"Passo del preservatiu" |
Els adolescents usen menys l'anticonceptiu que ara fa una dècada; els especialistes reclamen més educació sexual
|
MAITE GUTIÉRREZ
|
Si em demanes que em posi el condó és que no confies en mi, no m'estimes"; "jo controlo, farem la marxa enrere"; "és que així sentirem més plaer"; "però si ja no hi ha malalties venèries!"... La llista de mites, creences i equivocacions al voltant del sexe és llarga i perdura. Mentrestant, el nombre de joves d'entre 17 i 19 anys que no fan servir el preservatiu augmenta. Ho constata una investigació liderada per Glòria Pérez, responsable de l'àrea de Salut Sexual i Reproductiva de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que s'ha publicat recentment al Journal of Urban Health .
L'estudi analitza els mètodes anticonceptius de 1.570 estudiants de batxillerat i FP de Barcelona entre el 2004 i el 2012. En aquest període s'ha produït un descens en l'ús del preservatiu entre els adolescents, sobretot entre els entorns desfavorits. La investigació, que també firma Laia Álvarez-Bruned, diferencia el nivell socioeconòmic segons el barri en què estudien els nois, i distingeix entre la titularitat de les escoles -pública, concertada o privada-. I els resultats han preocupat les investigadores: l'any 2004 el 80,5% dels joves utilitzaven preservatiu en les seves relacions sexuals, però el 2012 ho feien el 68,3%, un 12% menys.
Les dades són encara més alarmants si es miren segons el nivell socioeconòmic dels adolescents. Els nois (però no les noies) d'ingressos familiars més baixos són els que més han reduït l'ús del condó. El 2004 l'utilitzaven un 91% i vuit anys més tard el percentatge s'ha reduït al 69%. En el cas dels adolescents d'ingressos mitjans, la utilització de l'anticonceptiu entre els nois ha passat del 84,3% al 75,9%. En canvi, entre els de nivell socioeconòmic alt l'ús del preservatiu es manté estable: ha passat del 86,3% a un 82,2%.
Les diferències de gènere també són notables. Les noies tenen relacions sense preservatiu amb més freqüència: un 35,3% en la seva última relació, davant el 23,8% de nois.
Per què passa això? /.../
|
4 de nov. 2015
Tu també passes?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Bon dia,
Huí vaig a comentar l'entrada «Passo del Preservatiu», quina es va publicar al periòdic «La Vanguardia». Aquest article parla sobre els percentatges de joves que utilitzen els preservatius, ja siguen xics o xiques. Per a començar, m'agradaria dir que, la majoria dels xics volen fer-ho sense preservatiu perquè diuen que gaudeixen mes, però quan hi ha algun contra-rellotge o algun error, com per exemple, que la xica es quede embarassada, la majoria del nens son els primers que no volen fer-se càrrec de aquesta criatura, o directament volen que la xica avorte. Posant-me en un altre lloc, diria que ells fan el que volen, però son lliures de no voler tindre conseqüències, encara que afecte a una altra vida.
Seguidament diria que, els percentatges potser varie perquè com tot, les generacions canvien, els pensaments no son els mateixos, i al 2004 havien avanços medicinals front a algun problema en els adolescents, com per exemple, que una xica quede embarassada i poder avortar però avui en dia, esta tot mes avançat i hi han mes solucions i mètodes, en aixo vull dir que, en 2004 utilitzaven mes preservatius perquè les solucions als problemes estaven menys prioritzades i no podien accedir a avortar (per exemple) els jóvens sense l'autorització dels seus pares, i la majoria de parelles, quan sofria un problema aixi, els seus pares no estaven informats i volien fer-ho sense dir-s'ho, i ara poden avortar mes fàcilment, ja que no fa falta anar al ginecòleg, sinó que en la farmàcia venen les pastilles que et fan avortar, i aixi els pares no s'anteren i el problema el poden resoldre sense cap inconvenient.
Per a finalitzar m'agradaria dir que, la major part dels jóvens, per a utilitzar preservatiu depenen de una independència econòmica, cossa que es afectada per la classe social (depenent la classe social a la que pertanyen tenen mes o menys diners), i si un xic te pocs diners, no s'ho gasta en preservatius, perquè pensen en la marxa arrere però, penseu-ho be, avanç de ploure, plovisqueja.
Bon dia,
Hui vaig a comentar una cosa la qual a la societat adolescent dels nostres dies es molt preocupant. Es la falta del ús del preservatiu en les relacions sexuals dels nostres jóvens, cosa que preocupa molt a la societat adulta de hui en dia.
El primer que vull dir son aquelles paraules que es reflectixen, de si no em pose el condó es que ja no m'estimes o que sentirem més plaer. A vore la gent que diu açò, es una inculta, no sap que si es fa l'acte sense preservatiu pot tindre conseqüències molt nefastes; lo primer es que la xica es pot quedar embarassada, això seria una mala noticia ( segons si es volia tindre o no ) però a part d'això podeu tindre problemes molt més importants, com pot ser una infermetat sexual, les quals si que poden ser molt perilloses.
El segon d'aquest article que també es molt alarmant i són les estadístiques que ens dona l'escrit. Per començar a analitzar-lo dir que els tants per cent del jóvens utilitzant el condó ha baixat més d'un 12%; al 2004 un 80,5% utilitzava el preservatiu mentres que al any 2012 va baixar al 68,3%, açò també es podria dir es a causa de la crisis, o que el preu a pujat, però en realitat les causes les comentades abans, perquè si vols per 2 euros pots trobar preservatius ( destacar també que per eixe preu la qualitat no serà molt bona, però te pots ficar alguna cosa).
Altre punt a destacar es la estadística dels adolescents que es posen el condó segons les classes socials o segons al institut o col·legi que estudien ( públic, privat o concertat), els tants per cent també son molt pronunciats; al 2004 el condó l'utilitzaven un 91% del xics provinents de famílies amb ingressos baixos, aquesta xifra al 2012 es del 69%, cosa molt preocupant. Als xics de ingressos mitjans la utilització ha baixat però s'ha mantingut en un tant per cent equilibrat; 84,3% enfront del 75,9%. Als jóvens d'ingressos altos es manté estable, però té una xicoteta baixada; d'un 86,3% contra un 82,2%.
Per acabar dir que l'ús del preservatiu diferenciant el genere també es molt considerable; les xiques en la seua última relació un 35,3% no es ficava anticonceptius enfront d'un 23,8% del xics que no ho feien.
Per acabar comentar que aquestes xifres son molt preocupants, perquè amb aquesta baixada de l´ ús del anticonceptius els nostres jóvens poden ser més precaris a tindre més infermetats, encara que diguen que ja no existixen. Si que existixen i tenim que començar a canviar-lo.
Un comiat.
Bon dia;
Em pareix patètic que hui en dia encara s’utilitzen frases com “si em fas ficar-me condó no m’estimes” escolta, si t’estima, assoles que no vol ser mare a l’edat que tinga o no li abelleix tindre malalties.
Les conseqüències de no rebre una educació sexual són aquestes frases que les persones “amb educació sexual” les veiem incoherents o incomprensibles; ja que si aquest xiquet (la “marxa enrere” normalment solen fer-ho els xics) no ha rebut una educació sexual, és obvi que no sàpiga que abans de ploure plovineja i que això ja pot fer que la dona quede embarassada, a més a més en el segle XVI, qui no sap que ni hi ha una gamma de preservatius que fan “Sentir més plaer”? Normalment, comencem criticant amb la persona, però sent madurs s'ha de criticar a la societat i a l’educació que ens hi ha transmet.
Sense anar més lluny, normalment, la persona que va dient com és la sexualitat és qui dóna una aparença de saber moltes coses, però realment no sap res de la sexualitat. I això fa, que els estereotips de la sexualitat o mites queden en l’aire i en la societat, fins que, hi ha un moment que pareix ser real tot el fet contat. Una companya i jo vàrem llegir que si es practicava la penetració de peu, una dona no es quedava embarassada. Fins que punt les pagines, o els mitjans de comunicació fan una volta de mites i estereotips? Que és realment la sexualitat? Assoles penetració? Quan es deixa de ser verge, en la primera penetració o en el primer lloc amb la parella?
També cal saber que molts xics (no tots) utilitzen eixes frases com a xantatge emocional: “si no fas açò, no m’estimes, haurem de tallar”, s’observa la pressió, no? Vaig a pensar que no s’adonen del que estan dient, ja que en eixe moment no és que pensen en el cap. Per a defensar també un poc als xics, moltes vegades pensem que “tots són iguals”, “que volen el que volen”, “després d’un pols, no et va a cridar” “pensen amb el penis”... Normalment, tant ells com nosaltres generalitzem d’una manera, però no és culpa nostra, sinó del patriarcat, perquè ens ha educat a utilitzar etiquetes, xic o xica, heterosexual o homosexual, quan no, hi ha voltes que està millor eixir d'eixa etiqueta de “normalitat” i ser un poc únic, encara que, hui està mal pertànyer o eixir del rol anomenat “l'habitual” “xic o xica”; més que mal, criticat.
Amb tot això vull dir, que no s'ha de tindre vergonya de dir, que vols fer-ho amb preservatiu i si no vol “plastificar-se-la” (fent referencia a una entrada, paraula de Gorka de física i química, crec recordar) que vaja a casa i es fique a la dutxa. Perquè ni homes, ni dones han de ser sotmeses al que vol l’altra persona de la parella, i menys si es tracta de salut, ja que SÍ existeixen les malalties, a diferència dels dinosaures, no s’extingeixen així de colp. Amb açò, també vull dir, que pels motius abans nomenats (al xic no li agrada el preservatiu) fan que les xiques i cada vegada més menudes, tinguen relacions sexuals sense condó. Encara que també s’escolta la frase “el condó que se'l fique la meua xicota”, jo pense que si es poden ficar els dos millor, però per almenys un.
Per concloure, vull dir que és normal que una família sense cap ingressos o que no es pot mantenir assoles i que ha de rebre ajuda de l’estat, els diners van a anar a menjar no a la sexualitat, per tant, hi ha eixes dades estadístiques. I per tancar aquest comentari vaig a contestar a la pregunta de perquè passa això, realment no sé per què passa, no tinc una especialització o un títol, però pense que és per la societat i la història que portem a l’esquena, des de l’època del franquisme el sexe era assoles perquè l’home poguera gaudir i la dona havia de fer per “amor” o perquè havia de ser així, el que l'home manarà. Aleshores, com anem a avançar com a societat si no eixim dels temes tabús, com el sexe? Per què no podem ser educats amb una base de sexualitat? Per què no deixem de pensar en la crisi o que els polítics estan robant-nos els diners, per centrar-nos en l’educació dels nostres fills o de l’educació que la societat està inculcant-los?
Jo reclame més educació sexual, i menys diners als polítics. Un comiat.
Bon dia,
Hui vaig a comentar aquesta entrada perquè m’indigna molt i perquè vull defendre la meua postura sobre aquest tema tant, malauradament, actual. Per fer-ho, parlaré d’alguns dels mites que hi ha presents en la sexualitat, de la importància dels mitjans de comunicació com internets en relació amb els mites, de la manca de responsabilitat per part dels governs i de la transcendència de l'educació sexual i les repercussions d’aquesta a l’escola. A més a més, donaré suport i justificaré el perquè estic d’acord amb alguns companys.
Parlem-ne, primerament, dels mites. Els mites no han desaparegut malgrat tractar-se de quelcom tan antic, tan primitiu. Els podem trobar a la sexualitat, com ens mostra aquesta entrada, i són molt greus. Els adolescents, bé per por o bé perquè a internet s’hi troben totes les solucions als nostres mals, tenim confiança plena en allò que ens diu la Viquipèdia, Yahoo Respostes o jo què em sé.
Entre aquestes quimeres, les més freqüents són: la dona no pot quedar-se embarassada en la seua primera relació sexual, és impossible si ho fem “de peu”, llavar-se els genitals després de la relació sexual impedeix l’embaràs, el sexe al mar impedeix l’embaràs, treure’s el penis abans de l’ejaculació impedeix la fecundació, amb el preservatiu no se sent igual, els anticonceptius hormonals perjudiquen la salut... Vaja, i jo que em pensava que allò de l’esperit sant ho havíem deixat ja molt enrere.
Per què? Per què ara que disposem dels mitjans per viure la sexualitat amb més plenitud i ser més lliures ens fiquem barreres? La resposta a aquestes qüestions és el patriarcat. Si ells no senten igual amb el preservatiu, ambdós podríem patir malalties de transmissió sexual i... Qui patiria l’embaràs no desitjat i, probablement, acabaria sola? Nosaltres, les dones.
Apel·lar als sentiments per obtenir la pròpia satisfacció sexual no, és estima. Aquells que pensen “a mi no m'ha de passar”, estan molt equivocats. Els preservatius, si no són per a prevenir malalties i evitar embarassos, per a què serveixen? Els mitjans de comunicació ens han de servir per a informar-nos; informar-nos i fer-ho bé. Hem de deixar-nos de tantes conviccions.
Ja n’estic molt cansada de tot açò. Gran part de la culpa o responsabilitat la té el govern, com molt bé ha dit la meua companya Andrea Zetkin: no ens proporcionen l’ajuda necessària per prevenir moltes coses. Moltes coses? Sí, no tan sols faig referència a allò que he comentat adés, sinó també al masclisme, els problemes d’orientació sexual, els prejudicis, els estigmes i els estereotips.
Si volem una societat igualitària, hem de treballar els estereotips de gènere, la diversitat sexual, els models estètics que ens ven el mercat, que tots els xics i xiques puguem accedir a mètodes d'anticoncepció i no sols els que tenen diners per a adquirir-los. És l'escola el lloc on es dóna la justícia pedagògica. Contràriament al que jo pense i altres plataformes també defensen, hi ha d’altres com Aciprensa que pensen el contrari, considerant que:
1) Tot xiquet o jove és una persona única i irrepetible i ha de rebre una educació personalitzada, sobretot en aquests temes que es troben tan relacionats amb la moral. L'escola en general no posseeix les condicions necessàries per a aquesta individualització. Són els pares els que coneixen, comprenen i estimen a cada un dels seus fills en la seua ir repetibilitat.
2) Donar-li aquest dret a l'escola és córrer el risc que es viole el dret fonamental dels pares a donar-los les orientacions morals corresponents a la seua religió o els principis morals objectius.
3) L'escola ha demostrat ser un instrument més o menys vàlid per a la transmissió de coneixements, però l'educació sexual dins d'un context de respecte a la castedat han de ser donades en un context ampli que englobe educació en temes sexuals com a part de l'educació per a l'amor. Aquest àmbit es transmet més que per continguts sistematitzats per l'exemple en la vida dels pares.
4) L'escola és auxiliar dels pares en l'educació dels xiquets i deu "assistir i completar l'obra dels pares" i en cap moment han de suplantar o reemplaçar els pares. Donar-li la possibilitat a l'escola d'assumir sistemàticament l'educació sexual implica massa riscos.
Riscs? Quins riscs? Descobrir el nostre cos i fomentar el respecte i la igualtat?
(CONTINUACIÓ)
L’escola i l’institut són les nostres segones cases i és en aquestes institucions d’on provenen la gran majoria de les coses que aprenem, per què no tenim el dret d’aprendre sobre la sexualitat i sobre com ser millors ací? Hem de restringir-nos exclusivament a aprendre a què dos més dos són quatre?
Molts pares esperen a donar “la xarrada” molt de temps o inclús donen per fet que nosaltres mateixos aprendrem i, si sense l’ajuda què ens proporcionen els centres o blocs com aquest per a no estar desemparats, les conseqüències que se’n deriven són molt greus. Maltractes, homofòbia... No volem un món més just? Fem quelcom perquè siga així! No canviem bolquers abans d´hora! No ens convertim en víctimes del maltractament! Fem d’aquest món, d’aquesta societat, un lloc just en què tothom estiga a gust i vulga estar.
Bon dia;
Em pareix patètic que hui en dia encara s’utilitzen frases com “si em fas ficar-me condó no m’estimes” escolta, si t’estima, assoles que no vol ser mare a l’edat que tinga o no li abelleix tindre malalties.
Les conseqüències de no rebre una educació sexual són aquestes frases que les persones “amb educació sexual” les veiem incoherents o incomprensibles; ja que si aquest xiquet (la “marxa enrere” normalment solen fer-ho els xics) no ha rebut una educació sexual, és obvi que no sàpiga que abans de ploure plovineja i que això ja pot fer que la dona quede embarassada, a més a més en el segle XVI, qui no sap que ni hi ha una gamma de preservatius que fan “Sentir més plaer”? Normalment, comencem criticant amb la persona, però sent madurs s'ha de criticar a la societat i a l’educació que ens hi ha transmet.
Sense anar més lluny, normalment, la persona que va dient com és la sexualitat és qui dóna una aparença de saber moltes coses, però realment no sap res de la sexualitat. I això fa, que els estereotips de la sexualitat o mites queden en l’aire i en la societat, fins que, hi ha un moment que pareix ser real tot el fet contat. Una companya i jo vàrem llegir que si es practicava la penetració de peu, una dona no es quedava embarassada. Fins que punt les pagines, o els mitjans de comunicació fan una volta de mites i estereotips? Que és realment la sexualitat? Assoles penetració? Quan es deixa de ser verge, en la primera penetració o en el primer lloc amb la parella?
També cal saber que molts xics (no tots) utilitzen eixes frases com a xantatge emocional: “si no fas açò, no m’estimes, haurem de tallar”, s’observa la pressió, no? Vaig a pensar que no s’adonen del que estan dient, ja que en eixe moment no és que pensen en el cap. Per a defensar també un poc als xics, moltes vegades pensem que “tots són iguals”, “que volen el que volen”, “després d’un pols, no et va a cridar” “pensen amb el penis”... Normalment, tant ells com nosaltres generalitzem d’una manera, però no és culpa nostra, sinó del patriarcat, perquè ens ha educat a utilitzar etiquetes, xic o xica, heterosexual o homosexual, quan no, hi ha voltes que està millor eixir d'eixa etiqueta de “normalitat” i ser un poc únic, encara que, hui està mal pertànyer o eixir del rol anomenat “l'habitual” “xic o xica”; més que mal, criticat.
Amb tot això vull dir, que no s'ha de tindre vergonya de dir, que vols fer-ho amb preservatiu i si no vol “plastificar-se-la” (fent referencia a una entrada, paraula de Gorka de física i química, crec recordar) que vaja a casa i es fique a la dutxa. Perquè ni homes, ni dones han de ser sotmeses al que vol l’altra persona de la parella, i menys si es tracta de salut, ja que SÍ existeixen les malalties, a diferència dels dinosaures, no s’extingeixen així de colp. Amb açò, també vull dir, que pels motius abans nomenats (al xic no li agrada el preservatiu) fan que les xiques i cada vegada més menudes, tinguen relacions sexuals sense condó. Encara que també s’escolta la frase “el condó que se'l fique la meua xicota”, jo pense que si es poden ficar els dos millor, però per almenys un.
Per concloure, vull dir que és normal que una família sense cap ingressos o que no es pot mantenir assoles i que ha de rebre ajuda de l’estat, els diners van a anar a menjar no a la sexualitat, per tant, hi ha eixes dades estadístiques. I per tancar aquest comentari vaig a contestar a la pregunta de perquè passa això, realment no sé per què passa, no tinc una especialització o un títol, però pense que és per la societat i la història que portem a l’esquena, des de l’època del franquisme el sexe era assoles perquè l’home poguera gaudir i la dona havia de fer per “amor” o perquè havia de ser així, el que l'home manarà. Aleshores, com anem a avançar com a societat si no eixim dels temes tabús, com el sexe? Per què no podem ser educats amb una base de sexualitat? Per què no deixem de pensar en la crisi o que els polítics estan robant-nos els diners, per centrar-nos en l’educació dels nostres fills o de l’educació que la societat està inculcant-los?
Jo reclame més educació sexual, i menys diners per l'oci. Un comiat.
(Recuperacio)
En aquest article “Passo del preservatiu” publicat per “La Vanguardia” conta sobre el percentatge de els xics que no usen els preservatius per que diuen que sents mes placer sense el, però quan deixen prenyada a alguna, no volen saber na sobre el assumpte o li obliguen que avorte o inclús en els casos mes extrems utilitzen la violència. Jo crec que es molt important usar el preservatiu ja que tu no saps que te allí la xica (a lo millor te alguna infecció que li han passat, o se la passes tu sense dar-te compte), també la pots deixar prenyada si no controles.
En conclusió es molt important usar el preservatiu, ja quan coneixes millor a la xica i saps que ella no te res ni tu tampoc i QUE CONTROLES ja pots fer-ho sense el, però el uso del preservatiu segueix siendo molt important!!!!!!!
Bon dia,
És important el preservatiu?
Doncs bé, és més important del que molta gent jove pensa com es pot veure a l'entrada. La comentarem perquè realment és un tema preocupant i del que s'ha de parlar i que deixe de ser tabú en moltes famílies i es done la importància que té.
Primerament voldríem dir que és 'normal' que pensem que es un engoix tindre que tallar el 'rollo' per a posar-se un preservatiu i que de vegades per al xic pot ser un poc incomodo o inclús molest o per a la xica inclús ja que hi ha de tot, però havem de saber que és imprescindible ja siga condó, anell vaginal o pastilles inclús utilitzar-les, perquè és perfecte gaudir del sexe i de les relacions sexuals amb la parella i més a les nostres edats on necessitem experimentar coses noves, i conèixer tan el nostre cos com el de l'altra persona però tot açó està molt bé si s'actua amb cap i amb coneixement, perquè el que està passant és molt fort i ha de canviar. Una xiqueta de setze anys no té edat per a criar un xiquet i açò és el que tenen que pensar els dos i posar-hi solució abans de que passe, perquè al fi i al cap, no és cap impediment posar-se un preservatiu i evitar una cosa grossa com un embaràs no desitjat per exemple.
A més a més, el preservatiu és un dels mètodes anticonceptius més eficaços i econòmics que hi ha al igual que accessibles perquè ara mateix en tots els llocs el pots trobar i és el més comú.
També hi ha que comptar en que, aquest mètode és un dels pocs que prevé d'infermetats contagioses que es transmeten per via sexual com poden ser els fongs o inclús algo més perillós com és la SIDA, aleshores posem-li remell aquestes coses que no és ninguna tonteria perquè aquesta infermetat és irreversible i al igual que un embaràs o contagiar-te d'açò és una cosa seria que hi ha que frenar, hi ha que frenar a les xiques i xics contagiats per aquesta infermetat i saber tots que no és tan difícil portar un preservatiu deu minuts que jugar-te per deu minuts la teua vida.
Així que en conclusió dir que sabent tot el que ens pot passar si no utilitzem el preservatiu, nosaltres no passem! i esperem que vosaltres tampoc.
Bon dia!
Com a xiques que som, aquesta entrada ens resultat molt indignant. Pensem que els xics són molt egoistes i manipuladors respect a aquest tema. A continuació anem a plantejar algunes preguntes per als xics: què es això de que ja no hi han malalties venèries? creus que les xiques no sabem res de tot aquest? què et creus?...
En primer lloc, pensem que és veritat que n'hi han algunes xiques un tant ingènues que es deixen manipular pels novios simplement per a que, per exemple, no les deixen i per complaure'ls peró no pensen en elles mateixes i al final acaben mal: amb enfermetas, embarassades i lo pitjor, abandonades ja que quan ocurreixen situacions com aquestes la majoria dels xics el que fan és demanar a la novia que avorte o directament l'abandonen... però abans bé que insisteixen en fer-ho com ells vulguen (sense preservatiu), aixó és l'únic que els interesa i ens pareix molt egoista per la seua part, ja que el sexe es cosa de dos, recordem, acaso no és molt més millor compartir amb l'altra persona ? com pensem que deu ser, ja que si nó, no té sentit perqué per aixo que el fajen sols.
És un poc complicat el tema però, si ens posem a reflexionar, som nosaltres les que consentim quasi tot, perqué si ells diuen que el preservatiu els incomoda i que no gaudeixen de la mateixa forma, nosaltres també podem dir que no gaudim de la mateixa manera amb la penetració sinó que ens agrada molt més altres coses o que simplement ens conformem, per exemple, amb les caricies i besos...
En conclusió, pensem que l'ideal és que haja un equilibri en la parella i que no haja egoisme per part del xic e ingenuidad per part de la xica , que es possen d'acord i tracten de trovar la manera de gaudir els dos, sense insatisfaccions . Reconeguem que no és fácil el que estem dient, peró, si se es una bona parella hi ha que poder crear la estabilitat i la satisfacció del dos , el més probable és que siga complicat al principi peró si hi ha paciéncia i no hi ha egoisme per part del xic e ingenuitat per part de la xica es pot arrivar a un acord. Si el xic insisteix més i més és que sólo l'interessen les seues necesitats i aixó no es amor sinó interés, desig...I aquí es quan ens plantejem el tipus de relació que hi ha , ja qué es suposa que si la parella es vol mutuament i el xic mostra un comportament tan egoísta no és amor sinó necesitat, no? i tot aquest és un clar exemple de qué hui en dia és molt difícil enamorarse de veritat i que tots volen el plaer, "pasarselo pipa..." , peró a vegades per a aconsseguir el verdader amor hi ha que patir un poc, ja que el plaer és realment molt fácil de trobar....
per últim, ens agradaria dir que estaria molt bé que els preservatius els possaran més barats i que, els que ja son "barats" milloren la seua calitat, ja que com podem saber hi ha com "categóries ", des de elsmés "malos" o millor dir, no tan bons, i els que tenen olor, sabor, permeten un contate "més cercá" amb la pel, i tots aquestes detalls pujan els preus, es a dir, mentres més "bons" més cars, i aquest el que produeix més bé es que els joves, en general, no els compren per els seus altes preus, recordem que no tots treballen i tenen els seus diners propis, aleshores aquest el poden possar com excusa al dir que no volen utilitzar preservatiu...
11.11.15
Des dels seus inicis, el preservatiu ha estat envoltat de mites, prejudicis i implicacions socials i religioses que s'han anat desmentint amb el pas dels anys i l'accés més gran a la informació, per açò avui és molt més fàcil conéixer el seu correcte funcionament, no obstant això cada vegada més homes, sobretot en les primeres etapes de la iniciació sexual, passen per alt el preservatiu, per açò volem donar-te a conéixer quin és la importància d'usar el condó
Disminueix el plaer, no és totalment segur i es pot trencar a mitjan relació sexual. Aquests són, a grans trets, els «arguments» dels adolescents alacantins i, per extensió dels espanyols, a l'hora de justificar el seu rebuig a l'ús del preservatiu.
Els objectius de l'estudi eren analitzar les barreres cap a l'ús del preservatiu; examinar si existeixen diferències de gènere a l'hora de posar aqueixes barreres; i valorar la relació entre les barreres i el percentatge d'ús del preservatiu.
Anem per parts, em pareix absurda la postura de moltes persones al dir "ei, si em demanes que em pose el condó és que no confies en mi", o siga, perdó per preocupar-me de la meua salut i futur. Tot el món té el dret a elegir si es posa preservatiu o no, perque és una ferramenta molt important a les relacions sexuals.
Tristament em pareix normal els resultats de la entrada, cada dia veig a més persones que no utilitzen condó. Pareix que ara a les persones les sembla més fàcil prendre la píndola o avortar directament que posar-se un preservatiu.
Veient aquests resultats em fa replantejar l'educació sexual al nostre país, però per altra banda pense que la culpa també la tenen els pares. Per a la gent de la meua edat, és molt difícil anar a una farmàcia a comprar anticonceptius o preservatius, preferixen anar a la marxa; no es dóna ninguna facilitat a l'hora d'aconseguir aquests, són molt cars, i a més, et miren mal quan els vas a comprar.
Hui en dia és molt comú que els jovens no usem preservatius. Sembla que no ens adonem que, a part de poder quedar-se embarassada, i tant homes com dones podem agafar malalties de transmissió sexual. Ens sabem la teoria de memòria: les relacions sexuals han de ser segures. Hi ha moltes formes de protegir-se, però la més comuna i efectiva, tant per als embarassos no desitjats com per a les malalties de transmissió sexual és el preservatiu. No obstant això, per molt que ens trepen amb això, en la pràctica fallem. Doncs aquest tema ens dóna per a reflexionar si estem fent el correcte amb l'educació sexual dels joves.
Normalment, i segons ens compten, és l'home qui sol intentar convéncer o fins i tot exigir-li a la dona de fer-ho sense preservatiu elles per complaure accepten. Ens sembla que si veritablement vols a la teua parella no li demanaries aquest tipus de coses sabent les conseqüencies que això pot comportar. Nosaltres creiem que per a poder deixar d'usar preservatiu és necessari que la dona prenga la pildora durant diversos anys perquè el cos s'acostume, que l'home s'haja fet estudis que indiquen que no tinga cap malaltia de transmissió sexual (igual que la dona) i sobretot, tindre confiança l'u en l'altre.
Si quan anem a la platja ens tirem cremeta, quan tenim un refredat ens prenem una pastilleta i quan ens trenquem una cama anem a urgències... per què hi ha gent que continua creient que un preservatiu "no li va bé" o "no li fa falta? Cada vegada la xifra d'embarassos no desitjats augmenta mes per usar excuses per a no protegir-se, pot ser per falta de educacioó sexual o simplement creure el “al meu mai em passarà”. Segons ens han comptat diverses amigues, moltes vegades han practicat relacions sexuals sense preservatiu simplement perquè els feia vergonya anar a comprar-los o perquè no sabien ni de la seua existencia, una cosa que ens resulta escandalós en ple segle 21.
En conclusió, els preservatius (tant per a homes com per a dones) ens ajuden l'hora de tindre relacions sexuals, no ens perjudiquen com donem a veure els jovens no utilitzant-los. És un dels millors invents del món, no el malgastem per res.
Publica un comentari a l'entrada