Mikel Missé i Marina Collell, de la Guerrilla Travolaka, ens han visitat aquest dimarts 24 de febrer de 2009 per parlar-nos de transsexualitat i de lesbianisme. Els remorejos quan entren al saló d’actes són tan potents com el soroll d’un avesper: Qui és el travolo, ell o ella? Està operat? Però si es guapo i tot!
Al llarg de tres setmanes l’alumnat de Taller i de Projecte ha estat treballant el tema i un grupet de voluntaris en fan la presentació. Amb molta vergonya, però també moltes ganes, expliquen què és la transsexualitat i les discriminacions que pateixen les persones que volen decidir amb quin sexe se les ha de tractar.
“Per què et sents home?” pregunta algú de la sala a Mikel. “No em sent ni home ni dona. Vull viure com a home, en masculí, perquè només hi ha dues caselles on em puc situar” respon ell. És el sistema binari heteropatriarcal, explique a classe. Si ets un home, ocuparàs una posició superior en la jerarquia, hauràs de ser masculí i t’agradaran les dones. Si ets una dona, hauràs de ser femenina i t’agradaran els hòmens.
Podem triar on situar-nos? La resposta és no!
I què passa si no encaixem en les quadrícules? Que et farem encaixar a base d’insults! Ho has entés, friki?
Per què ens sentim hòmens o dones? Gran pregunta!
Per què acceptem que ens tracten amb el sexe que ens assignaren només nàixer després de l’observació dels genitals?
A classe els he fet la pregunta a algunes alumnes: “Per què et sents dona?”. Una xica em contesta que perquè li agrada pentinar-se els cabells, posar-se sabates de taló, pintar-se i anar amb roba femenina. “Aleshores...”, conteste jo, “si a un xic li agrada fer totes aquestes coses que tu dius, ja és una xica?
Què els passa als xics a qui agrada fer coses de xiques? I a les xiques que fan coses de xics? Els passa que els insulten, que els diuen maricó o masclot, que els miren malament, que els discriminen... i moltes vegades això ocorre en la nostra presència i sense que hi actuem.
A la xarrada del matí un alumne va comentar pel corredor que no li interessava perquè ell no era maricó. Segurament no ho era però, per contra, al seu voltant hi ha gent de tots els colors i el seu propi desig no serà tampoc el mateix al llarg de la vida. Les identitats no són quadrícules on encaixem a la perfecció, sinó etiquetes que ens pengem o que ens pengen i que massa vegades serveixen per a amagar els propis desitjos diversos i diferents dels de qualsevol altra persona. Per això, la xarrada que Mikel i Marina ens van regalar no tenia com a intenció fer propaganda de l’homosexualitat o de la transsexualitat, sinó una defensa de la diversitat i una crida a la responsabilitat de tots per convertir o crear al nostre voltant espais segurs perquè hi càpiguen tots els desitjos.
Perquè ni l’homosexualitat ni la transsexualitat són malalties, però en canvi l’homofòbia i la transfòbia sí.
imatge
I què passa si no encaixem en les quadrícules? Que et farem encaixar a base d’insults! Ho has entés, friki?
Per què ens sentim hòmens o dones? Gran pregunta!
Per què acceptem que ens tracten amb el sexe que ens assignaren només nàixer després de l’observació dels genitals?
A classe els he fet la pregunta a algunes alumnes: “Per què et sents dona?”. Una xica em contesta que perquè li agrada pentinar-se els cabells, posar-se sabates de taló, pintar-se i anar amb roba femenina. “Aleshores...”, conteste jo, “si a un xic li agrada fer totes aquestes coses que tu dius, ja és una xica?
Què els passa als xics a qui agrada fer coses de xiques? I a les xiques que fan coses de xics? Els passa que els insulten, que els diuen maricó o masclot, que els miren malament, que els discriminen... i moltes vegades això ocorre en la nostra presència i sense que hi actuem.
A la xarrada del matí un alumne va comentar pel corredor que no li interessava perquè ell no era maricó. Segurament no ho era però, per contra, al seu voltant hi ha gent de tots els colors i el seu propi desig no serà tampoc el mateix al llarg de la vida. Les identitats no són quadrícules on encaixem a la perfecció, sinó etiquetes que ens pengem o que ens pengen i que massa vegades serveixen per a amagar els propis desitjos diversos i diferents dels de qualsevol altra persona. Per això, la xarrada que Mikel i Marina ens van regalar no tenia com a intenció fer propaganda de l’homosexualitat o de la transsexualitat, sinó una defensa de la diversitat i una crida a la responsabilitat de tots per convertir o crear al nostre voltant espais segurs perquè hi càpiguen tots els desitjos.
Perquè ni l’homosexualitat ni la transsexualitat són malalties, però en canvi l’homofòbia i la transfòbia sí.
imatge
28 comentaris:
Obiament, trenquem els esquemes, que al cap i a la fi, la seva única funció és llevar llibertat a les persones, per ser com vulgam.
Ací hi ha “Els huit manaments del gènere o de l'integrisme identitari” (Dorais):
1. Solament hi ha dos sexes i dos gèneres: home i dona, masculí i femení.
2. El gènere és invariable. Si ets home o dona, sempre ho seràs.
3. Els genitals són el signe essencial del sexe i del gènere.
4. Qualsevol excepció és presa com a broma o patologia.
5. No hi ha transvasaments/transformacions d’un gènere a l’altre, solament en carnestoltes o espectacles burlescos.
6. Cada persona s’ha d’assignar a un sexe i a un gènere. No hi ha casos on ningú es quede sense assignar.
7. La dicotomia baró/dona és natural, amb independència dels criteris científics.
8. Pertànyer a un sexe i a un gènere o al seu contrari és natura. No depèn de ningú la decisió de ser baró o dona.
Anònim tens tota la rao, una persona que naix home o dona i vuiga cambiarse el seu sexe, sempre sera home o dona per molt que diga el contrari. J.C
M i E: Hi han algunes persones que per naixer de una manera i voler ser d'altra l'etiqueten,pero la gent no s'hi dona conta
que son tambe persones com tots i que fan mal amb els seus comentaris i discriminacions.
Tots siguem dones o homes davant de tot som persones i tenin que respater la decisició dels altres.
La veritat es que a mi la xarrada em va agradar molt, ja que Mikel i Marina van explicar tot molt be i a una manera que no es faça aborrit. Van explicar tot el que el passava en les seus vides, com els va afectar en la seua familia, en les seues amistats, en resum en el seu voltant i la veritat per lo que ens van contar, no va afectar molt a le seua vida.
Despres es van fer entendre que si alguna persona en el institut (que segur que ni ha) que siga lesbiana o marico, no tenim perque tractarle mal, si no ver que es una cosa normal, i no insultarle ni coses aixi.
En resum la xarrada va estar be i ademes molt completa.
Estaria molt be que pugueren vindre una altra vegada.
Firmat: L.A.M
La xarrada em va agradar molt! Mikel i Marina van explicar-lo tot amb claretat i dient el que pensaven.
Van responder totes les preguntes que van fer, i van resoldre totes les nostres dubtes.
Ademés, no va ser una xarrada com altres, que llegint el que posa al power point, ja pensen que ho entenguem.. Ells ens preguntavem si ho haviem entés i si teniem mes dubtes.
Quan va acabar la xarrada, em vaig apropar a ells per a saludar-los, no vaig dir moltes coses, pero em vaig adonar de que també eren molt simpàtics.
Mikel i Marina, torneu a Valencia i torneu a fer-nos altra xarrada.
Gràcies per vindre!
ARG.
Miquel i Marina, sois els amos!! xD! La xarrada em va agradar moltisimin perque vareu dir tot el que penseu sense complexos.
Crec que ens varem aclarar moltes dubtes.
Tambe, crec que ens varem plantejar despres de la xarrada moltes coses que avans ni les aviem pensat i aixo pense que es molt bo. Tot el mon va exir del auditori dient que els avia agradat per lo directos que vareu ser.
Miquel: segueix aixi que nadie et canvie!! xD!
Marina: Molt amaa!! xD!! jaja (i de frikis res!!)
A vore si torneu al institut prompte per a donar mes xarrades o simplement per a salutar de quant en quant.
Signat: S..*
Jo pense que el comentari de J.C no es pot respetar, ja que eixa persona no respecta a les persones que naixen sentin-se de l'altre sexe al seu.Cada u ha de fer el que senta que esta be, sin reprimir-se,aixo ho estem superant,ja varen tindre prou en epoques anteriors en espanya.CBG
Jo, personalment, dir que la xarrada em va encantar i va ser molt interessant. Crec que les persones que naixen en un cos que no es el seu, és a dir, que naixen xics i es senten xiques o l'inversa, ja tenen prou amb les dificultats que comporta i el que hem de fer és acceptar-lo i recolzar-lo al màxim. Igual que als xics que els agraden xics i a xiques, xiques.
La societat a la que vivim fa que nosaltes no pugam acceptar coses diferents i que pensem que alló que no és "l'habitual" estiga malament. Però què és l'habitual? És que tot és relatiu. Nosaltres hem de canviar alló que no es agrada. Per exemple, a mi no m'agrada que es discrimine un xic homosexual, per tant, jo no el discriminaré i la gent que es burle i demés, a eixa gent és a la que s'ha d'ignorar ja que serà un poc ignorant, per no saber que al món ha d'haver-hi VARIETAT de tot, inclós varietat de gustos.
Dir també que a la xarrada van dir coses que mai m'habria imaginat o que tenia confusió i altres coses que pense que són un començament al canvi de mentalitat, com per exemple, que a Extremadura o Aldalucia les operacions de canvi de sexe siguen gratuites. Hauria de ser així en tot lloc.
M.T.S
La xarrada que ens van donar Miquel i Marina em va agradar molt i pense que en tots els instituts s'haurien de donar xarrades com aquestes per a mostrar a les persones que discriminen a la gent transsexual, homosexual, etc. que ser aixi no es cap malaltia i que ells podrien ser les víctimes i no els agradaria que els discriminaren.
C.M.C
La xarrada que ens varen donar Marina i Mikel va estar genial!! Personalment em vaig riure molt amb les seues anècdotes, contaven la seua història sense vergonyes!xD No coneixia molt sobre la transsexualitat però ara ja me queden les coses més clares. Tot i que la societat ha avançat encara hi ha gent que no comprén el que els passa, si et sents home o dona ningú t'ha d'insultar encara que el teu sexe no concorde, per això no estic d'acord amb el comentari de J.C.
Aunque acepto a los transexuales, cada uno es libre de hacer lo que quiera con su cuerpo. Yo no estoy tan seguro de que la transexualidad no se ha un poco una enfermedad, la homosexualidad y la bisexualidad por su puesto que no, pero el hecho de no aceptarse a uno mismo creo que tiene algo de enfermedad, pensariais que yo estaria bien de la cabeza si me quisiera poner otro ojo en la cara?, o ponerme otra nariz en la perilla? o mas exagerado aun cortarme un brazo? porque pienso que me sentiria mejor manco yo creo que estaria un poco ido de la olla...
em va agrdar molt la xarrada per que van dir unes veritats molt grans per que varen parlar de la tansexualitat,i lesbianisme .vaig pensar que la xarrada iva a ser molt aboorida pero al final va resultar interesant . atentament amonim
Jo crec que la xarrada va estar molt bé, varen explicar moltes coses de la seua vida, o coses que havien vist.
Jo no em vaig quedar tota la xarrada, per tenir que anar a un lloc, però segur que va estar molt interessant i entretinguda.
Miquel i Marina no s’avergonyiren del que van dir, això està bé.
FIRMAT:=)|(=|^^|-.-A.S
Jo pense que cada persona pot fer el que vullga si ell o ella se sent d’una manera determinada ha de lluitar pel que sent i si vol canviar-se de sexe se canvie. La gent no ha de dir res, no és la seva vida.
A mi m’ha paregut interessant açò d’anar contant una xicoteta part de la vida privada d’un transsexual. És bastant important, així es pot aprendre més coses (bona xarrada)
R.A.F
Abans de la xarrada coneixia un poc el tema de la transsexualitat, però ara els comprenc millor,
sé el que pateixen, les seues angoixes, etc. El xic Miquel
va ser molt educat i amable amb tots nosaltres, i la xica Marina ens va parlar una miqueta del lesbianisme.
Em va agradar molt la xarrada per que van dir unes veritats molt grans per que varen parlar de la tanssexualitat, i lesbianisme. vaig pensar que la xarrada anava a ser molt avorrida però al final va resultar interessant.
Ep!
A mi també em va agradar molt estar una estona amb tots/es vosaltres... M'ho vaig passar molt bé i a més a més, vaig aprendre moltes coses. Us asseguro que val la pena passar moltes hores en un tren, faltar un dia a la feina o fins i tot exposar petits i íntims trossets de la meva vida davant de tanta gent si això fa que una sola persona d'entre vosaltres pugui somriure una mica més.
Vaig veure molts somriures el passat dia 24, i sabeu què? Això em compensa tot allò que em pugui fer mal. Perquè si alguna vegada algú m'insulta pel carrer, o tinc un dia de "bajón", me'n recordo de vosaltres i penso que faci el que faci no m'he de rendir. Que a poc a poc entre tots/es anem canviant les coses.
Creieu-me: les vostres mirades còmplices i els vostres comentaris ho compensen tot.
Espero de veritat (i crec que el Miquel també) poder tornar el proper curs.
Una abraçada molt forta (i no una de sola, sinó una per a cadascú de vosaltres).
MARINA (que us llegeix des de Barcelona)
P.D: recordeu que podeu escriure'ns algun mail quan vulgueu, sempre que vulgueu... Ara o d'aquí a uns quants mesos, anys... Estarem encantadíssims!
Hola familia
La Marina m'ha fet enveja, i m'he decidit jo també a felicitar-vos a vosaltres, per preguntar sense por, epr reflexiona ri fins i tot epr treure conclusions brillants com la d'aquest/a company/a que diu:
"tens tota la rao, una persona que naix home o dona i vuiga cambiarse el seu sexe, sempre sera home o dona per molt que diga el contrari. J.C"
La prova definitiva de que encara queda moltíssima feina a fer i moltes xerrades per endavant!
Al J.C.i altres companys que pensen així els hi preguntaria allò de "Què vol dir ser un home o una dona?"
prometo contestar a les respostes....
Una abraçada a tots i totes...
i bé, igual que aqui hi ha gent que es declara fan del Miquel i la Marina, sapigueu que nosalters som fans de la Rosa Sanchis! Toma ya!
Miquel.
Jo també soc fan de Rosa! :)
ARG.
jajajaja i jo tambe :) , gracies a gent com vosaltres la societat estan canviant poc a poc(feu un gran treball amb les vostres xarrades), i a professores com Rosa que fan que els estudiants es plantegen coses que abans ni s’havien plantejat.
Jo personalment pense que tota persona es lliure per fer el que vol, i per eixa norma tambè d'estar amb la persona que vol: siga dona o home. Qui soc jo per a dir-li a ningú amb qui te que estar?
Deurien de repetir una xarrada d'estes,...es bo per a tots.
*Alma*
HOLA MIKEL i MARINA !!
Som les que et presentaren en la xarrada i la que estaba en la platja amb el novio.
Ens va agradar molt la vostra xarrada, ens vam riure molt amb vosaltres ens va encantar com ho esplicaveu.
Sentirvos ens a cambiat la forma de pensar ara ho entenem millor les coses.
ems molaria k binguereu l'any que be.
ya ems vorem, una abraçada per als dos.
diana,aroa i maria.
som del villena"valencia"
La xarrada va estar molt interesant. Es van contar moltes coses sobre la vida de miquel y Marina . Com va rebre els seus pares , la seua homosexualitat, com els tractaven en el col.legi i en l'institut.La meua opinio es que es molt injust que tracten mal a les persones que son diferents. Tambe esta mal que els insulten o es riuen de ells. Ells son aixi i el cos es seu i poden fer loque li dona la gana. I cada persona es como es.
Un salut!
La xarrada a estat molt be perque Mikel i Marina fan un gran treball anant per tota Espanta intentant que esta societat no siga tan masclista .Una demostracio de aquesta societaat es que si eres una xica i t’agraden les xiques enseguida et diuen ‘friki’ conclusio que em pareix molt be que Mikel i Marina fasan aço i avore si ho podem repetir i a MARIA la nostra profesora de valencia esta fent tambe un gran treball creant aquestes pagines ^^ MARIA,MIKELI MARINA !FAN UN GRAN TREBAL AMB AQUESTES XARRADES!;)
L'AUTOR DEL COMENTARI ANTERIOR CARLOS!;)
bé la xarrada em va agradar molt,perqué jo pense que tot el món sóm persones,i tenim dret a elegir la notra vida , hi ha molta gent bisexual ,homosexual.. que estan molt mal perquéixen amb la seua parella i els diuen coses , insults,els miren mal..,i solament pel mateix fet que t'agradce algú del teu mateix sexe, m'ha agradat que vingera la ''noia'' lesbiana , a veure si obri el ulls a la gent i se donen conte de que són persones normals , bé i Mique el ''noi'' transexual, qué dir? , a mi m'ha enamorat..JAJA , bé ell va vindre ha contar-nos la seua vida , i les coses que li passen pel carrer , y hi ha una cosa que va dir que me ha llegat, que no va a la picina i me pareiz molt fort.. a qui no l'agrade com es , que no el mire, peró que ell tinga que quedar-se sense anar a la picina perque uns capolls puguen opinar me pareiz mlt mal, de moment no tinc picina en la meua casa quan tinga, estás invitat.. jo encantada =).I bé aixó que ha sigut una xarrada molt entretinguda,divertida.
Si jo vaig en el metro o en algún lloc que hi ha una xica lesbiana,o uns xics gays i sé estiguen picant amb ells , saltaré jo ha dir-les algo.
Desde sempre he pensat així , peró ells m'han fet reflexionar més.
GRACIÉS,Miquel i Marina =)
Publica un comentari a l'entrada