Entrada de Jose (1r Batxillerat)
Hola, sóc Jose, tinc 16 anys i sóc homosexual, i hui vull parlar-vos sobre la meua experiència amb l’homofòbia. Per començar, he de dir que molts dels comentaris que he rebut han sigut per part de la meua família, concretament de la persona més major d’aquesta, ja que en el meu institut el més “fort” que m’ha passat ha sigut que em digueren maricó o que em preguntaren per la meua sexualitat, però mai res més agressiu o dolent.
A la meua vida, sempre hi ha hagut certs senyals de quina podia ser la meua sexualitat: em fixava molt en els xics, més que en les xiques; a més, m’agradaven les coses que la societat dicta que són de xica, com les nines o les cuinetes, més que les que diu que són de xic, i sobretot, els comentaris dels meus pares, els quals, molt encertadament, em preguntaven si tenia xicot o xicota. I jo, que en aquell moment no entenia què era ser homosexual ni que em pogueren agradar els xics, deia: “No tinc xicota, i no m’agraden els xics”.
Per últim, el que més m’ha passat és que els meus companys i companyes de classe em preguntaren si era gai, i la meua resposta sempre era que no, ja que no pensava que jo poguera ser això, no entenia què era ser homosexual ni per què els altres pensaven que jo ho era. Més endavant, vaig passar a l'institut i a primer de l'ESO vaig conéixer Rosa Sanchis, la meua professora, que va ensenyar-nos què era la transsexualitat, l'homosexualitat, el sexe... i va ajudar-me en el meu camí d’eixir de l'armari, ja que vaig començar a dubtar, encara que ningú ho sabia.
Dos anys més tard fou quan vaig començar a sentir coses per un xic, que resultà ser heterosexual. Vaig tardar un temps a entendre per què sentia coses per ell, i vaig passar una època pensant que era bisexual, fins que vaig adonar-me que era gai; vaig eixir de l'armari i ho vaig contar a la meua família, que s’ho va prendre molt bé, inclosa la meua àvia, encara que ella em feia alguns comentaris un poc homòfobs que jo no em prenia malament, ja que és una dona d'una època difícil, i perquè és la meua àvia. Els comentaris que em deia eren pareguts a: «Ja veuràs com quan tingues vint anys et casaràs amb una xica» o «Això és perquè ets jove». Però encara que no ho parega, ella porta molt bé la meua homosexualitat, igual que la resta de la meua família; ells van conèixer un ex meu i ho van acceptar perfectament.
En realitat, estic molt agraït per l'acceptació i el suport de la meua família, aleshores... per què he decidit fer aquesta entrada? Doncs perquè vull compartir la meua experiència i dir-vos que no heu de sentir-vos malament amb el que sou; accepteu-vos tal com sou perquè si vosaltres ho feu, els altres ho faran també i, el més important, en el moment que aprengueu a estimar-vos així, els comentaris no voldran dir res per a vosaltres. Espere que us accepteu i us estimeu com ningú ho fa ni ho farà perquè l'amor propi és el millor amor que pot haver-hi.
I ja per acabar, hi ha gent que criticarà per criticar, que es ficarà amb vosaltres solament per ser diferents. Perquè sí: som diferents i hem d'estar orgullosos de ser-ho, perquè ser diferent no és res roí. Ser diferent vol dir acceptar la diversitat, no tindre eixos prejudicis, no fer mal a la gent per la seua condició sexual, pel seu gènere, raça o religió. I no estic parlant només de la gent homosexual, bisexual, transsexual/transgènere, intersexual... M’estic referint a la gent que no pensa com la resta, a la que canvia el món, la que amb petites coses fa grans favors a la humanitat. Perquè ser gai o lesbiana o bisexual no et fa millor que els altres; el que ens fa millors persones és el nostre desig d'igualtat, aspiració que molta gent no té.
Gràcies per la vostra atenció i molta sort a tots i totes les que heu d'eixir de l'armari. Ja veureu com no és tan difícil, i si en el vostre cas ho és, ací teniu un company i amic.
28 de juny, Dia Internacional de l'orgull LGBTI+
3 comentaris:
Avui vaig a parlar de les persones que al llarg de la seua vida han pogut sentir-se diferents a la resta de persones del seu mateix sexe per determinades orientacions, desitjos, hobbies, gustos, etc. Els models de societat que ens han determinat fins ara han diferenciat en quasi tots els àmbits els xics, de les xiques. Ens han impost una serie de idees com les següents: «aquest treball és de homes i aquest altre de dona», «el blau per als xics i el vermell per a les xiques», «els xics juguen amb cotxes i motos i les xiques amb nines i princeses».
Realment des del principi de la racionalitat humana haurien casos de gent que no estava d’acord amb el que estava establert com a «normal» o que fins i tot no ho compartien per a la seua pròpia vida. Es a dir, les persones tenim capacitat de pensar i d’elegir el que volem i amb aquests models de societat l’únic que s’aconsegueix es què la gent tinga por de sentir, de desitjar i de manifestar-se en públic per pensar diferent.
Per això quan una persona amb desitjos diferents es relaciona amb un grup de persones que pensa diferent a ell, sol pensar que ell mateixa és qui té el problema, i té pànic per no ser acceptat pels demés, en realitat pel que la societat ha de lluitar es per ensenyar a estes persones a no tindre por, i mostrar-se tal i com són, perque molta gent pateix en silenci per no estar en l’àmbit adequat ón puguen expressar els seus sentiments. I per aquesta por mateixa es perque n’hi ha gent que no admet la seua orientació
No sóc homosexual, però entenc, respecte i suport a tota l'homosexualitat. Per a mi personalment, no són res diferent que els altres, jo he tingut molts amics i companys que també són homosexuals y crec que han donat molta valentía per a eixir de l'armari.
Crec que tens sort de que els teus famílies et van donar suport, i també perquè has tingut una bona professora que t'ajude, No tots les homosexuales son capaços ni tenen aquella sort de tindre la comprensión y la ayuda de altres com tú.
No tots han de ser iguals. Tots tenen el seu estil de vida que desitgen. Com a persona independent, tenen el dret de decidir la seua propia vida, orientacio sexual, i quarquiel altre forma de viure. Crec que la inclusió social de l'homosexualitat ha de ser encara més gran.
7.10.18
Per la diferència!
Aquesta entrada és d’un xic que conta la seua experiència amb l’homofòbia perquè és homosexual.
Crec que ha de ser valent per eixir d’armari perquè a vegades és molt difícil per la por dels comentaris i per la família que hi ha casos que són contra l'homosexualitat.
Aquesta entrada és molt inspiradora ja que no parla sols de l'homosexualitat sinó del amor propi i ens explica per què és tan important estimar-nos. Crec que és molt valent i molt bé que ho va publicar i em pareix molt bé que hi ha una professora que la va ajudar a trobar el camí i m’alegre que la seua família ho accepta perquè jo crec que tots som iguals i no hem de fer mal als de més. Ni físicament ni psíquicament perquè hi ha molts comentaris que fan mal.
Ens explica que si t'estimes que els comentaris no t'afecten tant i que és molt important estimar-se a si mateixa perquè ningú ho va fer per nosaltres i si ens estimem, podem ser més forts.
Publica un comentari a l'entrada