11 de febr. 2018

Mariama i la MGF

El 6 de febrer és el dia contra la mutilació genital femenina (MGF). El curt de Mabel Lozano “Mariama”, produït per la Unió d'Associacions Familiars (UNAF) l'any 2016, aborda aquesta temàtica des del punt de vista d’un pare, Ibrahim Bah, que explica en primera persona la lluita per salvar la filla de la MGF. La directora explica que “no volia fer pornografia del sofriment sinó utilitzar la força del testimoniatge per a conscienciar sobre una forma de violència de gènere que afecta a 200 milions de dones i xiquetes”. 

El vídeo es pot veure ací o picant a la imatge (però no s'obrirà des de l'institut perquè és una pàgina de Facebook).


En aquestes entrades de Karícies pots trobar més informació sobre l'ablació del clítoris. També podeu llegir l'entrada de la wikipèdia Clitoridectomia.

15 comentaris:

Clara Goldstein ha dit...

Quan algú parla de la mutilació genital femenina ningú vol escoltar, no volem pensar sobre una cosa tan dura, tan injusta. És per això que m'ha agradat molt tindré accés a aquest vídeo per la pàgina de Karicies. Hi ha realitats que tenen lloc cada dia en la punta contrària del món, realitats que no seríem capaços d'imaginar, realitats de les quals hem de ser conscients.

La mutilació genital femenina és una pràctica cultural considerada una de les més antigues tradicions en determinats pobles. Consisteix en l'extirpació de la totalitat o una part dels genitals externs de la dona. Això és una violació dels Drets del Xiquet, i es posa en pràctica en xiquetes de 0 a 15 anys.

Potser ni som conscients del que estem parlant i de la magnitud d'allò que està ocurrent. Jo, personalment, no sóc capaç d'imaginar-me una xiqueta d'11 anys (per exemple), a la qual li practiquen la MGF. No sóc capaç d'imaginar-me açò perquè se'm trenca el cor, perquè recorde un dia de col·legi amb la mateixa edat que eixa xiqueta, en una classe en la qual es va parlar de la MGF, i jo ni siquiera sabia el que era un genital.

En el curtmetratge de la pàgina de facebook "Curtmetratges per la igualtat" un home ens conta la seua història. Explica com, quan era xicotet, va perdre a la seua germana de 14 anys després que li practicassen la MGF, i ell no entenia per què es feia. Aclareix, també, que ell és un bon musulmà, que segueix les regles, les respecta, però que en cap pàgina del llibre sagrat obliga a les dones a seguir aquesta horrible tradició.

Els habitants del seu poble parlaven de costums, de cultura, de no perdre allò que els feia seguir sent poble, l'essència. Però estan equivocats, o almenys ací ho pensa el protagonista del vídeo, i també jo. Quan l'home es va casar, de fet per amor i no per obligació (cosa no molt normal en el seu poble), i va tindre una filla, va decidir que no la sotmetria a la MGF. Però hi havia problemes. Per una banda, els seus amics, coneguts, la seua família, tots el mirarien mal perquè no accepten la seua decisió; i per altra banda respecte a Mariama (la seua filla), seria considerada una dona impura i bruta durant tota la seua vida, a soles per no haver seguit amb la dolenta tradició de la MGF. Malgrat els inconvenients, l'home té molt clar el que vol per a la seua filla, i lluita per aconseguir-lo. Ha emigrat a Europa, busca treball, una vida sostenible. Vol a la seua Mariama, i vol el millor per a ella.

Són moltes les víctimes sotmeses a la MGF. Moltes d'elles moren al cap de poques setmanes, unes altres sofreixen massa i el dolor segueix per molt de temps, altres tenen seqüeles psicològiques, etc. Potser és tradició, o costum, però no és respectable. És dolent i inacceptable. Es tracta d'una violació dels Drets de la Xiqueta i hem de lluitar fins que cap xiqueta, mai, sofrisca per cap practica amb el seu cos com és la Mutilació Genital Femenina.

Brendah Kent ha dit...

Abans que res, volia dir que em pareix un curtmetratge increïble i que reflecteix molt bé com el dia de hui encara en molts llocs moltes xiquetes continuen patint la MGF.

Al meu parèixer és un curt molt trist i bonic a la mateixa vegada, que deixa veure els sentiments que té tan forts aquest home per la seua filla que arriba fins i tot a trencar una tradició assoles perquè la seua filla no patira com va patir la seua germana. Aquest home lluita perquè la seua filla i a poc a poc més xiquetes es puguen salvar de la mutilació genital masculina i consenciar a la gent del seu poblat i d'altres que açò no era amor, que feien mal a les seues xiquetes i que elles també tenen dret de viure la seua sexualitat i no per això són impures ni unes qualsevol, segueixen tenint dignitat i honra, assoles que si no les mutilen, podran ser de certa manera lliures de viure la seua sexualitat

Per altra banda, estic totalment en contra de la MGF, em paris una salvatjada per molta tradició que siga, mes que res pel que es lis fa a unes xiquetes de no més de 6-7 anys de 8 com a molt. Tot el patiment i el mal que pateixen aquestes noies, és totalment innecessari i cal fer veure a la gent d'aqueixos llocs que açò s’hi ha d’acabar perquè és una barbaritat.

Teresa Claramunt ha dit...

Actualment, en països llunyans es produeix una pràctica que s’ha de parar: La mutilació genital femenina (MGF) que afecta a moltes xiquetes des que són molt xicotetes. Aquest es el tema d’aquest text que, a més, es acompanyat per un vídeo que parla sobre aquesta pràctica.

La mutilació forma part de la tradició d’alguns pobles asiàtics, però no es motiu per a seguir-la portant a terme. També hem de pensar en el patiment que causa a la xiqueta i als pares d’aquesta, que es veuen obligats a acceptar tan sols per a que la seua filla siga una xiqueta ‘normal’ i que la resta de persones no la vejen amb mala cara. Es trist pensar que encara es porten a terme pràctiques tan dures com aquesta. No s’hauria de fer patir a ningú tan petit això.

Per altra banda, pense que textos com aquests ajuden a donar visibilitat a tradicions tan injustes com aquesta. Hi ha’n tradicions i cultures de tot tipus, però es impossible normalitzar una situació com aquesta. A més, les persones que ho consideren normal o que ho justifiquen tan sols perqué ‘es tradició’ han de canviar la seua mentalitat.

Finalment, cal deixar de considerar mutilacions d’aquest tipus com a una cosa normal, com a tradició i no fer patir d’aquesta manera a ningú, ja que ningú té dret a fer-ho i cal possar-se al lloc de l’altre. A més, espere que la MGF desaparega d’una vegada.

Paula Roussel ha dit...

“Més de 200 milions de dones i xiquetes vives actualment han sigut objecte de la Mutilació Genital Femenina en els 30 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, on es concentra aquesta pràctica.”

Aquestes xifres poden semblar una bogeria per aquells que vivim en una cultura on ni tan sols és normal parlar de l’existència d’aquesta pràctica. Per aquells que hem crescut sense saber massa d’aquest tipus de costum és xocant i estrany adonar-se, de sobte, que és una terrible realitat que viuen, ni més ni menys, 200 milions de dones al món.

En el vídeo que veiem a la publicació, ens conten de primera mà la història d'Ibrahim Bah i de la seua filla Mariama, que fugiren del seu país per tal d’evitar la MGF. El pare de la xiqueta ens conta com la tradició, ben arrelada a la seua cultura, té moltíssima força. Ell parla des del cor i conta la quantitat de dificultats que va trobar en el camí quan va decidir que no volia que la seua filla se sotmetera a aquest procés.

Conta com no solament havia de buscar suport fora del seu país, perquè la família té molta importància en aquests processos i necessitava un permís especial per poder abandonar la seua terra amb la seua petita. Ibrahim es posicionava en contra de la seua cultura, la seua tradició, el seu poble i la seua família en prendre aquesta decisió i rebutjar a què la seua filla continuara amb allò que havien fet sa mare, les seues ties i les seues àvies abans d’ella.

El preocupat pare parla de la necessitat de canviar aquesta tradició i frenar completament la MGF. “Cap pare vol fer mal a la seua filla o fill, però ells no saben quin mal estan fent realment amb tot açò” diu ell amb dolor. Explica com és imprescindible que aquesta practique acabe, ja que a més de ferir a les dones que la pateixen, els lleven l’oportunitat tant a elles com a les seues parelles de gaudir completament de la seua sexualitat.

I aquest missatge que hui rebem gràcies a la raó d’Ibrahim i de totes aquelles persones que ajuden a difondre la seua història, ens fa reflexionar sobre distintes qüestions. Com és possible que se segueixen fent aquestes pràctiques i que no sàpiguen o no vulguen saber el perjudicial que és per a les dones que les pateixen?

Altra és la poca informació que tenen els països on no tenen lloc aquests tipus de costums, perquè estic segura que a tothom que lliga la primera frase es quedarà bocabadat davant d’una xifra com aquesta. I encara que de segur que existeix qui una volta assabentat decideix passar del tema perquè no l'afecta directament, vos anime a implicar-vos. I no solament a açò, impliqueu-vos, empatitzeu i adoneu-vos que malgrat que aquesta pràctica es fa a milers de kilòmetres, aquest món és de tots i hem d’avançar units evitant el patiment de qualsevol. Així que, animeu-vos i difoneu aquest missatge perquè encara que a poc a poc, aconseguirem canviar el món i eliminar aquest tipus de pràctiques.

María Zambrano ha dit...

No totes les tradicions aporten més riquesa cultural a la societat, i menys encara les que creen desigualtats, malestar i inclús la mort a certa part de la població. La MGF (Mutilació Genital Femenina) és un costum africà que lamentablement hui dia continua, i s’ha d’erradicar.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF, és l'eliminació parcial o total de teixit dels òrgans genitals femenins, particularment del clítoris, amb l'objectiu d'eliminar el plaer sexual en les dones. I per això podem concloure que aquesta tradició és sexista, i que esta lligada a la cultura masclista, a la religió o a qualsevol altre motiu no mèdic.

El narrador d’aquest vídeo és el pare de la protagonista, Mariama, i en 9 minuts conta la seua postura argumentant-la amb la seua pròpia experiència. En ser home, ha viscut aquest costum des de fora, i per això em pareix un home amb una gran consciència i intel·ligència, perquè sense afectar-lo aquest problema de primera mà el defensa per la seua filla i per a totes les dones que no tenen veu i dret a decidir.

Ell explica que la societat africana enllaça aquest costum com un assumpte de dones, encara que són els homes quin fan discriminació a les dones que no se li ha practicat aquesta atrocitat, ja que diuen que són dones qualsevols i no dones netes. Per això ell afirma que l’argument “És assumpte de dones” ha sigut predicat per homes masclisme que volen continuar amb la tradició de superioritat de gènere, ja que a aquestos no l’importen totes les morts que ha causat aquesta barbaritat.

Ell diu que aquest problema és tan gran, que per evitar la mutilació genital que a la seua filla li havien de fer als 8 anys, la seua pròpia família i el seu poblat ha trencat les relacions amb ell, i inclús afirmen que és una vergonya. Ells diuen que fan aquest costum per amor, però realment amor seria evitar-ho.

La solució, com explica el narrador, seria crear noves lleis que prohibisquen aquesta pràctica, però també, ajudar a la gent a evolucionar, ensenyar-les que vivim en el segle XXI, on estem deixant darrere el sexisme per a crear un món sense desigualtats, i que sense la seua ajuda no podrem aconseguir-lo.

Finalment, m’agradaria donar-li les gràcies a l’associació UNAF (Unió d’Associacions Familiars) per donar-li veu a aquest tema, i clarament a Ibrahim Bah, pare de Mariama, per compartir amb tots nosaltres la seua experiència i la seua lluita. Jo estic al seu costat, jo sóc Mariama i totes les dones afectades. Jo també lluite contra la mutilació genital femenina.

Will Curie ha dit...

La mutilació genital femenina és un tema molt polèmic aquests dies. Són moltes les persones a favor de "corregir" a la seua filla, i altres que pensen que es tracta d'un acte inhumà que cerca crear una societat purament binarista. En aquesta entrada podem trobar un curt en forma de vídeo en facebook en el qual s'aborda aquest tema, aportant dades molt interessants sobre el problema.

En el curt, Ibrahim Bah (Pare d'una xiqueta que pateix aquest problema) explica en primera persona la seua lluita personal i familiar per a evadir la "correcció" de la seua filla. Aquest curt no cercava (com ben es diu en l'entrada) mostrar açò com una forma de pornografia, sinó per a il·lustrar aquest problema.

Al meu entendre, la clitoridectomia o mutilació genital femenina és una cosa que s'ha d'evitar llevat que es tracte de situacions en les quals els genitals alterats d'una xiqueta afecten greument a la seua salut. Tots hauríem de poder triar com ser, i tindre l'última decisió en els seus propis genitals. Si el problema afecta greument a la salut, com ja he dit abans, cal intervenir com siga.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré el vídeo/curtmetratge de “Mariama” que aborda un dels temes més polèmics a Guinea i altres països com aquestos que encara tenen la horrorosa tradició, com és la de la MGF o Mutilació Genital Femenina.

Aquesta, és una pràctica que es fa en xiquetes d’uns huit anys, independentment de la seua opinió, ja que fer aixó “és el que està bé”, perque aquesta pràctica fa que les dones no puguen sentir plaer a les relacions sexuals, per poder mantindre la fidelitat, ja que allò que mutilen és el clítoris, un òrgan amb més de 8000 terminacions nervioses.

Aquest, és un vídeo que narra la història de Ibrahim Bah, que narra la seua experiència a causa de la mort de la seua germana petita a causa d’aquesta pràctica, per la qual decideix salvar la seua filla Mariama d’aquest destí, amb l’ajuda de la Unió d’Associacions Familiars (UNAF). Per desgràcia, pense que no ens tenim que focalitzar en aquest cas, sinó en els milions de casos que encara pateixen moltes noies, que per culpa de la tradició, sofreixen en silenci mentre la resta ho celebra, sofrint per vore com el seu patiment es festejat.

Pense que aquesta associació hauria d’anar en contra de no a soles casos concrets de clitoridectomia, sinó eliminant-la o prohibir-la com a tradició, i pense que com individus hauríem de viralitzar el vídeo per fer recapacitar la gent que encara la practica. Espere que aquesta situació finalitze el més aviat possible, perque a soles trau patiment.

Mario Campoamor ha dit...

Aquesta vegada vaig a comentar el vídeo de «Mariama» que tracta el tema de la mutilació femenina, mes en concret, la mutilació femenina infantil. La veritat, des de el meu punt de vista em pareix una exageració que al segle XXI la gent continue fent aquestes barbaritats de tallar-li el clítoris i part de la vagina a unes xiquetes a part de provocar un alt ric de mort per infecció, perquè de segur que les condicions que es fan són pèssimes d'higiene i el dolor que li han de fer a la xiqueta.

El que fa el pare de Mariama em pareix un exemple a seguir d'estes civilitzacions, ja que el es practicant i creient, però té tota la raó que si fan mal a una persona no hi ha tradició que valga. Si ens parem un segon a pensar, estan fent mal als seus propis fills, arriscant-los a la mort.

Per a mi el pitjor és que la gent diga que és un bon musulmà per no fer-li la mutilació que fins i tot la pròpia seua mare va dir que era un estrany per no fer-li a la seua filla. Ara bé, Quina és la solució? jo pense que és qüestió dels governs dels països que han d'eradicar aquest tipus de barbàrie perquè li estàs llevant a una dona el plaer i una part del seu cos, en el futur no tindrà la mateixa sensibilitat que una dona de qualsevol altre país que no es practique aquesta barbaritat.

200 milions de dones han patit i pateixen la mutilació, per això cal actuar ara cada dia que passa més dones el patiran i això no pot ser. El canvi té a vindre per part de tot el món i deixar-lo de costat perquè és un problema no assoles de les dones, ja que qualsevol persona poguera haver nascut en aquests països i h

Mario Campoamor ha dit...

Aquesta vegada vaig a comentar el vídeo de «Mariama» que tracta el tema de la mutilació femenina, mes en concret, la mutilació femenina infantil. La veritat, des de el meu punt de vista em pareix una exageració que al segle XXI la gent continue fent aquestes barbaritats de tallar-li el clítoris i part de la vagina a unes xiquetes a part de provocar un alt ric de mort per infecció, perquè de segur que les condicions que es fan són pèssimes d'higiene i el dolor que li han de fer a la xiqueta.

El que fa el pare de Mariama em pareix un exemple a seguir d'estes civilitzacions, ja que el es practicant i creient, però té tota la raó que si fan mal a una persona no hi ha tradició que valga. Si ens parem un segon a pensar, estan fent mal als seus propis fills, arriscant-los a la mort.

Per a mi el pitjor és que la gent diga que és un bon musulmà per no fer-li la mutilació que fins i tot la pròpia seua mare va dir que era un estrany per no fer-li a la seua filla. Ara bé, Quina és la solució? jo pense que és qüestió dels governs dels països que han d'eradicar aquest tipus de barbàrie perquè li estàs llevant a una dona el plaer i una part del seu cos, en el futur no tindrà la mateixa sensibilitat que una dona de qualsevol altre país que no es practique aquesta barbaritat.

200 milions de dones han patit i pateixen la mutilació, per això cal actuar ara cada dia que passa més dones el patiran i això no pot ser. El canvi té a vindre per part de tot el món i deixar-lo de costat perquè és un problema no assoles de les dones, ja que qualsevol persona poguera haver nascut en aquests països i hem de recordar la sort que tenim, per això tots junts aconseguirem el canvi.

Esther addams ha dit...

Aquesta entrada ens ensenya el curt de Mabel Lozano “Mariama”, produït per la UNAF l'any 2016, aquest curt és per a lluitar contra la mutilació femenina, perquè aquest problema es donen casos en pobles d'on les dones fins i tot són mutilades.

El protagonista del vídeo és un pare el qual està en contra d'aquest maltracte a les dones, ell el pare de Mariama, la xiqueta que va tindre amb la seua dona la qual està mutilada i en contra d'això, aleshores està d’acord amb el seu marit de no fer-li a la seua filla.

La meua opinió com persona i com dona, és que aquest acte de mutilació és una barbàrie.
Abans d’opinar, et diuen que les mutilen per a què les seues dones siga'n netes i pures, i si dóna el cas que no té el fan, seràs una vergonya, para la teua família i seguiràs bruta tota la teua vida.

Seguint amb la meua opinió, aquesta pràctica és un risc per a la salut de les dones, perquè ara tenen més rics de tindre malalties com, Hemorragies graves, el Tétanos... Observant el curt, també diuen que la mutilació és una cosa de dones, i com no té el fa una dona, allò que a mi em va a deixar sense paraules, perquè havent-hi sofrit açò, se'l fan passar a les altres xiquetes, per les raós d’abans.

Altre date que recalque és que les xiquetes a les quals són mutilades tenen l'edat entre 10 o mas, una edat on a un estan jugant amb nines.

En conclusió, dient-lo per segona vegada, és una vergonya haver de deixar a la teua filla sola, per a que la mutilen i després d'una setmana de recuperació la visiten com si no haguera passat nada i dient que ja està netejada, el que sí que està és traumatitzada per a tota la seua vida.(29-1-18)

Clara Zetkin ha dit...


En aquesta entrada, podem trobar un vídeo on el pare d'una xiqueta anomenada Mariama, tracta d'explicar la seua pròpia lluita per a salvar a la seua filla de la mutilació genital.

Aquest home, procedent d’un poble de Guinea, explica que una tradició centenària del seu poble, es que a les dones, a una determinada edat, se les porta a cap una mutilació dels genitals. Aquesta mutilació es realitza amb el fi de demostrar que les dones que hi han passat per aquest procés, seran en un futur dones pures i fidels als seus marits, al contrari de les que no ho fan. Aquesta “operació quirúrgica” es realitza de matinada a un bosc, amb un instrumentari i unes condicions higièniques pèssimes.

Abans de continuar explicant el vídeo, cal destacar ja molts aspectes del relat del pare de Mariama. El món està replet de diferents cultures i societats, obviament, algunes més desenvolupades que altres. L'aldea de Mariama és probablement un petit poble que no a tingut l’oportunitat de desenvolupar-se correctament. És per això que el tipus de societat en el que ella viu destaca per ser masclista -ja que les mutilacions genitals femenines es fan en funció de què els futurs marits d’aquestes xiquetes aproven que són pures-, i completament endarrerida si parlem de sexualitat - ja que donen per fet que les dones voldran estar en una relació amb un home, i no amb una altra dona o simplement soles. A més que limiten a la dona en la seua pròpia sexualitat.

Si tornem de nou al vídeo, el pare de Mariama, explica com va emigrar del seu país a Europa per a millorar les condicions de vida de la seua família. Aquest home explica que quan va arribar a Europa pensava com la majoria de persones de la seua aldea, i estava d’acord amb la clitoridectomia, però que durant la seua estança, es va donar compte del gran error que anava a cometre si permetia que a la seua filla la realitzaren aquesta intervenció. El pare de Mariama es va informar i donar compte de què la MGF únicament arravataria els drets de la seua filla i la faria infeliç. Aquest home va lluitar i va trobar una associació que el va ajudar a traure a la seua filla de Guinea. Aquest acte ens mostra la gran valentia d’aquest pare, que es va enfrontar a la seua família, al seu poble i a la seua cultura amb el fi de defensar els drets de la seua filla.

És realment important la decisió que va tomar aquest home, però, per desgràcia no és suficient. Si a països no desenvolupats no hi arriben ajudes i es puga ensenyar educació sexual a totes aquestes persones, la mutilació de genitals femenina -i altres tradicions masclistes- continuaran realitzant-se. Personalment, pense que les persones que viuen a països i comunitats desenvolupats són massa individualistes. Quan escolten alguna notícia d’aquest tipus, normalitzen la situació i són incapaços de tractar de canviar-la. Clarament és una generalització i existeixen una gran varietat d’excepcions -un bon exemple es l’associació que va ajudar al pare de Marisma a lluitar contra la MGF. És necessari que canviem la manera de veure les coses i siguem més empàtics amb el fi de millorar la vida d’altres persones.

Carla wolf ha dit...

El curt hem pareix molt emocionant i capaç de arribar al cor de moltes persones, és admirable el que ha fet el pare de Mariama, lluitar contra la seua propia familía, contra el seu poble, contra les tradicions, contra el que li han inculcat tota la vida com algo que està bé, i ell ha sabut vore que no està be.
La mutilació genital femenina seguix ocurrint en ple 2018 i pareix que siga una tradició llunyana, però no, seguix ocurrint avui en dia.Tot el món deuría lluitar per acabar amb aquestes tradicions absurdes que no fan bé a ningú.

Sara Campoamor ha dit...

Bon dia en aquesta entrada es pot observar un vídeo on el seu pare li diu a la seua fulla que es diu Mariama i li intenta explicar com va lluitar el per a salvar a la seua filla de la mutilació genital.


El pare va nàixer en un poble de Guinea i explica la tradició que tenien en el seu poble respecte a les dones que a una determinada edat ja s'havia de fer la mutilació genital, aquesta mutilació consisteix a saber amb certesa si de major les xiquetes en un futur serien pures i fidels als seus marits, aquesta operació es realitza amb mesures d'higiene pèssimes.


El llogaret de Mariama és un poble xicotet i ella ens explica que el seu poble no ha tingut oportunitat de créixer com a societat ja que viuen en una societat masclista, si tornem al vídeo el pare de Mariama va haver d'emigrar a Europa com la majoria de persones del seu llogaret, i el pare al principi estava d'acord amb les tradicions del seu llogaret però més tard es va informar i va veure que la seua filla no podia sotmetre's a tal explicació i que arrabassaria per complet els drets de la seua filla.


És molt important la decisió que pren el pare però per desgràcia encara segueix molt present en societats amb rendiments molt baixos on es practiquen aquest tipus d'operacions arrabassant així tots els drets a les dones. Personalment m'agradaria dir que segur que tots alguna vegada hem escoltat açò o no obstant açò coses pitjors però no hem sigut capaces de fer res sobre aquest tema ja no per por sinó perquè és alguna cosa que en la nostra societat no es permet llavors per tant pense que els de al costat a moltíssimes persones els dóna bastant igual. Però a poc a poc aconseguirem canviar aqueixos pensaments masclistes si tots contribuïm.

1ºBatxillerat Humanitats

Diana Wolf ha dit...

En aquesta entrada parla sobre la mutilació genital femenina, aquesta mutilació és habitual en els països africans i alguns altres asiàtics, aquesta pràctica suposa una violació dels drets de les xiquetes. A més de provocar danys psicològics i greus, aquesta pràctica sol generar problemes en l'embaràs i en el part, disfuncions sexuals i infeccions cròniques. Milions de dones han sigut víctimes de la mutilació genital femenina.

Les raons per a la pràctica de la mutilació genital femenina són variades i complicades però les principals causes deriven de patrons i normes culturals profundament arrelats. En ocasions, sol sostenir-se erròniament com un requisit religiós, però la pràctica és anterior a totes les grans religions i no està especificada en cap text religiós.

Per a la majoria de les cultures en les quals es practica, la principal raó per a la mutilació genital femenina és la creença que és necessària per a aconseguir un bon matrimoni. En algunes comunitats, les xiquetes que no se sotmeten a la mutilació són considerades promíscues i brutes, per la qual cosa no aconsegueixen casar-se. L'arrelada creença que la mutilació genital femenina equival a la puresa, la neteja i la moral estricta és el principal factor per a la continuació de la pràctica. Existeix una pressió social comunitària entorn de la mutilació, però una dona ben informada no sotmetrà a la seua filla a aquest procés.

Com a exemple d'aquesta mutilació tenim a una família africana, en la qual el pare s'oposa a les seues tradicions pel que fa a la mutilació, est vol impedir que la seua filla *Mariama, siga mutilada, per açò decideix viatjar a Espanya per a poder fugir amb ella i fer que es lliure d'aqueix sofriment que li espera, el seu pare s'enfronta a la seua família i a la seua dona per a convèncer-los que aquesta mutilació no implica amor per la xiqueta, açò no és amor, amor és evitar-ho. El seu pare va ser a cercar a Espanya associacions perquè li pogueren ajudar i va trobar una, i va poder salvar a la seua filla. El propòsit d'aquest home és aconseguir que no se seguisca aquesta tradició per a les dones no pesquen i paguen ser felices amb la seua parella.

Respecte a açò, estic totalment d'acord, aquest acte és d'un pare realment valent, demostra l'amor intens per la seua filla i m'agrada que sàpia diferenciar entre el que realment dicta la seua religió en els llibres, que en cap moment parla sobre la mutilació femenina. Aquest home és savi i té un gran cor.

Sandra roussel ha dit...


Aquesta es una tradició molt estesa a l´Africa o fins tot a Europa i afecta de 100 a140 milions de dones i xiquetes al any. Consisteix en la eliminació parcial o completa de l´òrgan femení mes concretament el clítoris amb la intenció de controlar la sexualitat de la dona, que a vegades es creu, que es insaciable  el qual per altra banda es una cossa horrosa a mes de masclista i per allò les Nacions Unides ha proposat com un objectiu , ja que aquestos son considerats una violacio dels drets humans de les xiquetes i les dones. Aquesta practica es molt perillosa , perquè ademes dels riscos que hi ha al principi (que son molts) hi ha altres que son a mes llarg període com infeccions,esterilitat por no parlar de les conseqüències psicològiques.
En la meva opinió aun que siga una tradicio son cosses que han de quedar se atrás per a poder avançar, com Espanya amb els bous , son cosses que fan que la nostra mentalitat siga atrasada respecte a altres països, per que el maltractament, tan de les persones com els dels animals, mai seran cultura.