17 de maig 2015

Malalties

El 17 de maig és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia.

En 1974, i gràcies a la lluita intensa de persones i col·lectius, l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar del Manual de Classificació de Malalties Mentals (DSM-II) l’homosexualitat i la bisexualitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va tardar una miqueta més i finalment, el 17 de maig de 1990, va suprimir l'homosexualitat de la Classificació estadística Internacional de Malalties (CIM). 

Pocs mesos després d'aquella data, vaig aprovar les oposicions i comencí el curs com a professora de Valencià amb una il·lusió enorme, sense saber que per a l'OMS jo havia estat considerada una malalta fins aquell moment. 

De vegades, les lleis van per davant de les persones (mai de totes); però el que sol passar és que vagen per darrere. Per això la lluita perquè es reconeguen els drets humans de totes les persones és tan necessària!

Ací us deixe aquest vídeo-regalet. Si a algú li molesta vore tants hòmens junts i ballant, que es faça preguntes i que s'ho faça mirar:

9 comentaris:

Cristian Becker ha dit...

Fa 25 anys que es va eliminar la homofòbia de la llista de malalties, però es van tardar 48 des que es va crear l'OMS... La primera dada diu molt de com hem sigut capaços d'admetre que no tots hem de ser igual, però la segona mostra durant quant de temps hem sigut tan ignorants i conservadors per no entendre que l'espècie humana evoluciona i cada vegada s'introdueixen novetats que no tenen per què ser negatives, com és aquest cas.

No va ser fins 1990 quan es va acceptar mundialment que la diversitat de preferència sexual no és una malaltia, però això no era suficient, al menys això pense jo. Encara que a partir d'aquell moment allò fora una cosa normalitzada als ulls de la llei, les persones no opinaven el mateix i allà teníem molt de treball per fer; s'havia d'educar la gent per tal que no vegeren allò que era normal com una cosa estranya i condemnable. Hui en dia, encara que hi ha algunes persones que es pugen al «carro dels conservadors», el professorat (que no l'educació) han fet un gran treball per tal de crear una societat diversa i tolerant.

lorenzo arenal ha dit...

MALALTIES

A aquesta entrada podem veure una continuació d'homes ballant lliurement i de molts colors diferents. Així s'està fent una commemoració del 1974, any al que l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar del Manual de Classificació de Malalties Mentals l’homosexualitat i la bisexualitat i L’Organització Mundial de la Salut el 17 de maig de 1990, va suprimir l'homosexualitat de la Classificació estadística Internacional de Malalties

Pense que aquesta entrada està feta per a les persones que encara pensen que l'homosexualitat la bisexualitat són una malaltia. Potser jo haja nascut en uns temps més liberals u oberts de ment, però no puc imaginar com hauria de ser que et consideraren un malalt per el fet de que t'agraden les persones del teu mateix sexe, es qüestió de empatia, si un heterosexual pot ser capaç d'estimar una dona o viceversa, no es pot comprendre que aquest sentiment és el mateix que pot sentir una dona per una altra dona o un home per un altre home? A la fi tothom som persones, no haurien de comprendre als altres i ajudar-los?

En conclusió, pense que tothom hauria de pensar en, com et sentiries si tu, amb la teua orientació sexual, ses qual ses, digueren que tens una malaltia al cap? Tot per estimar una persona, estas mal del cap. No acabaria tornant-lo bojo si tothom li diguera que està malalt per estimar una altra persona?

Adrián Feijoo ha dit...

Aquesta entrada parla de la lluita front l'homofòbia així com front la transfòbia. A més, ens aporta dades sobre el llarg temps que l'homosexualitat va ser considerada una malaltia.

Primer, la defensa per la despatologització, és a dir, la lluita per deixar de considerar-se la homosexualitat i la bisexualitat com malalties ha sigut molt difícil i ha tingut que superar molts obstacles de la societat. Aquesta lluita pels drets de totes les persones amb eixes orientacions va triomfar quan en 1974 els psiquiatres d'Amèrica van deixar de considerar això com una malaltia. Però encara quedava camí per recórrer, ja que l' OMS no va deixar de anomenar d'eixa manera aquestes orientacions fins el 17 de maig de 1990. Per això, eixe dia es celebra el dia contra l'homofòbia i la transfòbia.

A pesar de totes les manifestacions i reclamacions, encara hi ha gent que considera les persones homosexuals o amb altra orientació com malaltes o, simplement, diferents i estranyes. Això ocorre sobre tot en els cassos de les persones majors, les quals no han viscut com en l'actualitat, una actualitat en la que la gent no ha de tindre por per dir el que realment vol ser i es sent. La societat, la quasi sempre culpable, és la que tracta de corrompre les idees i els sentiments de les persones amb els estereotips i els models, en aquest cas de heterosexualitat, imposats.

En la meua opinió, s'ha de detindre tota discriminació dirigida a qualsevol persona però sobre tot a aquelles que no volen ser com la resta i desitgen canviar les normes, que en teoria haurien d'expressar normalitat però quasi imposen dictadures. Hi ha que educar als xiquets amb la intenció de respectar tota la gent que estiga al seu voltant sense diferenciar cap persona pel seu color de pell, orientació sexual o sexe.

En conclusió, el triomf que es va aconseguir aquell 17 de maig de 1990 i que sembla que s'esta veient reflectit un poc en l'actualitat és el que hi ha de conscienciar a la gent que discrimina la resta sense tindre cap raó coherent i realment consistent. Per últim, m'agradaria donar l'enhorabona a totes aquelles persones que celebren que poden ser lliures de les cadenes de la societat.

rodrigo de burgos ha dit...

Malalties


Hola, aquest vídeo tracta de que els mèdics, el govern,etc..., classificaven als homosexuals ( lesbianes,bisexuals i gais) les consideraven com malalts, perquè no entenien que els homes i les dones li agraden gent del mateix gènere o els dos gèneres. I per això creien que tenien que estar medicats o anar a un psicòleg, i així a sigut fins a el 17 de maig de 1990, que es va suprimir l'homosexualitat de la Classificació estadística Internacional de Malalties.

I en el vídeo surten xics que ballen junts el u al altre com si fossin parella o sols s'agraden. I ballen mentre sona una música de fons, i crec que estan ballant o fent un homenatge a el dia que es va suprimir que l' homosexualitat es una malaltia.


La meua opinió personal és que es va fer bé al suprimir això, però s'han de saber que encara hi ha gent que pensa que l' homosexualitat és una malaltia, eixes personen són homòfones. Per ser homosexuals no passa res que cadascun viua la seua vida.

Nadir Davidson ha dit...

He llegit la história de la consideració de la homofóbia com una malaltia i em pareix que es una concepció inhumana i anti-social, em sembla una cosa de bojos i molt anticuada.

Jo personalment em faig la pregunta ¿Com em sentiria si fora homosexual? La resposta es que em sentiría encara més indignat per aquest fet (el de clasificar la homofóbia com malaltia) i pel tracte que encara reben els homosexuals hui en dia en molts llocs del món.Sobre allò que has escrit de la teua experiencia m'alegre molt de que hages aprovat les oposicions perque ara et tinc com a professora i he aprés molt, crec que he millorat com a persona i tinc menys dubtes i pors que abans.

Fa molt, abans de tindre a Rosa Sanz (altra profesora de Valencià) reconec que jo feia comentaris negatius contra les persones homosexuals e inclós posiblement el consideraba com una enfermetat (grácies a deu que he madurat un poc). I ara pense que fer això em convertia a mi en el malalt(o immadur, com ho vullgues dir). Tot el que un necessita es una persona que t'obriga els ulls i jo tinc la sort de que he pogut obrir-los a temps i així podré educar als meus fills amb igualtat i respecte cap a totes les persones.

Per finalitzar vull dir que m'ha paregut molt entretingut el ball, i que un no fa el ridícul ni te perque ser gai per ballar amb un altre home, es indignant com hi ha xiquetes i xiquets que es riuen quan veuen situacions com aquesta, que són totalment normals. Fa falta molta educació encara!

Joan ha dit...

Hola, aquest vídeo tracta de la injustícia fins a l'any 1990 en els homosexuals (lesbianes i gais), bisexual, transsexuals. Apareixen molts homes ballant (escenes de pel·lícules, majoritàriament).

El dia 17 de maig de 1990, fa 25 anys, van suprimir l'homosexualitat de la Classificació estadística Internacional de Malalties (CIM).
Es pensava que la homosexualitat era una malaltia, que tots els que ho eren estaven «malalts», tenien que anar a psicòlegs.

Svetlana ha dit...

Em pareix molt bé que L’Organització Mundial de la Salut (OMS) vare quitar l'homosexualitat com a malaltia, hi ha que l'homosexualitat no és una malaltia. Em pareix molt bé que moltes homes i dones van ha fet una manifestació per a quitar aquella llei tan absorta. Perquè les persones homosexual no són diferent per què tots les persones tens els sues gustos i per això no s'ha de discriminar a ningú.
Però aüque se ha quitat l'homosexualitat com ha malaltia moltes persones eduquen al sus fills com si forma una malaltia que aquesta mal tindré, pense que tindries que educar als xiquets en les escoles perquè no tinguen estàs idea. Haurien de programar xerles per als instituts on persones que ha sofrit està experiència de pensar que són persones malaltes conten el que han sofrit i recapacitat als alumnes per a no fer bullyling a les persones diferents, perquè en un futur molt pròxim podrem viure en una societat on tots les persones seuen iguals davant la llei i no discriminen a ningú per als seus gustos sexuals.

Rosa Sanchis ha dit...


Destaque el comentari de Nadir Davidson que, per sort, ja forma part de les persones que lluitem per la llibertat:

"He llegit la història de la consideració de l'homofòbia com una malaltia i em pareix que és una concepció inhumana i antisocial, em sembla una cosa de bojos i molt antiquada.

Jo personalment em faig la pregunta: Com em sentiria si fóra homosexual? La resposta és que em sentiria encara més indignat per aquest fet (el de classificar l'homosexualitat com a malaltia) i pel tracte que encara reben els homosexuals hui en dia en molts llocs del món. Sobre això que has escrit de la teua experiència, m'alegre molt que hages aprovat les oposicions perquè ara et tinc com a professora i he aprés molt, crec que he millorat com a persona i tinc menys dubtes i pors que abans.

Fa molt /.../ reconec que feia comentaris negatius contra les persones homosexuals i inclús possiblement la considerava com una malaltia (gràcies a déu que he madurat un poc). I ara pense que fer això em convertia a mi en el malalt (o immadur, com ho vulgues dir). Tot el que es necessita és una persona que t'òbriga els ulls i jo tinc la sort que he pogut obrir-los a temps i així podré educar els meus fills amb igualtat i respecte cap a totes les persones.

Per finalitzar, vull dir que m'ha paregut molt entretingut el ball, i que un no fa el ridícul ni té per què ser gai per ballar amb un altre home. És indignant com hi ha xiquetes i xiquets que es riuen quan veuen situacions com aquesta, que són totalment normals. Fa falta molta educació encara!"


En castellano:

"He leído la historia de la consideración de la homofobia como una enfermedad y me parece que es una concepción inhumana y antisocial, me parece una cosa de locos y muy anticuada.

Yo personalmente me hago la pregunta: ¿Cómo me sentiría si fuera homosexual? La respuesta es que me sentiría todavía más indignado por este hecho (lo de clasificar la homosexualidad como enfermedad) y por el trato que todavía reciben los homosexuales hoy en día en muchos lugares del mundo. Sobre lo que has escrito de tu experiencia, me alegro mucho de que hayas aprobado las oposiciones porque ahora te tengo como profesora y he aprendido mucho, creo que he mejorado como persona y tengo menos dudas y miedos que antes.

Hace mucho /.../ reconozco que hacía comentarios negativos contra las personas homosexuales e incluso posiblemente lo consideraba como una enfermedad (gracias a dios que he madurado un poco). Y ahora pienso que hacer esto me convertía a mí en el enfermo (o inmaduro, como lo quieras llamar). Todo lo que uno necesita es una persona que te abra los ojos y yo tengo la suerte de que he podido abrirlos a tiempo y así podré educar a mis hijos con igualdad y respeto hacia todas las personas.

Para finalizar, quiero decir que me ha parecido muy entretenido el baile, y que uno no hace el ridículo ni tiene por qué ser gay por bailar con otro hombre. Es indignante que haya niñas y niños que se ríen cuando ven situaciones como esta, que son totalmente normales. ¡Hace falta mucha educación todavía!"

Izan Becker i Sara Truth ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre «la malaltia» de l'homosexualitat. El vídeo ens mostra a uns quants homes ballant en diferents llocs, són homosexuals.

El vídeo està fet per a que la gent recapacite i pense més detingudament determinades coses. Als homes del vídeo les dóna igual el que pensen d'ells.

A nosaltres ens pareix que es un bon punt per a millorar les idees de la gent així podem tenir un concepte més ampli del món i poder disfrutar-lo molt més que abans, cada dia hi ha moltes persones més que han acceptat als homosexuals. :)