24 de març 2019

Aprenent a ser home

Vicent està fent les pràctiques al nostre institut per a ser professor de Geografia i Història, i ens ha regalat, a la meua tutoria i a mi, una sessió parlant-nos sobre les noves masculinitats i la seua experiència de més de dos anys en un grup d’homes. Els temes sobre els quals han reflexionat al llarg d’aquest temps han sigut: la masculinitat hegemònica, els micromasclismes (https://www.youtube.com/watch?v=Co_z_GbjbHY), els privilegis, les emocions, el contacte físic entre homes, l’amor romàntic i les relacions no monògames, i la sexualitat. 

Després de recomanar-nos alguns llibres (per exemple, Hombres que ya no hacen sufrir por amor, de Coral Herrero o El feminismo es para todo el mundo, de bell hooks), sèries (com Big Mouth) i dos articles (“Aprender a ser hombre” i “El consentimiento”), hem estat debatent sobre el consentiment, concretament al voltant d’aquestes qüestions: 
  • Com defineixes el consentiment? 
  • Alguna vegada has parlat sobre consentiment amb la(es) teua(es) parella(es) o amistats? 
  • Busques únicament senyals verbals o hi ha altres senyals? 
  • Creus que parlar arruïna l'ambient? 
  • Comproves i preguntes, segons avancen les coses, o assumeixes que el consentiment del principi significa que tot està bé? 
  • Si et donen el consentiment una vegada, assumeixes que a partir d'aquí sempre hi estarà? 

“Aprender a ser hombre” és una traducció al castellà de "Learning to Be a Man" fet per l'editorial Segadors al 2016, i ací te’n posem un fragment perquè el comentes. Si no, també pots comentar la sessió amb Vicent o tot en conjunt.

En el instituto aprendí mucho acerca de cómo ser un hombre. No fue un aprendizaje estándar y no acaté la masculinidad típica […] pero como ya hemos visto, el patriarcado es muy adaptable y siempre está dispuesto a fabricar masculinidades alternativas para aquellos que, como yo, no se sienten cómodos en el rol más normalizado y alabado, pero que no tienen la suficiente valentía para romper totalmente con esta socialización. De hecho, creo que tuve bastante más valentía en el instituto que ahora, y que a lo largo de mi vida mis miedos han sido el mejor aliado del patriarcado. Es decir, la bravura del macho es una farsa. Es la cobardía la que le conduce a desempeñar su papel; y si hoy día soy un hombre es porque me han vencido, porque tuve demasiado miedo para ser otra cosa, algo sin nombre pero que surgía de mis propios deseos. 


Pues fue en el instituto donde la presión social terminó fijándome en mi papel de hombre. Si ya es una cosa terrorífica el identificarse como gay o bisexual o lesbiana en el instituto, negar la identidad de género es impensable. Puede que hoy en día sea más fácil, incluso hoy en día hay adolescentes que saben qué significa «queer» y «trans». Pero en los años '90 esto sólo estaba empezando a cambiar. Y, por cierto, hay y había adolescentes trans. […] 

[Aún así] De alguna forma fui un disidente de género en el instituto. Los machos alfa y los chicos normales solían tacharme de gay o maricón. Yo les criticaba su homofobia y les permitía llamarme gay para mostrar que no era ningún insulto y porque tampoco me sentía heterosexual, al menos no del todo. Así que resistía un poco, pero aquella resistencia agotó mis defensas. Era fácil enfocar mis críticas y mi rechazo a los machos tradicionales, sin ir más lejos, sin buscar las raíces más profundas del problema. El miedo también jugó su papel. Si me podían dificultar tanto la vida por un inconformismo tan leve, ¿por qué buscarme más problemas? Fue suficiente distinguirme de los hombres malos. Pero los hombres buenos también tienen una función importante en el patriarcado. 

He hablado mucho de mujeres y hombres. Pero éstas no son categorías naturales. Considero que es precisamente la socialización, y no la naturaleza, la que define mujeres y hombres. […] Pero mirando la sociedad en la que he crecido, sólo puedo pensar que aceptar este binomio nos hace cómplices del patriarcado. También hay personas que no se identifican con ningún género, cuya existencia es una subversión constante. Y me miro. Pienso en mis deseos y mis experiencias, y me pregunto ¿por qué me he quedado atrás? Hay algunos comportamientos masculinos que me resultan cómodos, pero también hay muchas cosas femeninas que me encantaría hacer, o que hago cuando nadie me mira y que nunca osaría hacer en público. Y hay muchas personas femeninas que me atraen, pero también muchos hombres que me parecen guapísimos. Y he compartido placer con algunos de ellos. ¿Por qué [acepté el binomio]? Por el miedo. Ese principal aliado del sistema patriarcal. 

No debería identificarme como hombre. Mi identidad de género es cobarde. Mi incomodidad con mi papel de género no me motivó a romper mi relación asignada con la sociedad. Pero sí que me inhibió en el momento de la socialización en el sexo. Me daba asco el cómo los otros chicos empezaban a hablar de sexo, así que les evitaba. Perdí una socialización insana, pero tampoco la sociedad me presentó otras formas de socialización acerca del sexo. […] 

El efecto de los medios es clave. Estamos constantemente bombardeados con imágenes sexistas que nos dicen como tienen que ser los cuerpos, cuáles signos físicos y superficiales nos deberían atraer. Años antes de poder tocar y ser tocado por otra persona para compartir nuestro placer, unas estructuras sociales muy potentes—Hollywood, las empresas de moda, las empresas de las noticias—estaban moldeando mi sexualidad. […] Y a los hombres nos producen una mirada que reduce a las mujeres al estatus de objetos. La mirada de los hombres es una fuerza de violencia cotidiana en la sociedad patriarcal. Tenemos que aprender a desarraigarnos de esa mirada. Si realmente queremos una sexualidad libre, si realmente nos da asco la sexualidad del patriarcado—una sexualidad de objetos—los hombres también deberíamos promover el ataque y el sabotaje contra la publicidad sexista y las empresas que la producen.

5 comentaris:

Jorge Davison i Sergio Woolf (1er BATX C) ha dit...

Bona vesprada, les ultimes dos setmanes hem fet dos tutories amb Vicent i Rosa sobre els grups d'homes i ens ha paregut molt interessant tractar aquest tema després de fer aquestes tutories. A la primera tutoria Vicent ens va fer una introducció sobre els grups d'homes explicant-nos que feia al seu grup i donant-nos exemples amb vídeos. A la setmana següent varem fer un taller sobre aquestos grups, els xics amb Vicent i les xiques amb Rosa, com nosaltres som dos xics explicarem una mica que vam fer amb Vicent.

En aquest taller començarem dient els que ens pareixien per a nosaltres els beneficis que teníem per ser homes blancs, joves i europeus. Al finalitzar de dir tots els que ens vinguérem al cap vam fer un cartell ficant el benefici que més ens vinguera al cap i després els llegiríem i debatríem sobre ells. Aquesta raó ens va donar molt que pensar al nostre cap i ens ajudà a adonar-nos de que per nàixer al país que hem nascut i per pertànyer a diversos grups socials que pertanyem tenim molts més beneficis que altra gent.

En la nostra opinió ens ha paregut un taller molt interessant ja que ens donà moltes cosses en les que pensar, també la forma en la que la vam fer va ser molt més amè que una simple xarrada perquè d'aquesta forma vam participar tots els xics que estàvem a classe a més de Vicent i alguns xics del batxillerat d'humanitats que també els va semblar interessant el taller. També vam aprendre que els grups d'homes són una forma molt amena i divertida de tractar diversos temes seriosos i d'aprendre en base a les experiències que han viscut altres homes que també pertanyen al grup. Nosaltres abans d'entrar a aquest taller pensàvem que els grups d'homes serien una forma més masclista de contrarestar els grups de dones però després de l'experiència que ens ha donat aquest taller hem canviat totalment de pensament ja que als grups d'homes es parlen molts temes feministes per intentar ajudar a les dones en aquesta causa i altres temes per intentar aportar un gra d'arena en aquest món tan injust.

Per finalitzar voldríem impulsar a la gent que llisca aquest comentari a que si tenen la oportunitat de tindre una tutoria com aquesta o entrar simplement una vegada a un grup d'homes que entre ja que es una experiència que dona molt que pensar i es una forma molt amena d'aprendre sobre temes molt importants.

Unknown ha dit...

Jo crec, sobre les preguntes de sota sobre el consentiment, que hi ha que parlar-ho, perquè si que hi han senyals que no tan sols són verbals, però es poden confondre i no totom les entendrà de la mateixa manera. Cada cert temps hi ha que aturar-se una mica i parlar, no tan sols sobre el que es consenteix i el que no, encara que també és molt important, també hi ha que parlar sobre com se senten més agust totes dues parts de la relació, el que els agrada més i el que preferirien no tindre que fer-ho, pense que tal vegada al moment coste obrir-se i tal vegada talle una mica el romanticisme, però després pot suportar un alivi i donar les gràcies per deixar clar els limits i els gusts de totes dues parts. MJA

Óscar Campoamor i Lucía Stone ha dit...

Què són les masculinitats? Què aporten o que provoquen en la societat? Açò és del que Vicent ens va parlar l’altre dia en l’hora de tutoria. Ens va parlar que provoca i açò és el que vam a comentar.

Primer parlar de la diferència que hi ha entre sexes en la nostra societat. Vicent ens va fer exposar la nostra opinió sobre aquest tema. Algunes persones van dir que els hòmens anaven més segurs pel carrer, altres que en el treball hi ha molta diferència de salari. En conclusió tots vam quedar d’acord a l’hora de dir que hi ha sempre una diferència entre homes i dones. Però per altra banda també va eixir la frase que les dones entren gratis a les discoteques, el qual va fer que pensarem i aplegar a la conclusió de què assoles entren gratis perquè les consideren un producte una manera de què els xics entren i paguen.

En la nostra opinió aquesta diferència que crea la societat és absurda i innecessària, ja que crea una opinió que fa que la gent diga i pense que les dones són inferiors als hòmens, que no tenen els mateixos drets, etc. Aquesta situació a temps d’ara continua passant, però també hem de dir que gràcies al miler de dones que van lluitar per la igualtat ara tot està un poc més igualat. Per altra banda hem de destacar nomenar les violacions que ocorre ixen en el món i en concret en Espanya al llarg de l’any, ja que no són poques i damunt no se li dóna la importància que es deuria.

En conclusió aquests tallers són necessaris, ja que fan que ens replantegem com està la societat, com també fan que ens adonem conter de quee no fa falta ser una dona per a recolzar el feminisme, està clar que les que han de tindre més presencia són les dones perquè estan lluitant pels seus drets, però els hòmens també han d'estar presents, és a dir, tenen que recolzar la causa i que la societat es adone que també els hòmens volen igualtat, volen que tot el món siga justa. Finalment donar-li les gràcies a Vicent per deixar-nos les coses més clares, per explicar-nos el que està passant i el que passarà i per finalitzar dir que aquestes xarrades són necessàries i el seguiran sent si la societat no evoluciona.

LUISMI DE GOUGES ha dit...

https://drive.google.com/open?id=1FDaaEl-lxNwiW7UA_6wHb7P10o7WClRf

alex stone ha dit...

Que és ser un home? Ser un home per a la societat és complir uns requisits molt específics.
Has de ser fort, valent , no mostrar els sentiments, etc. Ser un verdader home en aquesta societat pot ser molt dur per a alguns que no cumpleixen aquests «requisits» s’els diu maricons, nenaza, pocs homes etc.
I per a vosaltres que seria ser un home? Perque per a mi crec que hui dia ser un home no ha de ser ser totes aquestes coses si no algo més biològic, perque la forma de comportarse no et fa un home si no del sexe que has nascut icom et defineixes amb el teu gènere .

Ara bé per als que pensen que ser masculí, fort i un lider per excelencia, si una dona fora asi? Seria un home? No veritat? doncs un home pot ser com vulga, més masculí, més femení, amanerat, o també fer-ho tot amb força i dedicació. Veient aço, per aquesta gent, ser homosexual no estaries dins d’aquest estigma o per lo menys si ets amanerat perque clar si siguis snet masculí a lo millor no el perixen tan malament.

Hauriem de ensenyar als mes chicotets no ser uns homens o unes dones si no tan sols a ser bones persones que es el que realmen imporat en aquesta vide.