Entrada de Fran (Bat. Artístic)
L’altre dia, a l’eixida de l’institut, dues companyes i jo ens vam trobar en una situació prou desagradable fins el punt que jo no em podia creure aquella escena tan surrealista.
Tot va començar quan dues xiquetes, que devien tenir 8 anys, ens pararen i li varen dir a una de les meues amigues: “Eh, tu, se te ven las tetas”. La meua amiga va reaccionar amb sorpresa, i va respondre que sí, que se li veien les mamelles perquè portava escot, i que li agradava. Quan les xiquetes escoltaren aquesta resposta, varen seguir atacant-la: “¿Y eso te gusta? Eres una puta. Con ese cuerpo, no te beneficia nada ir así por la calle”. Els tres ens vàrem quedar bocabadats escoltant tots aquells comentaris, fets amb l’únic objectiu de fer mal a la meua amiga, d’intentar produir-li complexos, fer-la sentir insegura i retallar la seua llibertat.
Vàrem seguir caminant, i parlàrem del motiu que pot produir aquest fet, ja que no enteníem la raó per la qual les mateixes dones ens fiquen amb altres. Pretenem formar una societat feminista, en la qual volem igualtat, i lluitem pels drets de dones i homes. Però això mai serà possible si les dones també critiquen altres dones per mostrar el seu cos. En realitat, el que més ens va cridar l’atenció d’aquesta escena va ser que, sent tan petites, les xiquetes començaren a atacar a una altra dona pel seu físic. Canviaran quan cresquen o les seues idees seran un fre a l’evolució social?
Aquesta actitud es deu al fet que la nostra cultura, des que les xiquetes són petites, les acostuma a veure el cos com un objecte sexual que ha se seguir un propotip establert pels cànons. Això crearà complexos i, per a algunes xiquetes, l’única manera d’afrontar-los serà criticant altres dones amb l’objectiu de sertir-se millor amb si mateixes.
S’ha d’acabar aquesta lluita entre dones, i hem de potenciar la sororitat per tal d’aconseguir una societat que respecte i ens permeta ser lliures fins que aconseguim un món sense autoodi ni complexos. I sobretot, hem de començar a ensenyar l’amor, i no la guerra.
20 comentaris:
Els fets que es conten al comentari ha passat fa relativament poc, i el pitjor de tot és que passa cada dia, a totes hores, i a tots ens toca passar per això. L’amiga de Fran, qui ha escrit aquesta entrada, va ser qüestionada i insultada per unes xiquetes de 8 anys perquè portava escot i si li veien una mica les mamelles. Doncs, per anar vestida com ella volia, ensenyar i no ensenyar el que ella volia, va ser criticada i la gent va opinar sobre el que portava i el que deixava de portar, limitant així la seua llibertat.
Les generacions van canviant, els més menuts seran la generació del futur, i és molt trist que unes xiquetes de 8 anys, amb eixa edat tinguen la mentalitat de què poden qüestionar el que fa o el que deixa de fer la resta. Els més menuts deurien ser criats amb un punt de vista diferent del qual ens hem criat la resta de la societat, és a dir, nostra societat actualment està lluitant per la llibertat i perquè les mentalitats canvien, doncs el canvi l’hem d’arrancar des de l’arrel, és a dir, des de els més menuts, que són els que formaran una nova societat, una nova generació.
En conclusió, la gent pot vestir-se com vulga, mostrar el que vulga quan vulga, dir el que vulga, i fer el que vulga; ningú té el dret d'insultar a ningú per fer-ho, ni demanar explicacions… Per començar, les dones hauríem de respectar-nos entre nosaltres, una dona no és més “guarra” per vestir-se de tal manera que mostra més el seu cos, o no ho és per fer-se fotos mostrant el sue cos, etc. Ens hem de respectar, i no a soles perquè siguem dones, sinó perquè també som persones, i com a tota persona ens agrada ser lliures i que no ens insulten per allò.
Hola, avui vaig a parlar sobre aquesta entrada, la qual tracta sobre alguns comentaris que fan algunes xiques a altres per com van vestides,ja que desde que són petites tenen un prototip establert pels cànons.
A l´entrada comenta que un xic anomenat Fran estava amb dues companyes i mentre estaven parlant es van acostar dues xiquetes que devien tenir 8 anys i a una de les seues companyes li van dir que se li veien les mamelles, aquesta sense saber bé que dir les va respondre que sí que se li veien les mamelles perquè portava escot i li agradava, aleshores les xiquetes li van dir que si li agradava anar així que era una puta i que amb eixe cos no li beneficiava res anar pel carrer. El que pense sobre això, és que ningú ha de dir-li a una persona ja siga dona o home com ha de vestir-se, ja que cadascú és lliure de vestir-se com vulga, a més a més, no li pots dir a una xica puta perquè se li veu un poc les mamelles, ja que pots molestar a la persona o fer-li mal amb les teues paraules.
Altre tema que es comenta a l´entrada és que aquesta actitud es deu al fet que a la nostra cultura des de que les xiquetes són petites, veuen el cos com un objecte sexual que ha de seguir un prototip establert pels cànons. El que pense sobre això, és que si les xiquetes creuen que les xiques han de seguir un prototip establert pels cànons estan molt equivocades, ja que cadascú té el seu cos i es vesteix com vull i a més a més no entenc perquè només veuen el cos com un objecte sexual.
Per acabar, pense que aquests comentaris absurds entre xiques per com va una xica vestida ha d´acabar, ja que nosaltres volem una societat sense masclismes però encara hi ha xiques que ataquen a altres pel seu físic i per la seua manera de vestir.
Bona vesprada em diuen Elisabeth Staton Cady, i sóc de alumna de 4ºeso A jo aquest comentari u faig perquè vull i no com una altra gent que el fa perquè li obliguen o perquè li posen nota.i jo hui vaig a comentar en aquesta entrada perquè m'ha paregut molt sorprenent açò de “se te ven las tetas”.
Com dona que sóc vaig a dir que açò no em pareix res normal que un home li diga a una xiqueta de 15 anys que se li veuen els pits però molt menys que les dones del seu voltant li denominen com “puta”perquè amb el cos que te no pot anar vestida de aquella manera ja que con va amb escote això es molt provocatiu i fa que els homes es deixen arrastrar pels seus impulsos naturals.
Això em recorda a les meues amigues i els meus amics que em critiquen per la meva forma de viure i de vestimenta perquè diuen o be que visto com una monja o be que visto com una “puta” la meva manera de veure això en ple segle XXI es massa impressionant perquè el que és més increïble es que una amiga o be un xic o be la pròpia societat et diguen com has de vestir-te com has de comportar-te com has de fer la teva vida com has de reaccionar a la vida es alguna cosa que no es pot permetre en aquest segle que sabent que les persones tant homes com dones son lliures d'elegir el que nosaltres vulguem i no el que la mateixa societat vol.
quant vaig bore açò se'm va caure la cara de vergonya per observar que encara ni ha gent ací en el món, que li dona igual com es puga sentir la persona atacada. Com bé diu la cançó “Caro” de Bad Bunny citada tal qual;Me ven y me preguntan por qué visto caro, eh¿Tú no ves que yo soy caro?
De lejos se nota que mi flow es caro, eh.Que con nadie me comparoYo le llego y normal, ey
Me miran raro, ehPero a nada yo le paro.Yo sé cuánto valgo.Yo sé que soy caro, eh.Que pa' ti soy caro. En aquesta cançó el que diu es que les persones poden vestir-se com li donen la gana sempre i quan es sentissen a gust amb el que tenen posat i que no importa el que la gent diga de tí que si tu ets veus bé no deu afectar el que la gent diga de la teva manera de vestir.
Per finalitzar us done les gracies per bore i llegir el meu comentari perquè parlar d'aquestos tipus de temes no es rés fàcil, i us done les gracies a Vanessa De Arco 1º BACHC i a Santiago Paul 1º Humanitats
Moltes gràcies, Eli, per comentar!!! Estic totalment d'acord amb el que exposes i saps que sempre, sempre, eres benvingua (tu i les teues idees) a Karícies.
Muacs!
Des de ben xicotets, la nostra societat està immersa en una ensenyança en la qual el cos humà es vist com un objecte sexual que ha de seguir un prototip establert pels canons i si no es canvia d'ideologia a mesura que anem creixent, persones com les xiquetes de 8 anys que es trobaren els nostres companys pel carrer assoles ens causaran la creació de complexos i l'augment de les crítiques pel físic, i açò impedeixen crear una societat feminista en la qual hi haja igualtat de drets entre homes i dones, perquè el fet que les dones ens critiquem entre nosaltres fa, encara més impossible aquesta lluita i suposa un fre a l’evolució social.
La situació de l’entrada la van patir un grup d’amics de l’instituït, i es va produir a l'eixida del centre. De sobte es van trobar a dues xiquetes de, més o menys, 8 anys que es van parar davant seu. El grup d’amics, aparentment, va actuar normal, fins al moment que les dues xiques van començar a criticar a una del grup dient-li que anava provocant, els companys, davant d’aquesta situació, van quedar perplexos, ja que no s’esperarien mai que unes xiquetes tan petites pensaren d'eixa manera. Finalment, els amics es van anar i com no, comentant el que havia passat, una situació que pot provocar complexos, inseguretats, ... coses que en el segle XXI no devien estar passant.
Un dia ens va passar a nosaltres una situació pareguda, en la qual anàvem pel carrer un grup d’amigues parlant de les nostres coses quan, de sobte, es van parar davant nostra tres xiquets de 10 o 12 anys i a continuació li miraren el cul a una amiga nostra i li van dir: “Ven aquí y te embarazo”, davant aquesta situació ens vam quedar exhaustes i la nostra amiga li va contestar que amb l'edat que tenen no han de pensar així de les dones perquè no som cap objecte sexual. Ella es va sentir com a un tros de carn i li va crear inseguretat però nosaltres la vam recolzar i vam comentar que una societat així és justament la que no volem.
En conclusió, aquestes situacions que es repeteixen dia a dia són molt tristes i es hauria de conscienciar a la societat que el nostre futur ha d'estar dirigit amb la igualtat i lluitar pels drets d’homes i dones que com hem vist manquen d’importància. És veritat que molts dels joves pensen de manera masclista i açò ha de canviar perquè persones com aquestes ens portaran a un món decadent i ple de desigualtats i injustícies.
Aquests fets són els que ens fan endarrerir en canvi d'avançar. Em pareix penós que unes xiquetes d'eixa edat puguen pensar d'una manera tant retrograda, és clar que a eixa edat les majors influencies són els teus pares, i si ells tenen aquests ideals, és difícil que els seus fills canvien.
Per això no sols hem de centrar-se en les joventuts sinó que també en gent adulta, que al cap i a la fi són qui ensenyen als més menuts. Una de les majors dificultats és que canviar una mentalitat adulta és més difícil que una d'un menut, per aquest motiu costa més avançar.
Espere que a poc a poc açò millore, ja que necessitem un gran canvi, jo no veig normal que una xica duga un escot i siga anomenada PUTA, i menys si damunt són xiquetes qui ho diu. Aquesta situació, no és anormal, al contrari, és molt comú escoltar a coneguts amb experiències com aquesta.
Per concloure m'agradaria dir que potser d'ací a un temps la mentalitat de la gent al respecte haja millorat i quan mirem cap enrere i recordem tots aquests esforços, els puga'm recordar com records d'una lluita guanyada.
Hui en dia la nostra societat ha evolucionat molt en algunes coses i molt poc en altres i són situacions com el que es presenta en aquesta entrada els que mostren que la nostra societat encara ha de millorar i evolucionar moltíssim.
Abans, les dones estaven molt condicionades a l’hora de vestir, sempre havien d'anar tapades sense ensenyar res perquè si no la gent tenia una mala imatge d’ella, en canvi ara les dones tenen moltíssima més llibertat a l’hora d'elegir i posar-se la roba que a ella li agrade i vulga posar-se, independentment de l’opinió de la gent. Però, clar està que n’hi ha gent de tota mena, com les que respecten la teua manera de vestir i la gent que la critica i no té cap mena de respecte, fent comentaris que fan poden danyar-te.
És molt freqüent que una dona siga criticada per la seua forma de vestir, perquè pensen que “va ensenyant molt” o directament passen a l’insult dient que és una “puta” com en el que conta en la situació d’aquesta entrada i el pitjor de tot és que la majoria de les vegades aquests insults se'ls diu una xica a una altra.
Em pareix molt trist que hui en dia, com tot el que lluitem les dones per a aconseguir la igualtat, xiques entre xiques s'hagen de dir aquests comentaris tan absurds i aquest tipus d’insults, quan cada persona té la llibertat de vestir com vulga perquè per això som totalment lliures i és pel que lluitem.
Situacions com aquestes passen moltíssimes vegades diàriament i no a soles pel carrer sinó també per les xarxes socials, on les dones són criticades constantment per aquesta mateixa raó, per vestir com vulga, però després aquestes mateixes persones que critiquen a altres per la seua manera de vestir són les mateixes que per aquestes xarxes socials defenen la lluita feminista.
Bona vesprada, després de llegir aquesta entrada ens hem quedat una estona recapacitant ja que no pensàvem que unes xiquetes tan petites serien capaces de dir una cosa com aquella. Al recapacitar ens hem adonat de que a la nostra societat ja des de xicotets ens inculquen el cos molt sexualitzat, ja que si no fora així les mamelles o els culs per a una persona que no li ensenyen d'aquesta forma serien una part més del nostre cos. Per culpa d'aquest ensenyament tan sexual molta gent veuen mal que les dones porten un escot on es veja part de les seues mamelles o pantalons curts on es veja un poc del seu cul. Perquè la gent no pot vestir com ella vulga?
En la nostra societat també es costum criticar a la gent per la seua forma de vestir, si vas amb escot i un pantaló cort ensenyant el cul ja ets una puta o una que vol calfar a la gent, o si va amb un sueter de coll alt i una falda per baix dels genolls ja es una monja i una antiga. Açò passa constantment a la nostra societat, i no només per lo llarga o curta que siga la roba, també per portar roba que no siga de marca coneguda (adidas, nike, fila, puma) ja ets pobre o per portar camisa i uns pantalons més arreglats ets un fatxenda o per anar en un xandall ets un «cani».
En la nostra opinió la gent deuria de deixar de pensar en el que la gent opine o critique d'ella i vestir com a ella li agrada en realitat, sense pensar en modes o ximpleries d'aquestes que s'inventen les marques multinacionals per traure els diners a la gent. Un altre problema són les xarxes socials ja que moltes xiques patixen comentaris obscens i insults per pujar fotos amb escot, ensenyant un poc el cul o ja simplement per que son guapes o tenen diners i les altres tenen enveja d'elles.
Per finalitzar, volem dir que aquestos temes es deurien de tractar des de ben menuts a les escoles i a casa amb les famílies, ja que la gent no pot anar pel carrer insultant o criticant la forma de vestir d'una altra persona, ja que cadascun te el dret de vestir com vulga i de expressar el que vulga sempre i quan no oprimisca la llibertat dels altres.
Mostrar certes parts del teu cos sent dona moltes vegades està vist d'una manera molt sexualitzada i les persones jutgen per tan sols portar i mostrar el que vulgues. Per contra, si aquesta mateixa acció si la fa un home, la gent no el veuria malament. Totes les dones en algun moment de la seua vida han rebut qualsevol comentari per què porten com: "No tienes frio?", "Donde vas así vestida?", "Vistes asi para provocar, quieres llamar la atención?", "Mira a esta, se viste como una puta"...
Moltes vegades es justifiquen certes accions per la manera en la qual anava vestida una dona, com al moment d'una acusació per una violació o pel perquè ha rebut un comentari al carrer. També si una dona porta molt d'escot o uns pantalons o una falda molt curts, és titllada de coses com fàcil, mala estudiant, que busca sexe, mala mare, provocadora, que busca atenció… Tot això tan sols per mostrar el que volen del seu cos i portar roba que les agrada. Per aquesta raó les dones pensen dues vegades sobre vestir-se d'una manera o d'una altra, ja que els perjudicis i les conseqüències que porta vestir-se amb certa roba poden afectar molt. Moltes vegades els comentaris es diuen de totes formes sense importar el que portes, però moltes altres vegades, els acossadors del carrer aprofiten els prejudicis de la roba pel seu propi benefici i per justificar-se.
Moltes vegades que els homes vesteixen de certa forma també causa revolada, però mai es per mostrar massa, sinó per vestir de manera més "femenina". Als homes en general se'ls permet mostrar més, com per exemple a la platja, on tots els homes porten tan sols uns pantalons per l'aigua i en canvi quasi totes les dones porten banyador que les tapa també les mamelles. Encara que això passa ara, al passat els homes havien de portar també roba que els cobriren també la part d'alt, però ells van lluitar per canviar això, però com sempre, pareix que les dones han d'arribar en retràs a tot (com al dret a vot). Per això ha sortit el moviment "free the nipple" (allibera el mugró), en el que, per exemple a les xarxes socials, no censuren el mugró dels homes a les fotos però en canvi els de les dones són molt restringits de mostrar-se.
Esperem que amb aquests moviments algun dia les dones i els homes tinguem la llibertat de mostrar el que vulguem sense por a rebre crítiques, insults o sense que algun bavós et diga qualsevol cosa. Quan arribe aquest dia la gent podrà ser molt més feliç, perquè cadascú podrà portar el que li abellisca i quan vulga.
La crítica del vestuari, tan antiga com la vida mateixa. Sempre s’ha retret a les dones per portar roba molt “provocativa” que mostrava massa part del cos femení. I aquests pensaments sorgeixen per veure a la dona com un objecte sexual més que com a una persona.
Les dones sempre han sigut catalogades de “putes” per anar vestides amb roba que mostrava molt, però mai he sentit que a un home li diguen “puto” per anar sense camiseta o amb camisetes de tirants. La societat, una vegada més discrimina a la dona sols per ser-ho i encara que les coses canvien a poc a poc falta molt per fer com s’ha vist a aquesta entrada.
El que més em crida l’atenció no és que insulten a una xica per anar vestida d’una determinada forma, que per desgràcia és molt comú, sinó més bé, que siguen unes xiquetes d’uns huit anys quines siguen les autores d’aquests insults. Se suposa que les noves generacions estan més desenvolupades mentalment que les antigues (no pensa igual una persona de huitanta-quatre anys que ha viscut a l’època de Franco, que un xic de vint-i-un anys que se suposa que té la ment més oberta) i per tant haurien de lluitar per canviar la situació en comptes d'empitjorar-la. També és veritat que açò depén molt dels pares, si unes xiquetes de huit anys diuen eixes coses, és perquè se li l’han ensenyat així.
Com es comenta a l’entrada, també és impressionant que siguen xiques les que critiquen a altres dones per portar la roba que a elles les agrada. Si inclús les dones es posicionen en contra dels moviments feministes, no sé com volem avançar.
Si voleu, anem tots Aràbia Saudita i les dones no poden mostrar ni els peus. Per favor, deixeu a les dones portar la roba que vulguen que no fan mal a ningú, millor malgasteu el temps en mirar-vos a vosaltres mateixos, que si teniu aquests pensaments, no pot ser per res bo.
No cal nomenar la quantitat de vegades que han assetjat a una dona pel carrer, però… que siga una altra dona qui duu a terme aquesta barbaritat? Em sembla increïble, tanmateix, tampoc em sorprén.
I dic que no em sorprén perquè he viscut aquestes situacions de primera mà; he vist com amigues meues criticaven a altres amigues (ja siga per la forma de vestir, la seua seguretat o qualsevol altre aspecte) mentre no hi estaven presents, fins i tot jo he criticat més d’una vegada a altres dones per les mateixes raons.
Per què ho feia? Doncs perquè no era conscient del mal que estava fent, a l’altra persona, a les amigues amb les quals criticava i a mi mateixa. És una cosa que totes hem fet, no obstant això, no és cap cosa de la qual avergonyir-se, ja que el més important és adonar-se’n que aquestes actituds només ens impedeixen evolucionar cap a una societat equitativa.
Una vegada aclarit açò, us heu preguntat si continueu, per la raó que siga, criticant altres dones? Si la resposta és sí, només vull dir-te que et preguntes perquè ho fas i després intentes rectificar-ho cada vegada que critiques. I no oblidem recordar a la resta que criticar no porta res de bo a ningú, no siguem espectadors passius davant comentaris pejoratius.
Aquesta entrada dóna lloc a un succés que van viure uns estudiants de l'institut, en el qual dues xiquetes de molt xicoteta edat van començar a jutjar a una de les xiques, li van començar a dir que se li veia les sins i que això és molt de "putes", això va provocar que la xica se sentira mal amb si mateixa.
Això és un tema seriós, perquè si des de xicotets ja tenen una mentalitat tan retrògrada, se'ns farà impossible viure en una societat on tots ens puguem acceptar lliurement. Això és una clara referència que encara hi ha famílies intolerants que eduquen als seus fills amb una mentalitat molt tancada i sense impossibilitat que el llibertinatge influïsca en els seus pensaments.
Aquests xiquets i xiquetes, si no canvien, podrien desenvolupar encara més aquesta mentalitat arribant als extrems de fins i tot agredir als qui van en contra de les seues ideologies i mentalitats tancades i això és una cosa molt preocupant i s'ha de prendre això molt en compte.
Alguna cosa que també involucra aquest succés, és que hi ha xiquetes i dones que són masclistes i que també discriminen a unes altres només pel fet de com visten, com s'expressen, etc; si això segueix així, el canvi en la societat tardarà encara més temps del que voldrem que tard.
Aquesta entrada tracta d’una crítica que li van fer a una companya meua per la forma en la qual anava vestida. Aquest és un altre cas de sexualització al cos de la dona per part de la societat.
Realment no entenc com en ple segle xxi continuen ocurrent aquestes coses. A vegades pense que la societat no evoluciona, és a dir, els comentaris denigrants que ha hagut d'escoltar la meua companya han sigut dits per unes xiquetes d’uns huit anys, i haurien de ser educades des del punt de vista que tots som lliures de fer amb el nostre cos i la nostra vida el que vulguem. Aquest fet, el que siguen tan menudes i hagen dit coses així, em fa pensar en l'educació que estan rebent i en la mentalitat de les persones adultes influents en la seua vida i, la veritat, sent pena d’elles.
Encara que és molt trist que li hagen dit això unes nenes tan petites, el que em dóna pena és que ,poses el que et poses, sempre hi haurà algú que et mire d’arriba abaix com si fores un tros de carn, o pitjor encara, com si fos alguna cosa de la qual té l’autoritat de fer el que vulga amb tu. Ja siga perquè portem un pantaló curt, un escot, el pantaló amb trencats, inclús un pintallavis llamatiu, sempre hi haurà un comentari ofensiu que pot provindre d’una xiqueta o xiquet de huit anys fins a un avi o àvia de setanta. El que vull dir, és que vivim en una societat que el critica tot i que sexualitza el cos femení massa, com si a soles les dones fórem objectes sexuals, mentre que els homes no pateixen res d'això.
En conclusió, el sexisme és un problema que hem d'eliminar de la nostra societat, ja que a soles fa danys.
Aquestes situacions son denigrants ja de per si, i hi ha que ajudar a conscienciar a la gent del problema que estan causant dient aquests comentaris, però encara és pitjor si ho diem nosaltres mateixes, les dones, ja que ja sabem per el que estem passant.
A més que damunt les que digueren els comentaris eren unes xiquetes petites, a saber com seran de majors. Aquests comentaris son els micro masclismes que el que fan seran fer més fàcil desenvolupar la violència masclista, que encara que ara ho podem vore com problemes menors, aquests son l’inici del masclisme. Hem de manifestar la igualtat per a tots, que per tindre altres genitals no ens mereixem menys, tenim els mateixos drets i que per que ensenyem més el nostre cos no som prostitutes, treball en el que elles també tenen els mateixos drets.
He arribat a la conclusió en tot aquest any fent comentaris a Karicies, de que tots els éssers vius tenim els mateixos drets, que per tindre una orientació sexual diferent, tindre un color de pell diferent, treballar d’una cosa o voler una altra no eres menys. Tots nosaltres mereixem els mateixos drets i per açò i per els problemes de la vida (guerres i de més) hem de fer-nos la vida més fàcil i ajudar-nos entre nosaltres.
"Se te ven las tetas" es el comentari que li varen fer a una de les xiques d'aquesta entrada, soc Raul Martínez del batxillerat artístic, i hui comentaré l'entrada del meu company Fran. Em pareix que això a arribat a un extrem al que no hauriem d'haver arribat, és un fet que hi han persones que comenten i critiquen a altres, però el que no pot ser és que unes persones li façen sentir mal a les altres mitjançant el contacte cara a cara, introduinte en una vida que no és la teua, i a més, en esta societat machista, aquest cas és tracta d'una dona a una altra.
En primer lloc, he de dir, encara que tot el mon ja ho sap, no fa res roï recordar-ho, totes les persones som lliures de fer el que ens done la gana, per aquesta raó, cap persona té el dret d'apropar-se a una altra i fer-le cap comentari en relació a la seua persona, ja siga de la seua personalitat, vestimenta, cos... En aquest cas una xiqueta de 8 anys, s'apropa a una altra bastant més matjor, li diu el que ha de fer, com si aquesta no sapiga per ella mateixa el que poto no i el que volo no fer, a més se fica amb ella, pel que porta ficat de roba, la ropa en tel·la, de distints colors i de distintes formes, però la seua finalitat es cobrir, amagar o ensenyar, cada un porta el que li agrada, sense importar els pensaments de la resta de la societat. Teníem que deixar de criticar a els demés i deixar que cadascun agafe les decisions que vol per a la seua vida, no estem per a perdre el temps.
En conclusió, no hem de deixar que cap persona, siga qui siga, més matjor, més xicoteta, més alta, més guapa, etc, s'involucre a la nostra vida, ja que és nostra, hem d'aprendre a viure en armonia, tots junts com a societat i deixar de fer-li la vida més complicada a les demés persones, deixa ser lliure.
En aquest text es mostra la situació que han patit unes amigues al anar pel carrer i la qual els va fer reflexionar de la importància que té el fet de estar totes unides i recolzar-se unes amb les altres.
Aquestes tres amigues en l’eixida del institut es varen trobar a unes xiquetes de 8 anys que varen començar a preguntar a una de les amigues. Aquesta li deia que perquè portava aquesta roba, que no li beneficia ja que se li veien totes les mamalles la qual cosa per a ella era de “puta”. La xica va reaccionar amb sorpresa perquè no s’esperava que altra xica i a més tan xicoteta poguera pensar així i tindre la ment tan tancada. Després d’això es varen anar les tres xiques pensant en la raó d’aquest fet tan masclista i discriminatori. Entre elles comentaven que si es vol un mon feminista no tenim que lluitar entre nosaltres.
El que més els va sorprendre va ser que la xiqueta amb poca edat haguera pensat això, la única raó que li donaven era que per a elles lo “normal” era vestir tapades ja que des que les xiquetes són petites, les acostuma a veure el cos com un objecte sexual que ha se seguir un propotip establert pels cànons.
El primer pas que hem de donar per a poder avançar en aquesta ideologia ha de ser el respecte, i primerament entre les dones, ja que no podem demanar que els homes ens respecten si després els que més discriminen i critiquem som nosaltres al mateix sexe. S’ha de canviar el pensament de moltes dones que el tenen igual que els homes i inclús pitjor, com el exemple mostrat.
Les dones poden vestir com vulguin, i aquesta no es ninguna raó per a poder classificar o insultar a ninguna ja que som lliures de poder decidir sobre el nostre cos i no tindre que vestir per a satisfer la opinió de ningú.
Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre una mala experiència passada que van tindre els meus companys del batxillerat artístic i que em pareix que és una qüestió molt important en la societat actual.
En l'entrada, s’explica una situació viscuda per Fran, del batxillerat artístic, i dues amigues seues a l’eixida del nostre institut. En aquesta, una de les seues amigues portava un pronunciat escot i es varen topar amb dues xiquetes d’uns 8 anys que li va recriminar la seua vestimenta, dient-li: “Se't ven les mamelles” i també la va cridar puta i es va ficar amb el seu cos.º Aquesta actuació per part de les xiquetes va fer sentir-se mal a l'amiga de Fran i intentaren produir-li complexos, a través de coartar la seua llibertat.
Després d’aquest fet, els tres amics reflexionaren i pensaren en les motivacions de les xiquetes per a insultar-la d’aquesta manera, i finalment, acabaren pensant que la lluita feta pel moviment feminista no serviria si encara hi ha eixes actituds enfront de la dona i en eixes edats.
En conclusió, aquest fet fa pensar, ja que el moviment feminista està aconseguint canviar moltes ments i guanyar seguidors cada dia, que volen una igualtat real entre homes i dones, a base de canvis en la societat i accions per aquesta. I que quan vages caminant pel carrer, et trobes amb dues xiquetes de 8 anys que pensen que per dur escot, eres una puta, impacta. Les noves generacions devien ser les impulsores d’aquest moviment i no les detractores. A més a més, a aquestes xiquetes les deuen haver-hi educat, en uns valors retrogrades que han fet que aquestes adopten una actitud restrictiva quant a la llibertat de vestimenta, a la llibertat de cossos i a la lluita feminista.
M'agradaria comentar això d'una forma subjectiva i entenent el que estic dient però sincerament pense que això és alguna cosa entre dones, de debò, puc opinar des de fora però mai entendré que en ple segle XXI les dones es critiquen ENTRE SI pel seu físic, i això fa més mal que qualsevol altra cosa, així que citaré un comentari de Julia Alegre on al·lega:
"Diuen que el pitjor enemic d'una dona és una altra dona. No sóc partidària de absolutitzar les qüestions; crec fermament en la relativització com una activitat mental necessària que, per a què mentir, no solc posar en pràctica en la majoria dels casos que concerneixen la meua vida personal. Menys en aquest cas. Perquè som franques: el pitjor enemic d'una dona, a part d'ella mateixa és, efectivament, una altra.
Vivim en una societat que encara senta les seues bases en un patriarcat feroç i infame. Els estereotips que denigren al gènere femení continuen sent el comú denominador del nostre ideari social. El mateix ocorre amb el masclisme, aqueixa doctrina de la desigualtat que regeix el dia a dia de moltes dones en l'actualitat i que anega tots els àmbits de la seua vida, coartant la seua llibertat i menyscabant la seua dignitat. Per no parlar de la discriminació i la violència sexual de la qual són víctimes milions de dones en el món. "
També deixaré aquest vídeo d'una Youtuber anomenada Andrea Compton que parla exactament d'aquest tema en un programa de ràdio famós de LOS40 en un apartat anomenat "RadioTubers". Crec que és necessari que tothom veja aquest vídeo, encara que també crec que seria necessari que no necessitarem aquest vídeo, no sé si m'enteneu :)
https://www.youtube.com/watch?v=hmjmtqasbeu
Alejandra Yoslyn i Noelia Mill
Ens a sorprès, saber que unes xiquetes pogueren dir això, sense ninguna vergonya, a cas no s’adonaren de que no era un comentari de bon gust. El que compta és un fet que en realitat passa molt seguit en la nostra societat i no ens adonem o només no som capaços de fer res, això és una cosa que hauria de deixar de passar pel fet que moltes persones i hem de respectar-nos, a més que unes nenes petites ofenguen d'aquesta manera a una persona siga noia o noi no és just perquè no té dret a fer-ho perquè tots mereixem una mica de respecte, a més cada persona és lliure de fer el que vulga amb la seua vida i amb el seu cos i ningú té dret de criticar a ningú i menys per la seua forma de vestir i com de fet això passa molt m'atreviria a dir que el món no ha avançat en temes concret com el cas d'aquesta entrada.
Jo considere que la majoria de les nenes de 8 anys no han d'estar preocupant-se de la manera que es vesteix les altres persones però crec que aquests comentaris o aquesta manera de pensar d'una nena de 8 anys depén de l'educació a casa o el que veu dels seus pares, ja que cada persona a aquesta edat està influenciada pel que diuen els pares. Açò també pot estar influenciat, per les típiques escenes de pel·lícules, series, que l’únic que es fa és crear una escena en la qual les dones es barallen entre si, açò és reflectia en la societat i en conseqüència les noves generacions pensen que aquests actes, estan bé.
I per concloure l'educació a casa és molt important, ja que els nens petits es van guiant del que fan els seus pares i que els centres educatius que continuen informant més respecte al tema d'igualtat
Hola, bon dia, el meu nom és Izan Stone, i soc alumne de primer de batxillerat humanístic. He escollit aquesta entrada, perquè estic d’acord amb el que diu el meu company Fran, i m’agradaria comentar-la.
N’hi ha dret a que cap persona opine pel carrer sobre la teua forma de vestir? Per què es rep amb tanta facilitat insults com “puta”? N’hi ha una “gordofóbia” a dia de hui en els nostres carrers? Què hem de fer nosaltres davant aquesta situació? De veritat es necessari criticar altres persones per la forma com vesteixen o per el que els agrada?
No hi ha dret a anar pel carrer amb els teus amics i que de sobte una persona es pose davant teua, per analitzar-te, de manera que en dos segons i amb un parell de comentaris dolents, a més d’una persona els faça sentir mal i guanyar complexos.
De veritat era necessari que aquestes xiquetes es pararen per dir-li totes aquestes coses a la nostra companya? Això demostra diferents coses.
Per un costat, la falta de respecte i d’educació d’aquestes xiquetes del carrer, per un altre, la falta d’acceptació de la diferencia i la diversitat, i per finalitzar, la falta de suport real des del punt de vista feminista.
Com a dia de hui n’hi ha donen que es fan aquest tipus de comentaris i insults, després de tot el que s’està lluitant amb el moviment feminista? Pareix mentida que encara hagem d’aguantar gent així, que no sap respectar res, ni a ningú.
Publica un comentari a l'entrada