29 de maig 2019

La histèria: malaltia femenina o invenció patriarcal?



Entrada de Jaume (1r de Batxillerat)

La histèria, provinent etimològicament de la paraula grega úter (hysteria), va ser considerada una malaltia. Aquesta tenia una variada relació de símptomes, que incloïen: defalliments, insomni, retenció de fluids, pesadesa abdominal, espasmes musculars, respiració entretallada, irritabilitat, forts dolors de cap, pèrdua de l'apetit i “tendència a causar problemes”. Al segle XIX era tractada mitjançant autèntiques salvatjades com l’administració de dosis de nitrat de plata, injeccions, cauteritzacions, sagnats, sangoneres o, fins i tot, intervencions quirúrgiques com la histerectomia. L'any 1968, la histèria va ser introduïda al DSM-II (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) perquè es considerava una malaltia mental.

Tot i això, aquesta malaltia fictícia no és una novetat del segle XIX, sinó que té els orígens en els egipcis, que van concebre la idea que la histèria era provocada perquè l’úter era un òrgan mòbil que es desplaçava per tot el cos de la dona. Aquesta idea va ser portada més enllà pels filòsofs grecs que, a més d'acceptar-la, van defendre que aquest moviment era provocat per l'absència de semen ja que aquest òrgan es movia pel cos a la recerca de la humitat que els faltava. Posteriorment, altres filòsofs com Freud –que va proposar la idea que la dona estava histèrica perquè tenia enveja del penis–, van fer canviar la concepció de la malaltia, però mai no es va posar en dubte si aquesta era una malaltia o si era simplement que la dona no respectava el model idíl·lic femení en el sistema patriarcal.

Per concloure, voldria recomanar-vos que vegeu la pel·lícula Hysteria, que tracta de com va ser la invenció del vibrador per “alleujar les tensions femenines” i com, al començament, aquest invent era usat com a ferramenta mèdica mitjançant la qual masturbaven les dones afectades d’histèria. Aquesta pel·lícula, de gènere còmic i romàntic, presenta com era tractada la dona histèrica en el segle XIX.

Bibliografia:
- Paloma Moral de Calatrava: El sexo como terapia. Las mujeres histéricas -
- Rachel P. Maines (1999): The Technology of Orgasm: "Hysteria," the Vibrator, and Women's Sexual Satisfaction.
Qué hay de cierto científicamente en «Hysteria»?https://hipertextual.com/2013/06/que-hay-de-cierto-en-hysteria


[En l'entrada La histèria i els vibradors teniu més informació sobre la invenció d'aquests aparells.]

8 comentaris:

Héctor New i Helena Campoamor 1º Bach Ciencias i Artes ha dit...

Per què tot ha de ser tan normatiu?; és a dir, per què quan una persona s’allunya dels canons establits se li tracta com si estiguera malalta o boja? Un clar cas d’aquest tracte és, com es comenta a l'entrada, la histèria femenina, una suposada malaltia del segle XIX que afectava únicament a les dones.

Sempre s’ha tractat el que no és comprendre com una malaltia, una obra del dimoni o qualsevol altra bogeria que se us puga ocórrer. Per exemple, a l’Edat Mitjana, quan una dona tenia un comportament estrany i actuava d’una forma diferent de com totes les dones s’havien de comportar se l'acusava de bruixa i se li cremava a la foguera.

Tornant a la histèria femenina, aquesta era l’excusa perfecta per a tractar de dements a les dones i menysprear-les. Els homes d’aquesta època es podien comportar com volgueren que ningú els anava a criticar o jutjar. Les dones sempre han sigut les que han hagut de seguir un marcat codi de comportament o ser tractades com malaltes o boges. Per exemple, açò també es donava a l’època de Jaume Roig, qui va escriure el seu llibre “El llibre de les dones” on criticava a aquestes pel fet de ser dones, ja que, suposadament, havien nascut amb el pecat dins d’elles.

A l’entrada s’inclou un vídeo del tràiler d’una pel·lícula anomenada “Hysteria”. Tracta de la hipotètica malaltia que acabem de comentar i del mètode que va “curar-la”, la invenció del vibrador. El que feien era masturbar a les dones per a alleujar les tensions provocades per la histèria fent-li-les tornar a ser dones “normals”, reglamentàries, submises i obedients als homes.

És curiós que civilitzacions tan avançades per a les seues èpoques com les egípcies o les gregues foren tan poc racionals als temes de les dones. L’explicació que es dóna a l’entrada, des del punt de vista dels grecs, és que l’úter, suposadament mòbil, es movia per tot el cos buscant humitat i causant aquesta ja nomenada histèria femenina.

Per a finalitzar, volíem dir que ens pareix interessant com mai hi ha hagut el suficient interés cap a les dones, ja siga pels seus drets com persones d’una societat o la poca atenció que rebien els seus cossos. Per sort, a poc a poc estan canviant les coses i ara ja sabem com és i com es desenvolupa el cos i la sexualitat femenina, aleshores podem tractar a les dones com es mereixen.

Maria Blanchard 1batx art ha dit...

Quantes vegades heu sentit que a una dona li diguen coses com: Aquesta és una histèrica! Us sona? A vegades va acompanyat de “assegurança que té la regla” o “eres una mal follada”. Però el pitjor no és això, és que com bé han dit en el text, la histèria es considera una malaltia mental que només afecta les dones.

Bé, analitzarem una mica la suposada malaltia. Segons sembla va començar a ser tractat com a tal en Egipte, i els filòsofs pensaven que era a causa que es movia l'úter. La veritat és que d'aquestes persones, que creien que la dona no servia per a res i que era pitjor que un esclau, no es pot esperar molt més. Passat el temps va ser pitjor. Segons sembla, es tractava com una malaltia física, no
té molt sentit però bo.

Ara ve la millor part, resulta que un filòsof anomenat Freud va dir que les dones patien d'histèria perquè tenien enveja del seu penis. Ací arriben les solucions que els proposaven els metges: Havien de ser masturbades, enfrontar-se a sangonera o fins i tot a cirurgies. Això és malaltís.

Se suposa que les persones evolucionen no? llavors perquè es continua considerant així. Hui dia si t'enfades, si estàs trista, si et queixes, si discuteixes, si no et quedes callada o fins i tot si et quedes callada, es posa en dubte la salut mental de les dones, etiquetant d'histèriques, depressives, boges, pirades, o qualsevol sinònim a una persona que en veritat aquesta millor de la salut mental que molts dels quals posen aquestes etiquetes.

Maria Curie ha dit...

Sempre que una persona varia el seu comportament i no actua com “deuria” d’actuar, ha de tindre alguna malaltia mental o física que és la causa del seu comportament. I no, les persones tenen diferents personalitats i per això també es comporten de diferents maneres.

He de dir que hui en dia hi ha molta gent que enseguida que es sentix diferent es diu a ell/a mateix que te alguna malaltia mental o alguna cosa li passa, estem molt acostumats en aquesta època de posar nom a tot i donar-li importància a coses que son considerades com "normals". Comportar-se diferent al habitual no te que estar lligada a una malaltia, les persones canviem, i també tenim moments roïns. Doncs clarament això mateix passa amb la histèria, i no es una cosa estranya, és tant normal com tindre temporades baixes d’ànim, o estar nerviós. També es veritat que antigament era pitjor, ja que menyspreaven més a les dones i la majoria d’homes i moltes de les mateixes dones es veien com ajudants del home, al seu servei o simplement menys que ells.

En conclusió el que ha passat amb la histèria també està relacionat amb altres situacions com he mencionat abans, no hi ha que posar nom i etiquetes a tot el que s’enisca del majoritàriament habitual.

Rodrigo Wolf i Tayra de Burgos ha dit...

Aquest vídeo és un tràiler d'una pel•lícula crida “Hysteria” en la que explica la creació del primer prototip de vibrador per a estimular les dones i com, al començament, este invent era usat com a ferramenta mèdica mitjançant la qual masturbaven els dons afectades d’histèria. Nosaltres pensem que la idea d'inventar estimulants tant per a dones com per a hòmens és una gran idea, perquè així cada un pot relaxar-se en la seua privacitat. Moltes persones pensen que la masturbació és roïna i que no s'hauria de fer ,pero sincerament , la masturbació és una gran manera de relaxar-se i donar-se una estona de plaer mutu .

La masturbació és acció que consistix a estimular els òrgans sexuals d'una persona o els propis amb les mans, per mitjà de carícies, o per un altre mitjà, per a proporcionar o obtindre plaer sexual.

Les coses positives de la masturbació són per exemple: Prevé el càncer de pròstata ,previene la disfunció erèctil, reduïx l'estrés, ajuda a dormir millor.

Les coses negatives de la masturbació són per exemple: Pot causar addicció ,és possible que tinga efectes negatius en la vida sexual ,disminuïx els nivells de concentració ,etc…

Ana Zambrano 1er Batx C ha dit...

No sabia que la paraula histèria provinguera etimològicament d’una paraula que volguera dir úter (en grec, hysteria). És molt indignant que, de nou, siga la dona la roïna de la història, que per no complir els estereotips de comportament se’ls acuse de coses tan escandalitzants com tindre una malaltia.

Però el pitjor és que aquesta paraula ha passat a la història i continua tenint ús encara en la nostra època, no amb el significat de malaltia, sinó per a definir comportaments d’ira incontrolada sense motiu aparent. Aquest és un fet que m’ha sorprés molt negativament, no sabia que, cada vegada que la paraula histèric/a es pronuncia, s’està citant el meu aparell reproductor.

D’altra banda, el fet que es “cure” aquesta “malaltia” mitjançant l’orgasme de la “pacient” em resulta, de tan absurd, còmic, pensar que les dones vagen al metge per ser masturbades i que el vibrador s’inventara en eixe context. També em sorprén molt la idea que l’úter fora un òrgan mòbil. Podeu imaginar-vos tenir l’úter al cap o al dit del peu?

Però en el fons aquest és un tema seriós i no està bé fer bromes al respecte, ja que, com he llegit a l’altra entrada sobre aquest mateix tema d’aquest blog, en determinats llocs, com a Viena, tractaven les pacients amb aquesta malaltia amb dutxes fredes i descàrregues elèctriques.

En resum, és una greu injustícia que, per no fer allò que altres volen que facen, les dones siguen castigades amb aquest tipus de situacions fastigoses de patiment innecessari (encara que d’altra banda, també plaer), però en fi, que al que m’estic referint és al fet que els nostres actes no han de tenir determinades conseqüències en funció del gènere, sinó dels mateixos actes.

Izan Stone ha dit...

Hola, bon dia, el meu nom és Izan Stone i sóc de primer de batxillerat humanístic. Vaig a comentar aquesta entrada perquè em sembla interessant, però sobre totes les coses, indignant.

Amb aquesta entrada, es pot entendre perfectament, com, a la dona, durant segles, se li diagnosticava una infermetat, completament inventada, donant arguments molt surrealistes i bojos com que la histèria era causada per falta de semen, per el moviment de l’úter o per l’enveja per tindre penis. Per intentar trobar una solució viable a la suposada infermetat de les dones, es van començar a inventar medicaments i fins i tot, patien intervencions quirúrgiques, fins que van decidir, que la millor manera de calmar la histèria, era donant plaer a les dones, a través d’estímuls en les parts intimes d’aquestes. És així, com va nàixer, el conegut, “consolador”.

És clar, que la histèria no és una infermetat, i que també, per suposat, els ocorre als homes. Altra cosa que em sembla molt fort, és que els filòsofs, que són els que es suposa que es replantegen tot, puguen creure i donar per certes, teories tan desgavellades.

Eva Gage, Eva Addams ha dit...

La histeria ha sigut considerada per molts anys com una malaltia mental, majoritàriament, associada a les dones. Hui en dia, encara hi ha molta gent que associa la histeria a les dones. Com si els homes no es posen histerics mai. Aquesta qüestió és, per a nosaltres, absurda ja que no té trellat que un sentiment se li atribuisca a un sol gènere quan tots dos tenen la mateixa capacitat de sentit i patir. Per tant, sería un assumpte de gènere sinó de persones, ja que que una persona siga més o menys histerica depèn de com és la persona i no de quin gènere és.

És com quan es diu "plores com una nena", com si els homes no pogueren plorar o patir, és absurd que per ser home o dona no pugua fer unes coses o altres simplement per ser d'un gènere o d'altre. i, ademés, aquesta frase és masclista ja que dient la es com si donases per presuposat que plorar està malament perquè el fan les dones, i que, per aquest motiu, no el poden fer els homes perquè ells son millor.

Durant l'edat mitjana i el renaixement les dones no haurien de mostrar els seus sentiments ja que fer-ho podía ser un signe d'historia, per això l'única forma de mostrar els seus sentiments i a la mateixa vegada no fer-ho, era desmaiant-se. És per això que a les pel·lícules basades en aquest època, sempre apareixen dones desmaiant-se quan ocorre alguna cosa mala, tot per no mostrar els seus sentiments i no pareixer unes "boges".

Aixó és com quan una dona s'enfada o es posa estranya de sobte, moltes persones (homes i dones) atribueixen aquestos canvis d'ànim al període. I clar, si una dona té canvis d'humor es diu que és perquè és una dona, perquè està boja o son les hormones.

Jorge Davidson (1 BATX C) ha dit...

Bon dia, aquesta entrada m’ha paregut molt interessant ja que m’ha sorprés com fins a no fa molt de temps es considerava una malaltia que era causada perquè l'úter era un òrgan mòbil i es desplaçava per tot el cos de la dona. Aquesta «malaltia» era tractada com una malaltia mental i era combatuda amb salvatjades com una dosis de nitrat de plata, injeccions, etc.

Aquesta malaltia segons filòsofs com Sigmund Freud era ocasionada perquè les dones tenien enveja dels homes perquè aquests tenien penis. Aquest donava com a solució el vibrador, una solució que m’ha impactat per la època a la qual pertany aquest filòsof. També m’ha cridat l’atenció com la paraula histèria que significa segons la RAE: «malaltia nerviosa que es caracteritza per freqüents canvis psíquics i alteracions emocionals que poden anar acompanyats de convulsions, paràlisis i sufocacions” pot vindre de la paraula grega Hysteria que significa úter, el qual em pareix una forma de criticar a la dona molt greu, ja que per a mi es com si totes les dones foren unes boges i unes histèriques. Una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció es que es canviara el motiu de que les dones sofrien aquesta suposada malaltia a que era per l’absència de semen al cos de la dona i per això es nomena com una cura el vibrador.
Una altra cosa molt interessant d’aquesta entrada és com existeix una pel·lícula on ens parlen de la creació del vibrador i com es va implantar en la societat com un medicament per curar la histèria.

Per finalitzar dir que m’ha agradat molt l’entrada del meu company perquè ensenya moltes coses de la historia sobre com eren tractades les dones abans de la nostra època i per a que eren utilitzats els vibradors abans dels nostres dies.