17 de maig 2018

Alçat per les teues amistats

Hui dia 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. A Karícies celebrem la diversitat cada dia, però ací deixem un curt irlandés (en anglés) per si a algú se li ha oblidat.

23 comentaris:

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

om podem observar les persones que són diferents són discriminades. No importa que fases, sempre seràs criticat per ser diferent dels demés. Com no sé si el/la protagonista si és un xic transsexual o és una dona, la tractaré com a gènere masculí per com va vestida i la cort de pèl, encare que si coneguera aquesta persona em dirigiria a ell o ella segon el gènere que se sent. Mai no podria tractar tan malament com fan les altres xiques d’aquest vídeo, ja que tots som lliures per elegir que som i elegir el gènere, la vestimenta, l’estil i tot el que volem, perquè mereixem almenys això, ser lliures.

Podem observar la felicitat que ell/ella sent al principi quan està en la perruqueria, i el trist que se sent quan les xiques el/la tracten d’aqueixa manera tan horrible i desagradable. Aqueixa felicitat que va experimentar al principi haguera de sentir-lo sempre, perquè com he dit, hem de ser lliures, i per a ser lliures hem de deixar arrere aquesta terrible homofòbia. Tots som persones, no importa la raça, l'orientació sexual ni res d’això. El que importe és que som persones i hem de respectar-nos. Tan sols algú ha d'agarrar-te de la mà i mostrar-li al món que ni tu ni ningú està sol, que la crítica són buits i que ningú pot danyar amb els seus comentaris.

M’ha agradat molt el final d’aquest vídeo on finalitza amb el/la protagonista amb el costum que vol, que encara que aparenta o siga una dona no té per què portar un vestit. I com a sorpresa apareix els seus dos amics vestits igual. Aquest final m’ha agradat perquè simbolitza que la unió fa la força, i junts podem parar aquesta homofòbia.

Paula Roussel ha dit...

1/2
En aquesta publicació veiem un vídeo irlandès que dóna suport al col·lectiu homosexual, bisexual i transsexual. Solament per a posar-nos en situació parlarem una mica del contingut del vídeo. En aquest podem veure la situació d’una xica que es talla el monyo ben curt i comença a patir assetjament per part d’algunes de les seues companyes. Aquestes la critiquen i la criden lesbiana per la seua aparença «no tan femenina». El ball de l’institut està a punt d’arribar i la noia no sap si vol anar i que podria posar-se. Al final del curt veiem com, finalment, sempre hi ha algú al nostre costat que, no solament ens respectarà i acceptarà tal com som, sinó que també ens donarà suport i s'unirà a nosaltres en qualsevol situació. Aquest curt es va publicar a karicies en el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia (17 de maig).

Amb aquest vídeo podem reflexionar sobre moltes coses. Primerament, començarem comentat la masculinitat i la feminitat. Què signifiquen realment aquests termes? Ser maculí podria definir-se com ser fort, valent i gran. Ser femení o femenina, per altra banda, podria relacionar-se amb la fragilitat, la delicadesa i la cura. En aquesta societat, el millor vist i a allò al que estem acostumats i acostumades és a què els xics siguen masculins i les xiques femenines. Quan un xic mostra la seua sensibilitat, la seua delicadesa i la seua fragilitat, ha de ser gay. Açò podíem veure-ho molt clar al documental americà «The mask you live in», on es mostrava com des de ben petits, els homes vivien en una terrible masculinitat imposada. Aquesta masculinitat en la qual creixien i s’educaven, aquest sexisme en què aprenien a viure no era gens bo, ni per a ells ni per a la societat.

Per altra banda, passa exactament el mateix amb les xiques. Quan una noia és més forta, vol ser valenta i no tindre por, quan té iniciativa i és una gran líder, etc, sembla que la feminitat desapareix i la xica ja no és tant de dona com unes altres. Açò significa que aquelles que no segueixen el punt establert i desafien la manera en la qual han de comportar-se, no són bones dones. Cabells curts, no submisa a la que no li agrada maquillar-se? Lesbiana. Per què les persones que no volen ser u clon del model de gènere perfecte han de ser homosexuals? D'igual manera, què hi ha de roí en això si ho són?

El que vull fer veure amb aquesta petita reflexió és com de marcats estan els aspectes acceptats per la societat segons el teu gènere. També ens podem adonar, gràcies a això, com s’utilitzen com a insultes els termes gay o lesbiana. Desgraciadament, amb aquestes paraules molta gent vol ferir a diverses persones. Volen fer veure que per ser gay perds tota la teua virilitat i per ser sexual perds tot el teu dret a considerar-te una xica com la resta.

L’homofòbia està molt present als nostres dies. Jo, que visc en un ambient prou obert i estic rodejada de gent sense prejudicis, no veig tan a sovint situacions com les dl vídeo. Encara així, i gaudint de companyies tan obertes com les meues, m’he topat més d’una vegada amb persones homòfobes, plenes d’odi, de violència i de por. Encara existeixen països on l’homosexualitat és castigada, llocs on mai sentiràs parlar obertament de la sexualitat sense ser assenyalat amb el dit. Inclús països on la bisexualitat és una cosa “que no existeix” i la transsexualitat solament forma part de l’humor i les pel·lícules.

La societat avança lentament i encara que alguns ja viuen milers d’anys per davant de la resta, uns altres continuen vivint ancorats en el passat. La transsexualitat és un fet, una realitat que viuen milers de persones. Aquesta és una realitat dura en la qual una persona no està còmoda en la seua pròpia pell. La societat, per la seua part, en compte d’ajudar a totes aquestes persones, els posa pedres al camí i els dificulta la seua transició amb tot tipus de processos. Algunes persones, per desgràcia, són incapaces de ser empàtiques, de posar-se en la pell dels altres i sentir l’angoixa de veure una imatge que no correspon amb la manera en què es veuen per dins.

Paula Roussel ha dit...

2/2

L'homosexualitat i/o la bisexualitat està molt més acceptada, encara que no completament i, per descomptat, no de la mateixa forma en tots els llocs. Aquest col·lectiu continua lluitant pels seus drets i per la seua visibilització. És necessari que tot el món entenga que no hi ha cap diferència entre una persona heterosexual i una altra homosexual, llevat la seua inclinació sexual. És aquesta raó suficient per a tractar a uns i a altres de maneres diferents? No aconsegueix entendre com pot continuar existint gent que insulte a les persones simplement per estimar a algú del seu mateix sexe. No m’entra dins del cap com és possible que en aquest món encara siga més fort l’odi que tot l'amor que flueix entre les persones, no importa la raça, l’edat o el sexe.

Crec que aquesta societat té molt que aprendre. Té molts defectes a solucionar, molts obstacles que saltar i molts prejudicis per eliminar. Encara així, existeix gent que és conscient d’açò i lluita dia a dia per aconseguir aquest objectiu. L’educació és la clau per criar una població lliure, una societat empàtica i sense odi, una comunitat en la qual tothom es mire d’igual a igual. Cal recordar, si de veritat volem aconseguir aquest món de què parle, que tots som diferents i iguals a la mateixa hora. Cal recordar que som milions i milions de persones amb diferents gustos, edats, colors de pell i maneres de pensar. Encara així, cap d’aquestes diferències ha de separar-nos. Hem d’estar junts i units, perquè solament d’aquesta manera aconseguirem que l’odi perda la batalla. L’amor sempre per damunt de Tot. L’amor propi, l’amor pel que som realment, pel que la nostra ànima i la nostra essència ens diu que som. I sobretot, l’amor per les persones, per totes elles, sense importar mai el gènere i mirant més enllà de totes les barreres que la societat ens haja imposat.

María Zambrano ha dit...

Aquest passat dijous dia 17 de maig se celebren 21 anys des de l'eliminació de l'homosexualitat de les llistes de malalties mentals per part de l'Organització Mundial de la Salut, un dia per a recordar i no oblidar la discriminació que es pateix per la transfòbia i bifòbia. Aquest vídeo, titulat “Alçat per les teues amistats”, és una bona iniciativa irlandesa de donar suport a la causa.

La protagonista, en fer el seu canvi d’estil, pateix assetjament escolar per part de les seues companyes de classe. Però el gran problema sorgeix quan el ball escolar s’aproxima. Ella no sap que fer, que posar-se, ja que té por de les crítiques. Però amb molta força de voluntat es crea la seua vestimenta, i quan arriba el dia del ball, els seus amics la sorprenen vestir igual, suportant-la.

La crítica d’aquest curt és molt important, ja que reflecteix el problema més gros que tenen les persones amb preferències sexuals diferents del que marca el regle imposat per la societat, la discriminació. El no ser acceptat pels teus veïns, companys de classe, família, amics o per tota la societat. En aquest cas els autors o autores volen mostrar la importància que és per a una persona tindre suport de la gent que estima.

La societat té lligats uns conceptes els quals marquen el regle de tota la població. Si una persona és diferent de la resta, les altres persones faran que se senta incòmoda i culpable per ser tal com és. Aquest problema succeeix en tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la manera en la qual et vistes fins a la teua sexualitat. La identitat imposada pels europeus fa molts anys va ser l’heterosexualitat, que és la relació sexual o romàntica entre dos individus de diferent sexe biològic. Per això, la resta de gent que no s’identifica com marca el regle, com són els homosexuals o els bisexuals entre altres, sofreixen la discriminació.

D’altra banda, no només està escrit com les persones deuen tindre la seua identitat sexual, sinó que també les persones estan classificades per gèneres i en dos grups, els homes, que deuen ser masculins, i les dones, que deuen ser femenines. Cadascú té unes qualitats amb les quals es deu identificar i seguir. La masculinitat exigeix que els homes siguen violents, poc emotius i sexualment agressius, i la feminitat es relaciona amb la inestabilitat emocional, la irracionalitat, la passivitat, la submissió o la dependència.

Per això, jo veig clarament on es troba el problema. No és culpa de la societat manejable, sinó de les normes antigues que encara mantenim. Cal trencar els conceptes sexistes i gens igualitari, i crear uns nous. Cal ensenyar a les noves generacions que cada elecció és la correcta, ja que no només existeix una, sinó que la diversitat existeix i que aquesta és una de les coses més boniques que posseïm la raça humana. Educar des del respecte, des de la igualtat i la diversitat, a més a més de frenar la discriminació és la solució.

Carla Stone y Sara Becker ha dit...

El 17 de maig va ser el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. per aquest motiu han pujat un vídeo molt característic. Al principi del vídeo apareix una persona a la qual li fan bullying per vestir en roba de “home”, desprès veu un cartell, on posa que es va celebrar un ball a l’institut, però ell no vol anar ja que no estaria agust i perquè no te res per posar-se. quan arriba a una tenda de vestits, es troba als seus amics i li deien que ha de anar al ball però ell els posa l’excusa de que no te res per posar-se. arriba a la seua casa i mira una tela en la que pot fer-se un tratje per anar al ball, al principi li miren malament fins que troba als seus amics i es posa molt feliç de estar en ells.

Nosaltres pensem que no hi hauria que tindre por de mostrar-te com eres i et te que donar lo mateix el que pensen els demès, tu tens que ser com vulgues i sentir-te còmode/ -a amb tu mateix i en ningú més. Si vols anar a un ball vestit com vulgues ves, si sents atracció per algú del mateix sexe que tu no passa res, si et sents que has nascut amb el sexe equivocat no passa res, perquè si tens a gent que et vol per lo que eres i gent que compren que lo important és sentir-te bé i estar rodejat de gent que et beneficia.

Carla Wolf ha dit...


L'entrada "alçat per les teues amistats" té un significat especial per al dia en què fou pujada, el 17 de maig, dia Internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. Al vídeo apareix una persona que se sent identificada com un home, i per tant vist tal qual un home i es talla el monyo com un home, però a l'arribar a l'institut comencen a posar-se amb ell. A més, es celebra un ball a l'institut i no està segur d'acudir perquè tal volta seria incomode, però es decideix a anar i va vestit com l'home que és i se sent i els seus dos amics l'animen a entrar al ball i acaba parlant en una xica.

Hem pareix un curt emocionant, que mostra com se sent aquest xic i el seu canvi cap a la persona en la qual se sent identificada. En la meua opinió, és un xic molt valent, i tot el món en el seu lloc deuria deixar-se dur i ser la persona que sent que es, al final, si no ens agradem a nosaltres mateixos, com li anem a agradar a algú? No s'ha de pensar tant en què diran, què pensaran, perquè el que importa és el que penses i vulgues tu, no els altres, i si no saben acceptar-te tal com eres i et sents, són ells els que tenen el problema per no acceptar a una persona valenta i que lluita pel que vol. La gent que realment t'estime, t'acceptarà tal qual eres.

Abril Collins ha dit...

Hola, bona vesprada vinc a parlar sobre està entrada perquè m'ha semblat una entrada emocional, és un curtmetratge pel dia en contra de l'homofòbia i la transfòbia. Abans de començar el comentari volia començar aclarint els dos termes que són cridats en aquest curtmetratge, la transfèbia fa referència a la discriminació, a la por o a les conductes i actituds negatives cap a les persones transgènere o transexuals. I l'homofòbia antipatia o odi cap als homosexuals.



Açò és un problema que a dia d'avui segueix existint i açò fa que s'impliquen en problemes personals, hi ha hagut gent capaç de suïcidar-se per por del que diran i per por de com podria ser encaixat en la societat. I al meu sincerament aquestes formes m'enerven, no has de perquè sentir-te encaixat perquè no eres una peça de puzle, tots som persones, amb els nostres més i els nostres menys però sempre persones. No has de viure rígid al que els altres pensen o com actuen, has de viure per tu, important-te ben poc el que diran i com se sentiran els teus familiars.



Em dol el pensar que aquest és un tema que a dia d'avui segueix causant problemes en la societat, perquè vivim en una societat monoparental, i vivim en una societat que per dir que tens dues mares o per dir que la teua orientació sexual és feia una persona del mateix sexe et ratllen de persona "estranya", quan no ho eres. Vas a ser perfecta o perfecte, sent com eres, agradant-te qui t'agrade, somrient com somrius, sent com eres i no pots permetre que ningú t'arrabasse les ganes de seguir lluitant.

Yoana Addams ha dit...

És molt estúpid deixar d'estimar a la teua amiga pel simple fet d'haver-se tallat el pel i tindre-lo curt i posar-li l'etiqueta de lesbiana. Hi ha moltes xiques que les queda millor els cabells curts i no tenen perquè voler parèixer ser xics per això.

Aquesta xica que va vindre amb un nou curt de cabells, també va anar diferent de la resta de xiques, anà amb un smocking que s'havia fet ella mateixa. Sincerament em va encantar com va anar a la seua festa perquè estava molt bonica.

La reacció de les altres xiques el connecte un poquet amb la societat de ment més tancada, perquè a elles no les agrada pel fet de ser diferent, perquè les coses diferents per a aquesta societat són estranyes i no té per què.

De la mateixa manera que posen etiquetes sense saber; una xica que vol tindre el cabell curt no té perquè sentir-se xic o ser un objecte de burla, ni tampoc hauria de ser amb el xics, un xic que té els cabells llargs no té perquè ser gay. Aquestes etiquetes estúpides s'haurien de eliminar.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada trobem un curt irlandés anomenat "Stand up for your friends", el qual tracta de visibilitzar la diversitat sexual. Aquest vídeo ha sigut pujat al blog per a recordar que el dia 17 de maig és el dia internacional en contra de l'homofòbia i la transfòbia. Si ens centrem en la història que es desenvolupa al vídeo, aquest relata la dura experiència d'un xic trans. Aquest jove té que travessar difícils moments a causa del ratxau d'alguns dels seus companys de classe. Afortunadament, el xic obtindrà el suport dels seus amics i es mostrara lliurement enfront dels prejudicis de la societat.


Primerament, m'agradaria destacar que el fet que existeixen dies on es visibilitzen fets com aquests, faciliten que la societat accepte la diversitat sexual. No obstant això, opine que hem de lluitar contra l'homofòbia, transfòbia, etc cada dia. Per a mi, una forma de lluita continua consisteix en la participació d'aquest bloc: el fet que puguem informar-nos sobre l'educació sexual que no ens imparteixen a les aules, ens permet desenvolupar-nos com a persones. Comentar i llegir les entrades és una bona manera de prendre consciència sobre el que ens rodeja i poder així, actuar per a millorar els fets negatius.

Teresa Claramunt ha dit...

El vídeo “Alçat per les teues amistats” és un curt irlandés que ens parla de l’homofòbia i la transfòbia i la realitat que pateixen aquestes persones al dia a dia. A més, cal destacar que el passat 17 de maig va ser el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia, de manera que és un bon moment per a reivindicar els drets del col·lectiu així com conéixer un poc mes sobre les situacions que poden arribar a viure.

Al curt apareix una xica que no es veu contenta amb el seu aspecte físic. Primer, es fa un curt de cabell que li agrada, encara que les seues companyes l’insulten perquè “pareix un xic”. A més a més el ball de l’institut s’aproxima, motiu que preocupa a la protagonista, ja que no sap com anirà vestida. No obstant això, decideix crear la seua pròpia roba a mà i comença a fer-ho fins que arriba el dia, una idea que em pareix molt original. Quan arriba el ball la protagonista porta la roba que vol i que es va fer, el monyo com li agrada i se sent segura amb ella mateixa, sense importar-li les crítiques dels altres. Finalment es troba amb els seus amics, i es dirigeixen al ball tots junts.

Per a concloure, pense que no hi ha pentinats de “xic” o de “xica”, de la mateixa manera que un vestit, per exemple, no ha de ser únicament per a una dona, o un pantaló i una jaqueta, ha de ser soles per a un xic. La protagonista va tindre la seguretat en si mateixa suficient per a anar al ball com a ella li va agradar i això és el que importa. El que no hem de fer és deixar que la societat ens influïsca, ja que tots som d’una manera o una altra. A més, el final del vídeo m’ha agradat, ja que dóna a entendre que no importa els obstacles que hages de superar a la teua vida, ja que sempre tens algú al teu costat que t'estima de la manera que eres.

Manolo Kahlo ha dit...

El dia 17 de maig se celebra el dia contra l’homofòbia i la transfòbia i l’hem rememorat veient un vídeo irlandés, anomenat «Stand Up for Your Friends» on es veu clarament com la gent pot sofrir bullying fàcilment i com els amics ens poden ajudar a superar-lo amb el simple gest d’estar al nostre costat quan més ho necessitem. Aquest vídeo dóna suport a tot el col·lectiu homosexual, bisexual i transsexual.

En aquest vídeo hem pogut veure el cas d’una xica que s’acaba de tallar el monyo ben curt i per culpa d’açò comença a patir l’assetjament d’algunes de les seues companyes i aquestes li criden lesbiana i la critiquen per portar el monyo curt i no ser tan femenina com suposadament una xica ho hauria de ser. El ball de l’institut està a punt de ser celebrat, però aquesta xica no sap realment si vol anar, ni que posar-se que li agrade de veritat, quan es troba amb uns amics en el carrer li diuen que vinga al ball, que estarà molt bé, però la noia se’n va trista perquè segueix sense saber que posar-se. Una volta arriba a casa, veu una peça de roba que li agrada i comença a cosir-la perquè se la puga posar a la nit. Finalment veiem com es vesteix, com realment vol i ens adonem que realment els nostres amics sempre estaran ací per poder fer-nos costat en tot el que ells puguen.

Aquest vídeo ens dóna per pensar en algunes qüestions com: Què és la masculinitat i la feminitat?
Doncs, en aquesta societat el terme masculí s’associa als xics i el femení a les xiques. Perquè així els homes masculins han de ser valents, forts, grans, sense por... En canvi les dones femenines han de ser tot el fet contrari als homes, dèbils, delicades, fràgils... Aquesta societat ja ha acceptat i relacionat aquests dos termes amb el gènere masculí i femení i quan qualsevol persona no encaixa dins d’aquests dos termes de seguida és anomenada gay o lesbiana com un insult, com si dir aquestes dues paraules ferira els sentiments d’algú.

Si una dona pel que siga no utilitza maquillatge, té el monyo curt, vesteix amb pantalons i americanes i aquestes característiques, de seguida és considerada masculina i per tant lesbiana, i si un home té unes característiques més fràgils, dèbils o no tan «machirules» com els altres també se’l considera ràpidament femení i per tant gay.

El que vull recalcar amb aquest comentari és que en aquesta societat els conceptes de ser femení o masculí estan equivocats des del primer moment que comencem a relacionar-los amb els gèneres i quan hi ha algú pel que siga que no compleix eixes característiques de seguida és atacat o atacada amb comentaris homòfobs o trànsfobs.

La societat avança molt lentament i hem d’aconseguir que aquests prototips s’eliminen d’una vegada i així cadascú puga viure lliurement de la forma que realment se senta i sense complexos i pors pel que altres li puguen dir o criticar.

javi west ha dit...

L'entrada “Stand Up for your Friends” es tracta d'un vídeo irlandés contra l'homofòbia i la transfòbia. En aquest vídeo és bé com per bajanades com per exemple un tall de pèl pot desembocar en bullying i com amb una xicoteta ajuda es pot fer que la gent que pateix aquesta situació la puga passar de la millor manera possible.

En aquest vídeo es veu a una dona caminant pel carrer, acabat de tallar el pèl, i de sobte acabat de tallar el pèl, i de sobte se troba amb unes xiques que supose que la coneixen i comencen a espentar-la i a dir-li coses relacionades amb el seu pèl, com per exemple que pareix un xic, que és una lesbiana, que és menys femenina que les altres, etc. Ella no volia anar al ball de l'institut que estava a punt de celebrar-se per totes les coses que podien dir-li per la seua roba, però gràcies als seus amics, que li convencen, anirà al ball. Ella es dóna comte que els seus amics de veritat són els que l'apollen i l'ajuden en els moments difícils.

Crec que la societat està canviant i que ara es veu millor que les dones tinguen el cabell curt, o que vagen sense maquillatge, etc. És veritat que açò està ocorrent d'una forma llenta però crec que s'estan aconseguint coses bones a favor de diversitat sexual que hi ha. Per exemple fa 20 o 30 anys no estava bé que les dones pogueren canviar de sexe o viceversa, i ara en molts països ja està majoritàriament ben vist. Sí que és veritat que passa moltes vegades i sobretot en col·legis i instituts que si un xic/a se eix de què la resta considera “normal” ja és taxat de gay, maricon, nenaza, lesbiana, etc. I això no hauria de ser així però desgraciadament l'és. Tot açò és perquè en la societat en la qual vivim estan establescudes unes “pautes” o un “patró” diferent per a cada sexe, i que si un home ja no sigue aquest patró, és insultat, igual que una dona.

Sergio Thompson 1r batx H (R) ha dit...

Els amics són pilars fonamentals a la vida, ja que són les persones amb les que passaràs molt de temps de la teua vida, per tant, has de saber a quins amics tries. El vídeo comença mostrant una escena on una xica està feliç després d'haver-se tallat el pèl i haver canviat de look. El problema és que com ara porta el pèl curt, les persones que es troben en el seu entorn la veuen com una lesbiana i, per aquesta raó, li insulten i li discriminen tan sols pel seu aspecte físic i per la seua vestimenta. La xica es veu sumida en la solitud, cosa per la qual sent que no està integrada. Més tard, malgrat les contínues burles, decideix vestir-se per a una festa de graduació a la seua manera, sense tenir en compte les opinions dels altres.

Quan arriba a la festa, veu que dues xiques la miren malament i està a punt d’anar-se. De sobte apareixen els seus amics (una parella), que l'elogien i li conviden a passar. D'aquesta forma, l'agafen cavallerosament dels braços i l'acompanyen a passar. Una vegada dins, parla amb una xica que pel que sembla li agrada i per la qual se sent atreta. Ambdues inicien una conversa a més d'una mica més que una amistat.

Aquest curt irlandés és un clar exemple de la importància que tenen els amics a la teua vida, ja que sense el suport que la xica rep d’ells, no hauria tingut la valentia d’entrar a la festa ni tan sols d’anar. A vegades els amics ens donen la seguretat que necessitem per fer coses com les que ens mostren a aquest vídeo. Per aquesta raó, tu també has de recolzar sempre als teus amics.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

"Alçat per les teues amistats "explica la importància que siguen els mateixos alumnes els que també transferisquen i mostren aqueixa mateixa confiança cap a les persones que pateixen assetjament o discriminació per la seua orientació sexual, i és lògic, al meu entendre, si són solament els professors i el personal docent els que mostren el seu suport a aquestes persones i a la seua igualtat es sentirien allunyats posats els que són teòricament més iguals a ells són els mateixos que els estan menyspreant, la qual cosa els pot fer sentir realment lluny de si mateixos i confusos per no entendre a la resta de persones de la seua edat que haurien de ser amics els tracten d'aqueixa manera sense haver fet ells gens mal lloc que una orientació sexual no és millor ni pitjor que una altra i no et fa millor o pitjor persona, el lògic seria jutjar a una persona pels seus actes, ja que pensant-lo de forma raonable és l'única cosa que defineix a algú.

Saúl Zetkin ha dit...

Aquest vídeo irlandés és el que més m'ha agradat de tots. M'he vist molt reflectit en aquesta xica durant el transcurs del vídeo.

És la millor manera d'acceptació d'un mateix, fer el que veritablement es vol i així es reflecteix en el cristall de la perruqueria quan es talla el pèl. Però desgraciadament no tot és tan fàcil, en arribar a l'institut unes xiques es burlen d'ella perquè estèticament el pèl curt és de xic i si ho porta una xica doncs llavors és una bollera.

Què poc coneixement i quin poca acceptació i respecte, resulta molt vergonyant que totes les persones que pertanyem al col·lectiu LGTBI+ hàgem de ser reprimida per una societat i unes caselles associades al gènere.

Encara sort que els amics sempre estan ací per a ajudar-nos. També per a comprendre'ns, i així ho fa la seua amiga portant un vestit, perquè què hi ha més còmode que un vestit? Cal vestir i portar el pèl amb què millor et sentes.

Oblidem les etiquetes d'una vegada. Perquè els millors sentiments són quan t'assegues feliç i amb gust amb tu mateix.

Mary Watson ha dit...

Aquest curt em pareix molt trist, perquè és increïble que hui dia la identitat sexual siga tema de discriminació entre la joventut, que aparentment hauria d'ésser la més connectada i preparada socialment. Últimament veig cóm el moviment reaccionari contra la diversitat i, pel general, tot el que isca dels esquemes tradicionals, està creixent molt. Ja siga per valors familiars, males experiències o majoritàriament per ignorància, molta gent prefereix mantenir ferm una posició conservadora i res inclusiva, enlloc de ser empàtic i cultivar la seua ment a nous coneixements. Nosaltres, joves i majors, no hem de callar-nos davant aquestes situacions. No hem de permetre que la discriminació estiga assignatura pendent a la nostra societat. No ens han de discriminar ni pel sexe, ni pel gènere, ni per cóm vestim o ens peinem. Sí sóm una societat avançada, si sóm al segle XXI, demostrem que els nostres valors també ho són.

David Stone ha dit...

Bon dia, aquesta entrada m'ha cridat l'atenció perquè aquest és un tema que parle fa bastant poc. En l'hipotètic cas d'estar amb algun amic o conegut homosexual, bisexual... i algú li diguera alguna cosa per aqueix fet m'agradaria dir que saltaria defensar-ho, però com mai m'ha passat no ho puc saber amb certesa.

En la vesprada diversa, un company del meu col·legi, va eixir a dir una experiència seua, la qual li passe en un tren, dos homes li van començar a assetjar, dient-li que si era gai, que si volia un embolic... Cap persona d'aqueix tren va tenir valor de dir gens, o simplement van passar de la seua cara, solament va saltar una amiga seua a defensar-li. La gent s'hauria de sentir més empatia en aquests casos, per que no és alguna cosa agradable de viure.

Elizabeth Millholand ha dit...

No és terrible que per sentir-se identificat amb un model determinat es puga criticar a una persona? Se'ns ha acostumat a que pel nostre sexe biològic hem de adoptat uns models determinats, però que haja estat fixat així durant molt de temps no vol dir que siga el correcte i tampoc que haja de continuar sempre així. Si són bastants les persones que no es senten identificades amb aquest model serà per algun motiu. Perquè hauríem de tindre una mentalitat tan tancada com per a no acceptar que els canvis i les diferències són possibles?

En el vídeo se'ns mostren diferents reaccions davant d'una persona que se'n ix de la norma, una persona trans, que és jutjada i assetjada de manera directa simplement per portar els cabells curts amb comentaris com “Sembles un xic, és que vols parèixer un xic?”, perquè clar, ara els corts de cabells tenen gènere no? Que idea més terriblement absurda que es cenyix a un estereotip ben tradicional. Però no soles que el assetgen per això sinó que també per portar els cabells d'una determinada manera li assignen una determinada sexualitat. Però que tindrà que ver? Que es senta identificat amb el gènere masculí no té perquè significar que li agraden les dones.

Per altra banda al vídeo se'ns mostra altra reacció davant d'aquesta persona trans, la de acceptació i suport. Els amics i les persones que ens estimen haurien de estar sempre amb nosaltres i tractar d'entendre'ns i ajudar-nos perquè si no són així com podem considerar-los amics?

Alicia 2FPB ha dit...

Este video que acabo de ver trata de una chica que quiere cambiar de estilo y comienza haciendose un nuevo estilo de pelo que a ella le encanta, pero conforme sale de la peluqueria y pasea por la calle se encuentra un grupo de chicas las cuales comparten escuela empiezan a empujarla y empiezan a reirse de ella diciéndole que parece un chico y con estos comentarios le bajan la autoestima por lo que ella empieza a sentirse mal y abergonzada por lo que no quiere ni juntarse con sus amigos por que ella piensa que no lo entienden.
En la escuela hay un baile al que ella quiere asistir. Por lo que empieza a prepararse y a arreglarse la ropa, el peinado al nuevo estilo que luce.
Al llegar a la fiesta se encuentra con los amigos que habia dejado de juntarse y al pensar que no la entenderian se da media vuelta e intenta irse, pero su amiga se da cuenta que es ella y le llama diencole que valla con ellos porque a ellos no le importaba como fuera vestida, peinada o maquillada. Entonces se cojen del brazo y se entran al baile juntos. Entonces ella no se siente incomoda ni avergonzada por que sabe lo que quiere y estando con gente que te apolla estas mucho mas seguro de ti mismo, por lo que así fue y se acerco a una de las chicas del baile y se pusieron a hablar.

Este video me gustó bastante por que los que son amigos de verdad y la gente con la que te guntas no te tienen que rechazar ni criticar por tus gustos ni por tu forma de ser o vestir. El video esta en ingles pero yo he interpretado lo que he visto. Pienso que nadie deberia bajarle la autoestima a nadie sabiendo que es lo que quieres en realidad.

Mireia Addams ha dit...

Aquest vídeo mostra l'importància que té donar suport a persones marginades o discriminades per la seua orientació sexual respecte a la seua felicitat.
Per què una persona que no és hetero no és “normal” ? I és que, no són persones amb sentiments?
Per a mi l'orientació sexual és una opció més de cadascú, com per exemple que color t'agrada o les teues aficions. Obviament és una cosa més important, ja que es tracta d'amor, pero hauria de ser tan normal com les coses mencionades anteriorment.

Les persones estem marcades per uns estereotips que ens defineixen en conjunt, i si eixim un poquet, ens discriminen. Hauriem de ser totalment lliures de fer el que vulguem amb les nostres vides sense tindre la por de ser discriminats, siga per la nostra orientació sexual o per altres coses com per exemple decidir la quantitat de roba que volem portar en determinats moments sense ser “una puta”.
He vist molts casos en que amigues meues o jo mateixa hem patit una mena de discriminació per coses com el tipus de roba, el tipus de fotos que ens fem, ja que es veu molta chicha, el tipus d'actitud davant els xics, etc. Sincerament alguna vegada he sentit que vertaderament estava fent alguna cosa malament, pero va arribar una vegada que vaig decidir començar a fer el que volguera sense importarme l'opinió dels demés per tal de ser feliç.
Jo pense que vertaderament la gent que posa a parir a altres persones que fan el que vulguen, tenen un poc de enveja, ja que són les mateixes que no fan el que vulguen per por.
No discriminar és molt dificil perquè estàs acostumbrat o acostumbrada des de que naixes (tristement) però jo crec que amb un poquet d'interés es pot aconseguir.

Carla Becker i Alejandra Addams ha dit...

Bona vesprada,
Hem decidit comentar aquest video perquè ens ha fet empatitzar amb la protagonista del curt. El video tracta sobre una xica que decideix tallar-se el pèl curt i canviar la seua forma de vestir mostrandose així com li agrada, a conseqüència d'açò comença a patir assetjament pels seus companys de l'institut rebent insults despectius comparand-la amb un xic i fent-la sentir diferent. Més tard s'assabenta que hi ha un ball en el seu institut, prinipalment se sent una mica insegura sobre si assistir o no, però finalment es convenç i decideix anar amb un smoking que ella mateixa s'ha fet. En arribar s'adona que les seues companyes de classe li estan mirant d'una manera ofensiva mentre diuen coses a les seues esquenes, i com se sent incomoda es dóna mitja volta per a marxar-se, però per a les seues sorpresa escolta a la seua amiga i al seu amic que li criden al lluny, i quan es gira s'adona que tots dos han assistit al ball amb smoking.

En aquest curtmetratge podem veure reflectit un bon exemple de transfobia, és a dir, la por, l'odi, la falta d'acceptació o la incomoditat enfront de les persones transgénere, ja que aquestes persones no s'ajusten als rols de gènere tradicionals i establits per la majoria de la societat. També reflecteix com através dels anys hem associat un tipus de vestimenta a un genere, la qual cosa cal canviar en el pensament de cada persona ja que cadascun pot vestir-se de la manera que millor es senta. A més, en la societat estan molt marcats els aspectes de cada persona respecte a la seua orientació sexual, és a dir, si eres el pèl curt i eres una xica eres lesbiana, si et maquillas i eres un xic eres gay…

En definitiva, pensem que tots tenim el dret de ser lliures per açò mateix decidim sempre respecte a les coses que ens fan sentir millor, ja siga nostra orientació sexual, la nostra forma de vestir, la nostra forma de parlar, etc. Però moltes vegades canviem les nostres opinions o decisions enfront d'altres persones solament per a sentir-nos integrats en un grup i no ser assetjats. Pensem que la roba no tendría que tindre genere, tendría que ser una cosa lliure amb el que cadascun es poguera expressar sense rebre insults per altres persones. Cal deixar que cada persona es desenvolupe de la manera que ella trie sense ser jutjat.

Marta Nelken i Jessica Zambrano 1BACH H ha dit...

Ara comentarem l’entrada al blog anomenada “Alçat per les teues amistats” que és publicat amb motiu el dia internacional contra l'homofòbia i la transfòbia el 17 de maig en el qual veiem un vídeo irlandés que dóna suport al col·lectiu homosexual, bisexual i transsexual.

En aquest vídeo podem veure l’evolució d’una persona que naix dona però se sent com un home, es pot observar que la xica comença el seu procés de canvi de gènere quan es fa un tall de cabell molt curt i es vist com un home, el qual provoca que la gent del seu institut li miren malament, la critiquen i l’humilien pel simple fet que siga diferent de les demés xiques i pel fet que sent dona es vista com un home, perquè a ella no l'atrau posar-se faldes, ni maquillar-se, ni res d’això pel simple fet que a ella se sent com un xic i vol tindre la llibertat de poder ser com ella se sent sense que ningú la critique, per això no termina de mostrar el seu costat masculí fins que al ball de final de curs del seu institut i es presenta amb un trage de xic que ella mateixa es modela per poder anar d'una vegada per totes com ella vol, i és aleshores que es troba amb dos molt bons amics seus que hi han volgut recolzar-la en aquesta decisió, ells van posant-se també un trage per acompanyar-la i demostrar que ells van estar amb ell/a sempre recolzant-la en les seues decisions com vertaders amics, ja que si la seua companya és feliç, ells també. Finalment, el/la xic@ arriba al ball i se sent més feliç que mai perquè pot parlar amb la gent sense sentir-se exclosa i a més sent ell/a mateix/a.

La nostra opinió sobre el tema que tracta el vídeo i sobre la situació és que simplement, un siga com vol ser, perquè o sinó, quin sentit té la vida si ens basem en l’opinió dels demès?, cap, ja que els altres poden dir mentides i poden inventar-se coses perquè tu et sentes mal, però tu has de ser sempre tu. És veritat que n´hi ha persones que l’únic que es dediquen és a criticar i a jutjar a la gent abans de conèixer-la, una dona que es vesteix amb roba de xic o a la inversa, no té perquè sofrir opinions negatives ni burles, perquè és la seua decisió la que importa.

Per finalitzar volem deixar clar a tothom que lliga açò, li té que quedar clar que en aquest món en el qual ens ha tocat viure, hem de ser nosaltres mateixos sense importar-nos res més.

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

L’homofòbia i el bullying sempre ha estat present en el nostre dia a dia, forma part de la nostra societat i és molt difícil acabar amb ell, però no és impossible i fa falta fer tot el possible perquè situacions com la que es mostra en aquest vídeo acaben d’una vegada per totes.

En aquesta entrada ens presenta un vídeo d'una xica que se sent un xic i per tant comença les fases per a aconseguir el que vol. Primer de tot es talla el cabell com un xic i se sent molt feliç i orgullosa del que ha fet i després comença a vestir-se amb roba de xic. Quan arriba a l’institut unes xiques comencen a ficar-se amb ella, a insultar-la i humiliar-la pel fet que s’ha tallat el cabell i fan que se senta avergonyida i trista.

Queda poc de temps per a un ball que se celebrarà a l’institut i no està molt segura de si anar o no, però finalment decideix que si, que vol anar però vestida com vol, de xic, i per tant es fa un esmòquing ella mateixa i va a la festa, a on es troben els seus amics que la donen suport al màxim i se sent molt segura.

Situacions com aquestes i pitjors passen dia a dia en tot el món, sempre n'hi ha gent que no donen suport a què vols ser, com et sents i en compte d’acceptar-lo prefereixen humiliar a aquestes persones. N’hi ha moltíssima gent molt forta que no s’ofén amb comentaris homòfobs que li fan, però n’hi ha també molta gent que és molt més sensible i que els comentaris i insults que rep i fan passar-ho verdaderament mal.

Cadascú pot tindre la llibertat de ser el que vulga, d'estimar a la persona que vulga sense que cap persona li diga que està mal, perquè per a açò som persones lliures, i com som lliures hem de tindre llibertat sobre les nostres decisions.