23 de febr. 2014

Màscares


Font: The representation project.

Trailer del documental The Mask You Live In de la directora Jennifer Siebel Newsom, que busca combatre els estereotips al voltant del gènere masculí. 

Text dels subtítols: 

Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Siempre mantén la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los hermanos están antes que las chicas. No permitas que tu chica dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!
Del equipo que creó "Missrepresentation" llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EE. UU. se contruye una idea de la masculinidad que no deja sentirse seguros a los chavales con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación con los otros que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela.

¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.


Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.
¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!
Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino.


Altres entrades sobre masculinitats:

6 comentaris:

Iris rainbow ha dit...

Hola a tots!

Bé, sobre aquest tema que és prou polèmic, vull dir que el pensament d’alguna gent hauria de canviar, perqué des de menuts ens han educat que les coses han de ser de una manera i si es canvia per la raó que siga ja eres discriminat o un “bitxo raro” que fa coses que no son el normal. I d’aixó és del que parla el video però es concreta més als xics, on tenen que ser durs, forts, sense sentiments….

Cap xic deuria de doblegar-se als estereotips que la nostra societat ens imposa, la llibertat individual de cadascun hauria de desemvolupar-se sense que cap norma interferira en la nostra personalitat, ja siga xic o xica, es a dir, si per eixemple un xic te molta sensibilitat i plora al vore una pel.licula no deuria de ser el punt d’atenció de la resta de persones que estan al seu voltant.

I quines consequències tenen aquesta manera de pensar?: bulling, depresions, acos escolar i suicidis, tot per ser diferent del que la societat diu.

Baix la meua opinió, les diferències són el que ens fan fruitar de les vides de les persones, perqué pots aprendre molt d’unes altres, aporten noves idees, nous idiomes, creències i en definitiva enriquir la nostra cultura.

Un comiat, Iris.

Irene Stone ha dit...

Bon dia,

Per començar dir que el vídeo no l'entés molt, degut a l'idioma, però la meua companya Iris m'ha explicat del que parla i també he llegit el seu comentari. Com ella diu aquest és un tema molt polèmic. I encara que la meua opinió és molt semblant a la d'ella vaig a donar-la.

Tot açó va començar fa moltíssims anys, sincerament no sé si hi ha algú capaç de dir quants. Com ja hem parlat en altra entrada, que ara mateixa no recorde el seu nom, desde que sóm molt menuts ens ensenyen a ser d'una manera, a controlar els nostres sentiments més o menys, a vestir d'una forma o d'altra, a comportar-nos de diferents formes, sobretot segons el teu sexe, etc. El cas és que no ens deixen decidir com ser, com vestir, o qualsevol cosa que deuria de ser decisió propia al cap d'uns anys.

Però bé, anem a centrar-nos en els xics. Sempre diuen que les dones som molt complicades d'entendre, i jo em pregunté: som complicades d'entendre nosaltres o la societat a fet que els xics siguen tots pareguts i que no prenguen decicions que els fatgen diferent i complicats? Per a ser un bon home has de ser dur, no has de plorar, ni ser sensible, no has demostrar com ets sents, és a dir, no pots ser tu mateix, perquè sino, mare mua! Et diuen que ets un ''nenaza'' que ets ''raro'', i fins i tot et poden arribar a dir que ets ''maricó''. El cas és que tot açó possa a molts xics en unes situacions que els fan sentir mal.

En conclusió, que totes aquestes coses fan que aquestos, de vegades, aparenten ser persones que no són, i moltes altres és tant per el que passen que arriben a situacions extremes en les quals com a dit Iris poden patir bulling a l'institu, discriminació, etc. Sé que molts comentaris els acabe de la mateixa manera, però és el que pense. Les coses deurien de canviar, ja que en aquest món hi hauria d'haver igualtat.

Un comiat, Irene.

Aitana West i Paula Roussel ha dit...

En aquesta entrada hi ha un vídeo que parla sobre la pressió que senten alguns xics. Aquesta pressió la tenen perquè la societat els dicta el que tenen que fer per convertir-se en homes de veritat.

Des de el nostre punt de vista tots els homes no haurien de ser iguals. La societat diu com has de ser? No li has de fer cas. Si tots fórem iguals el món seria avorrit.

Molts d'aquestos homes es senten malament amb ells mateixos. Pensen que no són homes a soles perquè no compleixen aquestes estúpides regles per a arribar a ser un home molt masculí. Això no hauria de ser així!

Tu eres com eres i no has de intentar canviar.

“Has de tindre sexe!”
“Sé un home!”
“Deixa de plorar. Basta ja de llàgrimes!”
“ No sigues covard”
“No deixes que ningú et falte al respecte.”

Aquestes frases a soles pressionen als xics. Hem de parar, pensar i recapacitar. Basta!

Melissa Nelken ha dit...

Aquesta entrada no m'ha sorprés perquè ja sé com són els estereotips dels xics. Un xic, ha de ser “un home de veritat”, “una nenaza”. Per poder ser-ho, ser homosexual o bisexual està prohibit. No pots fer coses de xiques, no has de plorar... Una llista interminable que no serveix per a res.

Un home va a seguir sent un home tant si és homosexual, si es depila, si plora, si és femení, etc. No per el fet de comportar-se de certa manera (que no és dolenta) que als altres no els agrada va a deixar de ser-ho.

El pitjor és que això passa a tot el món, però sobretot a EE.UU. On és un vertader problema no comportar-se com diuen els estereotips. És clar que jo li dic a un home que ha de ser valent, però de la mateixa manera que ho ha de ser una dona. El problema és que si en determinats llocs no et comportes així, els demés “matxos” poden usar la violència amb tu.

Quasi tots els homes es comporten d'una manera equivocada perquè altres se'l diuen, pels estereotips... I molts d'ells acaben molt malament: alguns (com un xic del vídeo) pensen fins i tot en suïcidar-se. No hem de permetre això, a vore si se n'adonen que un xic amb sentiments també és un home!

David Smith ha dit...

Bon dia,
Vaig fugir vaig a donar la meua opinió d'aquesta entrada. El vídeo revela una realitat que pareix que ningú poden vore. La majoria dels pares quan el seu fill plora li diu no plores "fes-te un home". També als cololegis o als instituts si ets un xic afeminat et diuen maricó, d'altra banda si és una dóna masculina li diran marimatxo.

Afortunadament molts pares ja no eduquen així i ens deixen expressar els sentiments, sense que això signifique que no podem ser forts. Hem d'aprendre a no deixar-nos portar pel grup. Molts xics no serien acceptats en una colla per paréixer "nenazas" si demostren que a vegades se senten tristos o dèbils. Tota la societat pareix que no vol veure-ho, i fins que no hi ha casos de maltractament en els instituts, o en els carrers, és quan la televisió es fa eco d'esta "falta" d'igualtat en els xiquets, però ningú o quasi ningú, fa cas a estes notícies perquè els pareixen "lo que té que ser". És tasca de tots que es puga créixer sense tindre por de ser o no ser acceptat, per ser més o menys sensible, més o menys fuerte... que no significa que vages a ser menys home de major.

Però açò s'ha de canviar a poc a poc i a esta societat li falta molt per aprendre.

Esta és la meua opinió, moltes gracies per llegir-la. Un comiat.

Gabriela Wolf ha dit...

En aquest vídeo es mostra el que no es veu de l'educació ja siga americana , espanyola o de qualsevol país. Des de xicotets els xics són pressionats a seguir eixe prototip d'home que és masculí, que li agrada l'esport, fort (ja siga emocionalment o físicament) , ells també són pressionats a a ser com la societat diu que han de ser.
Un xiquet amb 5 anys ja ha escoltat la frase de: "no plores, no és d'homens", això no hauria de ser normal, les persones ploren quan senten por, ràbia, tristesa o qualsevol altra raó. No se li pot ensenyar a una persona i menys a un xiquet que s'ha de guardar tots els seus sentiments perquè no està ben vist si ho fa.
Aquest vídeo ajuda a conscienciar les persona que els xiquets també són obligats a ser d'una certa manera pel simple fet de ser hòmens."