8 de juny 2019

Sexe sense ganes


L'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats ha realitzat l'estudi “Diagnòstic de la dona jove a l'Espanya de hui” a partir de 1.500 enquestes realitzades a dones residents a Espanya d’entre 18 i 64 anys per a assenyalar diferències intergeneracionals. 

Algunes de les dades que mostra l'estudi, que ha estat presentat aquest juny de 2019, són, per exemple, que la principal font d'informació i entreteniment de les joves són les xarxes socials; que la violència de gènere, la desocupació i la desigualtat entre dones i homes estan entre les seues principals preocupacions, i que la majoria de les joves té dificultats per a emancipar-se.

També se'ls pregunta pel seu grau de feminisme, i la puntuació mitjana és de 7 (sobre 10) per a les joves i de 6,2 per a les més majors. Per classe social, puntuen el seu grau de feminisme entre 8 i 10 el 39% de dones de classe baixa, el 53’3% de classe mitjana i el 57’4% de classe més alta.

Però el que ens interessa més és aquesta dada: les joves viuen la seua sexualitat amb més llibertat que les majors i també són més conscients dels riscos de contraure infeccions de transmissió sexual. No obstant això, al voltant de la meitat afirma haver mantingut relacions sexuals sense ganes (el 46’8% de les joves i el 51% del grup de 35 a 65 anys). A què creus que és degut que, precisament en aquest tema, les diferències generacionals siguen tan escasses? Hem avançat menys del que pensàvem? 

14 comentaris:

LUCÍA STONE ha dit...

El sexe? Aquest tema està sobrevalorat, no fa falta tindre sexe a tota hora per a estar completament ple ni per a ser feliz.en la societat en la qual ens trobem hui dia, es pensa que sí, que sí que és necessari per a ser feliç i trobar-te ple i complet, tindre molt de sexe.

S'està perdent, crec jo, el romanticisme en aquest tema, ja que ara tot sol ser tot un “ací et pille, ací et mate” i pot arribar a no haver-hi ni conversa entre els individus que estan realitzant aquest acte. Personalment crec que això ha de fer-se amb una persona amb la qual tingues confiança, no fa falta que siguen parella, però sí que hi haja confiança.

La gent hui dia ho fa per fer i damunt pensen que està bé i que sinó ho fas perquè eres el “pringadx” per dir-ho així. També cal comentar que cada vegada es perd la virginitat sent cada vegada més xicotet, cosa que veig errònia ja que el cos no està preparat per a realitzar l'acte bé i sense córrer cap perill.

En referència al sexe sense ganes. Moltes vegades la gent ho fa sense ganes, per complaure a l'altra persona. Crec que hi ha dues parts: una positiva (penses en l'altra persona) i una altra negativa (ho fas per fer i t'obligues a tu mateix a fer una cosa que en aqueix moment no vols).

D'altra banda, el sexe amb la dona... podem observar com en l'entrada ens diu que la meitat de les dones han realitzat sexe sense ganes. Fer-ho sense ganes com ja he dit abans tens dues parts una positiva i una altra negativa. Però crec que moltes vegades, en aquest cas, en concret en les dones, solen fer-lo sense gana, perquè no solen arribar al punt màxim de plaer.

Hi ha teories que afirmen que a la dona li poden arribar a agradar més i donar-li moltíssim més plaer, els preliminals abans que la *prenetacion, atés que en els preliminars és tocat directament el clitoris (òrgan de l'aparell genital femení. La seua funció més coneguda és la de proporcionar plaer sexual a la dona) aquest és el “punt g” de la dona.

En conclusió, es pot viure sense sexe, és un acte del qual podem prescindir i no ens morirem, encara que la gent de hui dia el pose en un altar. No obstant això, hi ha gent que pot realitzar aquest acte sexual i a més sense ganes.

Ernesto West ha dit...

Bons dies, sóc Ernesto West alumne de l'IES Isabel de Villena i comentaré esta entrada pel simple fet de que el seu títol m'ha cridat l'atenció notablement. Tracta d'una enquesta que fa l'Institut de la dona, que fan una encuensta a dones d'entre 18 i 64 anys, amb preguntes com qual és el seu grau de feminisme del 0 al 10 la mitjana és del 7 en les més jóvens i de 6,2 en les més adultes.

Passant tot açò per alt hi ha quelcom del que volia parlar i és que al voltant de la mitat de les dones de l'enquesta han afirmat que han fet sexe sense ganes. Dónes del meu punt de vista jo crec que açò és degut al fet que al tindre parella els hòmens es creuen que tenen tot el dret a tindre relacions sexuals amb elles quan a ells els abellisca i haurien de respectar les decisions de les dones ja que en una parella tracta de dos, és a dir que s'ha de tindre en compte l'opinió dels dos i si a algun de la parella no li abellix, respectar eixa decisió.

Per que des del meu punt de vista una relació pot sobreviure sense sexe igual que una persona sense sexe.

Izan Stone ha dit...

Bon dia, el meu nom és Izan Stone, de primer de batxillerat humanístic, y vaig a comentar aquesta entrada perquè tracta temes actuals que considere que són importants.
Primer de tot, m’agradaria dir, que encara que fer enquestes està molt bé per fer-se una lleugera idea del pensament general de la gent, 1500 dones no representen a tota la població femenina del nostre país, i de segur, que si l’enquesta es fera a totes les dones, els resultats canviarien prou, per a bé o per a mal.
Fent referència a les dades donades per “l’Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats”, cal destacar, que les xarxes socials, son a dia de hui, una de les coses més importants que tenim, y sobre tot els joves, ja que mitjançant elles, podem informar-nos de temes de l’actualitat i ens permeten expressar-nos i donar veu a tot allò que es troba ocult.
D’ altra banda, és cert, que des de fa uns anys enrere, quasi tots tenim en compte els temes dels que més es parla, com la violència de gènere, la desigualtat, la desocupació i les dificultats reals per aconseguir la suficient independència per poder emancipar-se. Aquestos temes estan a l’ordre del dia, sobre tot per als joves. Encara estem intentat solucionar aquestos problemes per millorar el benestar general.
També, en quant al grau de feminisme de les 1500 dones, i les mitjanes, diré que, com he destacat a l’inici del comentari, no considere que siguen suficients opinions per fer un estudi, i menys d’un tema tan actual i amb tant de “boom” com el feminisme.
Per últim, respecte als percentatges sobre les dones que han tingut relacions sexuals sense tindre ganes, he de dir que això, ho haurien d’evitar elles mateixes imposant-se i dient un simple no.

Izan Stone ha dit...

Bon dia, el meu nom és Izan Stone, de primer de batxillerat humanístic, y vaig a comentar aquesta entrada perquè tracta temes actuals que considere que són importants.
Primer de tot, m’agradaria dir, que encara que fer enquestes està molt bé per fer-se una lleugera idea del pensament general de la gent, 1500 dones no representen a tota la població femenina del nostre país, i de segur, que si l’enquesta es fera a totes les dones, els resultats canviarien prou, per a bé o per a mal.

Fent referència a les dades donades per “l’Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats”, cal destacar, que les xarxes socials, son a dia de hui, una de les coses més importants que tenim, y sobre tot els joves, ja que mitjançant elles, podem informar-nos de temes de l’actualitat i ens permeten expressar-nos i donar veu a tot allò que es troba ocult.

D’ altra banda, és cert, que des de fa uns anys enrere, quasi tots tenim en compte els temes dels que més es parla, com la violència de gènere, la desigualtat, la desocupació i les dificultats reals per aconseguir la suficient independència per poder emancipar-se. Aquestos temes estan a l’ordre del dia, sobre tot per als joves. Encara estem intentat solucionar aquestos problemes per millorar el benestar general.

També, en quant al grau de feminisme de les 1500 dones, i les mitjanes, diré que, com he destacat a l’inici del comentari, no considere que siguen suficients opinions per fer un estudi, i menys d’un tema tan actual i amb tant de “boom” com el feminisme.

Per últim, respecte als percentatges sobre les dones que han tingut relacions sexuals sense tindre ganes, he de dir que això, ho haurien d’evitar elles mateixes imposant-se i dient un simple no.

Eva Gage, Eva Addams ha dit...

La histeria ha sigut considerada per molts anys com una malaltia mental, majoritàriament, associada a les dones. Hui en dia, encara hi ha molta gent que associa la histeria a les dones. Com si els homes no es posen histerics mai. Aquesta qüestió és, per a nosaltres, absurda ja que no té trellat que un sentiment se li atribuisca a un sol gènere quan tots dos tenen la mateixa capacitat de sentit i patir. Per tant, sería un assumpte de gènere sinó de persones, ja que que una persona siga més o menys histerica depèn de com és la persona i no de quin gènere és.

És com quan es diu "plores com una nena", com si els homes no pogueren plorar o patir, és absurd que per ser home o dona no pugua fer unes coses o altres simplement per ser d'un gènere o d'altre. i, ademés, aquesta frase és masclista ja que dient la es com si donases per presuposat que plorar està malament perquè el fan les dones, i que, per aquest motiu, no el poden fer els homes perquè ells son millor.

Durant l'edat mitjana i el renaixement les dones no haurien de mostrar els seus sentiments ja que fer-ho podía ser un signe d'historia, per això l'única forma de mostrar els seus sentiments i a la mateixa vegada no fer-ho, era desmaiant-se. És per això que a les pel·lícules basades en aquest època, sempre apareixen dones desmaiant-se quan ocorre alguna cosa mala, tot per no mostrar els seus sentiments i no pareixer unes "boges".

Aixó és com quan una dona s'enfada o es posa estranya de sobte, moltes persones (homes i dones) atribueixen aquestos canvis d'ànim al període. I clar, si una dona té canvis d'humor es diu que és perquè és una dona, perquè està boja o son les hormones.

Eva Gage, Eva Addams ha dit...

Aquesta entrada ens parla sobre un estudi fet per l'institut de la Dona i per a la Igualtat d'Opurtunitats, on estudien les diferències intergeneracionals entre dones i cm totes coincideixen en que han tingut sexe sense ganes alguna vegada en la seua vida.

Però la veritat es que desde fa molts anys ja es fan estudis pareguts, com per exemple, al Laboratori Sexual Konrad Lorenz, en Colombia, on estudien el perquè les dones no diem "no" quan no volem tenir sexe. En aquesta notícia ens expliquen el perquè tenim relacions sexuals encara que no volem. I, segons aquest anoticia, és perquè hi ha persones que tenen una major tendencia a l'exitació i d'altres que en tenen a la inhibició sexual, i perquè, ademés, moltes vegades es senten coeccionades per la situació o per la persona. Per això, el més indicat per a que açò no tornara a pasar, sería que la gent tinguera un equilibri entre la excitació sexual i la inhibició sexual, ja que, aquest ens permetria parlar quan no es vol tenir sexe o ser capaços de veure quan l'altra persona no vol tindre relacions sexuals o quan vol parar.

Davant aquest tema, sempre cal dir a la teua parella com et sents, tan per a les bones o les que no ho son. Igual que quan alguna persona té ganes de tindre sexe amb la seua parella es diu, si no té ganes s'ha de dir abans de fer una cosa que no es vol. Moltes vegades les dones accepten a tindre sexe amb la seua parella perquè a la fi serà millor, però si poc a poc es continua amb aquesta actitud, la llibertat sexual d'ella i l'expressió de les seues necessitats s'anirà esfumant.

En conclusió, sempre cal dir a la teua parella com et sents i tan sols es deuria tindre sexe si els dos volen, no si un vol i l'altre accepta.

Si voleu saber més a fons d'aquest articles us deixem el link així:
https://www.elmundo.es/yodona/lifestyle/2016/11/10/5821d700e5fdea4e668b45e8.html


Anònim ha dit...

Cada persona té unes ganes de fer l’acte sexual diferents a les que altres puguen tindre. És trist de veritat que hi haja gent que fa eixa cosa tan bonica i bona per a les persones, com és fer l’acte sexual, sense ganes. Ningú hauria de tindre por de dir que no perquè fer açò a desgana no esta bé.

Dins d’açò es pot m les violacions, aunque la majoria no ho es perquè aun fent-lo sense ganes donen la seua aprovació. Sin una dona o un home, es igual, no l’apeix fer-ho que no ho faja, però mai dir que si sense voler siga per la resposta o la seua reacció front a la negativa de fer-ho.
Aquestes coses son les que cada vegada mes s'estén ensenyant als jóvens i intentant donar exemple als que no son tan jóvens.

Estem en una societat a la que hem obert la possibilitat de dir no, de mantindre els teus drets personals que per a cada escú es la primera cosa que te que tindre. Les dones sobre tot amb la societat masclista de casi tota la l’historia de la humanitat han sigut dites que sempre hi havia que fer el que els deia la societat i com no, els homes, ara sapiguem que tenen paraula vot i les mateixes capacitats i drets que els hòmens i tristament aquestes coses succeeixen amb elles per que per molt que estem canviant una dona aun es sent açi i crec que tots hauríem de canviar tant açò com el fet de que molta gent faça el amor sense ganes per no saber dir NO!

Vanessa de Arco ha dit...

Vanessa de Arco 1bachc
Hui comentaré aquesta entrada, que m'ha cridat l’atenció, ja que és un tema que està molt present a la societat i que passa més aviat del que podem imaginar, i no a soles en les persones joves, sinó que també passa amb persones majors, que no disfruten en les relacions sexuals i, per tant, ho fan per l'altra persona més que per si mateixa. A més, l’Institut de la Dona i per la Igualtat ha fet una enquesta a les dones de totes les edats per fer un percentatge aproximat o per posar una nota de 0 a 10 sobre la presència del feminisme a les diferents edats.

En primer lloc, sobre el feminisme i l'enquesta, feren preguntes a 1500 dones d'entre 18 i 64 anys, la mitjana del feminisme present en les més joves era una puntuació de 7 sobre 10, i de 6,2 per a les més majors. També han fet una mitjana d'aquest segons la "classe social" (un terme amb el qual no estic d'acord), i les dones de classe baixa tenen un percentatge d'un 39%, de classe mitjana 57,4% i de classe alta 57,4%.

Les dades que hi han sortit no m’agraden, perquè el feminisme és un moviment que ha d'estar present en tot el món, però sobretot en nosaltres, que som les que volem canviar les injustícies de la desigualtat sobretot, i si nosaltres mateixes discrepem i no estem totes unides no podrem tindre la veu que podem tindre, encara que hui dia tenim massa. És clar que hi ha homes que són feministes, i és el correcte, però, si som realistes, hi ha més dones que homes i açò és així, però tampoc hem de fer diferències entre si hi ha més homes o més dones, el cas és que TOTS hem de posar de nostra part i, si tenim una educació, pel que sigui, més antiga, posar de nostra part per tindre el feminisme inculcat i així aconseguir la igualtat que ens mereixem totes i tots.

A més, la igualtat també és un benefici a la hora de fer coses íntimes, com per exemple, en les relacions sexuals. M’explique, com ja sabeu, el porno són uns vídeos eròtics on hi ha un nivell de maxisme impressionant, aleshores que passa? Que tots els que veuen porno després tracten a les dones de la mateixa manera, com si fórem ninetes inflables, com si a soles existira la penetració, com si a totes ens agradara el mateix... doncs no, el porno no té res a veure amb la realitat, i després el que passa és que les dones no gaudim en les relacions sexuals, ho fem sense ganes, tinguem 18 anys que 64. És clar que no sempre és culpa de l'home, però en el cas que estic parlant ho és tant de l'home com de la educació que aquestes pàgines donen, perquè jo realment pense que els homes que tenen la ment plena de maxisme a les relacions sexuals la tenen inconscientment.

En conclusió, el feminisme és molt important que estiga present en totes les ments, ja que si aconseguim que hi haja igualtat en TOT, que desaparega la taxa Rosa, que els salaris siguen els mateixos, que al porno siguen protagonistes els dos... doncs podria regnar la pau i tindríem relacions més sanes i una convivència amb tothom molt millor. I, quant al sexe, hem de omplir les nostres ments d’Empatia i no de porno, no ser egoista i buscar el plaer per a tu a soles sinó per a la persona amb la qual estàs intimant, i que hi haja comunicació, és imprescindible la comunicació, per dir-li a l'altra persona que és el que t'agrada, el que no, si estàs d'acord amb açò, si no... i recorda NO és NO.

Fran Truth ha dit...

Encara que, per sort, hem evolucionat molt en la majoría d’ambits relacionats amb l’educació sexual, es veritat que encara queden molts punts en els que ens hem quedat prou endarrerits.

La pornografia i les xarxes socials potser juguen un paper molt important en la forma en que els homes cisheterosexuals concebixen el sexe, pensant que, encara que la seua parella o companyera sexual no desitje mantindre relacions, ha de fer-ho perque es el que ells han vist i el que es comunment acceptat.

Aquesta situació situa a la dona en una posició prou complicada, en la que ha de mantindre un debat sobre arriscar-se a dir-li que no a la seua parella sense pensar en les conseqüències, o dir-li que si encara que no vullga. La resposta sembla prou fàcil, però tenint en compte les taxes de violència masclista, no ho es.

Aquesta submissió indesitjada a les voluntats masculines es un fet que ve de molt enrere i que , com podem vore a les enqueste, ha patit una millora quasi inapreciable, fet qque hauria de fer-nos pensar que tipus d’educació estem donant i que caràcter tenen els vídeos que es comparteixen a internet.

Potser el punt de partida de l’educació sexual deuria ser l’erradicació del contingut que normalitza les práciques sexuals en contra d’algun dels membres que les porten a cap.

Adrian Wolf 1ºH ha dit...

Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre el sexe sense ganes perquè m’ha paregut un tema prou interessant a dies d’ara.

A l’entrada es mostra un estudi realitzat per l’institut de la Dona a Espanya, en la que s’han entrevistat a 1500 dones entre 18 i 64 anys en el mes de juny de 2019. A l’estudi es mostren dades com que la principal font d’informació i entreteniment de les joves són les xarxes socials i que entre les seues preocupacions es troben la violència de gènere, la desocupació i la desigualtat entre homes i dones, és a dir, l’estudi ha revelat un augment de la preocupació pel feminisme entre les dones.
Cal destacar també, que la majoria de les entrevistades, viuen la seua sexualitat amb més llibertat la seua sexualitat, encara que també són més conscients dels riscos de contraure malalties de transmissió sexual.

El que realment preocupa d’aquest estudi és que al voltant de la meitat de les entrevistades afirma haver mantingut relacions sexuals sense ganes. Aquest fet pot ser producte d'una voluntat de satisfer a la parella quan ella no tenia ganes, o inclús que les seues parelles les han obligat o forçat amb l’objectiu de satisfer la seua voluntat sexual.

En conclusió, aquest estudi revela dades favorables i alentidores a la causa feminista, ja que mostra la implicació i preocupació de cada vegada més dones en aquesta, a més de les malalties de transmissió sexual… Però, d’altra banda trobem que quasi la meitat de 1500 dones han realitzat pràctiques sexuals sense ganes, fet que preocupa.

Celia Kahlo ha dit...

El comentari d'aquesta setmana està realitzat basant-se en un estudi sobre la sexualitat de les dones d'un cert rang d'edat.

En aquest estudi s'enquesta a un total de 1500 dones residents a Espanya per a descobrir qual és el seu grau de feminisme. La puntuació mitjana és de 7 sobre 10 per a les joves i de 6,2 per les més majors. Mostra també que les dones joves viuen la seua sexualitat amb més llibertat que les majors i que són més conscients dels riscs de contraure infeccions de transmissió sexual. No obstant això, al voltant de la meitat afirma haver mantingut relacions sexuals sense guanyes. L'entrada acaba amb la següent pregunta: A què creus que és degut que, precisament en aquest tema, les diferències generacionals siguen tan escasses? Hem avançat menys del que pensàvem?
El test mostra com les diferències en qüestió de generacions són prou escasses. I en quant a aquesta pregunta, aquesta és la meua resposta: No, jo considere que hem avançat molt. Clar que hi haurà persones que pensaran que hem avançat més o que hem avançat menys en relació amb que jo pense, ja que el nivell de millora que hem viscut és subjectiu, potser que per mi el fet d'avançar molt siga el mateix que per a una altra persona siga avançar poc. Però a pesar que la diferència siga aparentment escassa, les dones hem avançat notablement en l'àmbit social. Moltes d'eixes dones que s'autodenominen feministes conten que han mantingut relacions sexuals sense ganes, però açò no vol dir que les hagen realitzat després de començar a educar-se en el feminisme. Pot ser, per exemple, que ara sapiguen de feminisme i que si es tornaren a trobar en aquesta situació, es ressentiren. Moltes d'aquestes dones són feministes però això no impedeix que hi hajan tingut un passat o que es anen a equivocar en un futur.

Crec que en les pròximes generacions hi haurà una diferència més notable, ja que en l'actualitat, fa uns quants anys que ens estem fent conscients de la situació i el proxim que vé és el començament de la integració del feminisme en la nostra societat.

Mireia Addams ha dit...

Estic contenta amb aquestes dades, ja que mostren d’alguna forma una evolució. Per a mi suposa una alegría saber que molta més gent sap de les malalties de transmissió sexual i que n’hi ha molta més gent mentalitzada amb el feminisme
Jo crec que si el home pot tindre relacions amb quin volga la dona també, encara que em disgusta que avui en dia tots vulguen tindré sexe i adéu. Això no és roin menys quan solament volen aixó. Pareix que l’objectiu de les persones (sobretot dels homes) siga tindre sexe i au .

Cadascú té la llibertat de decidir el que vol fer amb la seua vida pero en el moment que repercut o fa mal a altres persones la cosa canvia. Conec moltíssims casos en que amigues meues o inclós jo em patit per que algú ens ha pintat el cel, ens ha dit que solament ens volia a nosaltres i mentrestant li deia la mateixa cosa solament per aconseguir sexe.
En mi opinió la gent hauría de ser mer directa i sincera, si solament vols sexe diu-lo i així estalviaríem molt de temps i de malos ratos.

Per altra banda, a pesar d’haver evolucionada en certs aspectes tenim uns altres que segueixen igual com l’importancia de la dona al llit i de donar-li plaer. El sexe és cosa de dos i ambdós han de preocupar-se per satisfer a l’altra persona i no solament la dona al home com si fóra un joguet sexual

Jorge Davidson (1 BATX C) ha dit...

Bon dia, en aquesta entrada ens donen unes dades realitzades per l’estudi “Diagnòstic de la dona jove a l'Espanya de hui” les quals m’han paregut molt interessants.

Una de les dades que més interessant m’ha semblat és com han calculat el grau de feminisme de les dones a les quals li han fet l’enquesta. També m’ha semblat interessant el grau de feminisme de les diferents classes socials, encara que m’hauria agradat saber també quines preguntes han utilitzat per aconseguir aquestes dades, i així poder fer jo l’enquesta i saber com sóc de feminista.
Unes dades que per a mi son molt bones es que a les dones més joves les seues principals preocupacions són la violència de gènere, la desocupació i la desigualtat entre dones i homes.

D’una altra banda hi ha una dada que no m’ha agradat molt ja que segons aquest estudi quasi la mitat de les dones que han fet l’enquesta haurien mantingut relacions sexuals sense ganes. Aquest fet no em pareix bé ja que si una persona no te ganes o no li apetix fer alguna cosa no te perquè fer-la simplement per complaure a una altra persona, ja que si es dona una situació contraria normalment no hi hauria sexe entre la parella en eixe moment. Encara que aquest fet no em pareix bé el podria entendre sempre i quan la persona estiga fent un sacrifici per la seua parella per complaure-la i que la seua parella també estiga disposada a sacrificar-se també per a l’altra persona.

Per finalitzar dir que m’ha paregut una molt bona idea el fer aquesta enquesta per comprovar el feminisme de les dones i les seues principals preocupacions. Aquesta és una idea que podria implementar-se a gran escala i fer-la a tota espanya i no a soles 1500 dones, així sabríem realment com de feministes som, i que deuríem de fer per millorar.

Denisa Word ha dit...

El sexe a les relacions, és un dels elements base, però s’ha de fer pero complaure al altre, o s’ha de fer amb ganes i quant te apeteix? Una parella és de dos, i els dos han de decidir què fer i quant fer-ho. El sexe pot donar confiança a la parella, sempre i quant siga gaudit per ambes parts. Però si només es fa per complaure, on està el dret de cada persona de decidir sobre la seua pròpia vida. Quant una persona fa una cosa es fa per complaure i no per plaer,es suprimeix totalment la personalitat d’aquesta persona, i jo pense que una parella ha de tindre personalitat, caràcter i confiança per ambes parts, pero decidir fer el què realment els apeteix a les dues parts.

Moltes parelles poden acabar en la monotonía, en fer les coses per costum o per compromís, i no per plaer, i aleshores això és el què por passar també amb el tema del sexe. Cada ú es lliure de tindre els seus dies, les seues ganes, els seus desitjos, i no fer les coses per obligació. La parella ha de respetar-se mutuament, respetar a l’altra persona, que estiga en tor el seu dret de poder dir què li apeteix, i què no. I quan la parella haja aplegat a tal punt, a tal respecte mutuu, i a tanta seguretat, tot el demés es farà a soles.

Som persones amb llibertat d’expressió, encara que a molts els moleste, i tots deuriem poder decidir què fer en cada moment de la nostra pròpia vida, independentment de les nostres parelles, entorn, o societat. Mentre que les nostres decisions ens fasen bé, i al mateix temps fasen bé als demés, podrem ser els únics responsables de les decisions de les nostres vides, i en aquest casa de les nostres vides sexuals.