molts casos, per experiència diem: “ Aquesta persona te alguna cosa que m'atrau molt” però jo no crec que ni ara ni fins que passen milions d'anys aquest misteri es resoldrà ja que és un misteri únic del ser humà i una gran incògnita que l'ésser humà mai arribarà a entendre.

Per altre lloc, es parla de que moltes persones no arriben a aquest punt comentat anteriorment, a aquest punt d'enamorament i com veiem que no hi ha res més que veure volem tenir aquest moments d'excitació i de ben estar que tant de bo ens produeix en el nostre interior i moltes vegades aquesta excitació sobrepassa els límits de la persona fins que fem coses sense pensar de les que després ens fan patir i que moltes vegades ens fa penedir-nos .

En segon lloc hi ha altre fase completament distinta que és volem a l'altra persona tal i com és. Aquesta fase és molt complexa ja que hi ha que passar per milers de adaptacions, conflictes i sense sentits que viuen i pateixen la parella. Per altra part hi ha que conèixer molt bé a aquesta persona, entendre quan es troba malhumorada, quan li podem ajudar, quan necessita que li demostre lo que li volem però sobretot mantindre a aquesta persona sempre feliç sense que ningú ni res faça morigerar la teua relació.

En conclusió hi ha que diferenciar entre amar a la persona que sempre hem buscat i trobar-se enamorat o en un procés d'hormones molt fort que tenim que controlar-ho el millor possible, ja que pot traure unes conseqüències desastroses i fer patir a tu mateix i a les persones que ens envolten

Victor Thompson ha dit...

Salutacions.

Aquesta entrada ens parla en concret dels efectes que té en la nostra persona l'enamorament, diferenciant l'enamorament adolescent i l'adult. Mentre que en l'altra meitat del text ens parla de com afecta en la nostra mentalitat la ruptura o finalització d'aquest amor, que moltes vegades arriba o moltes vegades no. Primer ens parla de com l'enamorament, que patim al conéixer a una persona que ens atrau, ens afecta a la nostra percepció i al nostre estat d'anim. Per una part afecta al nostre estat perquè cada vegada que veiem o pensem en eixa persona sentim taquicàrdia, nerviosisme, sudoració o moltes vegades podríem estar sense dormir diverses nits pensant en aquesta persona. Per altra part, tots aquests efectes en la nostra ment són provocats per una percepció distorsionada de la realitat, en la que imaginem que l'altra persona és el que necessitem.

Tot açò ens condueix, moltes vegades passa molt de temps, a la segona part que és el desenamorament. En aquesta part ja no hi ha cap percepció errònia perquè ja coneixem a l'altra persona i no hi ha cosses noves en ella, a més, el nostre cos ha deixat de segregar eixe “còctel” d'hormones que ens provocava tots els efectes en la nostra ment prèviament dits. Moltes vegades les parelles aguanten perquè estimen molt a l'altra persona, però algunes persones necessiten tindre aquestes sensacions de taquicàrdies perquè la seua relació funcione.