11 de febr. 2018

La indústria de la música


Entrada feta per Naiara i Mar (1r. Bat. B)

En aquesta entrada podeu trobar dos vídeos de la cançó “Gatekeeper”, de la cantant Jessie Reyez. En un d’ells es troba el videoclip i el l’altre hi ha la lletra traduïda. Jessie Reyez és una cantant canadenca de pares colombians, que sempre ha desitjat ser cantant, però hi ha hagut moments en els quals podria haver-se perdut. La cançó “Gatekeeper” conta una història real que li va passar fa cinc anys. Tracta sobre la misogínia i l’abús sexual a la indústria de la música. Per insidiosa que parega la lletra, són conversacions reals que els homes “amb poder” tenen amb dones creatives que volen compartir el seu art.

El vídeo comença parlant sobre els desitjos d'altres dones: unes volen ser jutgesses i d’altres, com ella, cantants i artistes. Després, tot canvia i apareix una xiqueta, que és la representació d’ella amb cinc anys; aleshores comença a cantar el principi de la cançó. Quan va pujar aquesta cançó, Jessie va voler contar més sobre la seua experiència i per això, un mes després, va penjar un documental sobre els successos que havia viscut anys arrere.

Tot comença quan és invitada a una festa, en la qual hi ha molta gent important de la indústria musical. El fet d'assistir és una oportunitat per a poder mostrar el seu talent i, amb sort, aconseguir que un productor escolte i veja el seu treball. Però la realitat és ben diferent. Després d’haver estat bevent, aconsegueix que la senten cantar, cosa que crida l’atenció d'un raper famós (prefereix no revelar el seu nom), i aquest li ofereix anar-se’n junts en el cotxe fins a sa casa, on té l’estudi. 

En el cotxe, el raper comença a posar-li la mà damunt; ella se sent incòmoda, li diu que pare i li explica que ella està allí per la seua música. També li diu que el seu cos és un temple. A ell no li agrada el que escolta i comença a cridar-li coses com “No saps qui sóc?”, “Que algú t’ensenye els diners que tinc en el meu compte!”, “No ets el meu tipus”, etc. També li diu que ha perdut l’oportunitat de ser cantant, i que quan tinga 25 anys es penedirà d’haver dit que no a aquesta “gran” proposta. Afegeix que si no utilitza el seu cony, ningú la prendrà seriosament.

Aquesta experiència és una mostra del sexisme i la misogínia que pateixen les dones a la indústria musical, una realitat que ja cansa. Us animem a veure el documental (en anglés, 12’56’’) sobre la seua experiència.

Videoclip




13 comentaris:

Sara Becker ha dit...

Aquesta historia es repeteix cada vegada més, últimament estan ixin casos de gent coneguda com directors i gent important de la industria del cine i la música on aprofitaven el seu lloc de cap per a fer el que ells volien, aquest tema no es un tema que siga actual aquestes coses fa temps que les fan però ningú havia tingut el valor de dir-ho per por, per vergonya, perquè pensaven que ningun les ajudaria. Pense que esta ixin tots aquestos casos de violència i misogínia ara perquè la dona esta començant a tindre un poc més de respecte en la societat en cara que li falta bastant per canviar i tant les dones com el homes estant unint forces i reivindicant que estan amb elles i que no tinguen més por, per exemple en un dels últims premis totes les actrius, actors, cantant, directors, etc; han anat vestits de negre, un gest que ha sigut molt comentat i important en aquestos moments. Deuríem ajudar per que aquestes coses no puguen succeir. També sabem que per desgracia queden moltes histories que encara no han eixit a la llum i hem dona molta pena que açò tinga que passar.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...


Jessie Reyez és una cantant i compositora Canadenca que mitjançant la seua cançó “Gatekeeper” ens explica la situació on les dones per a ser famoses deuen mantenir relacions sexuals i ací aconseguir ser famoses i reconegudes, mostrant característiques de la violència de gènere quan el productor intenta ficar-li la mà damunt i en rebutjar-li la menysprea i comença a cridar-li.

Els homes per tenir molts diners o ser importants pensen que poden mantenir relacions sexuals amb qualsevol o simplement tenir el poder, però és tot el contrari. Una dona ha de ser lliure i aconseguir les seues metes sense sotmetre's a cap obligació per a poder aconseguir el que volen.

Aquest vídeo ens ensenya en gran part una situació vertadera on l'autora, Jessie Reyez, va passar. L'assetjament ho reben moltes dones en el món, siguen cantants, models, o una dona normal i corrent, però no fem gens per a parar-ho perquè aquests assetjaments segueixen augmentant. Milions de dones se sotmeten a tenir relacions sexuals o fer alguna cosa desagradable, siga per necessitat o per obligació.

Devem canviar aquesta mentalitat, ja que tots som iguals, sense importar quan diners manegem, sense importar l'important que siguem, sense importar si eres un home o una dona.

Aquests casos ocorren molt sovint, però se sap molt poc, ja que una dona quan li ocorren aquestes coses els fa por dir-les, o simplement pensen que no serviria de res. Aquest vídeo és un altre clar exemple del menyspreu de la dona i la falta de respecte, caracteritzant-se ací per misogínia.

Ningú té el dret de ficar la mà en els teus pantalons sense el teu consentiment.

SI NO VOLS FER-HO, NO HO FACES!

Teresa Claramunt ha dit...

El text parla d’un tema que afecta moltes dones a la nostra societat i que cada vegada ocorreix més: L’ assetjament a les dones a l’indústria de la música. A més, exposa la història una xica anomenada Jessie Reyez que va viure una situació que no imaginava que viuria mai.

Jessie fou invitada a una festa important en la qual assistia molta gent important de la indústria musical i anava feliç ja que anava a cantar i podria agradar-li a un productor, la qual cosa l’ajudaria a que el seu talent fora escoltat per moltes persones, i això va ocórrer. No obstant, el productor i raper li va proposar l’idea d’anar a sa casa, on tenia l’estudi, però l’objectiu que volia aconseguir era completament diferent: Primer, li va possar la mà damunt a la xica, de manera que ella es va començar a sentir incòmoda i va reaccionar diguent-li que parara i ell va respondre de manera agressiva: Li digué que no era el seu tipus i que segur que no sabía qui era ell i tots els diners que tenía. Finalment li digué que a la indústria musical, si no acceptava aquestes propostes, no triomfaria mai i ningú la prendria seriosament.

Es molt trist que dones com ella hagen de passar situacions com aquestes per culpa del pensament sexista i masclista d’alguns homes, que pensen que aquesta es l’única manera de triomfar. Com he dit, actualment podem veure a la televisió dones, algunes actrius i altres cantants, que reconeixen haver passat una situació s’assetjament com aquesta. Algunes han aconseguint escapar pero altres han sigut víctimes.

Pense que per triomfar l’única cosa que cal es el talent i que en qualsevol entrevista de treball, festa o reunió amb persones importants, l’única cosa que han de mostrar cap a la persona es respecte.

Roxana Wolf ha dit...

Realment aquesta canço m'ha cridat moltisim la atenció, ja no per la lletra si no pel que transmet. De fet a mi des de xicoteta, el meu pare m'ensenye que no tènia que ser model o ficar-me al món de l'art, com peliculas, etc..perquè sempre em advertia que intentarien aprofitar-se de mi, que em prometrien el món i després tan sol destrosarien el meu. Cabreja veure's davant aquest problema, el tenir aqueixes limitacions perquè poden aprofitar-se de tu, però desgraciadament és aixi i no solament en aqueixa indústria en qualsevol altra. Açò si en aquesta indústria no es pot dir que tan solament s'aprofiten de les xiques, perquè no és veritat, per exemple un de les meues youtuber favorits Jordi Wild, va compartir amb nosaltres en un dels seus vídeos una experiència de quan era més jove, que va voler ser modele i un dels productors intent profitar-se d'ell.

El frustrant és que molts bons actors i músics, no denuncien i prefereixen callar contra el que els han fet, perquè saben que no llegaria a cap costat i el únic que conseguirien seria perdre el seu treball i tot pel que han lluitat i treballat. A mes d'estar manipulats d'una forma impressionant amb frases com, solament és una pols perquè molestar-te. Enguany s'han vist diverses denúncies contra productors musicals que no han anat a cap part o que amb prou faenes els han donat uns mesos de carcel i una multa.

És trist que la nostra societat semble tan bonica i aquest tan podrida p

Claudia Holley ha dit...

Cada vegada es veuen més casos d'abusos sexuals o fins i tot violacions en l'actualitat; actors, cantants, directors... que per ser homes es creuen superiors i creuen que una dona no pot arribar a ser res si no és per mitjà del seu cos.

Mitjançant la persuasió que alguns d'ells creen en algunes de les dones, les fan creure que si utilitzen el seu cos arribaren molt lluny i aconseguiran tot el que es proposen.

Aquesta cançó de la cantant Jessie Reyez, ens deixa veure mitjançant la lletra com ella pas per una experiència així, i encara que la lletra siga molt explicita deixa les coses com cal deixar-les: Molt clares i realment com són.

Des de la meua opinió una dona pot arribar igual o mes lluny que un home i sense usar el seu cos sexualment per a aconseguir-ho, ja que nosaltres també som persones i no objectes per a complaure'ls.

Gracies.

Paula Zetkin ha dit...

Una cançó molt bé encertada per a l'ocasió ocorreguda recentment en la gala dels Goya. En la qual, es reivindicava els drets de la dona i fer visible el rol que tenen principalment en el món dels estels.

Aquesta cançó per Jessie Reyez, parla de la "millor" manera per a poder entrar al món de la fama, el sexe a canvi de poder entrar. "A quines esperes?" Li diu el guardià que permet entrar al meravellós món, ordenant li diu que òbriga les cames si vol saltar a la fama, amb la quantitat de gent que vol entrar i no ho aconsegueixen, la millor manera és aquesta, ficant-te al llit amb uns quants desconeguts a canvi de la fama.

Denigrant per a la dona és que a part de ficar-se al llit amb alguns, dega pagar per a poder entrar al món. Com si les dones no tingueren talent, només serviren per a complir les labors de la casa i fer sentir bé al seu marit. Per descomptat que no, malgrat sempre formar part de la minoria en la majoria de treballs "prestigiosos".

No hauríem de permetre aquest tipus d'actes, cap dona ha de ser objecte d'aquesta societat tan summament misògina on si no et vas al llit amb algú, no eres ningú. Ha d'acabar-se el masclisme en les nostres vides i imposar més la igualtat.

#NoesNo

Lucía Byron ha dit...

En el videoclip de la cançó podem veure com una xica que desitja ser cantant des de xicoteta, aconsegueix una oportunitat per a endinsar-se en la indústria de la música, encara que aquesta ocasió poc té a veure amb el que s’esperava. Després que la triaren a ella entre les altres xiques s'adona que per a poder treballar de cantant, ha d'obrir-se de cames tal com diu la lletra de la cançó.

Per a mi açò és difícil de tallar, perquè sempre hi haurà gent que voldrà créixer a costa d'engolir amb aquest tipus de situacions i sempre hi haurà gent nefasta que es vulga aprofitar d'açò. El que representa el vídeo no és nou, i ocorre tant en la indústria de la música com en la del cinema. Els que trien que actriu entra, o que cantant pot fer el disc utilitzen el clàssic "m'ho deus" per a abusar d'elles, sempre amb l'amenaça de “estàs ací per mi i puc fer que tornes a ser ningú” o “puc fer que tornes al carrer i et quedes sense res”.

Moltes d'elles davant aquesta situació han aguantat l'estirada perquè pensaven que no hi havia una altra eixida, que no anaven a aconseguir res si no oferien sexe com a moneda de canvi o utilitzaven el seu físic, i el menyspreable és que així haja sigut i seguisca passant.

Valeria Campoamor ha dit...

En aquest video podem escoltar la cançó d'aquesta jove cantant, una cançó en la qual la lletra defensa els valors de les dones.
Parla sobre la prostitució, el poc respecte que tenen els homes feia les dones, i molt pitjor si aquesta dona és prostituta. Els homes amb molts diners s'aprofiten de la situació econòmica de moltes dones, mes que tot de les joves que per desgràcia moltes accedeixen a aquest tipus de treball perquè no tenen una altra eixida.
Moltes d'aquestes joves que venen el seu cos les podem veure en països sud-americans, la falta de diners en les cases, les drogues, la mala vida, ens fa anar als diners fàcils.

En aquesta cançó podem escoltar que està cantant demana d'alguna manera respecte per les dones, ja que els homes pensen que per donar-nos diners anem a vendre la nostra dignitat.

Amb respecte a la meua opinió, si que és veritat que els homes no ens valoren, ens tracten com a objectes, però també és veritat que hi ha dones que permeten açò, per guanyar els diners fàcils, elles accepten i també per aqueixa causa el masclisme no acaba.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Existeixen comportaments que poden delatar a una persona misògina?, clar que sí, com per exemple, tindre a les dones com un objecte sexual, marginar-les o fins i tot utilitzar la violència tant física com verbal i després cercar la responsabilitat d'aqueixa agressió en les víctimes.

La misogínia està definida com l’odi cap a les dones, i moltes vegades a causa del poder que tenen els homes, elles estan exposades a la degradació o a l'abús sexual, com li ocorre a la protagonista de «Gatekeeper». En la lletra d'aquesta cançó, Jessie Reyez explica una història real que li va ocórrer fa cinc anys i està relacionada amb l'assetjament i el poder.

L'assetjament sexual no és una novetat, diàriament milers de dones ho pateixen, però molt poques denuncien, siga per vergonya o per por. L’assetjador pot ser un superior de la víctima, un company de treball, un professor, un veí, etc. Aquest, fa ús de la seua autoritat i realitza un tipus de xantatge directe i sexual.

Quan una persona està sent assetjada, el que ha de fer és no tindre por i denunciar com més prompte millor. És important no deixar-se intimidar i sobretot explicar la veritat de la forma que siga, com ha fet Jessie i moltes altres dones que van passar per aquesta situació. Això no hauria d'ocórrer més i un bon lema per a lluitar contra el sexisme i la misogínia seria “No et calles”.

Tania Stone ha dit...

Aquesta canço la canta Jessie Reyez i parla sobre la seua experiéncia a l’indústria musical en la qual un productor li deia que si no acceptava les seues propostes no triomfaria mai en aquest món. És molt trist que algunes dones amb molt talent no es puguen donar a conèixer per culpa d’homes com aquest. Aquesta canço té una lletra una mica fort però a mi personalment m’agrada que les dones expressen el seu mal estar davant aquestes situacions amb les paraules que vulguen perquè quede ben clar.

ruth wolf (1bach art) ha dit...

En aquesta entrada de "La indústria de la música", apareix una xica, Reyez, que comença parlant sobre els somnis d'altres dones, algunes molt són típiques i tradicionals, mentre que sempre havia somiat en ser cantant i intèrpret. El vídeo canvia quan la cantant quan era xiqueta cantant aquesta cançó terriblement real sobre l'assetjament sexual i el sexisme en la indústria de la música. A partir d'ací, veiem una nit típica, passant l'estona en un estudi, en una festa, amb lletres que diuen::"we are gatekeepers/spread your legs, open up/you could be famous/you know we're holding the dreams that you're chasing."

Per molt forts que semblen aquestes lletres, aquestes són paraules reals que els homes adinerats usen dirigits a les dones artistes i les que volen compartir la seua creació. Aquí veiem una societat masclista i misogínica que es vol aprofitar de les dones de la indústria de la música. De fet que siguen dones no significa que han de tenir sexe amb ells per a tenir èxit, els seus cossos no són objectes d'usar i tirar , són persones que vulguen treballar del que els agrada i no cal obligar-les a açò.


En aquest món s'han de posar mesures perquè han eixit molts casos d'abús i violència en contra la dona, que s'aprofiten de la desesperació de les xiques que són novençanes per als seus plaers sexuals, per a evitar açò s'han de fer controls, un contracte com a qualsevol ofici del món, després aquesta la diferència de salari entre les dones .S'ha a lluitar per a acabar amb aquestes coses que són totalment masclistes i misoginiques, per no som coses, som persones amb sentiments, i em gustaria que quan acabara la meua carrera artista no trobar-me amb açò.

Tania de Gouges ha dit...

En el videoclip de la cançó podem veure com una xica que desitja ser cantant des de xicoteta, aconsegueix una oportunitat per a endinsar-se en la indústria de la música, encara que aquesta oportunitat poc té a veure amb el que s’esperava ella, ja que no valoraran el seu talent, sinó que volen llitar-se amb ella… Eixa és la gran oportunitat que li “obrirà les portes” de la fama, per a poder treballar de cantant, ha d'obrir-se de cames tal com diu la lletra de la cançó.


Per a mi açò és difícil de tractar, jo vull treballar com a actriu m’agrada l’actuació però no m’agrada el que l’envolta molts són els casos de productors que han abusat de xiques per donar-los el paper principal, perquè sempre hi haurà gent que voldrà créixer a costa d'engolir als altres. El que representa el vídeo no és nou, i ocorre tant en la indústria de la música com en la del cinema. Els que trien que actriu entra, o que cantant pot fer el disc utilitzen el clàssic "m'ho deus" per a abusar d'elles, sempre amb l'amenaça de “estàs ací per mi i puc fer que tornes a ser ningú” o “puc fer que tornes al carrer i et quedes sense res”.


Moltes d'elles davant aquesta situació han aguantat l'estirada perquè pensaven que no hi havia una altra eixida, que no anaven a aconseguir res si no oferien sexe com a moneda de canvi o utilitzaven el seu físic, i el menyspreable. Ara per sort tot açò està canviant, no sé si a la industrial musical (les lletres encara són horribles) però al cinema moltes actrius estan col·laborant amb el moviment Time's up el qual segueixen moltes actrius que han patit aquest assetjament o que no volen que es repetisca.

Eva Addams y Eva Gage 1ºBH ha dit...

La cantant Jessie Reyez, té una cançó ,entre el seu repertori, que s'anomena «Gatekeeper». Aquesta conta com de complicat es entrar dins de l'industria musical. Comenta que fa falta «obrir les cames», es a dir, tindre relacions sexuals amb qui faça falta per conseguir el que una vol, encara que no vulgues.

La història que conta al videoclip i a la cançó, li va succeir realment cinc anys enrere, els homes que més manaven dins de la industria li oferien tindre relacions sexuals a canvi de fama, poder i diners. Ella es negava i ells li insistien, criticaven i insultaven per no voler tindre sexe amb ells. Al ens mostra com un home trata de manossetjarla i encara que ella diu que no continua tocant-la i insinuant-se.

Aquestes experiencies no ocorren tan sols a l'industria de la música, si no també a qualsevol àmbit del treball. Moltes dones es veuen obligades a mantindre relacions sexuals amb els seus caps o aquestos es insinuen per poder aprofitar-se de la seua condició. Moltes dones acaben acceptant per por a que les trauen del treball, perquè depenen del salari d'aquest home. Aquestes situacions es poden veure als treballs, tant com a empreses com rentadora de cases i tant com a les classes de secundària o universitat s'han donat molts casos.

En aquestes situacions es troben la mayoría de les prostitutes, aquestes son obligades a treballar d'això, perquè necessiten els diners, normalment per la seua família o per mantenir-se. No creiem que una dona accepte per les bones un treball com aquest, ja que denigra la posició de la dona i estan normalment en unes males condicions. O per exemple, la trata de dones, a les que les obliguen o enganyen per a prostituirse i, segurament, també les violaran els seus propis caps.

Per últim, esperem que poc a poc les coses canvien no se'ns veja a es dones com a obectes sexuales o simplement com a objectes ja que denigra a la dona i el seu potencial, i que el sexe deixe de ser una entrada fàcil per a conseguir qualsevol cosa ja que les srelacions sexuals deurien ser una cosa per a pasr-ho bè i disfrutar no una cossa de la que arrepentir-te, sentir vengoya o per pasar-ho mal.