22 de gen. 2015

Transgèneres (bis)




(Traducció al català d'alguns fragments del documental Venus Boyz, de Gabriel Baur)

Hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntiques”? La filòsofa Judith Butler explica que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat -i la roba, el bressol, el carro, l’habitació... tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens acomoda.

Una Drag King és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere fent un espectacle en un club o en un escenari. Les Drag Kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge i uns pelets a la barba, capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos d'home i l’altra, de dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens. 

Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat, i la gent la respecta més i l’escolta amb atenció quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i en lleva a les dones.

Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculines o femenins sense seguir cap guió establert? 

La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs? 

Aquesta entrada és una versió, una mica escurçada de Transgèneres. En el post Marimacho podeu trobar més informació.

11 comentaris:

Lorenzo Arenal ha dit...

TRANSGÈNERES (BIS)

aquestos vídeos tracten, els primers d´una dona que es drag king i actua a un local, esta dona es posa roba d´home, es pinta i es pega pels que fan de barba i interpreta la cançó d´un home i al final ens diu com es sent i diu que es sent molt be i que és fantàstic poder fer el que li agrada.

Els altres vídeos tractes d´una dona (Diane Torr) que fa un taller d´interpretació del rol masculí. En una sala pots ver a Diane Torr vestida com un home junt com les seues alumnes del taller, també de aquesta manera i pots ver com les ensenya a caminar com un home, amb seguretat, fent cada tros de terra seu. Després del taller les dones van al carrer i parlen amb la gent, la conclusió es que com anaven d´homes la gent les respectava mes.

En conclusió aquestos vídeos es suposa que tracten de dir-nos que no importa com naixes ni com volen la resta que sigues el que realment importa es com et sents tu amb tu mateix i el que tu voles ser i no el gènere que et diguen que eres perquè tu pots ser com et sents.

Andrés Stone ha dit...

Hola bon dia amics i amigues de l'institut Isabel De Villena.

Ara vaig a parlar d'aquestos videos de dones que volen fer el que vulgen sense donar explicacions i sense ser discriminada i mal vistes, per això estes dones ens mostren que amb un «poquet» de coloret i posar-se barba pots ser semblant a un home, quan la primera dona de els videos es vestia de home, pensaba que era home de lo bé que el fa, crec que te un merit fer ixes coses perquè poc a poc més gent ix i vol fer això i sentir se millor amb si mateixa.

Cada persona té el dret de fer i ser com ells vulgen però sempre la societat fa un mal papel que no li donen suport a estes persones i son descriminades quan son persones i no son més que ningú som tots igual i estic a favor de esta gent.

Per ultim dir que tots som persones i fer ser como vulgais.

un beset per a tots les persones que apollen aquestes persones os estime <3

Óscar Becquer ha dit...

Salutacions a tots,

Aquesta entrada ens parla principalment de les diferents formes de les quals es pot viure amb si mateix i de la poca diferència que hi ha entre dones i els homes. Tots creiem que per naturalesa cadascun deu voler-se tal com és, però moltes vegades les persones tenen impulsos de voler o necessitar ser alguna cosa que per com són anatòmicament resulta impossible d'aconseguir.

En aquest cas, una dona sent la gran necessitat de no ser sol el que és, no es tracta d'un canvi de sexe complet, ni és una falta d'acceptació de ser com és. Les persones ens agradem com som però moltes persones, volen ser dones però al mateix temps també senten que han de ser homes.

És complicat de comprendre aquest succés, ja que Com una ment humana pot arribar a sentir la necessitat de ser alguna cosa que no és? Aquesta pregunta no provoca més que confusió i una falta de visió de les coses. Veritablement els homes i les dones no ens diferenciem més que fisiològicament, la resta ho ha creat a societat, els estereotips i el sistema en què vivim.

En la naturalesa, les atraccions sexuals no es produeixen únicament entre el mascle i la femella, hi ha tot tipus de relacions i d'altra banda solament hi ha un mètode de reproducció. L'ésser humà ha aconseguit desenganxar-se d'aquest instint animal i ha utilitzat la racionalitat per a desenganxar-se d'aquest món i seguir un altre camí, però el nostre instint animal segueix estant present i per tant seguim tenint tot tipus d'atraccions sexuals i en alguns casos una persona pot sentir aquesta necessitat de ser home, dona o tots dos i això no ha de resultar estrany, ja que ser home o dona únicament es marca en diferències anatòmiques.

Les persones totes som iguals, la societat és l'única cosa que ens fa diferents veritablement i moltes persones com aquesta fan reflectir un missatge com una actuació amb la finalitat de donar a entendre açò i amb l'esperança de fer entendre que cadascun ha d'expressar el que sent, la qual cosa vol ser i no ser influenciat per la societat, ja que açò fa que les persones cada vegada estiguem més robotitzades i açò ens fa allunyar-nos de l'instint animal que tenim, la qual cosa ens portarà a l'eradicació de la variabilitat i la diversitat.

Cada persona ha d'afrontar la seua vida amb orgull, una persona ha d'estar a gust amb el que vol ser, sempre que no ens mentim a nosaltres mateixos, ja que ens portaria una falta d'acceptar-se a si mateix. Això va més enllà, ja que és una necessitat i no és alguna cosa pel que aquesta xica s'oculte sinó alguna cosa pel que lluita i pel que val la pena que la gent comprenga.

Vicente Collontai ha dit...

El que he pogut observar en aquest vídeo es sobre una dona que es comença a pintar-se un bigot i una barba i s'apega pel fals per a simular una bar i el bigot.
Fa una disfressa d'home perquè el que dona a entendre es que es una drag king, ella es disfressa d'un cantant i entra a l'escenari i comença a actuar com un home i ningú nota la diferencia entre ella i l'altre home perquè actuen igual, es dir com «manotejant» la dona que hi havia a l'escenari.

La meua opinió es que hem pareix correcte la decisió es a dir que es el que ella vol i fa el que vol sense importar-li el que podrien arribar a pensar.

Bea y tamara Washington ha dit...

El vídeo que hem vist tracta de una dona que es travis-teix, es posa barba, es la pinta, es posa una pelluca, i es vesteix de home, després va com a una especie de actuació que fa ell amb un xic que es travis-teix de dona. I es fiquen a ballar i la dona es puja el vestit que portava i el home es xupla la ma i li dona en el cul.
Opinió
La nostra opinió esque cada u pot fer el que vull i si es volen vestir de dona que es vesteixen de dona i si es al reves, al reves, cada un te la seua pròpia llibertat de vestir com vulga.

Boro Becker ha dit...

El que e pogut observar a aquest vídeo es que es una dona que es sent en el cos d'un home i es maquilla es posa pelo fals i no es diferencia del home es posa a cantar i pareix un home i ningú se n'adona
la meua opinió
es que tot el món te que estar gustos amb si mateix

Javier Bebel ha dit...

L'aprenentatge bàsic i el condicionament son coses de les quals mon germà em parla sovint; és la base de la psicologia i el parlen d'açò dia sí dia no. A aquest text diu que la masculinitat i la feminitat son creades per un condicionament abans de tindre qualsevol tipus de consciència.

Opine que la masculinitat i la feminitat son potser una espècie de dogma al qual cadascú és pot agarrar per sentir-se millor amb si mateix i el seu entorn. Serien estereotips positius si la societat pensara en ells lliurement i no foren imposats a cadascú segons el seu sexe. Però no es així, sent imposats com són, seran negatius per a molts i no deixem que el que anomenem diferent sigui diferent en comptes de fer que tots siguem diferents eliminant així les diferencies i que no triem entre masculinitat i feminitat sinó que siguem com vulguem ser, seguint corrents de tendències independents del sexe. Eixe seria el món perfecte.

ruth i sandra ha dit...

Aquest vídeo tracta de una dona que vol ser un home. El se pinta la seua barba ,les seues cellanegre com un home, se tape els seus mamellams i se viste com un home.
Ella sinó li agrada el seu sexo con el que va nàixer te opcions de canviar de sexe , com operar-se o simplement pintar-se ,vestir,caminar,parlar o tot lo vull canviar.
La meua opinió ningú se ha criticar a algú per tan sol voler de ser lo que la persona vull, es a dir ser u mateix. Cada u es lliure de ser lo vull ser i se ha ajudar a aquestes persones para que el mon sea mes lliure i que la gent no tenga tant por per expressar-se i que cada u sea com vull ser, això si, sin fer bogaries o ximpleries que fan molt de dany.
Cadascú es com es i ningú ha de dir res.

Ignasi Amoros ha dit...

Per començar en aquest vídeo es pot veure com segueix el rol sempre d'home i dona, i com sempre en nàixer ens donen els nostres papers com si la nostra vida fora un teatre, i haguérem de representar el paper que ens toca.

Al principi, m'he quedat un poc estrany, ja que no és habitual vore a una dona disfressar ce d’home per a fer un espectacle, aquest tipus són les Drag Kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge i uns pelets a la barba, capacitat d’observació i ganes d’experimentar. També una de les coses que m’ha agradat molt ha sigut com va explicar la filòsofa Judith Butler que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat i la roba, el bressol, el carro, l’habitació...

Finalment una altra cosa que m’ha impactat és l'ofici que fa Diane Torr, a banda d’actuar, que és organitzar tallers on ensenyen a les dones el guió de la masculinitat: les instrueixen en la manera masculina d’ocupar-se de l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Per a concluir vull dir que cadascun es lliure de realitzar les coses que pense, i no les que la gent mana (rol).

Javi Becker i Eric Becker 3C ha dit...

Transgèneres (bis)

Els vídeos tracten d'unes dones que es fan passar per homes i actuen en locals on canten cançons de com es senten, i fan el que vulguen sense tindre que donar-hi explicacions a ninguna persona sobre el que fan o deixen de fer, i la gent interpreten mal el que fan i no li donen suport a elles.
En el altre vídeo veiem com un altra dona que també sent el mateix que l'altra i es vesteix com un home, fa un taller en alumnes per a que veien com es interpreta a un sexe maculí.

Aquest vídeo intenta dir-nos com es senten les dones o ( Drag kings), com la gent els discrimina i els eviten com si foren una persona molt estranya i la societat no compren que si els agraden vestir-se d'homes o els agraden aquest sexe no es tenen que tancar i no conèixer-los, perquè aquesta societat esta molt antiquada.

La nostra opinió del vídeo es que la societat no te que tancar-se perquè son persones com nosaltres i com tal hi han que tractar-les igual, sense deixar-les de costat i no discriminar-les com si foren unes persones diferents. Si els agrada actuar com a homes hi ha que respectar-les.

Rosa Sanchis ha dit...

Destaque el comentari de Javier Bebel, ben interessant:

Javier Bebel ha dit...

”L'aprenentatge bàsic i el condicionament són coses de les quals mon germà em parla sovint; són la base de la psicologia i parlem d'açò dia sí dia no. En aquest text diu que la masculinitat i la feminitat són creades per un condicionament abans de tindre qualsevol tipus de consciència.

Opine que la masculinitat i la feminitat són potser una espècie de dogma al qual cadascú és pot agarrar per sentir-se millor amb si mateix i el seu entorn. I serien estereotips positius si la societat pensara en ells lliurement i no foren imposats a cadascú segons el sexe; però no es així. Sent imposats com són, seran negatius per a molts perquè no deixen que el que anomenem diferent ho siga de veritat; en comptes de fer que tots siguem diferents sense haver de triar entre masculinitat i feminitat, sinó que siguem com vulguem ser, seguint corrents i tendències independents del sexe. Eixe seria el món perfecte.”
27.1.15

En castellano

Javier Bebel ha dicho...

"El aprendizaje básico y el condicionamiento son cosas de las que mi hermano me habla a menudo; son la base de la psicología y hablamos de ello día sí día no. En este texto dice que la masculinidad y la feminidad son creadas por un condicionamiento antes de tener cualquier tipo de conciencia.

Opino que la masculinidad y la feminidad son quizás una especie de dogma al que cada cual se puede agarrar para sentirse mejor consigo mismo y su entorno. Pero serían estereotipos positivos si la sociedad pensara en ellos libremente y no le fueran impuestos a cada persona según el sexo; pero no es así. Siendo impuestos como son, serán negativos para muchos porque no dejan que lo que llamamos diferente lo sea de verdad; en vez de hacer que todos seamos diferentes y que no tengamos que elegir entre masculinidad y feminidad, sino que seamos cómo queramos ser, siguiendo corrientes y tendencias independientes del sexo. Ese sería el mundo perfecto."