Fragment del documental "Intersexion" (2012, Nova Zelanda, Direcció: Grant Lahood)
Per a determinar el sexe d’un bebé,
normalment se li miren els genitals externs. A l’ecografia, si sembla que hi ha
un penis, s’interpreta que el nadó serà mascle, i quan naix la criatura,
l’observació externa ho acaba de confirmar. Però de vegades, dir si la
personeta que tenim al davant és xiquet o xiqueta no és tan fàcil, i la
maquinària reguladora del binarisme es posa en marxa per fer que el nouvingut
encaixe en una de les dues caselles (mascle o femella), encara que siga
sotmetent el seu cos a nombroses operacions. Per què ocorre això? Perquè la
realitat és molt més diversa que la que els ulls poden captar i molt més
variada que la que el sistema binari vol tolerar.
En primer lloc, hi ha els anomenats caràcters
sexuals secundaris, com per exemple els malucs, els pits, la nou d’Adam, el
pèl, la musculatura, etc. Generalment, les xiques tenen més malucs i pits; i
els xics, més pèl i musculatura. Però no cal dir que hi ha xics sense pèls, i
també sense to muscular, que han de matar-se al gimnàs si volen parèixer
“hòmens”, i xiques que es depilen i que han de dissimular els seus músculs o deixar
de fer esports que els agraden perquè els seus cossos no seran acceptats si
semblen masculins. I és que ja sabem que amagar la diversitat és un esport molt
practicat hui en dia!
En segon lloc, hi ha els genitals externs (testicles,
penis, clítoris, llavis majors i menors...) i els genitals interns (vagina, úter,
trompes, conducte deferent, pròstata...). També ací la varietat trenca els
esquemes, ja que hi ha persones amb un ovari i un testicle; persones amb
ovotestes (gònades que són part testicle, part ovari); persones amb els llavis
fusionats, o amb un penis considerat “massa menut” o un clítoris “massa gran”,
etc.
En tercer lloc, hi ha els cromosomes. Generalment, les persones amb genitals
interns i externs femenins tenen el cariotip XX; i les que els tenen masculins,
posseeixen un cariotip XY. Però com passava amb els genitals i els caràcters
sexuals secundaris, la diversitat cromosòmica també supera el binarisme. Hi ha
persones amb un cromosoma més (XXY o Síndrome de Klinefelter, segons la
medicina), que solen tindre genitals externs masculins i caràcters secundaris
femenins (malucs i pits, per exemple). I hi ha també persones amb un cromosoma
menys o incomplet (XO o Síndrome de Turner per a la medicina); també hi ha XXX,
etc.
Finalment, hi ha les hormones. Totes les persones tenim hormones
femenines (estrògens) i masculines (andrògens); però els nivells varien segons
el sexe i també al llarg de la vida. Hi ha també persones amb insensibilitat
androgènica completa o parcial (CAIS o PAIS), que solen ser educades com a
dones però tenen cariotip XY, ja que els seus testicles produeixen testosterona
però les cèl·lules no l’assimilen. També hi ha persones amb dèficit d’una
enzima, la 5-alfa-reductasa, que provoca que el seu cos no sintetitze la
testosterona, de manera que si tenen el cariotip XY, naixen amb genitals poc
masculinitzats i solen ser assignades com a xiques, tot i que a l’adolescència
la testosterona fabricada pels testicles comença a masculinitzar-les.
I un llarg etcètera de variants humanes
que ens posen difícil mantenir un sistema que només considera dos sexes. Com
que és un tema ocult, no hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals
que hi ha. La biòloga nord-americana Anne Fausto-Sterling (Cuerpos
sexuados, 2006) assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma
d’intersexualitat, i que hi ha entre un 1 i un 2 per mil de criatures en les
quals és difícil respondre a la pregunta: és xiquet o xiqueta? Altres estudis
parlen d’1 nadó per cada 4.500 naixements.
Però el problema no és saber exactament
quantes persones intersexuals hi ha. El més dramàtic de tot és que els bebés
intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar els
seus genitals, encara que aquests no siguen ni dolorosos ni dolents per a la
salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany
emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social, i els problemes
jurídics i administratius derivats de la indefinició. Així, el 90% dels nadons
intersexuals són assignats com a xiques, perquè és més fàcil "llevar"
que "posar", i perquè l’objectiu de crear "dones
penetrables" està per damunt del de fer possible "dones que
gaudisquen". La mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desgracia; en canvi, l’extirpació del gland del clítoris dels bebés
intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica
que normalitza una desviació.
La intersexualitat curtcircuita el sistema
sexe-gènere i qüestiona que el binomi home-dona siga natural i
immutable. Fausto-Sterling opina que la interpretació de les diferències
sexuals està construïda culturalment ja que l’anatomia sexual és molt variable.
I si deixàrem de parlar de síndromes i malalties
i reconeguérem, senzillament, la diversitat?
15 comentaris:
Aquest vídeo tracta sobre les persones intertextuals mes reconegudes com hermafrodites. Son persones normals com tots ho som o per lo menys que jo sàpiga, l'únic que canvia es que els òrgans reproductors estan mesclats, òrgan masculí amb ovaris, òrgan femení amb escrots
Hola.
Aquest vídeo tracta sobre els hermafrodites oh intersexuals que naixen amb els dues aparells reproductors i son operats per a paréixer homes o dones i ningú note la diferencia, aquesta idea d'operació va ser presentada per Jhon Money.
L'operació dirigida per el doctor Jhon Money per a solucionar els problemes de bebés que perden l'òrgan reproductor o naixen amb deformacions en cas de ser homes,
la meua opinió es que es una bona solució para el problema però també deurien de cambiar les hormones per a que no es senten del seu sexe originari,tendrien que fer que pugen tenir sexe o al menys no mentir al xiquet o xiqueta dient-li que poguera.
Bona vesprada:
Aquest vídeo es molt interessant ja que molt poques persones sofreixen aixo caràcters sexuals secundaris i mes a mes no totes les persones que sofreixen aixo estan preparades per a parlar sobre aixo ja que no tot el mon o te i els pot sentir mal perquè es poden sentir diferents o cosses aixi...
En cambi no tindria que ser aixi ja que son iguals que tots però en uns genitals diferents als altres i per aixo no s'en tenen que ficar en ells ni res es mes tindríem que ayudarlos per a que no s'en sent-isquen diferents ni res daixò, per a mi es una cosa que no es de rissa ni molt menys perquè a ells i elles els te que sentir molt mal sentir-se diferents a els demés.
Hi ha un cas d'una que dona paregut molt interessant ja que ella li va costar 3 mesos pedrer la virginitat en el seu novio i es pensava que era culpa seua i no es acceptava tal i com era ami aixo no em pareix be perquè no es la seua culpa es mes es te que acceptar tal i com es i sentir-se orgullosa del seu cos.
Aquest vídeo tracta de les persones intersextuals, que tenen aquesta causa desde que se estan formant genèticament quan son fets. Aquestes persones són persones que demostren els dos sexes, un intern i altre extern. Aquest defecte pot fer dudar a la gent, perquè quan tens que marcar la casella de Mascle o Femella, no saben qual marcar. Normalment la gent que té ixe problema marca la casella que vol, perquè no li té importancia o perquè es sent més home que dona.
Els hòmens que no tenen pit, malucs o to muscular, tenen una vagina, externament parlant. Les dones que tenen pit, malucs i to muscular, no tenen una vagina al extern, sino a l'interior.
Em pareix molt bé que aparega aquest tema, perquè és una cosa que s'ha de parlar sobretot amb els adolescents, que estan en edat de pubertat.
Aquest vídeo i aquesta informació tracta de les persones intersexuals. Aquestes persones són denominades intersexuals perquè al nàixer no sàpiguen si son homes o dones perquè els dos aparats reproductors estan poc desenvolupats, a aquestes persones li fan una operació per acabar de desenvolupar un dels aparats reproductors.
Per a mi la solució de l'operació em pareix molt bona perquè així, tenim un sexe determinat i no estem entre els dos.
BONA VESPRADA!!!!!
Bon día, començaré parlant per el significat de l'intersexualitat.
En primer lloc, es pot dir que estan els caràcters sexuals secundaris, que son el que normalment tots podem distingir quan mirem a una persona i diguem si és xica o xic depenent de si té més pits o menys, si té més malucs o menys i que amb la edat tots els desenvolupem més o el canviem. Per eixample, els xics marquen més la musculatura i les xiques es depilen.
En segon lloc estén els genitals interns i externs, que trenquen amb la varietat.
En tercer lloc, els cromosomes que marquen si eres xic amb XY o xica amb XX, però això no es sempre així, també estén els cromosomes XXY, XXX o XO.
I per últim hi han les hormones que tenim tots tant femenines con masculines però això por variar si eres intersexual.
En el vídeo apareixen moltes persones intersexuals que parlen de com els va afectar a la vida que varen ser intersexuals i van nàixer amb aquestos caràcters. En aquell moment els va afectar de alguna manera (social, sentimental...), però ara que son mes majors no els importa i això es molt important.
En la meua opinió, crec que no es té que donar importància en el segle en el que estem a coses així perquè tots podríem haver nascut intersexuals i a ningú els agradaria que la gent la jutge per això. Les persones intersexuals son igual de humanes com tu i com jo, i si encara els agrada ser així, millor.
Bona vesprada!
Bona vesprada.
Aquest vídeo tracta de la intersexualitat. La intersexualitat és quan una persona naix amb òrgans masculins, però que també són dones. No ens pareix bé que les persones tinguen que elegir ser un sexe per a ser normals quan son normals tal i com han nascut. Ja que vivim en una societat lliure, tenim el dret de poder elegir qui volem ser, aixo es una decisió que ens canviara la vida, per tant no es una decisió de els nostres pares, no podem fer.
Hola el meu nom es Daniel i mai me em vaig preguntar que significava intersexual o hermafrodita, ara que e vist aquest vídeo ja ho entenc millor de que tracta. La veritat es que es una etapa molt mala quan tens pocs anys, perquè no saps que eres si un xiquet o una xiqueta, i no altra cosa perquè des de sempre ens han inculcat que solo podem ser home o dona, i no podies ser una cosa intermèdia si tenia vagina però testicles te tenien que operar i si tenia penis i ovaris el mateix i un monto de altres variacions.
Pera mi aquest es un tema molt delicat i no me agradaria ficar-me molt perquè no ho entenc molt be però me pareix un tema que me agradaria parlar amb una persona que sàpia de aixo, per tenc moltes preguntes.
Bona vesprada, abans de fer el comentari vull deixar clar que es poden malinterpretar les meues paraules, però sense cap intenció de burla ni res paregut...
Per a començar, vull dir que em pareix el pitjor operar a xiquets de menys de deu anys d'això, si no els dóna problemes. Això hauria de ser una petició pròpia d'una persona adulta i conscient, és el seu cos i ella mateixa decidirà si vol operar-se o fer-se «normal».
Normal per a la societat d'avui en dia significa ser home o dona, heterosexual o homosexual. Si a la societat ja li ha costat massa acceptar els homosexuals o bisexuals... no ens imaginem a persones que naixen així, encara que no ho han decidit elles mateixes, han nascut així. És un problema per a tu? No ho entenc. T'afecta en alguna cosa de la teua vida? Tracta-les com t'agradaria que et tractaren, si et passara a tu o al teu fill, perquè voldràs atenció i respecte, empatia i igualtat.
Malgrat tot això, el que més em desorienta és que els metges asseguren que eixes personetes (perque són xiquets molt menuts!!!) amb operacions aconseguiran uns genitals adequats, per dir-ho d'alguna manera, i que després patiran de més quan són majors pensant que han fet alguna cosa malament o que és culpa seua.
Totes estes persones ja patixen molt per haver d'orientar-se a elles mateixes, per estar discriminades, així que no els faces fàstic, i tingues cap a elles un gran respecte ple d'admiració.
Hola Javi,
crec que no has entés massa bé l'entrada. Per què no tornes a llegir el text i a mirar el vídeo i després comentes de nou?
Bon dia, vaig a comentar l'entrada de “Només dos sexes?”
En primer lloc volia dir que he escollit aquesta entrada perquè es un tema molt interessant i que per desgracia la gent ignora molt.
Les persones poden ser homes, dones o intersexuals i no se la raó de que aquestes ultimes siguen tan discriminades o es veuen com a una cosa rara.
Tenim que obrir més les nostres ments i els nostres pensaments i tractar de entendre les coses que tenim al mon i no deixar-nos influenciar per els pensaments de la societat. La gent educa als seus fills com a xiquetes o xiquets, d'acord, això està be fer-lo si es una xiqueta o un xiquet, però si es tracta de una persona intersexual, perquè tenen que fer-li mil operacions terribles que deixen tan mal records a la seua ment sobre la seua infància?
Son coses que fan les persones amb la ment molt tancada, no son conscients del mal que poden arribar a causar als seus fills. De totes maneres pense que aquestos pares el fan en busca de la felicitat dels seus bebés en un futur, ja que no volen que aquesta cruel societat els tracten com a coses rares...
Aixi que tots a obrir nostres ments i respectem la diversitat per favor!!!
Açò era i no era una xiqueta a la qual li agradava molt el color rosa. Era tanta l'obsessió que tenia per aquest color que era l’únic que acceptava. Els altres colors no eren dignes de visualitzar per a ella, en tant que els menyspreava i rebutjava. Una nit, va desitjar amb molta força viure en un món de color rosa i, en despertar, va veure complir el seu desig.
Aquella xiqueta no podia haver despertat de millor manera que aquella. Tot el que hi havia al seu voltant era d’aquell color: la roba rosa, els llençols rosa, l’habitació rosa... Quina quantitat de rosa! Fins i tot es va emportar una gran sorpresa quan va veure que ella i tots els qui l’envoltaven eren d’aquell color. Que feliç que era!
Va començar aquell dia amb molta felicitat i alegria. Tot el que l’envoltava li agradava... Li agradava tant aquell color... Que feliç i que bé que se sent una persona quan veu i viu el que li agrada, però... Veure sempre el mateix no cansa un poc? Açò és el que li va ocórrer a la nostra protagonista. A mesura que veia passar el dia, la seua perspectiva sobre aquest color va anar canviant i va passar de sentir-se estupendament a angoixar-se en veure constantment aquell color.
Aquella personeta no es sentia bé. Començava a enfadar-se quan obria els ulls i veia que no podia canviar el color que veia. Preguntava a tots els qui eren amb ella sobre la paraula “color” i tothom es burlava d’ella. Quan els deia aquesta paraula deien que no existia, l’únic que hi havia era el rosa. Trobava a faltar els ulls verds de la seua mare, el blau potent del mar, les tulipes grogues, el vesprejar roig que li oferia la seua finestra blanca com la neu...
Necessitava tots els colors que li oferia el ventall de la vida, necessitava la varietat de l'arc de Sant Martí. En tancar els ulls i obrir-los inundats de llàgrimes, es va adonar que aquestes i no d'aquell color que tant la va acompanyar de menuda i el dia anterior. Aquella xiqueta, des d’aquell moment, va apreciar la diversitat que li oferien els colors i, sense rebutjar el rosa, es va obrir a tots els que li oferia la vida.
Bona nit, a continuació parlaré del que he escrit anteriorment i del paral·lelisme que he establert amb aquest vídeo i comentari a l’entrada. Per tal de fer-ho, comentaré algunes de les escenes que apareixen al vídeo i les explicaré a través de la història del color rosa, a més de donar la meua opinió personal d’aquest tema.
En aquest vídeo podem identificar clarament quin és el tema de què tracta: dues possibilitats en una societat determinista. Sí, tots classifiquem a les persones i no podem entendre que d’algú puga sentir-se identificat amb un altre sexe o que anatòmicament o físicament no puga incloure’s en una de les dues caselles les quals obliguem a marcar. Per què ens empenyem en fer-ho així?
Si una dona és peluda i no es lleva els pèls... Espereu, encara que sabem com continua la frase, no podem acabar-la de formular perquè de seguida aquesta societat classificadora ens critica i ens fa sentir mal si no ens depilem i clar, ja està venent-nos maquinetes i altres productes per fer-nos paréixer les dones que s’han estereotipat; una vegada més, hem de seguir el cànon establert. El mateix passa amb els xics pocs musculats i amb qualsevol que no complisca l’establert. Per què no ens parem a pensar quant de mal que ens estem fent?
(CONTINUACIÓ)
En aquest sistema binari-sexual, es tenen en consideració les hormones, els cromosomes, els genitals externs i interns... Un fum de coses però, per què no considerem el que pensa i sent la persona? Si una persona intersexual s’ha de sotmetre des de tan menuda o menut a tantíssimes operacions? És necessari arribar al punt de perdre el plaer per tal de tindre una vagina o un penis?
Amagar-se? Fingir unes vacances perquè en realitat ha estat sotmés a operacions tot l’estiu? Vinga va, ja tenim prou amb el joc de les mentides dels polítics. Ningú ha d’ocultar què és, qui és, què li agrada ni què és el que vol. Cadascú hauria de poder identificar-se com el que creu que és i tothom hauria de respectar-ho. Avancem en medicina, avancem en tecnologies... Per què no avancem també i ens deixem de sistemes binaris?
Tots, com la xiqueta d’aquesta història, hem pensat en un color com el millor de tots i hem desitjat que tot fora com el que ens transmetés eixe color, però també ens hem adonat que, de vegades, necessitem els altres perquè ens facen sentir noves emocions, no ens avorrisquen i adonar-nos de què no és l’únic. Al món no és tot del color dels homes o del de les dones (qüestió que s’hauria de discutir perquè seria dogmatitzar també), sinó que hi ha persones i persones i que no tot són vagines i penis i penis i vagines.
Al món hi ha persones homosexuals, bisexuals, transsexuals, intersexuals, pansexuals, heterosexuals... Per què hem de conformar-nos en ser una única cosa? La diversitat és el ventall que ens ofereix la vida, el ventall de colors que se li oferia a la xiqueta en la història. Jo sóc violeta, roja, verda, taronja, blava... I tu? A què esperes per observar tots els colors que hi ha? Respecta’ls.
Avui vull parlar de les persones hermafrodites, i no vull que em malinterpreteu pel meu comentari.
Les persones que naixen amb aquesta situació no han d'operar-se perquè són humanes, no robots, i pense que preferixen ser així i tenir gust en les relacions sexuals, que operar-se per a ser normals i no sentir res.
Jo pense que són persones igual que nosaltres i es mereixen el mateix respecte que totes les altres.
Hola,
Avui he decidit comentar aquesta entrada perquè em pareix un tema molt interessant i que necessàriament s'ha de tractar de forma decent perquè és desesperant. El fet que en aquest món existisquen xics i xiques és la cosa més normal que es pot escoltar, ja que se suposa que el món únicament està compost pels esmentats sexes i que no hi ha més possibilitats que aquestes. I si les hi ha, la sensata solució és torturar aquelles persones matant-les a operacions perquè siguen d'un dels sexes normals i habituals. Molt lògic tot.
En primer lloc, vull dir que jo fa menys d'un any que no tenia ni idea que existien persones intersexuals, i clar que quan em vaig assabentar em vaig sorprendre molt i em va parèixer increïble aquest fet i fer-me a la idea que existeix un altre sexe que no es pot considerar ni masculí ni femení. No obstant això, si jo haguera de decidir què fer amb aquestes persones, no prendria la il•lògica i irracional decisió de convertir-les a un altre sexe, perquè considere que si han nascut tantes persones al món amb les mateixes característiques sexuals serà per alguna cosa; però per descomptat que no pensaria que és perquè tenen una malaltia ni cap bogeria per l'estil.
És innegable que aquest és un tema molt difícil i complex de tractar, però també és innegable que les decisions que es prenen sobre això són desastroses; puc comprendre que hagen operat la primera persona intersexual que ha nascut en el món, però no puc entendre que hui en dia, havent-hi tantes persones amb les mateixes característiques, les continuen operant. Aquests sers són considerats diferents, però la veritat és que són, com nosaltres, sers humans, persones a qui es va donar vida i que han de viure amb total llibertat. És que ens farà mal que una persona no siga ni xic ni xica? Està molt clar que no. Per això no entenc les decisions que s'arriben a prendre respecte d'això. Crec que els sers humans no sols som sexes, crec que el més important són els sentiments i la raó; obligant una persona a ser quelcom que no és, que no vol i que no sent, perquè puga encaixar en la societat, s'està sent irracional i s'està danyant la persona d'una manera molt salvatge i inhumana. No se n’adonen? Creuen que així serà feliç?
A vegades pareix que el món és un puzle en què totes les persones hem d'encaixar, però per a això hem de complir una sèrie de coses que resulten absurdes. És cert que tots hem d'encaixar en aquest món, però considere que no hem de ser d'una determinada forma, d'un determinat sexe, tindre un gust o un altre sent d'un sexe o d’un altre, vestir d'una forma o d’una altra, etc. Cal recordar que totes les peces d'un puzle són diferents entre si, però acaben congeniant a la perfecció per ser diferents, ja que cada una aporta una part de la d'imatge; i així hem de ser els sers humans: cada un amb la seua pròpia personalitat pot aportar una cosa diferent en benefici del món en què vivim, cada ser humà, cada persona amb vida, intel•ligència i sentiments. La resta són ximpleries. Tristament, el fet de ser diferents és només un motiu més per al desastre, quan hauria de ser al revés.
Pense que les persones que discriminen a altres pel seu sexe són aquelles que no tenen lloc en el puzle del nostre món, ja que en aquest puzle ha d’haver lloc per a tots, i cap persona pot privar una altra del seu dret de viure lliurement. Per què discriminar en lloc de tractar d'entendre les coses? Ni que foren extraterrestres! Són tu i són jo, són nosaltres. Crec que si algunes persones aprengueren a posar-se en la pell de l'altre, les coses serien més senzilles d'entendre. A vegades es jutja amb un egoisme terrible, i així no es pot anar a cap lloc. Amb una societat així, és normal que els mateixos intersexuals s'amaguen darrere d’una màscara que els priva de llibertat i felicitat per a acontentar els altres. Les persones no estem fetes per a complaure els altres sense sentir-nos bé amb nosaltres mateixes, encara que aquesta societat ens demane això.
Un comiat.
23.4.16
Publica un comentari a l'entrada