19 de nov. 2012

Violència en parelles adolescents



(EN CASTELLANO)

25 de novembre. Dia contra la violència masclista.

La violència masclista en la parella existeix en totes les classes socials, edats i situacions econòmiques i culturals. No us penseu que només passa a la tele, amb persones d’altres països menys “avançats” que nosaltres o a dones més majors, ignorants i antigues, que es casen amb hòmens molt masclistes i un poc trastornats. Tu, o la teua millor amiga, –o el teu millor amic–, podeu ser aquesta xica maltractada o aquest xic que maltracta.

En les primeres relacions de parella entre xica i xic pot haver, i en alguns casos n’hi ha, una gran quantitat de violència, disfressada d’amor boig i d’atracció sexual, i que es manifesta en forma de gelosia (no suporte que parles i/o xateges amb cap altre tio!), enveja (per què t’interessa tant això?), desitjos sexuals incontrolables (anem a fer-ho ja, si no ho fas amb mi és que no m’estimes), necessitats imperioses (vull açò, per què no em dones el gust?), aïllament (passa d’elles!, les teues amigues són unes xafarderes, la teua família és una pesada...), propietat (tu ets solament meua!), interés exagerat per estar assoles (anem tu i jo sols, sense ningú que ens moleste...), etc.

AIXÒ NO ÉS AMOR. Però, com que no sabem el que és l’amor ni el sexe –perquè és la primera vegada–, ens pensem que ha de ser així. També ocorre que la part bona del que sentim, com que són emocions i sensacions tan intenses i noves (ja que no ens havia passat mai), creiem que són degudes a la nostra parella, que de segur ha de ser molt “especial” si ens fa sentir així. Per contra, quan tenim més experiències amb altres persones, ens adonem que es pot millorar molt i que, el que crèiem únic, no ho és tant.

Però encara n’hi ha creences que ens fan també romandre en relacions de mal amor: creure que l’amor és disponibilitat total i patiment i que s’ha de patir molt per a gaudir molt. A les xiques se les educa per a tenir aquesta mentalitat un poc “massoca” i perquè creguen que, si no se sacrifiquen molt, és que són egoistes. Als xics, en canvi, se’ls educa perquè pensen que tenen dret a ser cuidats i satisfets i, per això, a alguns d’ells no els costa gens reclamar el que creuen que els correspon, amb la pressió, el control, i fins i tot mitjançant la força.

Les xiques aguanten per culpa d’aquesta educació, que també fa que se senten realitzades tenint cura d’ells i intentant salvar-los (d’una infantesa dura, d’una família que no els estima, etc.). En la majoria dels casos, no saben donar-li nom al maltractament que pateixen per part del xic perquè no el veuen, i creuen que la gelosia o la violència són un senyal de molt d’amor, i s’alegren per exemple quan el seu nòvio es pega amb un altre xic per elles, quan en realitat és una alarma que hauria de fer que s’hi allunyaren.

Els xics que maltracten creuen que estimen molt, però en realitat s’estimen a ells mateixos per damunt de tot, no han aprés a estimar bé i no són capaços de la més mínima empatia i, a més, són tan insegurs que necessiten controlar la seua parella per a sentir-se bé. Si estimaren de veritat, voldrien el benestar d’ella, s’alegrarien dels seus èxits (també de la seua popularitat), comptarien amb elles i amb les seues opinions, aprendrien d’elles, tindrien cura de les nòvies i del seu amor, respectarien els seus gustos i les seues amistats, etc. AIXÒ SÍ QUE ÉS AMOR. I no fa falta jurar amor etern ni dir que no poden viure sense elles perquè sentir això és més bé un símptoma dolent i el que cal és preguntar-se per què necessiten les parelles i per què no poden viure sense elles.   

Font: Traducció (i adaptació) de la Guia para evitar amores que matan o cómo prevenir los riesgos de violencia en la pareja, 2007. Consell de la Joventut d’Alacant. (Autors: Joan Subirana, Marisa Babiano, Ma. José Mosquera, Jesús Zulet, José Luís Prats i José Luis Castro).

Altres entrades relacionades

30 comentaris:

alvaro ha dit...

Jo pense que el masclisme de les parelles no deurien d'existir ni es te que discutir doncs es una perjudici per a la relació d'aquestes persones. Aleshores tampoc pense que l'amor siga tindre relacions sexuals. Tampoc es te que pegar a ninguna persona per una discussió absurda ni per una greu. Ara, tots som persones i ningú de nosaltres té ningun tret a pegar a ningú ni tampoc a insultar.
el text de dalt no val

pau mill ha dit...

Em pareix que la violència de genere es una cosa que no deuria existir deixen en molt mal llogar, als homes, però no tots el homes som aixi alguns no som masclistes. Els que fa aixo son uns degenerats quant fan aixo.

Xara Stone ha dit...

En aquest text es tracta un tema molt dur per a la dona que ho sofreix però no totes les dones ho sofreixen. Menys mal que hi ha un número de telèfon que dóna ajuda en casos així.

Em pareix que quan l'home maltracta a la dona no té respecte front a la dona ja que si ho tinguera no ho faria. La dona en aquestos casos te por de deixar a l'home perquè pensa que encara la vol però si la volguera no faria coses així.

Missatge per a les dones que sofreixen abusos:
Si vos maltracten o vos peguen, feu el favor de dir-ho a la policia perquè us ajuden i no us maltracten.

En cas de que el nuvi t'allunye de les teues amigues perquè t'acarone, et diga que et vol i te diga que vol estar a soles, una volta val però totes les dies no, perquè al final pot arribar a obligar-te a anar i això es una altra classe de manipulació.

Si us passa això demaneu ajuda a les amigues perquè t'ajuden per a què no hi vaja a més.

Diego Thompson ha dit...

Em pareix molt important que la gent faja aquestes entrades sobre la violència de genere perquè crec que la violència de genere es una cosa molt roin que abusen de les dones i mes de les adolescents perque son molt xicotetes per a sofrir una cosa tan roina.

Després les dones damunt de que les maltracten i les peguen tenen que tragar i continuar fent les tare-es a ell i també fent les de la casa.

paula campoamor ha dit...

Hola, jo crec que el tema és de l'actualitat. Ara en aquests temps passa molt i les xiques es deixen manipular per la seua parella.

M'ha agradat molt com ha comparat el que és amor i el que no ho és. Els xics que controlen tant a les seues novies és perquè creuen que ja són seues. No poden tindre vida social? Les xiques tenen que tindre el seu espai al igual que els xics. Elles i ells es tenen que relacionar amb tot el món, quedar amb amigues-amics, anar al cine, etc. Jo crec que les xiques no poden deixar els seus bons amics perquè al nóvio no els caiga bé, etc. Cada u és com és i ningú el pot canviar. Per això si fora tot el contrari sí que seria amor, deixar-les quedar amb amics, NO registrar el mòbil, etc.

Per això pense que les xiques tenim que ser nosaltres mateixes i ajuntar-nos en qui nosaltres vulgam.

Un beset

Maria Claramunt ha dit...

Hola,
Yo pense que els xics no tenen que estar tan pendents de les seues novies i si de deveres les volen tindrien que confiar en elles i no tindre-les tan controlades.

Si és deveres que en alguns casos de parelles entre xic i xica hi ha una gran quantitat de violencia masclista disfressada d'amor boig i d'atracció sexual, i aixo no és amor. Les xiques a vegades no sabem que ens estan maltratant i es que en la majoria de casos no ho vegem, per aixó tenim que anar amb molt de compte i pensar abans d'actuar.

Andrea Ketkin ha dit...

El primer que em ha cridat l'atenció ha sigut la fotografia, em pareix molt graciosa.

Una xica quan li diuen ''eres tota meua'' la xica diu '' jo no soc de ningú'', en alguns casos, és clar. En altres casos la xica u ho troba com una broma i diu ''ja, i tu eres meu''. Això primerament.

Ni han voltes que un xic et diu: portem molt de temps ja, ¿quan anem a fer-ho?. I no saps que dir, ja que si dius que no diuen: perquè? Si me estimes i t'estime, que mes et dona?
I unes altres vegades soles volen fer-ho i quan en el fas et deixen.

No estic diguen que tots el casos siguen aixi, també ni han casos en els que el xic, es pot paréixer a un príncep blau, per aixi dir-ho.

El maltractament és una cosa dolenta, si el teu home et pega, o el teu nuvi, es clar que et quedes per que ami? Jo que e fet per a que em faja aixo? Si jo el vull molt.... Et quedes en estat de shock.

El que tens que fer es denunciar-lo, no et quedes callada per que si no diria aquesta em té por, se u torne a fer, tens que plantar-hi cara.

Laura Becker ha dit...

Hola,
Jo crec que els xics que controlen tant a les xiques es perque no es fien d'elles i tenen cels. I pensen que els van a enganyar amb un altre xic, per aixo els controlen el mòbil, etc..

També pense que les xiques tenen que fer el que vulguen i no tenen que deixar-se guiar per la seua parella.
I l'amor es te que demostrar en fets no en paraules.

A totes les xiques dir-los que fagen el que vulguen i si tenen que deixar al novio per no voler fer lo que ell diu que el deixen.

Moltes salutacions.

Jaume Marston ha dit...

Em pareix que els xics o les xiques no tindrien que ser tan dominants, perquè les parelles estan sotmeses a suportar a la seua parella, suportar els seus maltractes i suportar la seua enveja.

Alberth Marston ha dit...

Bon día Maria, es una llastima que hui en día encara hi ha maltractament en les parelles i en la seua relació.

Però hi ha una cosa en la que no estic d'acord amb tu, perquè hi ha vegades que un xic sí vol estar a soles amb la seua xica, sí pot ser amor i no cap maltractament, però en algunes coses si estic d'acord amb tu com per example anem a fer-ho ja, si no ho fas amb mi és que no m’estimela parella deu de respectar els gustos d'un altre i que si no vol fer açò està en el seu deret.

En conclusió, s'ha de destingir entre amor i maltractament

Roberto i Ivan Thomson ha dit...

Aquest text parla sobre la violència de gènere que ocorre en les diferents parelles d'adolescents.

Pensem que els xics no haurien de controlar tant a les seues novies ja que elles són lliures de fer el que vulguen en cada moment, però per a res pensem que en totes les parelles siga així, estem segurs de que ni el 10% dels xics maltracten a les seues novies i en el text pareix que tots els xics són els que maltracten a les xiques, és a dir, pareix que es fiquen a tots en el mateix “sac”, i m'arriscaria a dir que hi ha, també, xiques que li'ls peguen als seus nuvis.

Finalment, hem de dir que si un xic està amb una xica i viceversa, hauria de ser perquè es volen i no per cap altra qüestió.

Javi i Emilio Campoamor ha dit...

La violència masclista en la parella existeix en tots els tipus de persones. En totes les relacions de parella pot haver gran quantitat de violència, gelosia, enveja...

Nosaltres pensem que no sempre son els xics els que produeixen aquest tipus de violència, ja que moltes vegades les xiques també la fan de diverses maneres, encara que el percentatge de violència siga més alt per part dels xics que de les xiques.

Existeixen molts homes masclistes i moltes dones feministes, però quan tenim parella, creiem que em de deixar aquestes coses a banda per tal de gaudir de la relació i molt més de l'amor. Sabem que cadascú és d'una manera i ningú pot canviar-ho, però tots hem de produir un xicotet esforç per a poder canviar aquests problemes en les parelles.

En conclusió, cal saber diferenciar entre un bon amor i un amor violent o amb maltractament.

Aida i Lidia Wolf ha dit...

El text parla sobre la violència de gènere en les parelles adolescents.

Quan parlem de la violència l'asociem amb la violència física i aixó no és tot. També hi ha violéncia verbal, psicológica... que poden aplegar a fer-te tant de mal com la física o inclús més.
No sempre és el xic qui maltracta, si que és veritat que és la majoria de vegades, però no sempre per lo tant hi hauria que parlar per les dos parts. A lo millor, la dona no el maltracta físicament, sinó psicològicament, que a voltes és pijor com ja em dit anteriorment.

En el text es comenta que a l'educació les dones estem obligades a pertanyir a l'home, nosaltres no estem d'acord amb aixó, jo no crec que una dona tinga que pertanyir a un home, i menys en aquestos temps.

Finalment l'idea del text ens ha paregut bona, ja que hi ha que conciènciar als adolescents de la violéncia de parella que ens pensem que está allunyada de nosaltres, però reillalment está més prop de nosaltres del que pensem.

Sergio Wolf ha dit...

Aquest és un tema d'actualitat que sempre ha existit en les nostres vides. Aquest problema s'ha de tractar amb delicadesa.

En la meua opinió aquest text té raó, en la parella existeix una violència, però aquesta violència ja pot ser per part de l'home com per part de la dòna. Aquesta violència pot ser física o psicológica . El maltractament de gènere es un delicte i no és deu fer mai, aquest es un acte que pertany a persones que estan transtornats. Respecte a la gelosia, no crec que siga un motiu per a dir que és violència, pense que és una acció de por de perdre a la persona que tu vols, ademés també es generalitza molts als xics i no pense que tots siguem iguals, cada xic té la seua personalitat i la seua forma de tractar a la dòna , però no ès ètic el maltractament de gènere.

Per a finalitzar, un factor molt important en una parella o relació, son les relacions sexuals, és una forma de mostrar la estima per l'altra persona, però també hi han altres actes que demostren l'estima entre la parella.

Christian Campoamor ha dit...

En el blog de Karici.és vaig a comentar una entrada que té de titol:Violència en parelles adolescents.
Aquesta entrada ens parla de la relació d'una parella de adolescents.

La meua opinió respecte a la violència masclista que tenen algus xics no vol dir que tots siguem igual.Cada parella té els seus problemes, com tots. De vegades és veritat que ens basem en l'atracció fisica i qui diga que no, no és sincer.

Respecte a la violència que sofreixen algunes xiques, aixo no hauria de passar, molts xics volen portar les regnes de la relació mitjançant la violenciá... La dona quan comença a patir aquestes situacions, per molt enamorada que estiga caldria que ficara fi, perquè si no ho fa quan porten un temps tant els xics com les xiques volen tindre relacions sexuals. En molts casos per al xic no es important mantindre-la mentres que a la xica seguns el blog li han ducat d'altra manera, també pot quedar-se embarasada... per això les xiques tenen més compte a l'hora de fer-ho.

Per a concloure jo pense que les relacions sexuals son necesaries per a una relació i de vegades quan portes un temps determinat amb la teua xica i no vol tindre relacions sexuals i no et diu els motius, pense que no sent res per mi i també la gelosia mostra que t'importa una persona però una gelosia determinada, és a dir; no impidir-le que isca amb els seus amics , que no puga parlar amb ells ..

David Thomson ha dit...

Hi han molts casos de violència de gènere, la majoria per part del xic a la xica, i passa en tots els llocs del mòn. Això és perquè les xiques es casen amb xics masclistes.

La xica maltractada, a vegades no s'adona de que l'estan maltractant perquè està molt enamorada del xic. Moltes vegades passa quan és la seua primera relació sèria, però quan ja han tingut varies i tenen experiència, se'n adonen de com els està tractant el xic. En aquests casos el xic solament vol la xica per a ell, vol que li faça tot el que ell vullga, li demana sempre explicacions a la seua parella, d'una manera la “força” a tindre sexe perquè si no el xic diu que ella no el vol. Aquests tipus de xics, es pensen que tenen dret a ser cuidats per la seua parella, i si no els complauen utilitzen la violència i no estimen de veritat a la seua parella, això no és amor.

En conclusió, el vertader amor és quan el xic i la xica s'estimen mutuament, es respecten, el xic li permet llibertat a la xica, el xic respecta els gustos de la seua parella, deixa que puga eixir amb les seues amigues i també amb amics seus sense que el nòvio li espie ni li demane explicacions i viceversa.

Alba Anthony ha dit...

Jo pense que els xics haurien de tindre més confiança en les seues novies i no tindre-les tan controlades.

Xiques que aguanten perquè creuen que el seu xic sols vol que no li passe res, però això en alguns casos no es així.

Pense que les xiques hauríem de tindre un poquet de vista a l´hora d'agafar un xic.

També les xiques no hauriem de pensar en el príncep blau perquè hi han xiques que s'obsesionen amb això i resulta que desprès se porten un desengany que no és necesari emportar-se, per això les xiques hauriem de despertar d'eixe somni de hades i viure en la realitat.

No tots els xics son iguals però hauriem d'anar amd peus de plom per a no emportar-nos un desengany.

Ana i Noemí Thompson ha dit...

En primer lloc hauriem de dir que es veritat que la violència en parelles no sols es trova en persones adultes, casades, de altres països... Si no que tambè es trova en parelles adolescents.
Ems creíem que la violència no ès sols pegar, i açó es poc comú en la gent del nostre entorn, però la veritat es que la violència mès propera als adolescents es la violència psicológica, que no deixa ferides físiques però deixa ferides al cor, açó no vol dir que els adolescents no siguen maltratades fí
físicament.

Per a cambiar aquestes situacions hi ha que començar per les famílies educadores, que inculquen valors masclistes i retrógrads. A les xiques se lis dona una educació en la que tenen que satisfer els desig dels demés, mentre que als xics se lis dona una educació egoísta en la que es pensen que ells manen i tenen el dret de ser cuidats.

Pensem que s'hauria de donar una educació igualitaria desde menuts, i així evitar estes situaciones masclistes, en la que sempre es la dona la perjudicada. Entenem que en ocasions tots podem sentir gelòsia però en una menuda mesurada i mai fer sentir al altre com si estiguera fent alguna cosa malament.

Abel Wolf i John Mozzoni ha dit...

Aquest text parla de una violència de genere que es veig ocultada per la societat. Es pensa que per demostrar l' amor a la seua parella cal controlar-la, patir la gelosia o jurar amor etern.

Nosaltres pensem que el estar amb una persona no significa tindre un control total sobre l' altra. Es confiar i donar llibertat a la mateixa vegada que tractes de fer-la feliç, no apartant a la teua parella de la seua família i cercle d' amics per a tindre-la a soles per a tu.

Animem a les parelles amb problemes aixi, que tracten de donar una mica de confiança i donar-li un altre punt de vista al que significa amar una persona, i saber o aprendre a acceptar cadascun com es sense tractar de canviar-lo.

El Nacho i l' Eric Campoamor ha dit...

Bon dia xicones i xicons.

En primer lloc nosaltres pensem que aquest tema ja ho hem tractat moltes vegades a classe. I com els tot els temes, quan es ''veuen'' clars els problemes és més fàcil resoldre'ls o no caure en ells.
L'única manera d'acabar con la violència de gènere no es tan sols fer veure als agressors, sinó també a la gent maltractada.

A més a més, des de el nostre punt de vista la violència de gènere afecta també en gran mesura als homes. Encara que en las estadístiques es veu que les dones estan per damunt dels homes. Nosaltres pensem es que es veu més als homes com a mal tractadors físics, i les dones en veritat també maltracten encara que es més de una manera psicològica que els homes no saben com tractar-lo.

Pablo Marston ha dit...

Aquest text no m'ha agradat gens ja que es ressalta la figura de la dona com a la maltractada i la figura del home com a mal tractador i no sempre es aixi. En segon lloc en aquest text es diu que l'home es educat pera que se'ls complisquen tots els seus desitjos i que se'ls cuide no estic d'acord amb aquesta afirmació i en tercer lloc en altra cosa que no estic d'acord es per exemple que el text diu: les xiques s’alegren quan el seu nòvio es pega amb un altre xic pe elles. Crec que això no esta del tot be, tan sols es un estereotip de les pel·lícules de holliwood però no passa quasi a la realitat.

Ací no es anomena la quantitat de xiques que les importa un pimentó el que lis digues i deixen al homes com si foren pipes.

Maria Laffitte ha dit...

Jo no he tingut ninguna experiència pròpia sobre violència de gènere, a més no estic segura si m'agradaria contar-la, però sí que conec històries sobre relacions en les quals el xic mostrava gelosia, i deia que era perquè volia a la seua novia però la veritat era que estava insegur.

Hi ha xiques que pensen que això depèn de la sort que tingues amb el teu xic, si ix bo o roin, que no es pot evitar i, de sobte, obris el ulls i el teu xic et pega, però jo crec que des del principi ella o ell, perquè també hi ha xics que són maltractats psicològicament, pot exigir la seua llibertat per a fer el que vulga, si la parella no està d'acord no et respecta.

A la fi, no existeix ninguna excusa per a pegar a ningú, i menys si diuen que et volen.

Manu Goldman ha dit...

El maltractament es una de les malalties del mon. Esta molt estes, moltes mes persones de les que pensem el sofrixen, inclús elles mateixes poden no donar-se compte.

El pitjor que pots fer es pensar que tu tens la culpa, que te pega, que t'insulta, en general, que te maltracta per que tu no ets suficientment bona o bo. Aixo et fa entrar en un cicle de sofriment que mai acabara fins que sigues sincer amb teu mateix, fins que et digues: esta persona no es bona per a mi, si me volguera no em faria aixo i mai deixara de fer-ho.

N'hi ha que tindre clar que en la parella les dos parts tenen els mateixos drets. I un d'estos es respectar la llibertat. Pense que es el mes important per que a la fi es tracta 'una relacion d'amor i si la persona esta amb l'altra per obligació ja no ho és.

Zineb becker ha dit...

Aquesta entrada m'ha agradat perquè tracta de temes que apart de ser actuals són temes que ens podrien afectar molt a nosaltres.

A mi el que em pareix es que tant d'amor a vegades es converteix en masclisme, i la dona que sofrix el masclisme no se n'adona perquè els xics utilitzen tants tòpics que pot paréixer una cosa normal de parella. També el que pense és que si una xica se n'adona el que ha de fer és o bé deixar a la parella o parlar del tema seriosament... perquè si es deixa maltractar, el masclisme podria anar més lluny.

Xavi Thompson ha dit...

Si que és veritat que en ple segle XXI existeixen molts masclistes i sobretot gent “supermasclista”, és a dir, que per una discussió agredeix a la seua dona i en moltes ocasions com podem vore a la televisió maten a les seues dones per una simple discussió.

Si eres una dona i t'he sentes en perill no t'ho penses més i crida al 016 però pensat una jugada per a que el teu marit no sàpiga res de a on has cridat i per què. Aquesta és una manera d'evitar el maltractament però té una conseqüència que si t'agafa el teu marit és posarà més furiós.

Gaby Campoamor ha dit...


En el text que acabe de llegir s’aclara molt que la violència no és amor, i també es veritat que com es diu és la primera vegada, les primeres experiencies i pensem que te que ser així. És clar que des de sempre a les xiques i als xics se’ls educa diferent, la xica sempre te que satisfer les necessitats d’ells. Però quan dos xics es peguen per nosaltres, pensem que es una seyal d’amor, però en realitat ens estan tractant com a objectes o trofeus que ells guanyaran.

En la meua opinió jo pense que el masclisme esta massa present en la nostra societat, perquè constantment apareixen dones assasinades pels seus marits. Jo pense que si la situació no canvia les noves generacions, ja no la nostra si no les següents cada vegada seràn més masclistes. Tenim que fer alguna cosa per evitar-lo.

Rosa Sanchis ha dit...

Recomane un article molt interessant que diu coses com aquesta:
"ETA mató a 829 personas desde 1968. La Violencia de Género ha matado a 877 mujeres en España, solo desde 1999 hasta hoy. ¿Por qué no se dedica imaginación y dinero a combatir esta masacre? ¿No entra en la calificación político-ortodoxa de Terrorismo Machista? Acaso porque no es moneda de cambio para los políticos..."
http://www.noticiasdigital.es/index.php/opinion/mas-de-la-mitad/1614-quien-maltrata-a-las-mujeres-mas-de-la-mitad

Jlo Mill ha dit...

Bon dia a tothom,

"Violència en parelles adolescents" parla de `l'amor entre els xics i les xiques´. Un amor que és molt diferent als dels contes de fades on viuen feliços i mengen perdius. La manera en que el xic expressa el seu amor és massa agressiu, fins i tot, massoca i l'am‏or de la xica cap al xic és només vore’l complagut i creure que aquest és l’amor vertader.

Pense que la violència de gènere no hauria d’ocòrrer mai més ni dones joves o majors, d’un pais o d’un altre, ni al S.xv o al S.xxi.
La relació entre el xic i la xica ha de quedar clar que volen els dos, i l’altra part de la parella no ha de forçar cap cosa que no vullguen fer els dos.
La diferència entre bon amor i mal amor són l’experiència, la disponibilitat, el patiment, l’educació dels xics i de les xiques a l’hora de gaudir,…
Jo defense el bon amor on no hi ha maltractament, tenen (els dos) seguritat en sí mateixos, hi ha benestar en la parella, decisions i opinions compartides, respecten el seu punt de vista, el seus gustos i les seues amistats (dels dos),…
La violència de gènere s’ha d’evitar mitjançant:
- Erradicar els pensaments masclistes en les dones i en els hòmens
- Educació de les emocions
- Educació sobre la ``bona parella´´
- Mai s’ha d’aplegar als maltractaments (físics o psicològics)
- Gelosia i la violència cal que disminuisquen

En conclusió, la violencia no pot ocorrèr perquè d’aquesta manera mai haurà
progrés a la societat, els drets humans no podran ser vertaders sinó s’evita
les represions i acò passa per tindre una ment oberta i no fer cas dels prejuís.
Ànim que es pot llevar la violència de la societat, a poc a poc, però ho aconseguirem. Ànim per a tots els que la sofrisquen directament o indirectament.

Jlo Mill ha dit...

En conclusió, la violencia no pot ocorrèr perquè d’aquesta manera mai haurà
progrés a la societat, els drets humans no podran ser vertaders sinó s’evita
les represions i acò passa per tindre una ment oberta i no fer cas dels prejuís.
Ànim que es pot llevar la violència de la societat, a poc a poc, però ho aconseguirem. Ànim per a tots els que la sofrisquen directament o indirectament.

melinewolf ha dit...

Esta entrada de Karicies parla de la violència entre parelles adolescents. Perquè la violència no sols es dóna entres gent casada, sinó també entres parelles d'adults que no són casats i també entres adolescents.

Moltes vegades no ens adonem d'açò per que pensem que la violència només esta quan parlem de colps, però no sols és quan parlem de colps, per això caldria pensar en violència com un poc més, per això moltes vegades confonem i pensem que el que passa no és violència. És violència bressolat un xic no deixa que la seua nóvia es vista com vullga, o quan li diu va queda't amb mi en compte d'anar-te'n amb les teues amigues, etc? perquè per a mi açò és violència, perquè potser no li pegue o no li obligue per mitjà de la força, però usa la psicologia, i moltes vegades diu que és perquè l'ama molt, però això no és amor, això és per que és zelós, i això en una parella pot portar a casos molt durs. Per a que una parella siga feliç, cada un ha de tindre el seu espai, per a que puga fer el que li agrada sense que un d'ells diga no faces açò o fes allò altre.

Quan en una parella es dóna açò, lo que recomanaria jo és que tallaren, per que per molt que ames eixa persona, no pots viure amb una persona que et tracta com una propietat, és molt mes fàcil uns setmanes de dolor que molt de temps de patiment en silenci, i a més, segur que fóra t'espera una persona molt especial que et tractarà com et mereixes.