14 d’oct. 2018

Heterofòbia: "Love Is All You Need?"

Sóc Lucia Becker i vull fer una entrada sobre un vídeo que vaig veure fa un temps i que em va impactar moltíssim, ja que no m’havia parat a pensar com seria el món des d'eixe punt de vista. Coneixem l’homofòbia, un terme del qual es parla molt perquè és un problema actual que moltes persones pateixen. Però, com et quedaries si sentires parlar de l’heterofòbia? Doncs en aquesta pel·lícula podràs observar com seria el món vist al revés en l’àmbit de la sexualitat i del gènere.

D’aquest curt vull ressaltar en primer lloc unes frases que m’han cridat l'atenció. Per exemple, una de les mares s’assabenta que no l’han agafada a l'equip de futbol però sí que ha sigut admesa al grup de teatre; aleshores comenta: “Això no és per a xics?”. Un altre exemple el protagonitza el professor Thompson quan arriba al bany i veu que estan agredint Asley; l’únic que se li acudeix dir és: “Això és només una fase per la qual estàs passant”, i “Potser quan tingues xicota, tot acabarà”. Què us pareixen aquestes frases? No hauríem de deixar que cada persona fera el que volguera sense importar l’orientació sexual establerta? No hauríem de permetre que cada persona poguera elegir i ser ella mateixa?

D’altra banda, moltes vegades en el “món real” considerem provocadors els homosexuals, ja que pengen la bandera LGBT a sa casa, o la porten damunt en les manifestacions. I jo em pregunte: com seria si els heteros en tinguérem una? Al vídeo, la bandera hetero és representada com a blava i rosa, i les mares la consideren provocadora per a la resta de persones. Per què hem de pensar que algú vol provocar per portar una bandera que el representa?

Asley, la xiqueta, és un clar reflex del que pateixen moltíssimes persones dia a dia solament perquè no són “normals”, paraula que té associats uns rols que ha establert la societat, una societat que no considera igual de vàlids tots els gustos. La realitat és que al món vivim moltíssimes persones, i aleshores hi ha una enorme varietat de gustos; per tant, la societat no pot establir un sol tipus de rol perquè no està fent feliç tot el món. Cada persona hauria de manifestar les seues preferències d’una manera lliure sense por de ser jutjada per la societat. Sent dir-ho, però vivim en un món molt injust i de vegades fa fàstic.

Què penseu sobre el curt? Com us sentiríeu si fóreu protagonistes d'aqueix món? Podríeu suportar la situació? Aquesta pel·lícula em pareix molt adequada perquè ens permet adonar-nos com ho passen moltes persones. Tanmateix, nosaltres podem canviar tot aquest malestar que sofreix molta gent. I afortunadament, la situació s’està normalitzant a poc a poc, tot i que encara hi ha molts països on la gent és assassinada, discriminada, humiliada, etc. només perquè no són “normals”. Hem de lluitar, donar suport i no permetre més aquestes situacions pel bé comú. Perquè si no lluitem nosaltres, qui ho farà?

Pel·lícula Love Is All You Need?, dirigida per Kim Rocco Shields (2016, Estats Units, 29”)


25 comentaris:

celia _ruu ha dit...

El comentari d'aquesta setmana es basa en un video penjat per Lucia Becker, i tracta sobre sobre un món parar-lel on existeix l'heterofòbia. En aquest video la personatge principal és una xiqueta anomenada Asley, que destaca per ser hetero en un món on l'homosexualitat és el que està normalitzat.
És un video que m'agradat molt perque exposa un tema que generalment la gent no es fica a pensar: què passaria si el mon funcionara al veus en alguns aspectes? Si els oprimits foren els opressors? Què passaria si foren les persones homosexuals les oprimides?
Asley és el clar exemple d'allò que pateixen moltíssimes persones al voltant del món diàriament, per no seguir els estereotips o els rols que la socitat imposa. Però aquestes persones existeixen. Les persones del colectiu LGTBI+ necessitem visibilitat y normalització en les nostres vides.
Aquest video em pareix una bona forma de fer entendre a les persones heterosexuals (que esten disposades a escoltar i a entendre) com es poden sentir la resta, les persones que pertanyen a altres colectius, ja que cambiar els papers és clarament la manera de ficar-se en el lloc d'un altre i d'empatizar amb ell.
I com diu Lucia al final del comentari: hem de lluitar nosatres, perque si no, qui ho va fer?

Rubén de Burgos ha dit...

En aquest vídeo es mostra com seria un món on el bé vist per les persones és ser homosexual i el mal vist per a algunes persones és ser heterosexual, com per exemple en el vídeo en jugar al joc de pares i mares que és com sempre s’ha jugat ahí es juga a ser pares i pares o mares i mares.

Aleshores al llarg d’aquest vídeo es veu a una persona que és atreta per una altra persona de diferent sexe, és a dir, que és heterosexual i aquests xiquets són maltractats pels seus companys per a fer-nos veure que és el que sent la gent homosexual en ser maltractat, o siga és com si anara a ser un món a l'inrevés.

Des de mi punt de vista aquest vídeo m’agrada moltíssim perquè molta gent s’adonara de com maltracten a la gent homosexual i supose que la gent el veurà d’altra forma ara després d’haver vist aquest vídeo.

Per a finalitzar vaig a dir propostes de coses que es podria fer perquè tot el món s’adone que està mal fet l’abús i el maltracte a les persones homosexuals i pense que estaria bé que aquest vídeo és distribuïa per tot el món i així totes les persones homosexuals no es sentiran incomodes de ser-ho.

Carlos de Beauboir i Mireia Addams ha dit...

Heterofòbia: "Love Is All You Need?"
Odiem a la gent que discrimina pels gustos, tots en aquest món som diferents és absurd que pensen així, un exemple estimem el color groc és el nostre color favorit i òbviament no a tots els agrada el groc, uns tenen un color favorit diferent a uns altres li agraden tots els colors,uns altres canvien de color favorit uns altres estan confosos o simplement no tenen color favorit i seria ridícul que els discriminarem pels seus gustos perquè són igual que nosaltres i hem d'aprendre a respectar perquè tenim els mateixos drets tots som iguals sigues hetero, gai, lesbiana, bisexual, pansexual, travesti, transexual, transgenere, intersexual, queer o asexual Amor és amor i punt no li afecten a ningú i que importa la *biologia en ells si són feliços cada qui és lliure de viure la seua vida, així que si eres homofobic deixa de criticar la vida dels altres i viu la teua vida. "L'homofòbia contribueix a reforçar la fràgil heterosexualitat de molts homes i dones.Cal saber respectar-ho,l'humà té por al que considera diferent i està bé però cal respectar,és trist saber que ningú et recolza per com eres, està bé que cada persona tinga el seu pensament i nosaltres respectem als que pensen diferent però que aquest món no s'òmpliga de baralles i tot açò,que tot vaja pel respecte i si teniu por a expressar el que sentiu ja arribara el moment d'explicar-ho,primer han d'adonar-se de qui són,que és el que senten ,ja arribara el moment d'explicar-ho i quan ho facen es sentiran bé per com són.
L'origen de discriminar als homosexuals ve des de l'origen de la religió, doncs així com Adán i Eva van ser l'origen de l'univers segons els apòstols que van escriure la Bíblia, fa molts anys es creia que era un pecat. Hi ha persones retrògrades i unes altres de ment oberta, i, per desgràcia, les retrògrades segueixen sent moltes i segueixen amb l'estereotip de "per alguna cosa estan ací els genitals, perquè tots dos es corresponguen entre si". Bé, l'orientació sexual no té res a veure amb els genitals, doncs així com hi ha vagines i penis, estan ací perquè cada qui trie el que li agrade, i no fa gens dolent, simplement es complau amb la seua preferència i ja està. Després hi ha gent que entén la transsexualitat, però no l'homosexualitat, és molt simple, la teua et pots sentir molt home o molt dona i agradar-te una persona del teu mateix sexe, açò no canvia el que t'assegues; després pots sentir-te dona i haver nascut home, és realment simple. En fi, que no pretenc generalitzar, però l'origen jau en la religió, quan cremaven als "degenerats o invertits", per dir el que en veritat sentien. Una cosa més, molt abans de l'origen de la religió, es deia que l'amor perfecte era considerat entre dos homes.

Raul Paul ha dit...

El vídeo de “love is all you need”, es una historia de bulling a una xiqueta anomenada Ashley, per ser heterosexual en un mon on hi ha solament homes i dones homosexuals. Aquesta xiqueta en el col·legi on estudia el xiquets s'han adona compte que es heterosexual i hi fa bulliying. Un dia un xiquet que també es heterosexual, queda amb ella i es besen, i uns companys el van veure als dos i el xic per evitatr el bullying es fa com que ella es va llançar per a besar-le y els companys el van creure i van anar a agafar a la xiqueta. La xiqueta va correr fins a un gimnàs on estava el germa del xic i la va pegar entre tots. Ashley quan va arrivar a casa va rebre moltes missatges per a suicidar-se i amenaces. Finalment la xiqueta va decidir suicidarse

Personalment pense que en aquest video, es molt radical, cosa que no passa en l’actualitat tan extrem, sobretot en la nostra societat, on es comença a considerar-se una cosa normal, i no es fa les coses tan extremes com es fa en la pelicula, com agafar a la xiqueta i intentar-la ahogar en l’aigua. Aquest fets en l’actualitat casi no es fan, però en el passat segurament es feia més, quan no estaba acceptat.

Per acabar

CLARA CAMPOAMOR ha dit...

Aquest curt m'ha impactat molt, ja que parla sobre l'eterofòbia, d'alguna manera vol que veges l'assajament que se l'arriba afer a la xiqueta protagonista per ser heterosexual, en un món on l'homosexualitat és el més comú. En aquest curt la majoria es poden sentir més identificats amb el personatge, ja que el que vol és que veges que no és una qüestió se homosexualitat heterosexualitat, sinó que l'important és allò que veu la societat correctament, ja que ací en el curt el món és al contrari es a dir, aquella persona estranya és la que vol a persones del seu diferent sexe.


És un curt molt dur on representa casos reals de persones que han patit assajament escolar o agressions sols per la seua condició sexual, i com les persones es refereixen a eixa persona com l'homosexual, " el mariquita o la marimacho". Em pareix fatal que a una persona se li cride per la seua condició sexual perquè als heterosexuals no se'ls refereixen així sinó pel nom o per alguna característica que el puga definir. Però en canvi a les persones homosexuals la seua característica és eixa, l'homosexualitat, és indignant, ja que eixes persones tenen molts trets característics que el poden definir.

Espere que d'ací endavant es comencen a valorar més a les persones sense importar els seus gustos ni pensaments, si no pels valors que té.


alex stone ha dit...

En aquest vídeo es visualitza com seria el mon des de altra perspectiva a la convencional, el mon es regeix per la norma homosexual i les persones que son diferents (heterosexuals) es ven molt malament com es ven i se han vist en la nostra societat la homosexualitat, com si foren gent depravada o que tenen algú problema mental.
M'agrada la idea que es representa en el vídeo perquè ens fa ver aquest tema des de altra perspectiva i pot fer entendre mes fàcilment a les persones com es podrien sentir si es trobaren en la mateixa situació i que tinguen mes empatia frent a la diversitat sexual. Hui en dia aquestes coses no son tan ....(sin terminar)

Lucía Dunham ha dit...

Simplement crec que la solució a tots els problemes de la sociedad es puguen resoldre deixant ser lliure a tot el món,sense criticar, sense juzgar ni frenar la llivertat del altre

Lucia Dobon ha dit...

Simplement crec que la solució a tots els problemes de la societat es podrien solucionar deixant ser lliures a tot el món, sense criticar , juzgar ni frenant la llivertat del altre.

Maria Addams 1º Batx H ha dit...

L'entrada d'aquesta setmana parla sobre l'heterofòbia, narrant la història d'una xiqueta anomenada Ashley que no és ”normal”. Però, què és ser normal? Seguir els canons que ens marca la societat? Ser tots iguals? Això no és ser normal, això és pràcticament no viure, no tindre personalitat, no gaudir, no ser u mateix. He escollit aquesta entrada perquè és molt interessant veure per una vegada com seria el món vist des d'un punt on el que està bé per a tots és ser homosexual.

Al llarg del vídeo, podem veure com discriminen, agredeixen, insulten, etc. a una xiqueta pel simple fet que se sent atreta per un xic de la seua escola. Se sent assoles, pensa que és una malaltia i desitja que canvie la seua orientació sexual amb el temps, però no ho fa. S'acaba creient que és un problema i opta per suïcidar-se. Per això pregunta el títol “all you need is love?” moltes persones se'l preguntaran, l'amor és tot el que necessitem? Si després a l'hora de voler o lluitar per algú sols es reben crítiques, s'ha de deixar d'intentar agradar a tots i començar d'una vegada a ser feliços de veritat.

Aquest curt no és ni més ni menys que, la situació que dia a dia passen milers de persones, tant per culpa del seu entorn com per culpa del règim del seu país. No penseu que no és just? És dur de veure amb els mateixos ulls en un vídeo i moltes vegades fins increïble, però és tota la veritat. Estem en una societat on les persones no podem ser lliures, on no podem mostrar-mos tal com som per por a rebre infinitat de crítiques. És el moment de canviar i si no ho fem tots, és impossible. Hem de començar a lluitar per la nostra igualtat.

Marta Nelken i Jessica Zambrano 1BACH H ha dit...

El vídeo representa la història d'una xiqueta que viu en una societat en la qual l’homosexualitat és l’orientació sexual que tothom ha de seguir, però ella descobreix que li agraden els xics i per això és criticada pels seus amics i fins i tot per les seues mares que no accepten que siga heterosexual.

Ens ha cridat l’atenció que en la societat que es mostra en el vídeo és totalment contrària a la nostra, ja que d'ençà que naixem ens influeixen perquè ens agraden les persones del sexe contrari perquè se suposa que és el “normal”, i també, ens pareix exagerat l’actitud que té la gent del vídeo amb l’orientació sexual d’aquesta xiqueta, perquè t’agrade el que t’agrade s’ha de veure normal i ningú t’ha de criticar ni jutjar, simplement s’ha d’acceptar perquè l’orientació sexual de la gent no és d’incumbència per a ningú.

En el vídeo, des que la xiqueta és xicoteta li transmeten la idea i els valors de què el correcte és ser homosexual i es veu reflectit en els contes i pel·lícules que ixen al principi del vídeo, en canvi, en la nostra societat rebem una educació en la qual no excloeixen cap orientació sexual, al contrari, ens aprenen que cadascú és lliure d’agradar-li un xic o una xica. I és que en èpoques anteriors, les persones que li agradaven les persones del mateix sexe es veien com si foren dimonis i a vegades inclús les torturaven i les portaven al psiquiàtric, o coses pitjors. Però en l’actualitat, ja està bastant assumit que les persones són lliures de decidir a qui voler, però encara es fan protestes en les quals la gent porta la bandera LGTB damunt i aquest simple acte, n’hi ha gent que el considera provocador, però per què hem de pensar que algú vol provocar per portar una bandera que el representa?, de veritat la gent pensa que els homosexuals van a posar-se una bandera pel simple fet de provocar?, per favor, no tot gira al nostre entorn, la gent pensa en el seu bé i en el seu col·lectiu, en aquest cas, el col·lectiu LGTB, el qual per a molts països no està ben vist.

En conclusió, les persones som LLIURES de fer i sentir el que vulga'm sense la necessitat de què hi haja algú que ens diga si està bé o mal, perquè si no demanem res, és perquè no volem que ens ho diguen. Aquesta xiqueta ho va passar mal, i la seua família no li recolzava, és per això que n'hi ha vegades que un poc d'ajuda pot fer que el fet de dir que una persona siga homosexual (en la vida real, o heterosexual, en el vídeo) es faça més suportable.


Helena Campoamor 1 Arts ha dit...

Aquest text ens mostra l'opinió d'una persona jove sobre com un curtmetratge d'un director estatunidenc exposa la situació que en vegada d'ocórrer l'homofòbia, fóra l'heterofobia. En el curt la protagonista és una xiqueta que en un món d'homosexuals descobreix que és heterosexual i que això no està ben vist en la societat.

M'ha impactat bastant aquest curt, ja que és molt explícit i mostra una situació realment difícil. És a dir, ens posa en la situació d'una xiqueta a la qual no la volen comprendre, ni les seues pròpies mares en aquest cas, i que per la seua condició sexual, que ella no tria, li diuen coses terribles. Pense que aquest curt és una bona forma de fer que les persones es posen en la pell de les persones que sofreixen l'homofòbia i també l'abús escolar simplement per ser "diferents". Realment em pareix increïble que hagen succeït abusos per ser com eres i res més, però sense dubte, el que em pareix irreal és que siga sent aquesta la situació de moltes persones en el món ja des de menuts com apareix al curtmetratge. Sigues el que sigues deuríen d'acceptar-nos els uns als altres, però principalment devem d'acceptar-nos a nosaltres mateixos.

Finalment, vull dir que encera que aquest curt és una bona idea per a posar-nos en la pell d'aquestes persones, no deuríem de fer res per a comprendre aquesta situació i com se senten les persones que sofreixen aquests abusos. Encera cal canviar coses, però fer aquest tipus de curts ajuda.

Héctor New 1º Bach Ciencias ha dit...

HETEROFÒBIA: “LOVE IS ALL YOU NEED?”

Aquest vídeo tracta de com seria el món si els heterosexuals i els homosexuals s’intercanviaren els seus papers. La protagonista d’aquest vídeo es Ashley, una xiqueta heterosexual que es glopejada, maltractada i insultada pels seus companys d’institut pel simple fet de ser diferent. L’opressió que sofreix la xiqueta es intolerable perquè ningun ser humà mereix ser tractat d’aquesta manera i menys per tindre uns gustos sexuals diferents.

Gracies a aquest vídeo, m’he posat més en la pell de lo que te que viure el col•lectiu LGTB al seu dia a dia. Com he dit abans, una realitat que no es mereix ningú.

També volia comentar dues escenes que m’han cridat l’atenció:

La primera es quan el professor Thomson li diu a Ashley que ser heterosexual es una fase. En la nostra realitat si diu molt el es una fase, ja passarà,... com si l’homosexualitat es tractara d’algun tipus de comportament indegut i que s’acabarà rectificant.

La segona es quan la mare d’Ashley li diu que el teatre es per a xics. Aquest pensament a la nostra societat fa que alguns xiquets no puguen realitzar certes activitats o esports per por a que els demés es riguen o es burlen. Per exemple, es diu que el ballet es per a xiques i quan un xic el practica es menys masculí o que el rugby es per a homes i quan una xiqueta el practica es menys femenina.

En conclusió em pareix un vídeo que pot fer que la gent es pose en la pell d’aquest col•lectiu i que s’implique més en la causa. Perquè ningun xiquet es mereix ser tractat així, ni per ser heterosexual, ni per se homosexual, cadascú es com es i tots som iguals.

SANTIAGO PAUL 1ºBACH HUMANITATS ha dit...

Hola sóc alumne de 1 de bachiller d´humanitats i vaig a parlar sobre l´heterofobia.

Aquest curt comenta l´historia d´una xica anomenada Asley on viu en un món de homosexuals i on la societat no acepta l´heterofobia i en la qual es molt dificil sobreviure, ja que
pel simple fet de besar a un xic la amenaçan fins a acabar en ella.

El curt ha donat a vore lo cruel que son algunes persones per ser d´un sexe diferent al seu, per exemple jo sóc heterosexual i veig a una pareja d´homosexuals i no els amenace per ser de un sexe diferent al meu. Ademés el xic siguent també hetero s`inventa l´excusa de que ella li ha besat i el ni tant sols sent remordiment pel fet que esta suceint amb la xica i es incapaç d´ajudar-la per por a que li façen el mateix. Hui en dia també esta passant aquestes coses, on una persona fingeix una sexualitat diferent a la seua per a que no le miren com si no fora una persona ``normal´´.

El tema de portar una bandera depenent del sexe que son, em pareix realment una tonteria ja que cadascú pot ser de diferent sexualitat i no per això es dolent i no fa falta portar una bandera per a cada sexualitat ja que poden vivir tots igual deixant al costat la sexualitat que siga cadascú. Llavors en la societat que vivim va ser un poc dificil pero em millorat molt respecte a epoques anteriors, pero en alguns llocs del món todavia se jutgen a aquestes persones.

Per a finalitzar i en la meua opinió, pense que no hi ha que arribar fins a aquest extrem. Per ser de diferent sexe ja que cadascú pot ser lliure de tindre gusts diferents i no a tots ens agrada el mateix.

Yael Davidson ha dit...

M'he quedat sense paraules...

Mai m'haguera imaginat un món des d'eixe punt de vista.
Veient aquest curt m'he sentit angoixada, m'he posat en la pell d'eixa persona, de veure lo sola que esta i l'incompresa que és per la gent que està al seu voltant. Mai vaig pensar que fins a les seues mares li donarien l'esquena.

Al meu parer este vídeo és molt dur i crec que està un poc exagerat, vist des d'eixa perspectiva puc entendre millor la gent que és assetjada simplement per ser diferent. Però en el meu cap no cap, que hui en dia en ple segle XXI, hi haja gent tan cavernícola, com els règims islàmics, certes poblacions de l'Amèrica profunda i Amèrica llatina, Europa De l'Est i certes societats europees de tall religiós.

Jo crec que seria incapaç de suportar eixa situació, potser si haguera gent que em recolzara seria més suportable. No sé si em suïcidaria o agafaria una pistola i començaria a apegar tirs. També he d'admetre que la reacció del xiquet és repugnant i traïdora, però entenc que només la idea que el seu entorn ho catalogue d'hetero, li va portar a tal acció amb la seua amiga Ashley.

Raul Paul ha dit...

El vídeo de “love is all you need”, es una història de bulling a una xiqueta anomenada Ashley, per ser heterosexual en un món on hi ha solament homes i dones homosexuals. Aquesta xiqueta en el col·legi on estudia els xiquets s'han adona compte que es heterosexual i hi fa bulliying. Un dia un xiquet que també és heterosexual, queda amb ella i es besen, i uns companys el van veure als dos i el xic per evitar el bullying es fa com que ella es va llançar per a besar-li y els companys el van creure i van anar a agafar a la xiqueta. La xiqueta va correr fins a un gimnàs on estava el germà del xic i li va pegar entre tots. Ashley quan va arribar a casa va rebre molts missatges per a suïcidar-se i amenaces. Finalment la xiqueta va decidir suïcidara

Personalment pense que en aquest vídeo, és molt radical, cosa que no passa en l’actualitat tan extrem, sobretot en la nostra societat, on es comença a considerar-se una cosa normal, i no es fa les coses tan extremes com es fa en la pelicula, com agafar a la xiqueta i intentar-la ahogar en l’aigua. Aquest fet en l’actualitat quasi no es fan, però en el passat segurament es feia més, quan no estava acceptat.

Pense que la xiqueta, podia haver tingut altra eixida i no haberse suïcidat, perquè es proposava altres solucions, com anar-se’s a un altre lloc a estudiar. Crec que podia haver anat a un altre lloc a continuar la seua vida, i si hi haguera sort, que hi haja una societat que accepte més a la gent heterosexual.

alex stone ha dit...

En aquest vídeo es visualitza com seria el mon des de altra perspectiva a la convencional, el mon es regeix per la norma homosexual i les persones que son diferents (heterosexuals) es ven molt malament com es ven i se han vist en la nostra societat la homosexualitat, com si foren gent depravada o que tenen algú problema mental.
M'agrada la idea que es representa en el vídeo perquè ens fa ver aquest tema des de altra perspectiva i pot fer entendre mes fàcilment a les persones com es podrien sentir si es trobaren en la mateixa situació i que tinguen mes empatia fren a la diversitat sexual. Hui en dia no es tracta als homosexuals com el fan con els heterosexuals en el vídeo però fa no tant de temps si es feia, a la gent que no era heterosexual o a la gent que no es sentia be amb el seu sexe els internaven en un manicomi o com a mínim i aun es fa , tindre teràpia amb un psicòleg.

La gent deuria de pensar menys en els demes i centra-se mes en la seua vida pues ningú es qui per a parlar mes que res per que tu no et tens que acostar con ningú que no vulgu8es , per que tens que opinar amb qui es te que acostar ningú?

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

Aquest vídeo anomenat “Love is all you need?” tracta sobre un món en el qual el més comú és ser homosexual i està mal vist ser heterosexual i conta la història d'una xiqueta anomenada Ashley que és heterosexual i li agrada un xic, i el bullying, els insults i la discriminació que rep al col·legi i en certa manera també a casa per aquesta raó.

El curt m’ha impactat molt i és molt dur veure aquest tipus de discriminació, el bullying que sofreix la xiqueta, la constant agressió que sofreix per ser “diferent” al demès, perquè li agrada un xic de l’escola. Pensa que és una etapa de la seua vida, que terminara passant i el desitja, perquè per al demès és una malaltia, està molt mal vist i ningú vol ajuntar-se amb ella. Finalment, la xiqueta, com que no aguanta més la situació s'acaba suïcidant. Açò és el que actualment ocorre, però per a les persones homosexuals i és el que vol mostrar el vídeo, com es senten les persones homosexuals. Per què agradar-te el teu mateix sexe ha de ser roí o mal vist per a la societat? Tots som persones iguals i cap persona haguera de sofrir aquesta discriminació, rebre insults, que li facen bullying, perquè cadascun és com és.

En conclusió, totes les persones som lliures d'elegir i fer el que a nosaltres ens agrade, sense que cap persona ens diga si està bé o mal, i que abans d'insultar o discriminar a una persona per com és deuríem de posar-nos en la seua pell i sentir el que ella sent, que és el que el vídeo ens vol mostrar, perquè cap persona mereix ser tractada d’aquesta forma. Tots som iguals i tenim el dret d'elegir el que més ens agrade.

Carla Becker i Alejandra Addams ha dit...

Bona vesprada,
Avui hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens sembla que amb ajuda d'aquest blog podem arribar a conscienciar a les persones sobre als extrems que es pot arribar si no intentem respectar-nos els uns als altres. El vídeo tracta sobre un món a l'inrevés, és a dir, el comú és l'amor entre els homosexuals, més concretament les persones del mateix sexe i els que se senten atrets per les persones contràries al seu sexe, els heterosexuals, els criden criadors i són tractats amb menyspreus i humiliacions.

La protagonista d'aquest vídeo és Ashley, una xica heterosexual (el que para nosaltres és homosexual) que se sent atreta per un xic, comença a quedar amb ell i tots dos s'enamoren. Al principi tot va començar com un rumor, però mes tard el germà major del xic s'assabenta i li obliga a deixar a Ashley, i per el por del què diran o el que li puguen arribar a fer els altres el fa. Mentre li està explicant a *Ashley l'ocorregut, es fan una besada de comiat i els amics de tots dos els enxampen.

Ashley comença a córrer mentre tot l'institut li persegueix, fins que al final li aconsegueixen i li peguen una pallissa. En arribar a casa, una de les seues mares comença a dir-li a l'altra que no poden tenir una criadora a casa, ja que el seu germà patiria bullying per la seua culpa i per açò han de mudar-se. Ashley escolta la conversa mentre és bombardejada amb missatges nocius, és a dir, el famós ciberbullying i decideix llevar-se la vida.

Des del nostre punt de vista, pensem que aquest curtmetratge és un clar exemple del que algunes persones actualment pateixen pel simple fet de no seguir els estereotips establits per la societat, per açò, reben bullying per part de les persones abusives.

Finalment volíem destacar que les persones que abusen i discriminen a unes altres ho fan principalment per falta d'informació, i per açò les persones que ells consideren “diferents” es mereixen pallisses, insults, entre altres coses humiliants, per açò la funció que tenim la gent jove és conscienciar a les noves generació i principalment als adults, ja que com no s'han criat amb els valors que es comencen a tenir en aquesta nova societat, com pot ser el feminisme, no estan informats. Gràcies a blogs com a est, que trenquen els estereotips establits per la societat, molts de nosaltres som conscients que hem de lluitar i posar de la nostra part per a aconseguir viure en un món lliure en el qual puguem expressar-nos sense témer a ser jutjats.

Jorge Davidson (1 BATX C) ha dit...

Bon dia a tots i totes, aquest vídeo tracta com com seria el món si la majoria de les persones foren homosexuals i als heterosexuals se'ls tracta com a molts homosexuals al nostre món i es fiquen amb ells i els fan la vida impossible.
El vídeo esta protagonitzat per una xiqueta que s’adona de que és heterosexual i comença a quedar amb un xic de la seua escola que també s’adona de que també és heterosexual, però quan els pillen una banda de xiquets i xiquetes donant-se un bes ell li tira tota la culpa a la xiqueta dient que l’ha obligat i se’n va corrent mentre que tots els xiquets i xiquetes que estaven allí comencen a perseguir a la xiqueta i li donen una palissa. Quan aplega la xiqueta a sa casa les seues mares li diuen que puge a netejar-se i comencen a discutir de que no volen una filla heterosexual, i parlen sobre canviar-se de ciutat i la xiqueta al escoltar-lo se suïcida tallant-se les venes i acaba ofegada en la banyera.
Aquest vídeo m’ha impactat molt perquè al ser al reves de com sol ser m’ha cridat més l’atenció. En aquests casos ja siga heterofòbia com al vídeo o homofòbia hem d’ajudar al xic o a la xica que estén agredint ja siga física o mentalment, perquè hi ha que aconseguir reduir tot el que siga possible els casos de violència homofòbica, que ja estem al segle 21 i no deurien de passar coses així.
Per finalitzar m’agradaria dir-vos que veguer-eu el vídeo perquè hem d'adonar-nos que no a soles ocorren aquests fets a la televisió podem viure això als nostres dies i hem d’aconseguir salvar a la gent per que no acaben com la xiqueta del vídeo i que la gent respecte la sexualitat de tot el món.

Fran Truth ha dit...

Aquest vídeo es realment la posada en escena de la situació que fa falta mostrar a la nostra societat per demostrar que realment , determinades conductes atribuïdes només a certes persones només han sigut rebudes de comportaments irracionals o provinents de la religió.

Es realment impactant vore el mon amb comportaments contraris als que tenen la majoria de les persones , em pareix realment interessant demostrar que el mon només son conductes les quals no tenen gens de sentit.

Al mon on parla el vídeo , la meva situació seria totalment contrària a la que tinc , no tindria cap problema amb ser gai , ni amb fer coses que al meu mon , son considerades del gènere contrari com ballar.

Em pregunte diàriament d’on sorgeixen els comportaments que delimiten si ets home o dona i mai arribe a cap conclusió.

Aquest vídeo fa pensar moltíssim i fa replantejar-nos moltes qüestions relacionades amb el no sentit de les conductes humanes en definitiva.

Maria Laffitte ha dit...

Hola, sóc Maria Laffitte.

Hui parlaré d'aquest vídeo d'heterofòbia i dels diferents punts de vista que hi ha si et poses en la pell de les altres persones.

En aquest vídeo parla de l'heterofòbia. Jo mai m'he parat a pensar com seria si tot fóra diferent, o al contrari. Em sentiria molt rara i, sobretot, la meua autoestima seria molt baixa si em discriminaren per la meua orientació sexual. En veure aquest vídeo, on el que denominem ser una persona "normal" és la que és diferent, perquè éscom girar la truita, he comprés com se senten les altres persones quan les discriminen i això no és just perquè per tindre una orientació diferent de la dels heteros no has de sentir-te diferent, ni tampoc la gent té per què dir-te que ets rara o insultar-te... , ja que no tens per què fer-ho.

Les persones que tenen una orientació diferent no són diferents de nosaltres perquè són persones com tots però cada un té un gust i per a gustos colors, així doncs no hi ha motiu per a discriminar-los ni per a veure-les diferents. Jo crec que no hauríem de donar tanta importància a si a una persona li agrada un xic o una xica sinó a si són bones persones i tracten bé als altres perquè sol pots qualificar una persona per si és bona o roïna no si és hetero, gai o lesbiana.

Julián Kent ha dit...

En aquest vídeo ens mostra un món on l'homosexualitat està ben vist i ser heterosexual està molt mal vist. Ens mostra la història d'una xica que és heterosexual i s'enamora d'un xic que també és heterosexual.

Aquesta xica va patir molt dany quan una de les seues "amigues" es va assabentar que era heterosexual i li l'ha anat explicant a la resta dels seus amics i companys, rebia missatges diaris burlant-se d'ella i dient-li que se suïcide.
Un dia va rebre una pallissa per parts dels seus companys en veure que s'havia besat amb el xic que també era heterosexual, però est, per a no passar vergonya, va actuar com si ella li haguera obligat al fet que la besara i li va tirar la culpa. Va arribar a casa tota colpejada i sense el mínim suport possible per part dels seus pares, decideix tancar-se en el bany i llevar-se la vida.

Jo crec que en el seu lloc no sabria què fer, tindria por i alhora ràbia per no poder estar amb la persona que vull, no m'agradaria que ningú se sentira així perquè és injust, tots hem d'i tenim el dret d'estar amb qui vulguem, de tenir els gustos que nosaltres vulguem i de ser totalment lliures i sense por a ser jutjats. Devem posar-nos en el lloc de les persones que estan passant per açò en la vida real, no hem d'apartar-los ni tractar-los com a bestioles rares perquè no ho són, són persones com nosaltres però amb diferents gustos i amb diferent inclinació sexual, deuríem començar a canviar les coses perquè açò no pot seguir així, hi ha moltes persones que estan vivint el mateix cas de la xica del vídeo, i a més, també hi ha casos en les quals s'han suïcidat per rebre tant dany en les seues vides per gent que no acceptava la seua orientació sexual. El canvi comença amb nosaltres.

Maria Blanchard ha dit...

Aquest vídeo per a mi no és nou, ho vaig veure per casualitat mentre investigava per a un treball fa 3 anys i en veure-ho ací m'ha fet recordar sobre el pensament que vaig tindre en eixe moment.

Fa 3 anys vaig pensar que aquest vídeo era molt fort i que no creia que algú podia suïcidar-se només per això, que era una exageració i entenia que fóra difícil estar en eixa situació, sabent que tots t'estan tractant com anormal sense que ells saberen que tu també t'incloïes al que ells criden rar, però d'ací a pensar que tots es posarien en contra teua... se'm feia difícil.

Hui en dia, en tornar a veure el vídeo, vaig tindre un pensament diferent, continuava entenent el seu patiment però ara ja entenc el que passa quan al teu voltant només hi ha persones amb ment tancades i pensen que ser diferent és tindre una malaltia o que et posen sobrenoms només per tindre diferents gustos als seus. També entenc el que un pot pensar en un moment de desesperació i crec que aquesta xiqueta va ser valent i al mateix temps dèbil. Fort perquè va resistir molt de temps, lluite per no sentir-se un peix fora de l'aigua però va ser dèbil com que no va tovar una altra eixida més que acabar amb tot d'arrel de la manera més dolorosa.

En conclusió, aquests vídeos amb missatges tan forts no són tan diferents del que es veu en la realitat però el punt de vista que utilitzen flama encara més l'atenció i per això crec que aquest vídeo porta molt treball i moltes ganes de conscienciar als altres la seua manera selectiva de pensar.

Maria Blanchard ha dit...

1Batx Art

Aquest vídeo per a mi no és nou, el vaig veure per casualitat mentre investigava per a un treball fa 3 anys i en veure'l ací m'ha fet recordar sobre el pensament que vaig tindre en aquest moment.

Fa 3 anys vaig pensar que aquest vídeo era molt fort i que no creia que algú podia suïcidar-se només per això, que era una exageració. Entenia que fóra difícil estar en aquesta situació, sabent que tots penses que els diferents d'ells són persones rares, sense que sàpiguen que tu també t'incloïes al que ells diuen estrany, però d'ací a pensar que tots es posarien en contra teua… se'm feia difícil.

El dia de hui, en tornar a veure el vídeo, vaig tindre un pensament diferent, continuava entenent el seu sofriment però ara ja entenc el que passa quan al teu voltant només hi ha persones amb ments tancades i pensen que ser diferent és tindre una malaltia o que posen sobrenoms sols per tindre diferents gustos als seus. També entenc el que un pot pensar en un moment de desesperació i crec que aquesta xiqueta va ser valenta i alhora no va tindre força. Valenta perquè va resistir molt de temps, lluitava per no sentir-se un peix fora de l'aigua però va ser dèbil perquè no troba una altra eixida més que acabar amb tot de la manera més dolorosa.

En conclusió, aquests vídeos amb missatges tan forts no són tan diferents del que es veu en la realitat però el punt de vista que utilitzen en criden encara més l'atenció i per això crec que aquest vídeo porta molt treball i moltes ganes de conscienciar als altres la seua manera selectiva de pensar.

Rodrigo Wolf Tayra de Burgos ha dit...

Aquest vídeo tracta d'un món en el qual l'homosexualitat està bé vista i l'heterosexualitat està mal vista i fora del “normal”. El videoclip ens mostra la història d'una xiqueta que té una orientació heterosexual i es que no encaixa, ja que tot el món tenía una orientació homosexual. Conforme va creixent les seues mares i les seues amigues es donen compte que té uns gustos no molt normals , como voler jugar a pares i mares amb un xic com a parella .

Quan ja és major la gent de l'institut li comencen a insultar per ser heterosexual i a dir-li coses com que el món estaria millor si ella desapareguera, que ningú li vol , etc...
Ella comença a quedar amb el xic que li agrada i es podria dir que eren nóvios . Un día, en la sala de teatre, ella estava sola amb el xic i quan s'anaven a besar entren les altres xiques que sempre li insultaven, immediatament el xic fa com si ella li haguera enganyat i ella corre per a fugir de les altres xiques, finalmente , aconseguixen aconseguir-la i elles i més gent s'anima a apegar-li pel simple fet de ser heterosexual.

Més tard ella torna a casa i les seues mares li pregunten que qui li havia fet això ,però ella preferix no comptar res . Després d'un temps ella escolta les seues mares discutir de que s'haurien de mudar perquè la seua filla és heterosexual, llavors ella va al bany i decidix tallar-se les venes per a acabar amb el patiment de no poder encaixar ,finalment ella mor per dessagnament.

Aquest vídeo ens ajuda a donar-nos compte del que patixen els homosexuals i bisexuals actualment , ja que se senten incompresos i al dia es donen milers de casos d'homofobia , ja pot ser per que uns xics es porten molt bé i en el seu col·legi els criden "maricones" i per moltíssims més casos, que ajuden a estes persones a prendre la decisió d'acabar amb les seues vides.

El vídeo ens ajuda a comprendre la situació que estan patint estes persones , perquè ens posem en el seu lloc i tindre empatia , perquè al cap i a la fi som PERSONES.