6 de maig 2018

Taxa rosa

Entrada de Paula i Raquel (1r Bat.)








Alguna vegada havíeu escoltat parlar de la desigualtat de preus entre homes i dones? Sabíeu que hi ha productes i serveis que, si van adreçats al públic femení, són més cars que els masculins? 

La desigualtat de gènere es reflecteix en moltes realitats ja conegudes, com la dificultat per a accedir a llocs de responsabilitat, la diferència salarial, o els rols tradicionalment assignats al sector femení (cuidar, netejar, estar sempre guapes...) i que no s'aconsegueixen erradicar. A tot açò, cal afegir una nova desigualtat que ha eixit a la llum recentment: les dones paguen més per productes similars; una pràctica que s’ha anomenat ‘taxa rosa’.

Ens ha paregut molt important destacar aquest fet perquè, d’una banda, hi ha milers de persones que desconeixen aquesta desigualtat, i de l’altra, és increïble que tranctant-se del mateix producte, només pel color tinga un preu diferent. A més a més, considerem que les empreses estan reproduint un estereotip pel que fa al rosa, ja que pensen que únicament són les dones les destinatàries d’aquests articles.

Per a exemplificar el que és la taxa rosa, volem deixar-vos dos vídeos que ens han paregut molt interessants. El primer explica entre altres coses el major preu que presenten alguns dels productes de primera necessitat per a les dones, i es critica que aquest impost siga tan elevat. Per exemple, els productes per a la menstruació paguen el mateix IVA que el caviar –un 10%. L’Estat se n’aprofita així del fet que els productes són necessaris per a les dones, i aquestes els compraran al preu que es fixe, encara que siga elevat. Part de la societat pensa que baixar el percentatge d'aquests impostos seria el millor, com ja es fa en altres països. Per exemple, al Canadà, els productes per a la menstruació no paguen IVA. El segon vídeo ens explica la taxa rosa mentre compara productes del supermercat, i ens deixa clar que l'única diferència és el color.





44 comentaris:

Catalina Bécker 1º Batx. H ha dit...

Aquest vídeo es altre exemple de la discriminació de gènere cap a la dona deixant clar que l’única diferència entre els productes és el color rosa. Quan feien preguntes a les persones de si és normal que els preus siguen més alts per a les dones que per als homes deien que no estaven d’acord, però si ningú està d’acord per què siguen aparent productes con uns preus més alts que els homes? La pujada de preu és baixa que fan no dar-te conta del que veritat passa, que cada dia anem al mercat i segurament hi ha alguna dona que no s’ha donat d’això.

Jo soc un clar exemple de no adonar-me perquè fins a aquesta publicació no sabia que els productes foren tan discriminatoris. És molt fort que pugen el preu per un producte igual, fins a la mateixa marca i també es molt fort que ens pugen el preu en un producte essencial per a les dones, com són els tampons. Pot ser que les empreses pensen que com es necessari, les dones van a comprar si o si, no importa el preu8, però creo que ja es bastant amb la diferència del salari treballant el mateix com pagar de més en el supermercat.

Tota la vida hem estat sotmeses a una discriminació que no para. No podem dir que hem evolucionat una vegada que ens comportem com si l’home fora superior o que la dona no és capaç de poder cobrar el mateix que un home perquè no es veritat, pot ser que una dona s'esforça molt més, no perquè siga dona, sinó perquè vol lluitar per ser igual que un home i no siga avançant aquesta cadena discriminatòria.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

L'anomenada taxa rosa, en referència al color associat a les dones, provoca que molts dels productes i serveis pensats per a les dones costen més que els dirigits a homes i, segons alguns estudis, fa que elles afronten una despesa addicional 1.300 euros a l'any. Solament fa mancada fer-se un volt pel supermercat: fulles, crema depilatòria, xampú... Tot més car si és per a elles.

La comprovació es va fer amb una parella. El recorregut comença en el súper del barri. Primera parada, secció de drogueria. No és fàcil trobar productes comparables, així que almenys més paradigmàtic: les fulles d'afaitar. Cerquen les més senzilles, que en aparença solament es diferencien pel color. Les persones, blaves, costen 7,50 euros el paquet de 15 unitats; en rosa es ven de cinc en cinc per 3,49. És a dir, les dones ixen a 0,70 la unitat, les masculines a 0,49. La diferència es repeteix també en altres productes, com les cremes i els xampús, encara que els porta un temps comparat perquè estan en passadissos diferents. «Seran més barates perquè es fabriquen moltes més fulles per a home», suggereix ell. «Per què també és més cares les cremes antiarrugues de dona?», Rèplica ella. Ell es queda pensant mentre comprova l'estat dels desodorants. El spray efecte antiestrés de 200 ml. costa 2,99 euros per a ell i 3,06 per a ella. I la diferència es repeteix en tota la gamma de roll-on (1,97 per a homes, 1,95 euros el tap rosa). «Serà que jo estic més temps que tu?», Diu ella amb sorna. I apunta els preus. 50,000 cèntims extres són el que es coneix com a taxa rosa. La Universitat de Califòrnia va calcular que les persones paguen prop 1.400 dòlars (uns 1.276 euros) més a l'any que els homes per productes similars. A Europa encara no hi ha un estudi similar, però l'associació francesa Georgette Sand fa un any denunciant els casos que es troben en els supermercats i animant als consumidors a pujar fotos d'exemples a xarxes socials amb l'etiqueta #womantax. L'associació va reunir 50,000 signatures i la política va arribar a l'Assemblea francesa, que està investigant el cas. Abans de final d'any, el Govern publica la informació amb les conclusions de la recerca. A Espanya, el debat acaba de començar. Té sentit que les fulles d'afaitar roses més que les blaves? Segons el fabricant de Gillete, pot tenir-ho. «Les solucions d'afaitat dirigides a les necessitats de les dones són molt diferents de les dels homes», expliquen des de Procter & Gamble. «Mentre que hi ha elements comuns en la tecnologia que s'utilitzen en la producció i disseny d'aquests productes, les peces en les fulles i les màquines d'afaitar són diferents» . Tanmateix, l'empresa aclareix que el preu de venda al públic és potestat de cada distribuïdor De fet, depenent del supermercat, la diferència varia segons l'època. "Les empreses al·leguen costos diferents per les economies d'escala o perquè el desodorant de la dona té un ingredient més sofisticat", explica Marco Bertini, director del Departament Adreça de Màrqueting de ESADE. És molt difícil provar-ho, però s'ha comprovat que la diferència en la producció no explica sempre la del preu. La taxa rosa és més aviat una qüestió de màrqueting: les dones estan disposades a pagar més per la seua cura personal i les marques ho aprofiten. A més, la diferència és xicoteta i pansa desapercebuda perquè, encara que són productes similars, es col·loquen en prestatges separats.

Mary Watson ha dit...

La taxa rosa és un ''impost'' que sembla obeir per norma general el mercat espanyol cap als productes que tenen un etiquetatge dirigit al public femení. Aquest IVA fictici calibra de forma pobre les diferències entre ambdós productes basant-se només en dos categoríes: la olor i el disseny del producte. Aquesta distinció no parla d'una fragança feta pels més prestigiosos perfumistes, tampoc d'una embalatge de dissenyador; la diferencia pot radicar en el color; rosa per a les xiques i blau per als xics. El perfum obeïx a una qüestió ben pareguda.
La problemàtica és deixa vore a més en una cosa més vergonyosa encara; els tampons i compresses. Productes de primera necessitat femenina que tenen la mateixa taxa que el caviar, un 10%. Això fa la situació més penosa encara.

Una situació que no pareix preocupar al govern espanyol ni a la societat en general, però de que en el fons moltes dones son conscients. Els experts en marketing han comentat que les causes poden tenir lloc al consumisme, tret suposadament més notable en les dones, les quals no les preocupa tant gastar diners, segons aquests. A Canadà aquest impost ha quedat abolit, mentre que a Espanya s'ha obert una campanya anomenada Tampons from Canada, que preten fer un moviment de protesta davant aquest fet i visibilitzar-lo. Un fet positiu que espera baixar aquest producte de primera necessitat al menys a la taxa legal permessa, un 4%.
Mentre, aquesta situació vergonyosa continua existint a tots els nostres mercats i establiments sense cap regulació legal fixada ni cap raonament. A més, afecta a sexe femení des de els primers anys de creixement, ja que també està present als productes per a les més menudes.

Espere així que prompte les diferències de preu als productes les marque la seua qualitat i no pel seu color. I a mí que m'agrada el color rosa...

Tania Thompson ha dit...

Les dones guanyen molt menys diners que els homes a l'any i a més hem de pagar més per productes que són els mateixos amb diferent color, per tant guanyem menys i hem de pagar més per uns productes que són els mateixos tan sols pel color rosa que se suposa que és de dones, i tot açò perquè les empreses d'aquests productes creuen que les dones pagaran qualsevol preu pel producte que siga tan sols perquè és de dona i perquè "ho necessita”. També hi ha productes de primera necessitat com ho són els tampons o les compreses i paguem l'IVA al 10% i no al 4% que és el que deuríem de pagar pels productes de primera necessitat.

Les dones ens queixem perquè tenim raons per a fer-ho i com diuen al vídeo els homes es queixen del fet que les dones no paguen l'entrada de la discoteca, però perquè nosaltres som el producte i també lluitem per açò, perquè nosaltres no ens venem, i tampoc podem ni volem pagar més diners pel mateix producte que compren els homes al mercat.

Gabriela Wolf ha dit...


Este vídeo és una de les moltes proves que la societat d'Espanya en aquest cas (o de tot el món en general) té encara molt que canviar en respecte a les dones. Per a començar, les dones ja cobren menys en molts treballs pel simple fet de ser dones,y ara amb la taxa rosa els pocs diners que els sobra després de pagar impostos, lloguer, hipoteca, estudis, o qualsevol altra cosa; ho tenen que gastar en la higiene, per a que descobrisquen que està demostrat que les dones paguen més per fulles de depilació que els hòmens(no a soles coses relacionades amb la depilació o higiene). La pregunta que tots tenim és: Per qué?, tindran químics o hormones especials per a fer més fàcil o menys dolorosa la depilació a les zones femenines?, la resposta és no, són més cars pel simple fet de ser rosa i/o per tindre una aroma que es podria considerar femení o delicat.
Però açò no és el més vergonyós, els productes com les compreses o els tampons tenen preus com de 5 o 6 EUR depenent de la marca, de la caixa, etc. La meua opinió sobre aquest tema en concret és que coses com les compreses i tampons haurien de ser gratis per a la dona, més barats o ser repartits en les classes de valors étics,como bé repartixen els condons als jóvens.
En conclusió no asoles es pot veure la discriminació per part de la societat a la dona en l'educació de moltes persones, si no que com a dona a banda de ser discriminada diáriament ja siga en el carrer o per las xarxes, tinc que pagar més per prodectes per a la higiene perque son roses o tenen una frgáncia femenina/agradable. Pero afortunadament hi ha ja persones que esten lluitant per una igualtat total.

Sergio Anthony (1BatxC) ha dit...

Imaginat que durant tota la teua vida has cobrat un salari menor que el d'una altra persona, has tingut més dificultat per a arribar a llocs de treball molt difícils que para uns altres era molt fàcil d'aconseguir i damunt els productes que compres són més cars que els que compra l'altra persona. Aquest és el cas de les dones, que sempre han tingut un salari menor que el dels homes i damunt han de pagar molt més pels seus productes, quan són justament el mateix però de color diferent.

La taxa rosa és un “impost” que es troben en els productes que van dirigits al públic femení i que fan que els preus siguen superiors als masculins. A primera vista no sembla molta la diferència però a llarg termini et pot costar uns milers d'euros a l'any. I el pitjor és que l'única diferència és el color: el blau per als xics i el rosa per a les xiques -D'ací el nom de la taxa-.

I tot açò ha ocorregut des de xicotets i amb açò em referisc a productes de xiquets i xiquetes. Per exemple el xampú: Quan porta un dibuix d'una sèrie “per a xiquetes” costa més que el mateix xampú però amb un dibuix d'un superheroi. A més a tot açò cal sumar-li els productes específics per a xiques com són les compreses i els tampons que tenen un IVA de fins al 10% i no d'un 4% com els productes de primera necessitat. Com diu el vídeo “sembla que tenir la regla és una elecció”.

Aquest és el problema que ocorren en els nostres mercats i que són culpa d'aquesta societat patriarcal en la qual vivim. Per a concloure diré una cita que apareix en el vídeo d'aquesta entrada i que m'ha semblat molt interessant i que resumeix el que provoca aquest inconvenient: “Tot açò reprodueix uns rols de gènere molt determinats, divideixen els productes a voltes de forma innecessària i assumeix diferències sexuals a l'hora comprar que moltes vegades no existeixen”.

Saúl Zetkin ha dit...

Un món sexualitzat és en el qual vivim. Probablement pensem que l'única separació de gèneres en el mercat és el color que s'assigna a cada persona, però en veure aquest vídeo ens adonem que hi ha més d'un problema en viure en un món amb tantes etiquetes com a "home" o "dona".

El primer i més gran error és la diferència de preus pel fet que segons els estudis de màrqueting les dones estiguen més disposades a gastar més diners per les seues cures, ja que els prestatges d'home-dona estan separats, a cadascun dels individus se'ls assigna una prestatgeria de productes o una altra. Així assegurant-se que la majoria de clients de la tenda no va a parar a fer comparatives.

El segon incident de la societat quant al mercat és assignar uns rols d'"home" i "dona" que et determinen com a una persona o una altra, sense haver-hi quasi possibilitats que els productes siguen neutres i es deixen d'utilitzar els colors assignats. Aquestes situacions compten amb una gran separació entre gèneres i fent més complicada l'acceptació de sentir-se com cadascun se sent o solament amb el gust de no estar etiquetant-se constantment com a "dona" "home".

Com anteriorment he esmentat, tot es tracta d'una estratègia de màrqueting, però no parlem només dels preus, ampliem la diferència de gèneres també amb els productes d'higiene íntima per a les dones, una despesa menys que no han de patir els homes; també esmentem el maquillatge que dins dels estereotips d'home i dona sol entrar dins del de dona i és una despesa més per a elles.

Des de ja hauríem de deixar de donar-los benefici a aqueixes estratègies sexistes que una vegada més acaben utilitzant a la dona com a un objecte o objectiu. Com diu la xica del final del segon vídeo, i també parle per pròpia experiència "Les dones entren a la discoteca gratis, no han de queixar-se" i personalment és per açò que haurien de queixar-se. La qüestió és que les dones ja es queixen, i lluiten per la igualtat i els drets.

Anònim ha dit...

Com es diu a un dels vídeos, les dones no hem triat tindre o no la menstruació, per això és injust que se li aplique un 10% d'IVA a un producte de primera necessitat -tenint en compte que el preu que se li hauria d'aplicar a aquests és d'un 4%. A més, les empreses s'aprofiten de què suposadament estem disposades a pagar més per determinats productes i li atribueixen un gènere a uns productes, que evidentment no el tenen, contribuint així a què se li continue donant importància als rols de gènere. A tots aquests increments de preus en els productes dirigits cap a les dones reben en nom de “Taxa Rosa”.

No soles hem de suportar que a les dones se les pague menys desenvolupant el mateix treball que un home, sinó que també hem de pagar més per productes que utilitza tant el gènere masculí com el femení i que a penes presenten diferències . Per exemple el canvi d'un producte com la colònia o productes de depilació de blau a rosa, ja presenta una diferència pel que fa al preu, cosa que sembla completament absurda perquè es tracta d'uns productes que utilitzen tant homes com dones.

La “Tasa Rosa”, no és més que una de les demostracions de la desigualtat que pateix la dóna actualment i és una altra de les injustícies per les quals hem de lluitar. Per a això hem d'evitar que les empreses s'aprofiten, una de les opcions per a fer-ho seria no comprar aquesta mena de productes (com es suggereix al vídeo) , però clar, les compreses i tampons són productes que difícilment podríem deixar de comprar. Al mateix temps també podem conscienciar cada vegada a més gent i això farà més probable que arribem a un canvi.

Elizabeth Millholand ha dit...

Com es diu a un dels vídeos, les dones no hem triat tindre o no la menstruació, per això és injust que se li aplique un 10% d'IVA a un producte de primera necessitat -tenint en compte que el preu que se li hauria d'aplicar a aquests és d'un 4%. A més, les empreses s'aprofiten de què suposadament estem disposades a pagar més per determinats productes i li atribueixen un gènere a uns productes, que evidentment no el tenen, contribuint així a què se li continue donant importància als rols de gènere. A tots aquests increments de preus en els productes dirigits cap a les dones reben en nom de “Taxa Rosa”.

No soles hem de suportar que a les dones se les pague menys desenvolupant el mateix treball que un home, sinó que també hem de pagar més per productes que utilitza tant el gènere masculí com el femení i que a penes presenten diferències . Per exemple el canvi d'un producte com la colònia o productes de depilació de blau a rosa, ja presenta una diferència pel que fa al preu, cosa que sembla completament absurda perquè es tracta d'uns productes que utilitzen tant homes com dones.

La “Tasa Rosa”, no és més que una de les demostracions de la desigualtat que pateix la dóna actualment i és una altra de les injustícies per les quals hem de lluitar. Per a això hem d'evitar que les empreses s'aprofiten, una de les opcions per a fer-ho seria no comprar aquesta mena de productes (com es suggereix al vídeo) , però clar, les compreses i tampons són productes que difícilment podríem deixar de comprar. Al mateix temps també podem conscienciar cada vegada a més gent i això farà més probable que arribem a un canvi.

Carles Claramunt ha dit...

LA TAXA ROSA ÉS UNA ESTRATÈGIA CAPITALISTA

Què és la taxa rosa?

Sí, clar que ja havia sentit parlar de la taxa rosa anteriorment. Ara bé, el que no sabia era que la taxa rosa -segons un estudi de la Universitat de California els costa a les nord-americanes 1276 euros més a l’any que als homes per la compra de productes similars.

Parlem d’uns productes que suposen més bé una qüestió de màrqueting que no un canvi pel que fa a la tecnologia que s'utilitza en la producció i els dissenys. És a dir, les funcions, les característiques i la forma dels productes és la mateixa, però el preu canvia a conseqüència de la publicitat sexista que envolta la seua venda.

I en quins productes i serveis podem observar aquest fet? Especialment les fulles d'afaitar, els desodorants i els talls de pèl són alguns dels exemples més destacats que el diari Paper fa comparar al seu article La 'taxa rosa': si eres dona, pagues més.

Segons comprovacions que realitzaren per demostrar aquest fet, a un supermercat estàndard, Les fulles d'afaitar (de color blau) li costen als homes 7,50 euros el paquet de 15 unitats, mentre que les fulles en rosa es venen de cinc en cinc per 3,49. Facen els càlculs

Pel que fa al spray desodorant de 200 ml. costa 2,99 euros per a ell i 3,06 per a ella. I finalment, si acudim a la perruqueria, trobarem el cas més notable, doncs per a demanar un llavat, tallat i pentinat es cobren 15 euros en el cas dels homes i 36 euros en el de les dones, sense importar com de llarg siga el pèl.

El capitalisme troba en el consum de productes d'higiene i cura personal una oportunitat per a traure benefici, perquè si bé és sabut -a causa de factors socioculturals heretats- que l'home gasta menys en la seua higiene personal, per a convéncer-li que compre aquesta classe de productes ha de cobrar-li'ls més barats. Pura llei d'oferta i demanda que aplica fent una distinció sexista en els seus productes.

En últim lloc, també m'agradaria destacar la situació que com a jove adolescent m'ha tocat viure alguna vegada estant de festa. Em referisc al fet que les entrades en discoteques i clubs és gratis per a les dones pel simple fet d'atraure més personal promogut per una atracció sexual malaltissa. El que és una porcada misògina patriarcal en tota regla.

Naiara Jackson 1r Batx ha dit...

Bona vesprada

Avui vaig a comentar aquesta entrada titulada "Taxa rosa" a on apareixen dos vídeos en els quals ens informen sobre aquest cas.

En l'actualitat, vulguem o no, hi ha una discriminació molt notòria cap a la dona, sempre ens diuen que som el sexe dèbil i més coses per l'estil. Ens han criat sempre dient que el color rosa és de xiques i el blau és de xics, i aquesta diferència cap a dones i homes es nota en aquests vídeos, els quals parlen de la taxa rosa.

Amb la taxa rosa les dones paguem més que els homes pels mateixos productes, l'única diferencia és que nosaltres paguem més perquè els productes que comprem van dirigides cap a les dones, perquè com diuen en el vídeo "estem més interessades a comprar sense importar el preu". Però les empreses han preguntat a les dones si estem interessades en açò?

Segurament la majoria de la gent ni sabrà l'existència de la taxa rosa i pensara que els productes dirigits a les dones tenen el mateix preu que els productes d'homes.

També em pareix molt injust la quantitat que hem de pagar per les compreses o els tampons, és com si nosaltres sangrem perquè volem, com si nosaltres ho escollirem. Pense que en aquest cas haurien de baixar l'IVA cap al 4% perquè és molt fort que aquest producte de primera necessitat tinga un IVA del 10% que és el mateix que el caviar, és com si els tampons i compreses foren un luxe que sols algunes persones es poden permetre.

I el mateix passa amb els desodorants, les colònies, les màquines d'afaitar, ser dona és més car que ser un home, perquè hem d'afrontar moltes discriminacions així com es diu al principi del vídeo que a part de cobrar menys que els homes pel mateix treball també paguem més pels nostres productes, i això per què? Sols perquè som dones i això és molt injust i és una cosa que hem de canviar, perquè davant tot, igualtat en tots els aspectes.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem observar una reflexió sobre la taxa rosa, a més de dos vídeos informatius sobre aquest concepte. Com bé sabeu, la taxa rosa està associada a aquells productes que estan dissenyats concretament per a les dones. Generalment, alguns dels productes que s’ofereixen al mercat son més cars únicament perquè estan pensats per a un consum femení.

El problema és que al mercat es venen dos tipus de productes, els masculins i els femenins, i aquests últims tenen preus més elevats als anteriors. Parlem d’un producte completament idèntic i amb les mateixes funcions, però amb un preu desigual pel simple fet d’estar destinat a un sexe diferent. Però la cosa no acaba ací. Des de que naixem, la indústria mercantil ens bombardeja amb publicitat sexista, perquè els productes que utilitzem les dones porten una etiqueta rosa, i els xics blava. Creixem pensant que els millors productes per a nosaltres són els que estan “dissenyats” per a nosaltres, però en realitat utilitzem el mateix producte que els homes, però pagant més.


Per altra banda, si ens centrem en els productes d’higiene femenina relacionats amb la menstruació, com ara tampons o compreses, podem observar que el percentatge d’IVA es del 10%, quan qualsevol producte d’higiene té un percentatge del 4%. La majoria de les dones, -per no dir totes-, utilitzen productes d’aquest tipus, ja que menstruen. És per això que el mercat puja aquest percentatge d’IVA: perquè estem dispostes a seguir comprant-los, ja que els necessitem en el nostre dia a dia.

No obstant això, les persones estem començant a veure i a conéixer aquest tipus de desigualtats i anem a lluitar per canviar aquesta societat patriarcal. Una bona manera de començar aquesta lluita es participant en projectes com “Tampons de Canadà”, el qual tracta de canviar els percentatges d’IVA a productes d’higiene personal femenina a Espanya.

María Zambrano ha dit...


La desigualtat social entre dones i homes continua, i no només als treballs o als carrers, ara també als comerços, i específicament als productes d'higiene femenina. A més a més del fet que les dones cobren de mitjana 6000 euros menys a l'any per fer el mateix treball, ara també paguen fins a un 24% més que els homes pels mateixos articles.

La famosa “taxa rosa” és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual però que no porta aquesta etiqueta. Aquesta discriminació afecta a més països europeus, on el preu dels productes destinats per a dones pot estar entre un 20% i un 50% més que els d'homes, encara que la qualitat no siga superior.

Els arguments que defensen aquesta taxa se centren en la publicitat, ja que diuen que com hi ha més anuncis de productes femenins el seu cost s’eleva, o en les diferències biològiques entre els homes i les dones, perquè com som “tant” diferents, els productes no posseeixen els mateixos components, i clarament, els de les dones són més costosos.

Però desemmascarar totes aquestes afirmacions és molt fàcil, ja que molts estudis s’ha dedicat en demanar la igualtat femenina una vegada més en la història moderna. Solucions per aquest problema és el que es pot trobar de seguida, com baixar l’IVA (L'impost sobre el valor afegit) d’un 10% a un 4%, com els productes de primera necessitat, o comprar a altres països on el seu impost és nul i seria més econòmic (Canadà).

Però, personalment com a dona, seria una vergonya consumir els productes que necessite per la meua condició a altre país perquè el meu s’adonara de la gran errada que estan fent. Perquè no saber que per a mi, una dona, consumir tampons o compreses és primera necessitat és molt vergonyós i sexista. I és així, com una vegada més, sóc conscient del món on visc, un món patriarcal que no vol canviar les coses, ja que els màxims dirigents són els mateixos beneficiats.

Lluitar unides és la solució real, totes nosaltres. El sexe femení que tant ha patit i segueix patint, hem d'alçar-nos una vegada més, perquè aquest fet no és un micro masclisme més de la nostra societat tradicional, és un acte masclista que encara segueix oprimint a les dones i a la nostra condició. Jo no vull aquesta taxa rosa, jo vull una taxa única on s’integren totes les persones i on paguen totes el mateix, perquè abans de dona sóc persona, com tu i tota la resta.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la nova entrada de “La taxa rosa”, on altra vegada hem de ser testimonis dels efectes de la societat sexualitzada, i no a soles ací, ja que el principal país on es fa l’estudi no és a Espanya, on encara no s’ha fet cap estudi de mercat sobre la diferència de cost entre homes i dones als productes de primera necessitat a l’àmbit de la higiene.

Per exemple, en un producte de primera necessitat com poden ser les compreses o els tampons (productes exclusius per a dones), es paga un 10% d’IVA, quan els productes de primera necessitat solen assolir el 4% i al Canadà ni tan sols has de pagar IVA. Vosaltres no creieu açò que els preus als productes de les dones siguen més cars que els dels homes és un atrac?

I no a soles passa en productes de primera necessitat de dones, ja que a qualsevol producte que tinga color rosa (per açò s’anomena taxa rosa) o estiga destinat cap a dones tendeixen a ser productes més cars, des de productes normalment més comprats per dones (no és que ho diga jo o que ho estiga sexualitzant) com els cosmètics, fins i tot productes com bolígrafs.

I açò no és una qüestió que no tinga importància, ja que al cap d’un any, vosaltres, les dones, acabeu per pagar quasi 1300 euros més que els homes (a més de rebre uns 6000 euros menys de salari per treball al cap d’un any) per productes iguals, però és clar, AMB COLOR ROSA. ÉS UNA VERGONYA. Totes aquestes coses que per a molts “és un assumpte sense importància” demostra com és la nostra societat, i moments com aquests no fan que em puga avergonyir, però sí que fa que em replantege molts canvis que encara necessita.

Edu Davinson ha dit...

Les dones sempre han portat una vida més difícil que els homes. Han sigut negades de molts títols, els han sigut prohibides moltes activitats, han cobrat menys i han tardat molt més a arribar a un lloc que una altra persona. A tot açò li hem de sumar que, quan s'han disposat a comprar productes per a elles, han hagut de gastar més diners que una altra gent. Si anem una vesprada a qualsevol centre comercial i ens fixem en productes de bellesa (xampú, gel, raspall de dents, etc.) o en productes específics per a dona i home, ens adonarem que per molt insignificant que siga, els productes per a la dona, sempre seran una mica més cars.


Aquesta diferència de preu es denomina la taxa rosa. És un impost que solament existeix en els productes per a les dones i fa que aquests siguen més cars que els dels homes. A més, sempre ens trobem amb el tòpic dels colors per a cada sexe. La majoria dels productes que venen específicament per a les dones són de color rosa (color predeterminat des de fa molt que marca el sexe femení), i per als homes el color blau (color predeterminat per al sexe masculí). Pot ser que la diferència de cost no siga una immensitat, però a poc a poc la bola es va fent gran.


Açò és un problema que la majoria de la societat accepta, i una altra gran majoria ni si vol s'adona d'aquests xicotets detalls. I est és la manera en el qual intenten controlar i diferenciar a la societat com als grans els convé, mitjançant xicotets detalls que passen desapercebuts a primera vista. Necessitem que la societat veja que encara existeix desigualtat i que avui dia és un gran error seguir pensant que un color pot marcar-te, o que el teu sexe et va a fer ser millor o pitjor.

Manolo Kahlo ha dit...

Cada dia veiem en la televisió, en la ràdio, en els periòdics, etc., muntonades de desigualtats entre homes i dones, com per exemple: cobren menys per fer el mateix treball, creure que són inferiors per ser del sexe femení... Però hi ha «PETITES» desigualtats que la gent no veu.

Bé, en aquesta entrada hem pogut veure dos vídeos explicant-nos el concepte de «Taxa Rosa». Aquesta taxa fa que les dones paguen un preu major per uns productes que són exactament iguals que als dels homes, però per què passa això? Les explicacions més raonables són que els productes destinats a les dones han de ser més cars perquè porten productes diferents o més cars.

Però perquè les dones han de pagar un 10% d’IVA per productes de primera necessitat que han de comprar habitualment, com són els tampons, les compresses.? I això que els homes paguen sols un 4% d’IVA pels «seus» productes de «primera necessitat»? Doncs ls diferència és que quasi totes dones, per sort o per desgràcia, menstruen cada mes, i el nostre sistema capitalista s’aprofita d’això per a cobrar un major preu per productes que són igual de necessaris que potser una pentina del supermercat.

Hem de lluitar per les desigualtats que veiem tots els dies a les nostres vides, i encara que als homes no ens afecta eixa taxa rosa de què he parlat abans, hem de lluitar exactament igual. La igualtat i l’equitat entre homes i dones s’ha d’aconseguir, siga com siga, començant per l’eliminació de la taxa i rosa, continuant amb la finalització de la bretxa salarial entre homes i dones i acabant per l’eliminació d’aquest sistema capitalista patriarcal...

Javier Davidson ha dit...

Pagar més per el mateix producte sols per el color de la seua coberta sona a cosa de panolis no? Doncs potser no és tan boig com nosaltres pensem.

Sóc Javier Davidson i avui em propose a comentar aquesta entrada anomenada “Taxa Rosa”. La taxa rosa és el nom col•loquial que rep la diferència que hi ha en el preu en els productes destinats a les dones en quant als mateixos productes però destiants per a homes. I com sabem açò? Bé, es pot comprovar molt fàcil. En un article sobre la taxa rosa publicat en El Mundo, La periodista Marta G. Aller conta que va amb la seua parella al supermercat i explica l'experiència:
Passeig al super del barri. No és fàcil trobar productes comparables, així que van a l'exemple més paradigmàtic: les fulles d'afaitar. Cerquen les més senzilles, que en aparença només es diferencien pel color. Les d'home, blaus, costen 7,50 euros el paquet de 15 unitats; en rosa es venen de cinc en cinc per 3,49. És a dir, les femenines ixen a 0,70 la unitat, les masculines a 0,49. La diferència es repeteix també en altres productes, com les cremes i els xampús, encara que els porta una estona comparar-ho perquè estan en passadissos diferents.

Aqueixos cèntims extra són el que es coneix com a taxa rosa. La Universitat de Califòrnia va calcular que les nord-americanes paguen prop d'1.400 dòlars (uns 1.276 euros) més a l'any que els homes per productes similars.
I quin és el transfons d'açò? És molt difícil provar-ho, però s'ha comprovat que la diferència en la producció no explica sempre la del preu. La taxa rosa és més aviat una qüestió de màrqueting: les dones estan disposades a pagar més per la seua cura personal i les marques ho aprofiten.

Després d'açò, a l'hora de donar la meua opinió personal he de dir que no em sembla que les marques tinguen tota la culpa. Sí, és una clara marca de desigualtat i no es deuria veure, però són empreses i no entenen de rols de gènere ni desigualtat, només de beneficis i pèrdues. És obvi que el problema ha d'acabar, però em sorgeix un dubte. Si són els mateixos productes, perquè les dones compren els que suposadament estan dirigits a elles? Crec que si s'aconsegueix conscienciar a les dones que eviten comprar els productes per a elles i que adquirisquen productes dirigits als homes s'acabaria el problema, perquè mentre segueixen comprant els mateixos productes per un preu elevat, les empreses no van a deixar de fer-ho.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

En aquesta entrada dues companyes de primer de Batxillerat de Ciències Socials, Paula Bonet i Raquel Díaz, ens porten una mostra més del masclisme que diàriament pateixen les dones de tot el món, en aquest cas ens parlen d'un fenomen que té molt poca visibilitat als mitjans de comunicació i a la vida pública: la diferència de preus entren els productes d'higiene o bellesa femenina i els béns del mateix tipus dirigits als homes.

Aquesta problemàtica és anomenada "taxa rosa" i reflecteix el comportament masclista de la societat, el valor de més que tenen els productes per a les dones no és poca cosa malgrat que posseïxen les mateixes característiques. Amb açò també simbolitza a la perfecció com de menyspreades estan les dones, les quals es veuen obligades a comprar productes com els tampons o les compreses que no són considerats de primera necessitat i estan gravats amb un 10% d'IVA com si foren caviar -en compte de no tindre impostos o estar imposats amb el tipus reduït, és a dir, el 4%.

A propòsit d'aquests béns ha sorgit un moviment que proposa una importació massiva d'aquests des del Canadà -país on tampons i altres són lliures d'impostos- com a forma de protesta i reivindicació, ja que encara que s'hagueren de portar cap a Espanya eixirien més barats que si es compraren al nostre país pel fet de l’existència d’impostos cap aquests productes.

Sara Becker ha dit...

Acabe de veure l'entrada de «TAXA ROSA» on s'explica les diferències de preu entre els mateixos productes per tan sols ser de diferent color i a més a més que les empreses inculquen estereotips amb els colors, es a dir, perquè sigui rosa sempre va tindre que ser d'una xica i si es blau o verd es de xic.

Primer, pense que no hi hauria de haver diferències en els preus, ja que els productes son els mateixos i la seua utilitat al fi i a la cap es la mateixa, jo crec que açò se hauria de fer més visible i poder manifestar i fer saber el que ens passa en el nostre dia a dia.

Segon, crec que tindríem que començar a canviar els estereotips de si és rosa =xica i si és blau = xic. Peró açò comença des que som xicotets, es a dir, la roba rosa, la habitació rosa, etc; no sempre tot te que ser blanc i negre, vull dir, fer les coses de tots els colors i no en el pensament que si tu un objecte el fas rosa el comprador del objecte va ser una xica.
Hi ha que canviar la forma de pensar i anar més en lla.

Mar Addams ha dit...

Per què hem de pagar més pel mateix? Existeix l'anomenada taxa rosa i s'aplica a productes que van destinats a dones a pesar que les seues característiques siguen idèntiques als productes destinats al públic masculí.

Hi ha gent que com he vist desconeixen que açò passe. Vas a la compra i et trobes productes com fulles d'afaitar que es difereixen pel color, per als homes està la blava i les dones tenen el rosa, doncs els paquets destinats a elles moltes vegades van menys unitats i ix per 0,70 la unitat mentre que la masculina ix per uns 0,49. Però açò es repeteix en molts productes, com poden ser les cremes, els xampús i desodorants. Serà que les dones ens estressem més que els homes?
Tot açò és qüestió de marketing on veuen que les dones estan disposades a pagar més pel seu cuidat personal i les marques prenen profit.

Tot te que acabar, no es pot acceptar que existisquen discriminacions per qüestió de sexe. Les dones han patit i seguim patint per les injustícies que ocorren dia a dia però una cosa és clara i és que no abandonarem aquesta lluita.

Daniel Goldman ha dit...

La taxa rosa és una de les mostres de la discriminació masclista actual. Hem pogut veure moltes representacions, com als estudis o als treballs, per exemple, però ara sorgeix el cas dels preus. Com s’observa al primer vídeo “La tasa rosa” de Sinflitros.com, hi ha proves que demostren que productes iguals o molt similars varien considerablement el seu preu depenent del sexe del públic al qual es dirigeix. Es pot veure com els productes que utilitzen les dones poden costar bastant més que els dels homes, encara que siguen quasi iguals.

El masclisme és un problema que desafortunadament, encara que continuem lluitant contra ell, existeix. Aquesta ideologia s’ha aconseguit disminuir al llarg dels últims temps, però és una realitat que encara queden mostres d’aquesta. Una d’aquestes mostres és la taxa rosa, problema que es pot dividir en dues parts. Per una part, resulta il·lògic que dos productes practic ament igual hagen de variar el seu preu solament perquè els compre una dona o un home. D’altra banda, el problema no és a soles gastar més per productes similars, sinó que les dones també han de pagar alts preus per productes de necessitat vital, com poden ser els relacionats amb la menstruació.

En conclusió, crec que el masclisme és un problema que encara perdura, per més que lluitem contra ell, però cal solucionar-lo i acabar amb ell. La taxa rosa és una prova més de la seua existència, on es pot veure com, aquesta vegada el sistema, i no la societat, discrimina a les dones i les fa pagar més que als homes pel mateix, o les fa gastar diners en productes totalment necessaris per a elles.

Paula Roussel ha dit...

1/2
La desigualtat entre dones i homes existeix i és part del nostre dia a dia. El masclisme no té límits i veure-ho clar, hem de mirar més a prop la societat en què vivim. Les diferències entre ambdós gèneres són prou nombroses. Per una banda existeixen les diferències petites, els micromasclismes amb els que convivim i que ja no percebem per com de normalitzats i interioritzats estan. I per altra, trobem les grans diferències, aquelles que separen amb un abisme enorme d’injustícia les persones dels distints gèneres.

Les dones cobren menys que els homes, això és un fet. Està més que comprovat que generalment el salari de les dones és més baix que els dels homes que fan el seu mateix treball. No solament això, sinó que també hi ha menys representació femenina en els alts càrrecs dels diferents àmbits com pot ser en política, en justícia o en ciència. Les dones també són menys premiades que els homes i els seus mèrits són menys reconeguts. Per no ens quedem ací, per desgràcia. Les diferències i les injustícies del gènere continuen.

No contents amb fer-nos cobrar menys que els homes, també ens fan pagar més. Com? Sí, açò pot sonar surrealista i no tothom ho creurà de primeres perquè no són poques les que no saben de la taxa rosa. Aquesta taxa, com bé llegim ei veiem en el text i els vídeos de la publicació, és una taxa que fa que les dones paguen més pels productes “femenins”. A vegades el preu varia solament en uns cèntims, i és difícil adonar-se d’aquesta pujada de preus si no tens el producte masculí al costat per a comparar-lo. Unes altres, varia en un euro, dos o més i és impossible no adonar-se. Malgrat que veuen la diferència, moltes persones volen pensar que els components dels productes seran diferents i per això el preu és també diferent. Però no, l’única diferència que veiem en els productes de distint preu és el color. És clar, tot el que siga rosa, per a la dona.

Aquesta taxa és silenciosa, més gent de la que pensaries no sap de l’existència d’aquesta taxa. Els productes quasi sempre es divideixen segons el gènere de la persona a la qual es destina. Moltes empreses fan distincions abismals en els productes depenent del sexe del comprador. El millor exemple que trobem és l’empresa Bic. Aquesta empresa va crear els bolígrafs “for her”, és a dir, per a ella. Aquests són de colors rosa i mot i, per descomptat són molt més cars que els habituals transparents. Cap dona sabia que hi havia estat tota la vida escrivint amb utensilis per a homes! El problema d’aquesta nova creació de Bic no és que decidiren posar a la venta una sèrie de bolígrafs en altres colors que no són els normals, sinó en dedicar el producte solament i exclusivament a les dones. D’aquesta manera i amb la diferència de preu, queda molt més clar el sexisme de la societat i la discriminació del mercat cap a la dona.

Paula Roussel ha dit...

2/2

Igual que el cas dels bolígrafs de Bic podem trobar centenars de casos, milers de situacions en el que el producte es dedica a la dona i es diferencia tant en color com en preu del qual utilitzarien els homes. No solament és aquesta empresa, sinó centenars d’empreses més per tot el món.

Les dones han d’afrontar aquesta injustícia en la seua vida diària i han de lluitar contra ella. Però, és aquesta l’única trava amb la qual es topen en els mercats? Per desgràcia, no ho és. Entrem en un tema discutit i debatut per milers de dones. Els tampons i les compreses. Una dona no tria si li ve de gust o no tindre la regla, tampoc tria quan la tindrà, quanta sang expulsarà i quants dies li durarà. Aquests productes seran usats, generalment una vegada al mes, per totes o quasi totes les dones del món. Podria dir-se perfectament que són productes de primera necessitat, ja que no és una opció tindre la regla ni un capritx ficar-te un tampó.

Encara així, les compreses i els tampons no són productes de primera necessitat. Per això el seu IVA és d’un 10% i no d’un 4% com la resta de productes que sí que són considerats de primera necessitat. Existeixen diferents campanyes de distints països que lluiten per fer veure que la menstruació no és una elecció i que les dones estem fartes de pagar de més per aquests productes. Concretament ací, en Espanya, existeix la campanya “Tampons from Canada”, amb la qual volen fer una comanda massiva de tampons a el Canadà. Aquest no és el vertader objectiu de la campanya, sinó fer veure a les dones l’injust impost a què estan sotmesos els productes que compren i necessiten. A el Canadà abaixaren aquest impost i aconseguiren fer-lo desaparéixer. Ací, en Espanya, tal com ens conta la xica d’un dels vídeos, reduir l’impost al 0% és impossible, però sí és possible reduir-lo al 4%.

És per això que ho fan, és per això que lluiten. No estem disposades a viure més sotmeses per impostos injust i discriminació injustificada. Hem d’unir-nos, totes les dones han de ser conscient que estan pagant de més i cobrant de menys. Hem de lluitar juntes, manifestar-nos i reivindicar el dret a la igualtat que tants segles se’ns ha negat. Ara és el moment i a totes juntes han d’escoltar-nos. El món està canviant, la societat ha de desfer-se i reconstruir-se i nosaltres serem part d’aquest procés i del seu futur.

Clara Goldstein ha dit...

Vivim en una societat masclista i patriarcal i es presenten una sèrie de desigualtats cada dia, aquesta és la realitat. Això no obstant, la manera de veure-les és subjectiva i, per això, sempre hi han problemes a l’hora de condemnar, jutjar o actuar. Una de les situacions, una de les més greus, no presenta cap subjectivitat, a soles una sèrie de nombres, una sèrie de càlculs, que mostren com d'injusta arriba a ser la societat i com de difícil és per a la dona viure el seu dia a dia. Es tracta de la taxa rosa.

Quan parlem de taxa rosa entenem que és la diferència de preus entre productes d’homes i de dones per la qual la dona sempre pagarà un poc més. Això és degut al fet que, segons es pensa, les dones estem més interessades en la higiene personal i en la bellesa. Això no és estrany trobar-lo, en qualsevol supermercat trobaràs desodorant de dones a 3,14 euros, amb les mateixes característiques que el dels homes, 2,99. En el cas de les maquinetes d’afaitar, els càlculs són de 2,30 euros per a la dona i 1,08 per als homes, així com passa amb els perfums, les cremes o fins i tot la perruqueria. La veritat és que és una diferència tan petita que quasi no es nota en la compra del dia a dia, però el problema és molt greu.

De fet, en Califòrnia l'any 1995, es va calcular que les dones pagaven, pels mateixos productes, 1351 euros més. El problema és aquest, que els productes són iguals. Quan una empresa posa en el mercat productes per a xiques, l’únic que fa és pintar-ho de color rosa. Les dones podríem pagar més per una qualitat millor, però no hi ha cap raó per la qual hàgem de fer-ho pel mateix producte pintat amb un color “femení”.

El món presenta moltes, moltíssimes injustícies cada dia i quan és proposar acabar amb elles, sempre hi ha discussió, subjectivitat. Però ací no, en aquest cas no hi ha excuses possibles. La realitat és una, la dona, per ser dona, paga més que l’home comprant absolutament els mateixos productes. Es tracta de càlculs, de nombres, es tracta d'una injustícia que ens afecta a totes cada dia. La taxa rosa és una realitat contra la qual hem de lluitar.

Tania de Gouges ha dit...


Quan anem a comprar algun producte, el color hauria de ser l’última preocupació que tinguem, docs la qualitat hauria de ser el més important. Ara bé, i si jo us diguera que les dones paguem més pel color?? Sona boig, veritat? Doncs no ho és, la taxa rosa està posada en molts productes i servicis a la nostra societat, des de productes d’higiene personal, joguines, tecnologies inclòs algunes de les tendes.



Però en quins productes i serveis podem observar aquesta diferència? Especialment ho fem a les fulles d'afaitar, els desodorants, les cremes i els talls de pèl són alguns dels exemples més destacats i que podem comprovar observant al nostre voltant.
Les fulles d'afaitar li costen als homes 7,50 euros en un paquet de 15 unitats en color blau, mentre que les fulles en color rosa es venen de cinc en cinc unitat per 3,49 euros el paquet. El spray desodorant de 200 ml. costa 2,99 euros per a ell i 3,06 euros per a ella.
La diferencia, és molt evident, les dones paguem més als productes que els dos sexes utilitzem.
Als servicis, la diferencia és molt evident, si acudim a la perruqueria, per un llavat, tallat i pentinat cobren 10/15 euros en el cas dels homes i en el de les dones pot aplegar als 40 euros o mes, sense importar com siga de llarg el cabell eixe és el preu fixe.
A la tecnologia també trobem la diferència. Si anem a comprar un ordinador que porte color rosa el preu puja encara que tinga el mateix processador, la mateixa memòria, en ser un producte “Per a elles” és més car. Podem veure la campanya de Samsung en el seu model “per a elles” on el telèfon rosa és més car que els models en negre o plata.

Açò de la taxa rosa, no és una altra cosa que una invenció capitalista per a continuar traient-nos els dinés per productes iguals. Per a elles tot rosa i per a ells tot blau. Ara quan ho compres, pagaràs més per exactament el mateix producte, però és clar el rosa per a les nenes queda millor i per als nens el blau. La diferencia del color, és una idiota que s’han inventat 4 perquè la societat estiga més dividida, perquè ningú canvie el seu rol i no utilitze les coses d'altres.



Aquest article em recorda un anunci de Nivea. Estava protagonitzat pels jugadors del Real Madrid i estaven fent activitats molt potents amb música roquera i quan anaven a posar-se crema el narrador deia “no canvies la música” i la taquilla estava tota rosa amb floretes, una música suau sonant i plena de productes de dona. https://youtu.be/YcpUU7IgCtU

De veritat la societat necessita una diferència tan notable? És a dir, que passara si utilitzes alguna cosa que és per a elles? Serà menys home? Si penses d’aquesta manera en lloc de preocupar-te per comprar productes de machorros hauries de mirar la teua autoestima, ja que amic meu, no ets el que compres.

Miranda (FPB) ha dit...

"parlen de que el rosa és mes caro,que tot això de dona puja a mes precio,opinen que és una vergonya,es el mateix producte tant per a home que per a dona i hauria de ser el mateix per als dos. vivim en una societat totalment sexista."

Will Curie ha dit...

Sempre que veig açò pense que és una tonteria tan gran que no hauria d'ocórrer per l'obvi de la situació. Però com a societat no aconseguim ser tan intel·ligents com per a erradicar aquests problemes que generen desigualtat gra a gra.

L'entrada parla del que es coneix per "taxa rosa". Açò vol dir que, en certs productes destinats a les dones, el preu és superior als productes idèntics però destinats a homes. També hi ha dos vídeos en l'entrada que recomane veure per a entendre millor el problema. La majoria de la gent es pregunta al principi "i per què ocorre açò, si els productes per a homes i dones són en la majoria dels casos iguals?" (com poden ser certs productes d'higiene o joguets).


Jo tinc una teoria respecte a açò: la societat i la tradició implanten idees en cada individu que els fan veure el món de determinada forma. De la mateixa forma que a un xiquet se li diu (tradicionalment) que no ha de plorar, a una xiqueta se li diu (de nou, tradicionalment) que ha de comportar-se com una bona dona, casar-se, estar sempre *maquillada i bonica, etc. No fa falta veure que aquesta tradició no encaixa molt amb un pensament més actual i inclinat cap a la igualtat i l'eliminació dels estereotips antics. Doncs bé. Moltes dones es queden (o més aviat, es quedaven, doncs cada vegada ocorre menys) amb aquestes idees en el cap, i cercaven complir aquest objectiu sense importar el preu. Per açò, no els era important pagar de més. Les empreses, en la seua cobdícia i astúcia, van pensar que podia ser una font d'ingressos molt viable, i van augmentar el preu de milers de productes sense haver de donar la cara per açò.


I així segueix avui la taxa rosa. És possible que aquesta pràctica desaparega amb el temps, però és en part responsabilitat nostra canviar açò, doncs en el futur serem nosaltres els qui dirigim el món. Espere que aquest tipus de coses desapareguen en el futur, perquè en el fons només beneficien als quals no li'l mereixen.

Valeria Campoamor ha dit...

En aquest video podem veure el sexisme amb totes les lletres de la paraula. com pot ser que els productes de les dona siguen més cars que el dels homes si és exactament el mateix?. No entenc com pot haver-hi tanta diferència entre els homes i les dones i fins i tot l'economia i les empreses s'aprofiten de nosaltres.

És indignant que productes que són exactament el mateix tant per a dona com per a home, siga més car per a nosaltres, per què? Perquè abusen de nosaltres i de les nostres necessitats com a dones, per exemple, el preu de les comprimides i tampons té un percentatge de iva, el qual no hauria d'existir, ja que és una necessitat indispensable per a totes les dones i justament per açò és que pugen els preus, sabent que anem a pagar coste el que coste.

Al meu entendre, m'he quedat fluixejant amb aquesta entrada, no tenia coneixement de la "taxa rosa", ni que el sexisme este tan present en els països, és denigrant i absolutament injust, una vegada mes ens demostren el poc que se'ns valora i el molta que s'aprofiten.

Carla Wolf ha dit...

El vídeo que apareix a l'entrada de "la taxa rosa" es parla de la diferència de preu entre els productes dels homes i de les dones.

La veritat, mai m'havia fixat en la diferència de preu dels productes destinats a les dones i dels productes destinats als homes i gràcies a aquesta entrada m'he adonat d'aquesta desigualtat inacceptable.A més de la desigualtat salarial s'afegeix aquesta altra desigualtat? Les dones cobrem menys i els nostres productes costen més?
És una injustícia que els homes cobren més i damunt els seus productes siguen més barats. A més que per què els productes de les dones han de ser de color rosa i els dels xics blaus?, això no hem pareix correcte tampoc i des de xiconius ens han ensenyat que el blau és d'homes i que el rosa és de dones i si un xic anava de rosa estava mal vist.
A l'igual que tampoc veig bé que hàgem de pagar un 10% d'iva als tàmpax, em pareix una forma d'aprofitar-se d'una necessitat que tenim les dones per a guanyar diners.

Anònim ha dit...

Rocio 2fp
Puix es injust perque totes les coses servix per a lo conreu i no entenc que les coses de les chiques VALGA mes que dels homens se supon que te lo mateix , tambe me sembla injust que als homens li paguen mes sou que a les dona es igual que hi ha TRABAJOS que segons els chics que les dones no poden treballar per eixemple d'obrer que segons els homens no te força les dones com els homens i no es correcte esta es la meua opinio que es injust i no hi ha igualtat

Abril Collins ha dit...

En vídeo d'avui vinc a parlar sobre aquesta entrada perquè em sembla molt interessant, Quantes vegades no heu anat al supermercat i comparant els preus, les dones solen tenir els productes de necessitat més elevats? No parlant solament de les maquines per a depilar, sinó també en la tovalloles de quan eres xicotet, o en el desodorant.

No parlem de preus de coses innecessàries, sinó de coses necessàries tant per a homes com per a dones parlant sobre la higiene personal. Que una mateixa marca de com pot ser "Nivea", varie el preu dels homes a les dones al voltant d'uns 24 cèntims. Vist així pots arribar a dir tampoc es porta tant, però per què s'ha de portar?

Una dona té la mateixa necessitat de llavar-se, de depilar-se per higiene, d'afaitar-se, de tenir tovalloles quan eres xicotet, són coses necessàries que el preu de les dones aquesta elevat PER SER DONES. I sincerament no té cap necessitat, que jo sàpia tant homes com a dones utilitzen aqueixos productes per a la seua higiene personal, els dos ho usen per igual, ni un de més ni un de menys, per què s'ha de cobrar més a les dones exactament pels mateixos productes?

carla stone ha dit...

La desigualtat de gènere es reflecteix en moltes realitats ja conegudes, com la dificultat per a accedir a llocs de responsabilitat, la diferència salarial, o els rols tradicionalment assignats al sector femení (cuidar, netejar, estar sempre guapes...) i que no s'aconsegueixen erradicar. A tot açò, cal afegir una nova desigualtat que ha eixit a la llum recentment: les dones paguen més per productes similars; una pràctica que s’ha anomenat ‘taxa rosa’.

El primer que voldria comentar es que als supermercats i altres llocs on estan aquestes taxes, ja fiquen el rosa con a color per ha les dones i el blau per als homes quan no te res a vore en el color en si soms xics o xiques, de fet el meu color favorit es el blau, Per això deuria ser una xica «marimacho», jo no eu crec, perquè a mes que no m'agrada eixe terme no m'he identifique com tal.

Segon, les dones ja tenim suficient que a mes hi ha un taxa per a tots els productes que son destinats per a «dones», i si nosaltres també tenim la culpa, 1 perquè l'acceptem i no diguem res i 2 perquè a mes els compren. Les dones i el homes som iguals i no necessitem que ens posen les coses en rosa per a fer una demostració de que es per a dones. No crec que deuríem de acceptar-ho i molt menys compar-ho, jo utilitze el mateix deshonorant que el meu germà i no es ni de dones ni de homes solo posa que es 24 hores i com funciona no necessite mes per utilitzar-ho.

Teresa Claramunt ha dit...

Com ja sabem, la desigualtat entre homes i dones és un tema preocupant a la nostra societat. La diferència entre els salaris d’un home i d’una dona que treballen a un mateix treball, no és el mateix. Ocorre el mateix als esports, en els que la dona apareix discriminada, però també podem trobar aquesta desigualtat de gènere en un altre lloc: El supermercat.

Primer de tot, el supermercat pot parèixer un lloc en el qual no hi ha una desigualtat, però ho és. El problema d’aquests establiments es troba als productes, no per posar-los a la venda, sinó pel seu preu. El fet que una dona haja de pagar més diners, encara que tan sols siguen uns pocs cèntims, per un producte a soles per estar adreçat cap a la dona i un home, al contrari, pague menys, mostra la desigualtat que hi ha. A més, hem d’adonar-nos que es tracta exactament del mateix producte al quan soles canvien el color de l’envàs per a mostrar que un és per a les dones i l'altre, per als homes ,segons una forma de pensar molt tradicional que defensa que el blau és un color “masculí” i el rosa, és “femení”.

Per a concloure, pense que els preus haurien de ser els mateixos, no pel fet que un producte siga necessari per a la dona ha de costar molts diners. A més, separar els productes per colors no cal, el rosa no és soles de xica o el blau de xics. Aquest vídeo et fa reflexionar sobre la desigualtat que hi ha a la societat de l’home i la dona, en aquest cas, al supermercat.

Jesús Campoamor ha dit...

En aquesta entrada anomenada «Taxa rosa» trobem com els preus d'uns productes molt similars són més cars per ser de color rosa, o com la societat anomena «per a xiques», açò no passa només als joguets o a algun tipus de roba, sinó també a cremes facials o a utensilis per depilar-se.

Aquests exemples són, només alguns més per demostrar-hi que la desigualtat de gènere es reflecteix en moltes realitats més, com el salari mitjà o la facilitat per accedir a càrrecs importants i de gran responsabilitat, com ministre, cap d'empresa o part del govern central o de qualsevol altre lloc. També trobem com productes higiènics de primera necessitat per a les dones tenen una IVA molt elevat, causa de l'elevat preu d'aquests fent que ser dona, siga més car.

Sincerament pense que posar fi a la discriminació econòmica de gènere és a les nostres mans canviar-ho, ja que si aconseguim fer entendre a tota la societat que no hi ha colors per a xic i per a xiques i que no cal comprar coses més cares perquè s'aprofiten dels defectes d'aquesta societat farem acabar gran part de la discriminació econòmica.

Jo pense que és moment de maurar i adonar-nos-en dels problemes de la societat per fer-les cara i lluitar contra aquests.
T'UNEIXES A LA MEUA LLUITA?

Lucía Byron ha dit...

Pagaries més per un producte que és igual a un altre més barat? Clar que no, veritat?

Ser dona és més car. Aquest és el missatge que els vídeos deixen molt clar.

El poder de consum està en les dones. Prenem el 80% de les decisions de mercat i a més, tenim un gran pes en les xarxes socials: ací suggerim, recomanem, comentem… El 60% dels usuaris de Facebook són dones i en Linkedin, la xarxa més masculina, són el 52%.

Quan vaig a comprar al supermercat assumisc que la diferència de preu entre productes de dones i d'homes és perquè el de dones està adaptat d'alguna forma, ja que el cos de la dona no és igual que el de l'home, perquè si no, que necessitat hauria de posar el producte més car?

La realitat és que la majoria de vegades, per no dir totes, el contingut del producte és el mateix tant per a homes com per a dones i l'única diferència és la presentació. És una ximpleria pagar el color o una etiqueta, i el pitjor és que la majoria de vegades ho fem de forma inconscient.

En la perruqueria és fins i tot més obvi; independentment que tingues el pèl curt o llarg per a la dona és més car. Tant per a aquest cas com a l'hora de comprar, paguem la qualitat del producte i la dificultat del servei?, o simplement paguem la diferència del preu per formar part d'una categoria de consumidor?

La solució a açò seria que les empreses presentaren els seus productes amb transparència i sense enganys. D'aquesta forma sabríem què estem pagant de més i podríem fer una elecció.

Tu que creus: Veritat o màrqueting?

Sara Campoamor ha dit...

Aquest vídeo cridat la taxa rosa parla de que les dones al any cobren 6000 euros menys que els homes, fent el mateix treball, i per que el producte siga rosa es a dir, siga per a dones es mes car inclós i posen l´eixemple de un desodorant i hi ha una diferencia de 11 céntims i en perfum hi ha direfencia de 1 euro mes i hi ha 10 ml menys

I façen preguntes a gent de la vía pública i hi ha gent encara que no sap que els products de dona costen més cars i aixó es crida taxa rosa que els products que utlizten les dones es més car que el de els homes

Aixó no pot ser així, la dona té que castigar no comprant els productes i per si no teníem bastant els tampons o compreses es un iva de 10% mentre que tendría que tindre un iva de 4% ja que es un producte de primera necessitat perque tindre la regla no es elexir l´opció de no tenirla.

1ºBATXILLERAT HUMANITATS

Claudia Holley ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar l'entrada "taxa rosa", en aquesta entrada aborden el tema dels preus quant a productes femenins i masculins.
A voltes no ens adonem, però els productes femenins són més cars que els masculins.

És increïble que passe açò ja que deurien valdre igual, ja que és el mateix però un és per a xiques i un altre per a xics.
Des d'un punt econòmic, fan açò ja que les xiques solem usar mes aquests productes per tant hi ha més demanda i pugen els preus.
Però en conte a un punt social, és desigualtat de gèneres, perquè a part de valdre mes car, els productes femenins són com no roses i els de els xics blaus.

Entre aquests productes trobem: desodorant, colònia, cremes..., fins i tot tallar-se el pèl és més car per a dones.
En definitiva açò ha de canviar i ha d'haver-hi una igualtat, tant per a homes com per a dones.

Sergio Thompson 1r batx H (R) ha dit...

La taxa rosa no és un fenomen homogeni, sinó que pot manifestar-se de moltes maneres. En els exemples més evidents, el mateix producte en color rosa és lleugerament més car. En altres ocasions, l'augment de preu en la versió per a dona es justifica per algun suposat component extra. Però no resulta fàcil adonar-se: en la majoria de supermercats, els productes d'higiene per a homes i dones es troben en zones separades i a més hi ha diferències de grandària i model, per la qual cosa la variació en el preu no salta a la vista.

El preu final dels productes depén de molts factors i en última instància és decisió del distribuïdor, que pot actuar d'acord a criteris estratègics. Per exemple, si es detecta que les dones estan disposades a gastar més diners en cura personal i que els homes són més poc inclinats a fer-ho, s'adeqüen els preus al comportament del client. Però de la mateixa manera que les empreses tenen dret a fer-ho, els consumidors tenen dret a saber que es fa.

Puc arribar a entendre que alguns preus de productes per a dones o per a homes siguen més o menys cars depenent de la propensió que tenen a comprar-los cadascun, però el fet que el preu de productes el color dels quals és rosa siga més car que els que són de color blau em sembla que estem parlant ja de masclisme en l’àmbit comercial. A més, com bé ens diu el vídeo "La taxa rosa", en les perruqueries també es produeix aquest succés. Un tall de pèl d'home pot valdre entorn a uns 20 euros, i un tall de pèl d'una dona que porta el cabell curt pot arribar a costar fins a 4 euros més que el de l'home.

Al cap i a la fi són fets que reflecteixen com és la nostra societat. De totes maneres, tampoc tenim perquè associar el color rosa amb la dona ni el blau amb l'home. Si un producte és igual però en color rosa costa més que en blau, tant les dones com els homes poden comprar el blau. Açò sí, el problema ve quan en el producte blau posa específicament que és per a home i en el rosa que és per a dona. Si posa açò, ja estaríem davant un clar cas d'homofòbia.

Mario Campoamor ha dit...

Estas dispossat a pagar mes per la mateixa cosa ?? No, es la resposta que donem tothom però la veritat es que hi ha diferencies de preus entre els mateixos productes, per l'únic fet que es de dones. Ser dona es mes car que ser home, això lo deixa clar els vídeos de l’entrada.
Aquests exemples dels vídeos només son alguns més per demostrar que la desigualtat de gènere es reflecteix en moltes realitats més, com el salari mitjà o la facilitat per accedir a càrrecs importants i de gran responsabilitat. També trobem com productes higiènics de primera necessitat per a les dones tenen el IVA molt elevat, fent que ser dona, siga més car.
Però el problema es que ninguna dona es queixa d'això quan en realitat uns productes com puguen ser les compreses tindrien que ser pràcticament gratuïts, pel fet de que això no siga així les multinacionals també pugen els preus d’altres productes que no s'han de ser tan necessaris, el qual per un home te un preu de 5 euros per una dona el pot tindre 2,3 o fins i tot 5 euros mes elevat que el del home, quan en realitat està comprant el mateix producte.
Això pense que es te que arreglar, com? Hi han moltes maneres, una d’elles es que si haguera un govern amb un nombrós nombre de dones, possiblement el punt de vista canviaria i li apretarien mes a les multinacionals. Per suposat totes les dones i hòmens tendríem que lluitar en contra de la desigualtat no sols en aquest tipus, sinó en el sous, càrrecs , etc.

Ana Ramos(2FPB ADM) ha dit...

Aquest vídeo es altre exemple de la discriminació de gènere cap a la dona deixant clar que l’única diferència entre els productes és el color rosa.
Jo soc un clar exemple de no adonar-me perquè fins a aquesta publicació no sabia que els productes foren tan discriminatoris. És molt fort que pugen el preu per un producte igual, fins a la mateixa marca i també es molt fort que ens pugen el preu en un producte essencial per a les dones, com són els tampons. Pot ser que les empreses pensen que com es necessari, les dones van a comprar si o si, no importa el preu, però creo que ja es bastant amb la diferència del salari treballant el mateix com pagar de més en el supermercat.
Com es diu a un dels vídeos, les dones no hem triat tindre o no la menstruació, per això és injust que se li aplique un 10% d'IVA a un producte de primera necessitat -tenint en compte que el preu que se li hauria d'aplicar a aquests és d'un 4%. A més, les empreses s'aprofiten de què suposadament estem disposades a pagar més per determinats productes i li atribueixen un gènere a uns productes, que evidentment no el tenen, contribuint així a què se li continue donant importància als rols de gènere. A tots aquests increments de preus en els productes dirigits cap a les dones reben en nom de “Taxa Rosa”.
La “Tasa Rosa”, no és més que una de les demostracions de la desigualtat que pateix la dóna actualment i és una altra de les injustícies per les quals hem de lluitar

En últim lloc, també m'agradaria destacar la situació que com a jove adolescent m'ha tocat viure alguna vegada estant de festa. Em referisc al fet que les entrades en discoteques i clubs és gratis per a les dones pel simple fet d'atraure més personal promogut per una atracció sexual malaltissa. El que és una porcada misògina patriarcal en tota regla.

David Stone ha dit...

Bon dia, mai havia sentit parlar d'aquesta taxa així que m'ha semblat interessant comentar aquesta entrada. Vivim en una societat patriarcal on la dona viu en desigualtat constant, a part de tot el que han de suportar també deuen pagar més diners sols perquè són dones, és totalment il·lògic i deuria ser denunciable, és un abús en tota regla.

Ja que estic parlant sobre aquest tema també m'agradaria esmentar els tampons i les compresses, que tota dona ha de comprar per la seua higiene, clar que també ha de pagar-les. Açò ho he parlat bastant i sempre hem arribat a la conclusió que deurien estar subvencionades per l'estat i ser gratis, encara que siguen de menor qualitat, ja que totes la dones tenen la necessitat d'usar-les.

En conclusió diré que aquestes desigualtats sempre ens han perseguit, i ja és hora d'acabar amb elles, treballant junts tot és possible.

Andy Wolf ha dit...

Aquest vídeo ens mostra una vegada més el treball que tenim encara per a aconseguir aqueixa igualtat de gènere per la qual lluitem constantment. Em sembla molt injust aquest tipus de variants arribant fins i tot als preus sol perquè es creu que una dona està disposada a pagar més diners. Al principi jo també creia que el cost d'un producte que sol comprar una dona solia ser més car perquè contenia alguna variant mes que afavoreix a les dones o que elles necessiten. A més em sembla absurd que un producte haja de tenir com a títol “*FOR *MEN” per a poder comprar-ho, en cas contrari estàs perdent la teua masculinitat. Alguna cosa que també vull destacar és que em sembla molt curiosa la manera en la creiem els homes que si compres el mateix que usa una dona et fa mes femení.

Alicia 2FPB ha dit...

Los videos que he visto sobre las diferencias de precios entre hombres y mujeres en los mercados comerciales me han dejado total mente sorprendida con las diferencias de precio en el mismo tipo de producto. Pero que tipo de explicacion tendran que dar las distintas firmas de estos tipos de productos.
Vergonzoso que las casas comerciales no se den cuenta de la descriminacion que generan con este tipo de acciones y actitudes.

Deberian de solucionar este tipo de errores, a todo tipo de niveles y ser conscientes de la discriminacion a la que es sometida la mujer al tener que pagar un precio mas elevado al de los hombres pues no es suficiente que la mujer este peor pagada que los hombres, y que ademas paguen mas por lo mismo.
Esto implica que la mujer sufre mas gasto al desarrollo de su vida, por lo tanto su ingreso heconomico es menor.

En cuantas otras cosas que no pensamos ahora estaremos pagando de mas por lo mismo que los hombres compran mas bartato. Lo primero que hacer es ir viendo en cuantos tipos de productos y marcas hay este tipo de de discriminacion.
Lo segundo que se tendria que hacer es una fuerte queja a todas las marcas comerciales que dispongan de esta clase de desigualdad. Lo tercero seria concienciar a todas las marcas y casas comerciales que no suceda mas en el futuro.

Siendo realistas, si los hombres que crean las leyes y las declaraciones de derecho no estan un poco mas conscientes de que hombres y mujeres tienen que tener los mismos derechos y obligaciones nunca podra haber igualdad entre sexos opuestos.

Sheila Butler ha dit...

Bon dia, sóc Sheila Butler. A continuació comentaré aquesta entrada perquè em pareix un tema molt interessant a tractar al qual no se li dóna la importància que té. El vídeo parla de la gran desigualtat vigent què n’hi ha en els preus dels productes segons tingues un determinat gènere. Si eres dona hauràs de pagar més caro alguns productes, molts dels quals l’únic canvi que hi ha és en el color.

Des del meu punt de vista em pareix vergonyós que el dia de hui encara siguen havent-hi aquestes desigualtats per l’únic motiu d'haver nascut dona. El pitjor de tot és que aquesta realitat no està visibilitzada i n’hi ha molta gent que l’ignora o que simplement li dóna el mateix. L’únic argument que donen per a defendre açò és que un producte és d’un color (rosa) i l’altre no. Fins que límits anem a arribar?

A més d’això posen estereotips a tots els productes, si eres xica i no compres els productes que la societat t’ha assignat seràs jutjada cruelment, el mateix passa amb els xics, i en molts casos amaguem la nostra verdadera personalitat per por a que ens rebutgen. No hi ha dret.

Em pareix molt important conscienciar a la gent d’aquests temes perquè a l'igual que n’hi ha desigualtat en els preus també ni hi ha en moltes altres coses les quals passen de desapercebut. Jo crec que ja n’hi ha prou d’aguantar tantes desigualtats per pertànyer a un determinat gènere, tindrem diferencies però al final tots som éssers humans i tot haurien de tindre els mateixos drets. En lloc d'imposar tant odi i lluitar entre homes i dones podríem unir-nos per a lluitar contra problemes com aquests que si tenen solució, per així poder viure en un món un poc millor.