6 de juny 2019

Aura ens explica Merlí, el (peri)patètic

Al juny del 2016 vaig publicar aquesta entrada sobre la sèrie Merlí. Com que Nètflix la té al seu catàleg i molta gent l'està veient ara, deixe ací la meua crítica en boca d'Aura, una jove adolescent a qui li molesten algunes cosetes de la sèrie. Vigileu que hi ha una mica d'spoiler!

I si en voleu més, llegiu la crítica a la sèrie a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

Altres entrades del Karícies dedicades a Merlí: 

  • Ballem, ballem… 
  • Merlí entén Judith Butler? 
  • L'escot de Berta o el nivell de feminisme dels guionistes?



  • Hola,

    Sóc Aura, tinc 15 anys, i estudie primer de Batxillerat a l’IES Àngel Guimerà. Enguany hem tingut un professor nou de filosofia, Merlí, i el primer dia de classe ens va dir que volia que la filosofia ens fera trempar, és a dir, que ens excitàrem amb la matèria; però jo sé que no pensava en els nostres clítoris, sinó només en els penis de la classe ja que poca gent sap, i Merlí menys encara, que els clítoris també s’empalmen. 

    Merlí és un professor provocador, sembla que es preocupa per l’alumnat i vol que pensem i que siguem crítics. Per als seus alumnes preferits és un crac; per a mi, és peripatètic però sense el "peri", és a dir, patètic. El seu favorit és el masclet Pol, sempre acompanyat en les bromes i comentaris sexuals per Marc. La resta de la colla són: el tímid i romàntic Joan; l’insegur i enamoradís Gerard; l’homosexual en l’armari Bruno, i l’agorafòbic Ivan. Ja començat el curs, s’hi afegirà Oliver, obertament homosexual. 

    Les xiques només en són tres. Berta és la sexual (en llenguatge masclista seria “la guarra”). Està enfadada amb Pol perquè l'ha deixada (típic, no?), i per venjar-se fingeix un embaràs que farà patir l'ex uns quants dies. Més tard, s'enrotllarà amb Marc, sabent que és el xic que li agrada a la seua amiga Tània. Mònica és la madura de la classe i Gerard i Joan sospiren per ella. Però no podia ser perfecta: va compartir amb l’anterior parella uns vídeos sexuals i aquestos han anat a parar als mòbils de la classe. Els masclets tornen a demostrar el que són perquè ja se sap que la sexualitat masculina és així, incontrolable (és ironia!). Per últim, Tània és l'amiga de Bruno, el xic homosexual que es dedica a ser més gallet que ningú per a canalitzar la ràbia de no poder estimar com vol. A Tània li agrada Marc, però la quota de xica llançada ja està coberta en la classe (i en la sèrie); així que, per tal d’acostar-se-li, només se li ocorre canviar d’imatge a l'espera que Marc es fixe en ella i s’hi llance. Estereotipat, no, el que segueix!

    Merlí no sols és mestre de filosofia sinó també de seducció, i la seua primera presa és Laia, la d’anglés. El primer dia de classe se li acosta, es fica amb la seua parella (el professor d’educació física); quan la troba sola a l'eixida, li diu que hauria d’anar amb un home més gran i experimentat (com ell), l’elogia (només físicament) amb insistència, malgrat que a ella li molesta (assetjament?), fingeix que ha de cuidar un gosset abandonat perquè sap que Laia estima molt els animals (manipulació?) i, finalment, aconsegueix anar a casa de la profe i enrotllar-se amb ella. Tanmateix, quan coneix Gina, la mare de Gerard, talla amb Laia posant com a excusa que la jove necessita algú amb qui tindre fills i ell no li'ls pot donar perquè té feta la vasectomia (sip!). 

    Manipular, enganyar, insistir malgrat les negatives... és un bon model de seducció? Les xiques i els xics tan estereotipats són bons referents per a la gent jove com jo? És Merlí un bon model d'home per als meus companys barons? Per què no hi ha xiques com jo en una classe com la que mostra la sèrie? Mon pare és professor de Filosofia i n'està molt content perquè diu que Merlí posa la matèria un lloc molt millor que el que li tenia reservada la darrera reforma educativa, però ha de ser a costa de la igualtat? 



    No et perdes la crítica a la sèrie a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

    5 comentaris:

    Carla Becker i Alejandra Addams 1 bax humanístic ha dit...


    Merlí està sent una sèrie molt vista ultimament, a més, molts dels professors la recomanen ja que aprens filosofía mentre t'entretens. És una sèrie molt típica adolescent, amb problemes que tenim tots els joves últimament i mostra casos no tan comuns, almenys entre el nostre entorn, però que també estàn ahi, com el cas del vídeo sexual compartit pel novi de Monica. Cal retractar que també es mostra la important labor educativa en fills i pares que Merlí aconsegueix per si sola a través d'unes trames que, malgrat ser quotidianes i en aparença simplistes, estan fetes de tal forma que el seu missatge cala en el públic.

    Com diu aquesta entrada, si, és cert que es mostren situacions masclistes i sexistes però creem i volem pensar que això es deu al fet que la sèrie vol mostrar la realitat del que ocorre en el món, en aquest cas en l'institut, amb motiu de canviar-lo. Però d'altra banda també pensem que probablement és pel fet que la gent ens hem “acostumat” tant a aquest tipus de situacions que arribem a veure-les com a normals quan realment no ho són. Cada jove té un problema relacionat amb el trànsit cap a la maduresa i la cerca de la pròpia identitat i ens el mostren a vegades de manera que no hi ha una moralitat. Per exemple, hi ha un capitule que Berta ve amb una vena en el braç i diu que el seu pare li ha pegat; tots se sorprenen però ningú es presta a ajudar-li i a investigar que és el que realment ocorre amb el seu pare, és a dir, no el prenen tan greu com realment ho és.

    Un altre clar exemple seriosa amb el vídeo de Monica, mai s'arriba a resoldre que és el que ocorre amb el xic que havia compartit el vídeo, no se sap si rep un càstig, si li demana perdó… Simplement es deixa de parlar de l'ocorregut com si coses com aqueixes foren normals i sense tanta importància.
    En conclusió, creiem que la sèrie de Merli té una molt bona trama i realment t'ensenya filosofía mediant els problemes dels personatges, però també estem d'acord amb què hi ha escenes que realment denigren a la dona i la fan veure com un objecte, però al cap i a la fi, si no el canviem en la vida real com ho farem en una sèrie?

    Pau Goldman i Luthy de la Barre ha dit...

    Aquesta entrada que hem trobat al blog de Karicies es tracta d’una crítica a l'exitosa sèrie catalana en possessió de Netflix de ‘’Merlí’’. Aquesta sèrie ha tingut moltíssima fama a aquest país i tant crítics com professors la recomanen a causa de molts missatges importants sobre la vida que transmet i a què li dóna molta importància a la filosofia (que normalment és infravalorada).

    No obstant això, ací es critiquen certs aspectes sobre els quals personalment mai he sentit parlar sobre la sèrie i que de fet, són molt interessants i importants a l’hora de valorar i recomanar – la.

    Per començar, Merlí es mostra com un professor simpàtic, que agrada a tots i totes les alumnes per la seua actitud ‘’jove’’ i l’interés que mostra per ells. Ells el ven com un crac, però si analitzem a fons les seues accions i paraules podem veure que amaga certes actituds tòxiques, masclistes i manipuladores. De fet, en aquesta crítica no només es parla de Merlí, sinó també dels alumnes seus.

    En primer lloc, diu molt de Merlí que de la seua classe el favorit siga un masclista que sempre fa bromes inadequades i comentaris sexuals. D’altra banda, una de les seues companyes està enfadada amb un dels xics perquè l’ha deixada, i decideix venjar-se d’ell fingint un embaràs, Totes unes actituds molt sanes i gens tòxiques. (Per si de cas, era sarcasme).

    Després només seguim observant moltes situacions de vergonya i d’estereotips contra els quals hauríem de lluitar, com per exemple canviar d’imatge a propòsit per a tractar d’apropar-se a un xic, o també el xic homosexual que no ho vol acceptar i es dedica a fer-se el més gallet de tots. Amb aquest últim exemple la veritat és que tinc menys problemes, ja que potser no ens posen al personatge d'exemple del que cal fer, sinó com a exemple del que s’ha d’evitar, a model de crítica.

    Per parlar de les actituds de Merlí, ens posen d’exemple la manipulació e insistència (que en realitat es assetjament) que utilitza amb el fi d’apropar-se a la professora d’anglés.

    La conclusió de la crítica és una pregunta als espectadors més crítics, i és que, ¿Realment Merlí i els seus personatges són un model a seguir? En la nostra opinió no, ni les xiques ni els xics actuen com haurien, i sobretot els espectadors més joves corren perill d'imitar-los, i això és molt perillós.

    Martín de Gournay ha dit...

    Vaig veure Merlí l'any passat, aprofitava les vesprades quan els meus pares no eren a casa per a veure-la en la televisió. Fins i tot quan em deixava un episodi mig acabat, a la nit anava a fosques pel passadís de ma casa per arribar a la saleta on tenia wifi i com l'habitació dels meus pares est a l'altra part de la casa em podia acomodar en la cadira reclinable I acabar-ne el capítol en la meua tauleta tàctil.

    Li tinc a aquesta sèrie molt d'afecte perquè em feia evadir dels meus problemes i les meues preocupacions. Aquesta producció de televisió de Catalunya, narra les peripècies d'un professor major de Filosofia anomenat Merlí Bergeron. Aquest mestre té un caràcter molt especial perquè és solitari, li agraden les dones, el vi i ajudar als alumnes de la seua tutoria a solucionar els seus conflictes personals. És fàcil trobar-te representats en situacions al llarg de la sèrie.

    És veritat que està protagonitzada per estereotips com Pol el xic popular i gallet o el Bruno com el típic reprimit, però mentre passen les temporades es pot veure com els personatges -Merlí inclòs- canvien de personalitat i pense que això forma part del comportament de les persones. Pol per exemple deixa de ser tant gallet i té relacions sexuals amb persones del mateix sexe (que no vol dir que es considere gay o bisexual, ell no es posa etiquetes) o per exemple Merlí deixa de ser un doner i inicia una relació amb la mare del Gerard.

    També és cert que Merlí no és un feminista, per exemple ell no sabia com tractar amb una transsexual però això no el converteix en una sèrie sexista i masclista.

    La meua conclusió és que la funció de la serie "Merlí" és fer-te trempar; tingues un penis o un clítoris

    Maria Curie ha dit...

    La sèrie de Merlí m’agrada molt i veig que al inrevés del que diu aquesta entrada, el que vol la sèrie es reflectir els problemes de la societat i en forma de revolució donar-nos compte de lo roí que són aquestes situacions i combatre-les.

    Situacions com el "masclet" de la classe (en aquesta cas Pol), els comentaris masclistes sobre l’escot (Berta), la situació de Bruno de no voler "eixir del armari", cosa que tampoc crec que siga necessari ja que les persones heterosexuals no ho fan; i més situacions com aquestes protagonitzen la sèrie però això és el que ho fa molt interessant. Com anem a solucionar problemes que molta gent no veu?, doncs aquesta és una manera de donar-se compte. Crec que reflecteix molt bé els problemes que poden tenir persones d’una altra sexualitat que no siga la heterosexual, també les fòbies que pateix molta gent, la manera de vestir-se o de expressar-se... en general situacions que no passen la majoria de gent, o que la societat fa que ho vegem roí o estrany.

    En conclusió vull dir que la sèrie no es masclista, ni xenòfoba, etc; és una sèrie que el que vol és reflectir els problemes que patim en la actualitat per ser com som, i aquesta manera de reflectir-los fa que molta gent que no els veia, ara els veu i ajuda a solucionar-los. Aquesta gent ara es dona compte de com pateix la gent per expressar-se d’una manera o simplement sent com vol ser.

    Emilio West ha dit...

    Sincerament, no comprenc que preteneu visualitzar o que voleu queixar-vos amb les entrades de Merlí, de debò, crec que no enteneu la ficció, les sèries que tracten aquests temes, sigueu massa sensacionalistes i no enteneu res.

    Encara no he vist que us queixeu de sèries com a "Elit", que a tots us encanta les dones i els homes que actuen ací, i no us adoneu que aqueixa sèrie si que no reflecteix per a res -llevant el tema de la bisexualitat i el poliamor- el que realment ocorre al món amb els joves, a tothom li encanta aqueixa sèrie i tot el que apareix en ella. Igual que Skam, parlem d'estereotips i en Skam està plagat d'aquests, però ningú es queixa, potser per la proximitat amb la qual Movistar tracta els seus personatges i actors i la realitat plasmada en la sèrie, i ull, no m'estic queixant ni d'Elit ni de Skam, realment em semblen dues sèries de 10 i m'encanten, la diferència és que jo distingisc la ficció i la realitat.

    Crec que no compreneu que les sèries sovint intenten reflectir situacions reals, criticar casos que succeeixen hui dia entre els joves i reflectir realment el que ocorre, potser en algun moment de forma exagerada, com en el cas de Merlí, que sincerament, té algunes coses totalment primitives que no ocorren realment en un institut, ni entre alumnes ni entre professors, com per exemple l'"assetjament" que Merlí li fa a Laia, que el tracten d'una forma còmica i que s'acaba amb la revelació d'aquesta, és una trama massa exagerada, però és una sèrie, i és més fàcil transmetre un missatge clar si ho fas de forma exagerada, però clar hi ha persones que no el capten...

    Una altra entrada que hi ha més a baix i que comentaré; relacionada també amb Merlí per desgràcia, és totalment absurda, però estalviaré les meues paraules desenvolupades per a un altre comentari.

    Simplement és millor deixar el sensacionalisme de costat i no intentar polemitzar de forma barata i absurda com feu en entrades com aquesta, però bo, com tot.. és sol la meua opinió, no?