10 de febr. 2019

Drag kings al Villena

En els Carnestoltes de l'IES Isabel de Villena, a la meua tutoria (1r de Batxillerat de ciències) ens vàrem vestir d'hòmens igualitaris. L'eslògan era: "Els hòmens també fem igualtat". Alguns xics portaven falda, i altres davantal; uns planxaven i cuinaven, i uns altres feien veure que eren parella o pares amorosos. I les xiques ens vestírem de xics, amb els nostres bigotis, binders i packers, a la manera de les drag kings. 

Tot el món ha sentit parlar de les drag queens, però... què és una drag king?

Una drag king és una dona que juga amb el gènere –conscient de la teatralitat de la masculinitat (i de la feminitat)– i ho fan vestint-se d’hòmens i actuant en clubs o altres escenaris. En el magnífic documental Venus Boyz, les drag kings que hi apareixen imiten i/o parodien els gestos, les expressions masculines estereotipades i les estratègies de poder masculines, demostrant així que la masculinitat és una representació –i no cap essència– on només es necessita maquillatge, uns quants pels a la barba o al bigoti, capacitat d’observació i ganes d’experimentar.

Mildred és una d’aquestes drag kings, que representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. També ho és Mo B Dick, que ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos d'home i l’altra, de dona. Per la seua banda, Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat –i fins i tot les amigues el tracten diferent perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens. La drag Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se, etc. Torr explica que les dones solen caminar amb passes curtes, sovint provocat per un calcer o una roba més incòmoda, i miren el món amb curiositat i desig de transmetre. Per contra, la majoria dels hòmens són més reservats –o ho han de fer veure– i esperen que el món vaja a ells; i quan caminen, cada tros de terra que xafen sembla que els pertany. Torr es vesteix sovint d’home, no solament a l’escenari sinó també per passejar per la ciutat, i explica que la gent la respecta més i l’escolta amb atenció quan creuen que estan adreçant-se a un baró. I és que, sense adonar-nos-en, la masculinitat tradicional dona autoritat als hòmens, i els en lleva a les dones.

No us heu preguntat mai què és ser home o dona? Per què us sentiu home o dona? Què és ser masculí o femenina? Hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntiques”? La filòsofa Judith Butler explica que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat –i la roba, el bressol, el carro o l’habitació tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens acomoda –encara que ens exposem a la crítica!! No seria fantàstic que poguérem ser hòmens, dones o simplement persones sense haver de seguir cap guió establert? La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. I si comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers? Esteu segurxs que el millor és repetir sempre els mateixos diàlegs?


Dréd from Baubo on Vimeo.






8 comentaris:

CLARA CAMPOAMOR ha dit...

Mai havia sentit una drag king, em pareix genial que puga existir una modalitat en la qual les dones també es puguen sentir més masculines i les drag queens, incloent-hi guanyar-se la vida amb aquest tipus d'espectacles.


És un avanç que actualment puguen existir aquest tipus d'oficis on aquestes persones expressen allò que senten, és a dir, encara que se senten d'un sexe els agrada tindre la llibertat de poder vestir-se amb el sexe contrari al seu. Un avanç encara més gran és que la dona tinga també l'oportunitat de gaudir amb aquesta activitat, que abans sols era d'hòmens, paradoxalment vestits de dones.


Sé que encara que s'estiga promovent aquesta activitat en dones, moltes persones no ho acceptaran, ja que actualment encara hi ha moltíssima gent que no veu bé a les persones revestides.


Per concloure m'agradaria promoure l'acceptació de persones revestides, no són monstres, simplement persones vestides, no deixa de ser roba, on nosaltres som qui decidim per a quin sexe va destinada.

Celia Kahlo ha dit...

Que és ser home o ser dona? ¿perquè ens sentim d'una forma o d'un altra? Aquestes són algunes de les preguntes amb les quals finalitza l'entrada de dragkings i que vaig a contestar a continuació.

Molts podríem caure en el tòpic de dir que un home és aquell que té penis i una dona aquella que té vagina, però aquest pensament és molt bàsic a més de trànsfob. Generalment no som nosaltres els que ens definim com a hòmens o dones, sinó que ens defineixen com a tal, no ens donen a triar, sinó que ens classifiquen segons els nostres genitals. Podem dir també que no existeix definició per a cap dels sexes, ni per la dona, ni per a l'home, encara que biològicament si comptem amb una. Puc definir-me com a dona simplement per conformar-me amb el gènere que m'han assignat. Puc definir-me com a dona per desqualificació, per l'únic fet que no em sent representada amb allò que la societat defineix com a home. Pot ser que el que ens diferència a les dones culturalment, és el fet de viure certes opressions que ells no viuen, probablement tot açò de ser home o dona es deu a les etiquetes que van ser creades en el passat i que potser es continuem creant en el present. Dones que limiten la seua vida a casar-se i a realitzar labors domèstiques i hòmens que es prenen la llibertat de dominar-les, ¿no vos resulta familiar?

I tu, si tornares a nàixer, voldries ser del teu sexe? És una pregunta que poca gent es planteja i que pot tindre una resposta molt complexa. Com diu Chimanda Ngozi Adichie en el seu llibre tots hauríem de ser feministes, "hem evolucionat, en canvi, les nostres idees de gènere no han evolucionat molt"

Ana Zambrano ha dit...

Fa unes poques setmanes, va ser carnaval al nostre institut, l’IES Isabel de Villena. Cada classe portava la seua disfressa i totes eren molt diferents, però entraven dins la temàtica general, que suposadament estava relacionada amb l’evolució, anomenada “(R)evolucionem”. A més, tots els grups tenien la seua pròpia representació amb la qual, junt amb la disfressa i el lema, participaven en un concurs el jutjat del qual eren algunes de les nostres mestres.

La meua classe en especial, ens disfressàrem, les xiques posant-nos bigotis amb pèls autèntics i roba de xic; i dels xics, alguns es posaren falda, altres es maquillaren, altres portaven davantal o planxes, i uns altres feien de parella homosexual o de pares amorosos. Com a representació férem una coreografia (la qual no havíem practicat quasi perquè la vàrem inventar poc de temps abans d’eixir a fer-la) que consistia a imitar alguna escena de “Magic Mike”, ballant la música pròpia de la pel·lícula, amb passos pot ser massa atrevits però que varen cridar l’atenció als altres grups i al jutjat.

Finalment el jutjat ens va valorar positivament i fins i tot, guanyàrem un premi! El premi va ser a la “millor expressió i crítica carnavalesca”. Molts de nosaltres no ens ho podíem creure, ja que el preparàrem tot massa tard, pel que quasi se'ns tira el temps damunt i no anem gran part disfressats pels pèls. I és per això que em vaig sentir molt orgullosa d’haver guanyat, junt amb la meua classe, el premi.

D’altra banda, crec que ens ho mereixíem, ja que el que realment volíem transmetre era que dóna el mateix ser dona, home, homosexual, no encaixar amb certs cànons, etc, perquè al cap i a la fi, tots som persones i podem vestir, actuar o fer allò que cadascú vulga, això és l’important realment.

Ruth wolf ha dit...

En aquests tipus de publicacions sempre em dóna molt que pensar sempre , en veure a gent queer, és més tinc una amic que ho és i em semblen gent de la meua més meravellosa, per exemple l'es dedica a les actuacions nocturnes com gogo i altres i tot el procés de maquillatge és curiós. Però això si, moltes vegades parlant amb amics i altres , sempre ens dóna curiositat saber com seríem de l'altre sexe i fins a moltes vegades en festes alguns s'han vestit de l'altre sexe pels riures, vaig demanar hi ha gent que ho fa dia a dia.

Però moltes vegades m'ha rondat aquesta qüestió, que necessitat hi ha que existisca el sexe masculí i el sexe femení? En fer-me aquesta pregunta he arribat a la conclusió que és una ximpleria, des del meu punt de vista només hauria d'haver-hi el que és la raça humana , perquè per fi hui dia existeixen dones amb penis , i homes amb vagina . Considere una ximpleria que continue havent-hi aqueixa classificació, i si s'eliminara això , acabaríem amb molt problemes com el masclisme , el patriarcat , fins i tot la lgtbfobia entre mil qüestions més .

Maria Blanchard 1batx art ha dit...

Segur que molts heu sentit o vist a alguna persona que li agrada vestir-se imitant al gènere oposat i utilitzant frases o moviments que no els caracteritzen però, mai heu pensat que només eren els homes els que es vestien de drag kings?

Després de llegir aquesta entrada, en la meua ment rondaven aquestes dues preguntes —Què és ser un home o ser una dona? Perquè ens definim així?— Crec que cadascun tindrà una resposta diferent per a aquestes preguntes, per això vull que pareu uns segons i reflexioneu.

Ser home i ser dona és alguna cosa que has de descobrir segons cresques, alguns et diran que perquè has nascut amb un penis has de ser un home, encara que això no vol dir que tu no et pugues sentir com una dona, i viceversa.

Des que som xicotets ens intenten implantar un gènere, com hem de vestir, com hem de comportar-nos, i fins i tot amb quins joguets hem de jugar. Aquesta dominació que ens implanta la societat des que naixem, ens fa perdre l'essència del nostre ésser, per la qual cosa, ens fa odiar-nos a nosaltres mateixos si descobrim que no seguim els estàndards delimitats.

En l'entrada, podem veure alguns noms importants d'aquestes drag kings, les quals imiten a la perfecció les veus, el vestuari i fins i tot el comportament del famós al qual estan imitant.

I per a acabar… Creus que la roba té gènere? Si ho creus, et repte a què et poses davant d'un espill i et vistes amb roba que, suposadament, no corresponga al teu gènere i digues si no et queda igual de bé.

alex stone ha dit...

El passat dimecres 6 de febrer celebrarem al IES ISABEL DE VILLENA els carnestoltes; l’eslògan era «Evolució» i tots els cursos es van posar la seua respectiva disfressa i van a fer una representació.
Alguns cursos van fer una representació, alguns cantaren i altres com el meu ballaren. El tema del feminisme i la igualtat va ser el tema preferit per a representar ja que aquest tema suposa un tema pel que s'està lluitant desde fa molts anys. Hi havien disfresses de molts tipus , jóvens vestits com personatges que ens han ajudar a fer evolucionar, amb mascares i roba negra, amb tutús de colors molt vius i un grup « 1 batx de ciències» es van a posar, el que jo pense, uns de les disfresses mes originals , uns xics es van posar davantals fent vore que també els homes fan feina de casa , altres es vestiren de dones i les xiques unes es van vestir de homes i dones de les cavernes i altres d’home (fent referencia als drag kings ).

la disfressa de «Drag kings» es del que volia parlar en aquest comentari ja que el post anà sobre açò .Molt es parla dels «drag queens» però gens de les dones que es vesteixen d’home, al igual que nosaltres podem vore drag queens a la televisió inclòs en concursos i en la famosa festa del carnaval a les illes canàries; algú havia vist a un drag king? Perquè jo no. No se perquè serà però em pareix estrany. En el post hi han uns vídeos que no els puc explicar perquè no els entenc (ja que no tenen subtítols) però en ells es poden vore diferents dones que es vesteixen d’homes i hi ha un documental sobre això.

aquesta idea em va pareix original i m’agradí la vestimenta. Em va fer gracia també vore a la meaua professora Rosa vestida d’home com una autentica drag king, em va recordar una mica a Bart Simpson però va estar molt guapo. M’agraden molt els carnestoltes ja que et pots possar una disfressa i ser per un dia el que tu vulgues sense importar el que diuen els demes.

Mireia Adams ha dit...

El tema del carnestoltes era l’evolució i la nostra classe va decidir fer una evolució feminista , amb xics fent tasques de casa, parella gay i la resta de xiques ens vàrem vestir de Drag Kings.
Una Drag King és una dona vestida “com a home”. És molt trist que la societat solament distinga entre homes i dones quan n’hi ha molta més varietat .

A poc a poc la societat va tenint la ment més oberta en temes relacionats amb la sexualitat, géneres, etc. Però la gent transvestida es veu molt mal. Molta gent pensa que un xic que es senta dona o al contrari és degut a un trastorn de l’identitat de génere i no és el que es sent,és a dir, una xica per molt que es senta home mai ho va ser.
Aquesta gent pensa que sentir-se del sexe contrari és una malaltia psicológica i que no es pot canviar la naturalesa biológica . He escoltat algún comentari com: “per més tu vuigues ser un gos, mai ho vas a ser”.

La mentalitat d’aquestes persones genera que molts xiquets i xiquetes que es senten del sexe contrari es senten apartats i marginats de la societat, llegant a creure que possiblement tingan un problema psicológic.

Va haver-hi una gran polémica en “Miss Univers” per la participació d’una dona trans representant a Espanya per aquesta homofóbia que persisteix en la societat encara. Li varen fer una entrevista a la representant de Colombia on deía que lo li pareixía just que participara un home que es sent dona per ser “antinatural”.

En la meua opinió em pareix genial que una dona trans participe en aquest concurs per donar al món un missatge de que una dona trans no ha de ser menys dona que les demési també pot donar un missatge de suport a les demés dones o homes trans de que no son els unics i si realment volen transvestir-se están en el seu dret i no és res roin.

Fran Truth ha dit...

Encara que ens trobem al segle XII, són molts els que mantenen pensaments propis del segle passat, i això és una dura realitat.

Molts cauen en el tòpic de pensament en el qual es dóna per suposat que una dona, serà només dona quan complisca certes característiques que li facen ser-ho, a més de acomplir una biologia determinada, junts a comportaments establerts per la societat específics que no li deixaran eixir per dir-ho així " de la norma".

Aquest pensament , es tracta d'un pensament trànsfob, a més de ser poc lògic i coherent.

Aquesta entrada ens fa apropar-nos als coneixements necessaris per conèixer de veritat el que és, ser drag. Mostrant una paròdia que critica aquest encapsulament en quant comportaments que sofreixen els distints gèneres.

Què és és home? Què és ser dona?Qui ho decideix?... Aquestes són moltes de les preguntes que propose al nostre voltant per resoldre moltes qüestions relacionades amb aquest tema.

"Un drag juga amb el gènere de manera conscient . Conscient de la teatralitat de la feminitat i la masculinitat."

Aquesta és una part a destacar al text, ja que ens fa retornar a les preguntes formulat avanç.

Segons Judith Butler, el gènere no és és natural, sinó un guió que ens posen només nàixer, una construcció social.

Sigam persones, eduquem persones lliures, les quals el seu objectiu no siga difondre pensaments trànsfobs a les noves generacions.